31 d’oct. 2013

Presentat el llibre "Así era Santa Catalina" d'Albert Herranz

Pere Ollers, Àngels Fermoselle i Albert Herranz
ARCA va presentar dimecres 30 d’octubre el llibre titulat “Así era Santa Catalina” de l’autor Albert Herranz.

Aquest treball és un recull fotogràfic d’imatges antigues de les barriades de Santa Catalina i es Jonquet. L’autor ens mostra els canvis soferts en aquestes antigues barriades que són de vital importància per a ARCA, qui sempre ha defengut la seva autenticitat.

La presentació fou càrrec d’Àngels Fermoselle.

Vull agrair en nom d’ARCA i en el meu propi que Albert Herranz Hammer, aquest mallorquí de Suècia, hagi volgut presentar el seu llibre “ASÍ ERA SANTA CATALINA” a la nostra entitat i que jo l’acompanyi en tan agradable feina.

Un llibre editat per TEMPORAE, una editorial que vol que no es perdi el rastre fotogràfic de la història dels nostres barris.

Mesos abans de les darreres eleccions municipals ARCA es va plantejar un objectiu prioritari: aconseguir la protecció de Santa Catalina.

Va ser llavors quan encetàrem la campanya Salvem Santa Catalina i quan, personalment vaig poder fer feina “colze a colze”  amb el nostre amic Albert.

Hem plorat plegats quan veiem esbucar l’imponent edifici de 1916 cantonada amb el carrer d’Aníbal amb l’avinguda de l’Argentina, perquè el que veiem era qualque cosa molt similar a un assassinat. Un assassinat d’un testimoni espectacular de la història d’un barri que estimam. I ho estimam tant la gent qui ha viscut allà, com n’Albert, com en Rafel, com na Bego... i qui no hem viscut, però també hem lluitat per Santa Catalina i continuarem lluitant.

Potser la mort d’aquest edifici hagi servit per salvar-ne el conjunt de la barriada. Ja ho veurem si la lletra petita ho confirma, però per ara, les notícies són bones perquè la nostra tasca insistent d’obrir els ulls a uns polítics que no sempre volen mirar i veure, ha començat a donar fruits i  Santa Catalina ha estat declarat “Àrea de règim especial” (una figura urbanística que pretén conservar les característiques estètiques i arquitectòniques del barri). De fet, mirau que diu la tècnica municipal per argumentar la declaració de protecció:S’ha propiciat una contínua substitució dels immobles originals de Santa Catalina, transformant i empitjorant les característiques i qualitats arquitectòniques i ambientals d’aquest barri”.

A què ho firmaríem això? Quantes vegades ho hem dit Albert? Bé, ja veurem què passa perquè no hem de vendre el peix abans de pescar-ho. I està ben duita aquesta frase perquè  parlar de Santa Catalina i es Jonquet és parlar també de peix i de mariners. Així fa temps que ens ho explica n’Albert.

Amb n’Albert Herranz aprens molt. Perquè sap molt. I perquè és generós i comparteix els seus coneixements, les seves observacions i les seves investigacions. Amb ell vaig aprendre que Santa Catalina tenia Andratx per capital, i no Palma. I  que Santa Catalina deu el seu nom i el seu naixement a la Fe, a la fe d’un mercader. Tot això i més coses ho diu el llibre de n’Albert “Así era Santa Catalina”. Un llibre escrit en castellà del qual l’autor ens dirà si està prevista qualque edició en la nostra llengua.

Però aquest, que és el darrer llibre de n’Albert, que és poeta i narrador i n’ha publicat uns quants, no tan sols té lletres importants, també té o principalment té fotografies; unes fotografies que fan pensar.  

Amb aquestes fotografies recuperades podreu pensar i saber de Cuba,  de requetès, del carrer gran, de bubotes, del naufragi del Miramar, de la ja desapareguda platja des Jonquet, de Julio Verne, d’Antoni Frau persona culta i activa assassinat per les seves idees l’any 1937, sabreu que la església de Sant Magí no es diu església de Sant Magí i principalment sabreu de la gent de Santa Catalina, sense la qual, com el nostre autor i amic sempre ens recorda, Santa Catalina no seria ni serà possible.

Albert, gràcies per estar aquí.

30 OCTUBRE 2013