Huguet. La bellesa és la resplendor de la veritat
La rajola hidràulica, que ha donat renom a la marca Huguet, és un tipus de rajola composta principalment de ciment i pigment, que es consolida mitjançant el seu premsatge en una premsa hidràulica; d'aquí el seu nom.
Els primers obradors es crearen a França a mitjan segle XIX. Inicialment, s’exportaren i el seu ús fou exclusiu de les famílies benestants. Però es tractava d’un material modern, net i de baix cost (ja que no necessita cocció com el fang) i a finals del segle XIX i principis del XX s’establiren obradors i fàbriques a reu del Mediterrani i Sud-amèrica. S’obria així la possibilitat a altres grups socials de tenir un trespol decorat a un preu accessible.
La nostra comunitat no fou una excepció: es crearen fàbriques a ciutat i a molts pobles (com la d'Huguet a Campos, fundada pel padrí Biel Huguet el 1933). Per això, disfrutam de tanta varietat de dissenys, que bé valdrien una publicació!
Va ser un material de transició, entre l'era preindustrial i la industrial; entre el processament artesanal i la producció en massa. Paral·lelament a l’aparició de la rajola hidràulica sorgiren altres productes també de ciment, com el Terratzo, amb què es feien piques, escales, columnes, taules, etc. Fins als anys 60’s i 70’s, tant la rajola hidràulica com el terratzo foren profusament emprats a la construcció: Amb arabescs-geomètrics, catifes de flors, combinacions de dos colors plans o amb aigües…
En trobem a cals nostres padrins (siguin grans casals modernistes com can Forteza-Rey o can Prunera, o a cases més modestes com les de santa catalina); a moltes esglésies, i també a edificis que han estat emblema de l’arquitectura moderna a la nostra illa, com La Porciúncula. Per això els sentim tan propers i nostres.
Però, amb l’arribada del turisme massiu, començà aquí la construcció desaforada. La paraula ciment adquirí entre nosaltres la seva accepció més pejorativa. La majoria de petits obradors i fàbriques o li donaren suport, o desaparegueren.
Quan Damià Huguet, fill del fundador, es va haver de posar al davant de l’empresa, no li quedà més remei que adaptar-se a aquesta realitat; però poeta, i home de valors no va ser capaç de tirar tot aquest patrimoni.
Conservà les màquines, les eines, i l’ofici… mentre transmetia el valor de la cultura al seu fill, que molt jove i acabat de titular com a arquitecte tècnic, s’hagué de fer càrrec de l’empresa a causa de la prematura mort de son pare.
Per la seva formació, el jove Biel va entendre que la conservació de patrimoni podia ser una sortida per l’empresa. Recuperà les eines i l’ofici.
El seu bon fer, i el del seu equip, així com la possibilitat de treballar amb un obrador tradicional en actiu, han atret l’interès d’alguns dels més destacats arquitectes del nostre temps, amb els que inicià una fructífera col·laboració.
Tot i ser de diferents dissenyadors, les creacions de la casa Huguet, tenen quelcom en comú que les fa ben reconeixibles: La comprensió del material. La seguretat en la seva utilització. El sentit d’allò que se sap i es pot fer.
Mies van der Rohe, atribuïa a cada material una condició moral que es corresponia amb les seves propietats, i que estava corroborada per l'ús i la tradició.
Els vostres productes, Biel, transmeten valors; alguns paradoxalment contradictoris: rigor i joc, mètode i desordre, innovació i tradició, tècnica i poesia... En ells, tal com deia Sant Agustí: la bellesa, és la resplendor de la veritat.
Des d’Arca, no podem més que celebrar la vostra aportació a la conservació del patrimoni. No sols per la contribució a la restauració d’alguns paviments antics. També com a referents de la creativitat i la innovació, amb què es manté viva una tradició artesanal.
Des del vostre exemple, aprofitam un cop més, per demanar als nostres governants que apostin de forma decidida per la innovació i les noves tecnologies. Sí!… però també per la preservació del coneixement de tants oficis, avui en greu perill d’extinció en el nostre ecosistema empresarial: com els vinculats al fang, la pedra, la forja, la fusta, el vidre, la llatra, i tants altres …
Blanca Castaldo Suau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada