29 de gen. 2009

ARCA demana la protecció de l'eixample de Palma

La protecció de l’Eixample és una de les assignatures pendents de la protecció del Patrimoni de Palma. Palma no té en aquest moment cap pla específic per a la seva protecció.

Hem convocat una roda de premsa davant un edifici típic de l’Eixample, senzill, humil, de façana llisa amb balcons i persianes, que il·lustra unes característiques comuns de la zona.

Aquest edifici per desgràcia està a punt de ser demolit, malgrat que ARCA ha sol·licitat la seva protecció. No obstant, les eines per salvar el patrimoni de l’eixample són molt escasses per no dir inexistents. La única forma és aconseguir la catalogació de l’edifici o com a mínim de la façana. Llavors si l’immoble no és suficientment vistós, fracassem una vegada darrera l’altra en els nostres intents. És per això que van demolint un a un, molts dels immobles que han marcat una època i embellien el nostre paisatge urbà.

El problema afegit és que els nous immobles es veuen substituïts en la majoria de casos, per exemples anodins i que desentonen clarament el seu entorn, ja que no hi ha cap tipologia marcada per a la nova construcció que respecti els paràmetres de l’eixample.

ARCA s’ha proposat com un dels seus objectius prioritaris del present any, el treball per a la valoració i protecció de l’Eixample. Necessitem el compromís dels polítics i de la ciutadania.

EMOTIVA IMATGE PEL RECORD DE PALMA

Avui realitzam una acció simbòlica que consisteix en fotografiar a una sèrie de persones que volen tenir un record únic davant un edifici que està en risc de desaparèixer per la insensibilitat i ambició d’algunes empreses immobiliàries i per manca de reacció dels responsables polítics.

La persona serà fotografiada davant un edifici a punt de desaparèixer subjectant uns cartellets amb la frase “Conservem Palma” o “Adéu Palma, adéu”. Una imatge única, emotiva i irrepetible. Aquest serà el reclam per intentar remoure consciències.

Per desgràcia sabem que amb quasi total probabilitat no aconseguirem salvar aquest edifici del carrer Rei Sanç cantonada amb Reina Maria Cristina. ARCA ho ha intentat des de fa mesos, però no trobam valentia política per fer-ho i la normativa urbanística no juga a favor.

És urgent modificar la normativa, perquè es protegeixin d’una forma integral conjunts d’edificis amb caràcter històric, artístic o simbòlic, per no haver de recórrer a la protecció de forma individualitzada d’exemples com el d’avui.

PROPOSAM LA CREACIÓ URGENT D’UN GRUP DE TREBALL PER A LA PROTECCIÓ DE L’EIXAMPLE AMB REPRESENTACIÓ CIUTADANA A MÉS D’ESPECIALISTES, INSTITUCIONS I POLÍTICS.

24 de gen. 2009

embARCA't: "Els espais Jovellanos: Pollença, Alcúdia i Sineu"

Recorregut embARCA't : “Els espais de Jovellanos: Pollença, Alcúdia i Sineu” dirigit pel biògraf de Jovellanos Emilio Bejarano.

Objetivos: Contribuir a la celebración del Any Jovellanos y recorrer los lugares de la isla visitados por Jovellanos tras su reclusión repasando la valoración que nos deja del patrimonio.
Comentarios: Emilio Bejarano y Gabriel Barceló.

RECORRIDO: Salida de PALMA
Referencias al recorrido que hizo el coche y la comitiva que acompañaba a Jovellanos, Son Salas; Binissalem; Son Pelay; Es Fangar, relativos al paisaje, patrimonio, e historia y a los personajes coetáneos.

POLLENÇA: Convent de Sant Domingo, emplazamiento del palacio Desbrull, Esglèsia de la Mare de Deu, Convent y Esglèsia de Monti Sion, Oratori del Calvari, Plaça Major.











ALCÚDIA: Murallas, y recorrido urbano visitando el Ajuntament, edificios notables, Esglèsia de Sant Jaume. Referencia a la visita que hizo al teatro romano que se halla fuera de la ciudad y a las actividades económicas de la albufera.
Comentario a la visita a la Albufera de Muro. Se deja esta ciudad y referencias a Muro y Roqueta en María, donde el ilustrado hizo noche.




SINEU: Visita de la villa y regreso con comentario sobre Son Forteza de Alaró donde fue a comer Jovellanos a Casa de la marquesa de La Romana y el Pont d’Inca por donde regresó Jovellanos.

Antes de cerrar el recorrido, se recuerda que Jovellanos también fue invitado a visitar Gaudens de los Salas. Desde Allí pasó a Algaida para ir al monte de Randa donde visitó el eremitorio de San Honorato, el Santuario de Nuestra Señora de Gracia y la aldea de Randa. De regreso en Llucmajor, Jovellanos se enteró del fallecimiento de su gran amiga la condesa de Montijo.

23 de gen. 2009

Els vitralls de la polèmica

A l'associació ARCA s'ha rebut amb satisfacció la decisió del Capítol de la Seu de retirar el projecte de substitució dels vitralls neogòtics de la capella de la Trinitat per altres dissenyats pel franciscà Ruggieri.

ARCA valora la preocupació constant del Capítol envers el primer monument de Mallorca i també la voluntat d'introduir l'art contemporani com a petjada del nostre temps, en un edifici tan singular i de patrimoni viu, atès que manté totes les seves funcionalitats històriques per a es que va ésser construït. Intervenir a la Seu és actuar dins un àmbit dues vegades sagrat, i per tant, i també ARCA agraeix la voluntat de no crear polèmica en un tema poc madur i a un lloc especialment sensible pels mallorquins.

diariodemallorca.es 21-1-2009 El Cabildo de la Seu renuncia al proyecto de vitrales de Ruggieri

Última Hora Digital El Cabildo retira su proyecto para cambiar los vitrales de la Capella de la Santíssima Trinitat

Premis blanc i negre del patrimoni històric 2008

ARCA en el seu sopar anual de cap d’any va votar l’elecció del premi blanc del patrimoni històric, que és la distinció que s’atorga a les accions responsables, compromeses o partidàries de la protecció i conservació del patrimoni històric. També es dirimí el premi negre del patrimoni històric, dirigit principalment a persones o entitats poc sensibilitzades i irrespectuoses amb la protecció i preservació del nostre llegat cultural.

El premi blanc fou per a la Plataforma Salvem es Jonquet, que amb la seva acció cívica ha aconseguit la paralització temporal dels dos macroprojectes urbanístics que hi havia en aquesta zona tan emblemàtica de Ciutat.

Altres candidats d’aquesta categoria foren:
- La Comissió de Patrimoni històric del Consell de Mallorca: Per la declaració com a Bé d’Interès Cultural (BIC) amb la categoria de conjunt històric per als llogarets de Ses Alqueries, Ses Olleries, Ses Coves (Santa Eugènia), Ruberts, Jornets (Sencelles) i Orient (Bunyola).
- La Plataforma Salvem Son Real: La seva lluita ha donat els seus fruits amb la declaració com a Bé d’Interès Cultural (BIC) del conjunt arqueològic de Son Real (Santa Margalida).
- El Taller de restauració del Bisbat: Per la seva tasca de recuperació de béns culturals a totes les esglésies de Mallorca.

El premi negre fou per a Nemesio Suárez, director de l’aeroport de Son Sant Joan i representant d’AENA, per la seva intenció de destruir la possessió de Son Mosson, al·legant motius molt febles, per la contundent acció que es vol dur a terme.

Altres candidats d’aquesta categoria negativa foren:
- L’empresa Dasvidania S.L. per la destrucció de la possessió de Son Balaguer (Puigpunyent).
- L’empresa Restaura, promotora de les obres del carrer Colom amb Paners (Palma).
- Rafael Turatti, la seva actuació com a arqueòleg no ha permès una correcta protecció del patrimoni històric, a l’avinguda Antoni Maura, al carrer Colom o carrer Can Cavalleria, 4.


diariodemallorca.es 24-1-2009 ARCA premia el activismo ´cívico´ y eficaz de Salvem es Jonquet y castiga a Nemesio Suárez

ARCA no troba adient el traçat que recorrerà la futura ronda de es Molinar.

Aquesta és una àrea de gran interès agrícola i paisatgístic, i un dels punts, que encara es deuen conservar i preservar de forma íntegre al municipi de Palma.

La nostra entitat ha posat en coneixement davant del Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma un nombre considerable de possessions, com són: Son Ferrando, sa Punta Vella, Son Morlanet, Son Antiquet i Son Pi, situades en aquesta àrea. A més, aquestes presenten uns sistemes hidràulics força interessants, com són sínies, molins, safareigs, sèquies,…que també mereixen un grau de protecció.

A part de preservar tot aquest patrimoni històric, amb el qual el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma s’han compromès a fer-lo, creiem que el més idoni davant aquesta situació de gran concentració de possessions, és preservar l’àmbit en el qual s’han desenvolupat tasques agrícoles durant centenars d’anys. Si es rompre l’equilibri o l’harmonia amb la construcció d’una nova carretera, quedarà un paisatge totalment desvirtuat i haurem perdut una oportunitat més, per preservar una de les poques àrees agrícoles que ens queden a Palma.


diariodemallorca.es 24-1-2009 ARCA se opone al trazado de la ronda propuesta en el Molinar

12 de gen. 2009

Visita d'Aina Calvo i Yolanda Garví a l'exposició "Pere Garau, un barri amb història"

La Batlessa de Palma, la Sra. Aina Calvo i la regidora d'urbanisme, la Sra. Yolanda Garví visitaren l'exposició itinerant "Pere Garau, un barri amb història" que des de dia 3 de gener té lloc a la plaça de les Columnes i Pere Garau, per tal de revitalitzar el patrimoni històric d'aquesta barriada i recuperarar la memòria històrica, on els veïns són els vertaders protagonistes d'aquesta exposició, organitzada per ARCA amb el suport de la Gerència d'Urbanisme de l'Ajuntament.

11 de gen. 2009

Conferència de Xavier Terrasa: Ruta del desembarcament del rei En Jaume

La Plataforma Calvià per la llengua ha organitzat durant el darrer any, un total de sis conferències en commemoració a la figura de Jaume I, en el 800 aniversari del seu naixament. Com a cloenda el nostre col·laborador Xavier Terrasa ha xerrat sobre la Ruta del desembarcament del rei En Jaume.
La conferència fou divendres, dia 9 de gener al Teatre de Sa Societat (Calvià).
Aquesta és la ruta per on Jaume I donà les seves primeres passes per a conquerir Mallorca. Xavier Terrasa, a més d'una descripció dels fets, va fer una presentació amb imatges dels monuments commemoratius que s'han aixecat en diferents punts del municipi de Calvià, segles després, per grups de persones interessades en el record històric.

embARCA't :Ruta del desembarcament de Jaume I per Xavier Terrasa

9 de gen. 2009

Propostes d’ARCA per a un urbanisme respectuós amb el Patrimoni històric a Pere Garau

ARCA vol remarcar les importants propostes que en matèria de modificació urbanística són necessàries a Pere Garau per tal de garantir la personalitat de la barriada.

1) Que les altures permeses no estiguin determinades en funció de l’amplària del carrer, com passa ara, si no en consonància del conjunt de la illa de cases, prioritzant la conservació de la imatge de conjunt. La imatge, malgrat ho sembli, no correspon al creixement desordenat dels anys 70, és una imatge actual.

2) Que s’estableixi una tipologia per a aquesta part de l’Eixample que respecti, entre d’altres característiques, les façanes sense voladissos, ja que aquests rompen l’estètica de la línia de façanes i furten espai públic sobre les voravies i als arbres.

3) Que s’ampliï el catàleg d’edificis i façanes protegits. Hi ha desenes d’edificis que valen la pena i conjunts tan interessants com “Ses Cent Cases” que exigeixen una protecció immediata.
Pere Garau té molt de patrimoni i valors positius que és necessari salvaguardar.

Estam a temps.
El patrimoni de la ciutat no són únicament aquells edificis emblemàtics que sense dubte s’han de protegir, patrimoni ho és també aquells elements més senzills i humils que estan a les barriades i que ens recorden el nostre passat.

Imatges: carrers Arquebisbe Aspàreg, Uetam i Bartomeu Torres

Totes aquestes propostes i moltes més estan reflectides a l’exposició “Pere Garau, un barri amb història”, que des del passat dia 3 i fins els 15 de gener està ubicada a la plaça de les Columnes i a la plaça Pere Garau a dies alterns.

Diumenge dia 11, visita a l’exposició d’ARCA
El diumenge al matí visitaran l’exposició la Batllessa de Palma, Aina Calvo i a la regidora d’urbanisme, Yolanda Garví. Tendrem així oportunitat de plantejar-li personalment aquestes propostes i d’altres per a la conservació del patrimoni de les barriades.
Volem recordar que el departament d’urbanisme de Cort ha col·laborat econòmicament amb ARCA en aquest projecte, la qual cosa hi diu, a priori, a favor del compromís en la protecció per part del consistori.

8 de gen. 2009

RESTAURACIÓN DE LOS RELOJES DE SOL DE TALAPI - SA POBLA - MALLORCA

Lat. 39° 44´ 48´´ N Long. 3° 00´ 43´´ E

ANTECEDENTES
A través de Rafael Soler la propiedad se pone en contacto con el que suscribe solicitando la restauración de los dos relojes de sol situados en la “clastra” de la citada “possesió[1]”.












En este caso se trata de la única possesió de Mallorca donde se encuentran dos relojes con orientación complementaria situados en la misma clastra. Normalmente se emplaza un reloj en la fachada principal y otro en un lateral o en la clastra.
Los dos relojes son de gran formato y están emplazados en las fachadas orientadas a levante y a poniente. Ambos realizados sobre un soporte de mortero de cal y pintados en seco con pintura a base de aceite de linaza y pigmentos.
Aparentemente realizados simultáneamente en 1781 aprovechando una importante remodelación del edificio, los dos relojes responden al característico diseño cuadrangular de marcos concéntricos habitual en estos edificios, diferenciándose únicamente en la decoración y en el color empleado.
Es interesante destacar que mientras el reloj de levante tiene un ámbito de influencia claramente dirigido a la zona noble del edificio (solo es visible desde la clastra), el orientado a poniente se ha diseñado con el propósito evidente de ser consultado a gran distancia desde los campos adyacentes. Esto explica sus generosas dimensiones (194 x 196 cm) y su elevada posición a 8-10 metros de altura.
Un primer análisis realizado a partir de las respectivas fichas del Catálogo de relojes de sol de Mallorca, es completado al instalar los andamios y realizar las siguientes comprobaciones.

RELOJ DE LEVANTE – Ref. CRSM 256
Decl. 39,20° E Dim. 150x166 cm.













-El soporte es de mortero de cal y presenta numerosas grietas por cuarteamiento. Además ha sido reparado en varios sectores con un material por definir y presenta algún parcheado de cemento Pórtland.
El conjunto está claramente desprendido del muro con enormes bolsas de aire amenazando desplome inminente.
-El dibujo del reloj parece pintado en seco con una solución de aceite de linaza y carbón. Esta prácticamente despintado excepto el tercio superior, donde todavía se distinguen los numerales 5 y 4, además de toda la ornamentación.
-El estilo es original y se encuentra en buen estado, pero está desplazado de su correcta posición.

RELOJ DE PONIENTE – Ref. CRSM 467
Decl. 47,36° W Dim. 195x196 cm.














-El soporte es de mortero de cal y presenta una considerable erosión superficial. Alrededor del estilo se ha desprendido parte del soporte. El conjunto está parcialmente cubierto de manchas de vegetación.
También se aprecian bolsas de aire, pero no amenazan la integridad del conjunto y podrían ser reparadas.
-El dibujo está pintado con una solución de aceite de linaza y “almagre”.
A excepción de pequeños detalles ornamentales, el dibujo se aprecia con claridad pese a estar descolorido.
-El estilo es original y se encuentra en buen estado, pero está desplazado de su correcta posición.

PROCESO DE RESTAURACION
Al contemplar la posible recuperación de los relojes a partir de su estado actual se comprueba que esta opción es totalmente inviable en el reloj de levante y seria demasiado costosa en el reloj de poniente, por lo que se decide , de acuerdo con la propiedad, proceder a la reconstrucción total de los relojes reproduciendo con toda fidelidad el diseño original.
Con estas premisas se confecciona el siguiente protocolo de actuación.

- Medir y marcar la posición de los relojes
- Fotografiar los relojes con el mínimo paralaje para producir, mediante programa de retoque fotográfico, una imagen digital exacta a escala real.
- Retirar los estilos y repicar los relojes
- Limpiar y sanear las juntas de mortero del muro de mampostería con mortero de cemento Pórtland.
- Aplicar una capa de cemento cola y mallatex para igualar la adherencia y minimizar los posibles movimientos del muro.
- Aplicar una capa de mortero de cemento Pórtland con fibra de vidrio, debidamente aristada, maestreada y aplomada.
- Aplicar una capa final de mortero de cal de aprox. 5 mm..





Para la preparación de los soportes se ha contratado a la empresa Germans Cloquell C.B. que ya realizó la restauración del reloj de la iglesia parroquial de Inca.
Con el nuevo soporte listo para pintar el reloj, se procede a medir la declinación del muro y se calculan los relojes con los datos obtenidos, realizando distintas comprobaciones con un modelo a escala del reloj, para finalmente levantar un dibujo lineal a escala real de los relojes completamente terminados.









Se colocan los estilos con la ayuda de una plantilla de madera.
El dibujo es trasladado al soporte mediante papel carbón y mascaras de vinilo (para la tipografía). Tras realizar varias pruebas para producir una pintura al aceite igual a usada en los relojes originales, se decide no experimentar y pintar los relojes con la pintura acrílica para exteriores que se ha utilizado en otro reloj con 20 años de antigüedad y excelente resultado, aplicando previamente una capa de imprimación y una capa de protección final.
Como anécdota, comentar que debido al inusualmente elevado régimen de lluvias, se ha prolongado la duración de los trabajos por casi dos meses.


Miguel A. García Arrando

[1] Estos magníficos edificios, siempre asociados a grandes propiedades, son muy característicos del ámbito rural de Mallorca y a menudo forman una planta cuadrangular con un patio interior o “clastra”.



diariodemallorca.es 12-1-2009 Una equipo de ARCA restaura dos antiguos relojes de sol de la possessió de Talapí en sa Pobla

4 de gen. 2009

embARCA't: “Betlem napolità de la Fundació Bartomeu March”

Recorregut embARCA't dirigit per Biel Barceló (Imatges: Betlem napolità de la Fundació March)



EL BETLEM NAPOLITÀ
La primera noticia del betlem a la zona de Nàpols es de 1324 i fa referència a la capella del pessebre a la casa Alagni d’Amalfi. També dins la primera meitat del segle XIV a l’església de santa Clara compareix una representació de la Nativitat amb la jove Maria ajaguda (part dolorós). Aquesta iconografia es molt poc corrent dins territoris que estan sota l’influencia del catolicisme i mes en imatges de bulto, en aquest cas realitzades en fusta. Recordem que en els moments esmentats era reina de Nàpols Sansa de Mallorca, gran protectora dels franciscans que a la vegada foren els grans impulsors del betlem.
Es a partir del segle XV quan es tenen noticies d’artesans que esculpiren representacions del misteri de la Nativitat mitjançant estàtues de mida natural de fusta policromada i daurada per esglésies i capelles de la ciutat de Nàpols. Així el 1478 Pere i Giovanni Alamanno (pare i fill) realitzaran per a Ferran d’Aragó ( el fill d’Alfons el Magnànim) i per tal de col·locar-ho a la capella de San Giovanni a Carbonara, un pessebre d’unes quaranta figures, de les quals avui i al museu de la Cartoixa de San Martino (edifici aixecat pel fillastre de Sansa de Mallorca, Carles d’Anjou) en conserven dinou. Al mateix indret es conserva el gran betlem conegut amb el nom de Cuccinello.
L’encàrrec als Alamanno el feu Jacovello Pepe, el perfumista (aromatario) de Ferran d’Aragó i contractarà Francesco Fedele per tal de pintar i daurar les figures tal com ja havia fet per les peces que els Alamanno feren per les esglésies napolitanes de sant Elígi, santa Maria la Nova o l’Annunziata. No seria estrany dons que també fossin els pintors i dauradors de les figures del betlem de l’església de la Anunciació de Palma (la Sang) on els àngels musics porten instruments d’èpoques a dir: un orgue de coll, una xeremia, una corneta de forats, un llaüt, una lira i una flauta doble. Els Alamanno incorporaran sibil-les al seu betlem.
Entrem al segle XVI i els artistes que confeccionaran estàtues vinculades al misteri de la Nativitat i seran Pietro Belverte per la capella dels Caraffa a san Domenico Maggiore, Giovanni Merliano da Nola per la capella de santa Maria del Parto a Mergellina, i Antonio Rossellino per la capella Piccolomini a santa Anna dei Lombardi.
L’arribada de sant Gaietà a la ciutat provoca una primera gran transformació en les figures del betlem tradicional ja que a santa Maria della Staletta, devora l’hospital dels Incurables, posa figures de fusta però vestides a la moda del temps. A partir d’aquí comencen a apareixer paisatges en relleu que aniran substituint el teló de fons i al bou i la mula s’incorporaran ramats de cabres i ovelles amb els cans guardians corresponents.
El 1532 Matteo Mastrogiudice, fill del comte de Terranova, encarregarà les figures del seu pessebre a Domenico Impicciati en un contracte en el qual s’especifica que el comitent serà una de les figures i a mes l’artista es desplaçarà a Sorrento per tal de dissenyar la “muntanya sagrada”, al peu de la qual col·locarà la cova de la Nativitat. La comanda molt possiblement anava destinada a la capella del palau. Recordem que Guido Mazzoni, actiu a Nàpols, havia realitzat uns anys abans i per a la catedral de Mòdena una Nativitat ( delle Pappe) on estan representats els donants.
El 1560 la duquesa d’Amalfi, Constança Piccolomini d’Aragona encarrega el primer betlem per muntar a una casa particular, no una capella. El 1566 els jesuïtes de Praga muntaran el primer betlem “de temporada”.
Es per aquestes dates quan apareixen les figures de fusta i de fang representant figures profanes o d’animals dins els pessebres. El fet que la Inquisició fos poc activa a Nàpols i a mes els censors de la cúria napolitana donessin certa llibertat, va provocar un interessant sincretisme cultural que dona lloc a l’acceptació i a l’afavorir la introducció de personatges de la tradició dels evangelis apòcrifs juntament amb elements que feien referència a antigues simbologies paganes.
El segle XVII portarà la rellevància dels elements laics del pessebre napolità, el paral·lel a un teatre sacre cada vegada mes allunyat de la litúrgia.
El 1658 Michele i Donato Perrone realitzaran pel virrei Garcia de Haro-Sotomayor, comte de Castrillo un betlem de 112 figures “totes de bulto” que constituirà un vertader model pels posteriors pessebres laics vinculats a la cort. El virrei seria rellevat aquell any per Gaspar de Bracamonte, comte de Peñaranda i el betlem viatjarà cap a Espanya, on ben segur el conegué la Roldana.
El naixement del pessebre napolità d’època barroca es caracteritzarà per la forta teatralitat de la posada en escena i la difusió i el perfeccionament dels maniquins de fusta que es poden desvestir i entraran en un procés de dinamització de les figures. Els maniquins tindran en un primer moment la capacitat de moure les articulacions per passar després a cossos fets de fil de ferro recobert d’estopa al qual s’hi afegiran el cap, a vegades també el pit a mes de braços i cames. Els ulls es faran de vidre bufat i els caps, especialment els de les dones no tindran cabells per tal de poder-los posar perruques. La gran varietat dels vestits permetrà un major nombre de personatges partint de pocs maniquins basics.
D’aquesta època son els primers pastorets de cartró i tela i també s’incorporen les figures de cera els autors dels quals tenen el mestre indubtable en Gaetano Giulio Zummo (Zumbo) i les millors realitzacions son les obres de Caterina de Julianis.
La dinamització dels pastorets estimula la creativitat dels clients dels artesans ja que seran ells els que prepararan l’escenari i no es conformaran amb una posada en escena estàtica sinó que com a director del conjunt de tant en tant podrà reinventar l’escena i per tant personalitzar-la. Es dona la oportunitat al comprador-director de mostrar la seva personalitat, el seu gust per la composició i la seva capacitat per presentar un tema profundament lligat a la tradició religiosa i al mateix temps sempre nou i distint. Així esdevindrà una narració “per suma d’escenes” que progressivament s’enriquirà amb elements del tot laics i ja ben allunyats del misteri de la Nativitat. El pessebre napolità es ja en aquets moments mes decoració de palau que devoció d’església.
Durant el segle XVIII les modificacions i la difusió del pessebre estan fortament influenciades per les vivències històriques, socials, artístiques, polítiques i econòmiques de l’època de les qual n’esdevindran un mirall del tot fidel.
La producció de pessebres passa a un apreciat artesanat artístic i els “pastorets” inclosos entre els mes apreciats objectes d’exportació juntament amb els tapissos, la talla del corall, la porcellana, la seda i la plata. Aquestes activitats impulsades des de les Reials Fàbriques borbòniques.
El 1702 Felip V anirà a Nàpols per prendre possessió oficialment de la ciutat i sen durà cap a Espanya un bon grup de figures de Betlem que li regalaren. La fascinació per Orient es gran i el 1732 es fundarà el “Collegio dei Cinesi“per a la formació de missioners. Emperò el que trasbalsarà definitivament l’escenari serà l’arribada de les ambaixades del soldà de Turquia i del bey de Trípoli arribades a la ciutat el 1741 i el 1743 respectivament. Les figures de la desfilada les incorporà el taller del gran Giuseppe Sanmartino i en tenim una bona mostra en el betlem de la fundació Bartomeu March provinents en gran part de la col·lecció del duc Gatti Farina.
Es el gran moment del betlem napolità i els seus millors artistes juntament amb Sanmartino (el Misteri i els àngels de la fundació March a mes del nen amb crosses i la balladora de la tarantel-la) seran: Gori (la nena amb el llaç blau), Mosca (la vella amb goll, la castanyera i el negre nuu de damunt l’elefant) , Vassallo (galls, gallines i el mul), Di Nardi ( el vinater i els bous juntament amb la vaca que pixa), Lorenzo Vaccaro (el pagès jove) i Salvatore Franco (els musics turcs). Giuseppe de Luca s’especialitzarà en grans talls de carn fet d’argila mentre Francesco Gallo ho farà en canastres de fruita fetes en cera policromada. Els instruments musicals sortiran dels mateixos tallers dels mes grans luthiers com son els Vinaccia, Fabbricatore o Gagliano. Les joies i els guarniments dels cavalls sortiran dels tallers dels argenters Urso, Guarriniello, Imparato, Ciuffi, d’Amato, Pane, Amoroso o Romanelli. Els vestits es basaran en els dibuixos de Pietro de Fabris que documentà els vestits de festa del camperols de les distintes comarques del Regne de Nàpols.
L’escenari del betlem napolità te dues zones ben marcades una es “la Roca”on es situarà el Misteri ( dins la cabana, l’estable o la cova) i el “diversorium” on es situarà la taverna on Josep i Maria no hi trobaren posada i que normalment es situa a la part esquerra.


ZONA DE “LA ROCA”
La Verge anirà vestida de vermell i blau, estarà asseguda i girada cap al nen Jesús.
Sant Josep
vestirà de groc i marró-morat i el trobarem dret.
Els àngels, vestits tots ells de seda, seran tres com a mínim: el primer representarà la Gloria del Pare vestit de groc o daurat portarà el filacteri amb el “Gloria in Excelsis Deo”, el segon representarà el Fill i vestit de blanc durà un encenser, el tercer representarà l’Esperit Sant el seu vestit serà de color vermell i sonarà la trompeta del dia del Judici. Les posicions respecta a “la Roca” seran el primer al centre, el segon a l’esquerra i el tercer a la dreta (posicions de l’espectador).
Benino serà una figura de transició entre les dues zones del betlem i surt de l’obra d’Andrea Perrucci: “la Cantata dei Pastori ovvero il vero lume tra l’ombre ossia la nascita del verbo incarnato”. Aquest autor s’inspirarà en Benito o Benitillo dels Autos Sacramentales castellans. Es el pastoret infant que dorm al costat del seu pare (Armenzio) i que té el somni profètic de l’imminent naixement del Mesias.



ZONA DEL “DIVERSORIO”
En primer lloc hem d’esmentar la funció de calendari que fa el betlem napolità:
El carnisser o venedor d’embotits representa el mes de Gener.
El venedor de formatges o ricotta correspon al mes de Febrer.
El venedor de pollastres o animals de ploma, mes de març.
El venedor d’ous (cocover), mes d’abril.
Els promesos que portaran normalment un paner de cireres corresponen al mes de Maig. Es dona la curiositat que en els betlems rics els posen damunt el pont i els seus noms seran Neno i Nena. En els betlems pobres aniran a la part baixa del pont i els seus noms Ronzo i Riena (Oronzo, Irene).
El moliner o fariner representa el mes de Juny.
El venedor de tomàtigues correspon al Juliol.
El venedor de melons representa l’Agost.
El venedor de figues, a vegades el sembrador, serà el mes de Setembre.
El caçador o bé el vinater, mes d’Octubre.
El venedor de castanyes, mes de Novembre.
El pescador o el peixater mes de Desembre.


PERSONATGES:
Ciccibacco . Directament lligat als cultes Dionisíacs o Bàquics. Es el personatge calb i grassonet de galtes vermelles que condueix un carro carregat de botes de vi que surt d’una cova i es dirigeix cap a la taverna. Lligat a una tradició pagana que perdurà fins a finals del 1700 a Aix en Provence i a Nàpols fins el 1429. Es tractava d’una processó que obria el carro carregat de botes i damunt el qual anava Bacus repartint petits odres de vi que la gent que presenciava la desfilada anava bevent. Darrera el carro anava un seguit d’homes vestits amb pells de cabra sonant tambors i sacs de gemecs (xirimies) fent música que volia esser orgiàstica. Era la figura d’aparença simpàtica però enganyosa tal com ho es el vi.
Diable. Es el personatge que s’amaga i el joc consisteix en trobar-lo. Representa la part negativa o dolenta del betlem.
Jugadors de cartes. Son sempre parella i son coneguts com “els gats”, ja que el que es juguen no son diners sinó botelles o tassons de vi. Son igualment coneguts com els dos sants Joans i representen els solsticis de juny i desembre. A algunes zones son oncle i nebot.
El pastor de maravella. El seu nom es Miniel.lo i es el que descobreix l’àngel o l’estrella que anuncien el naixement posant cara d’espentat.
Stefania. La llegenda diu que les dones fadrines no podien visitar la Mare de Déu després del part. Stefania tenia grans desitjos de veure Jesús i per tant simularà esser casada i mare. Es presenta a la Santa Cova amb una pedra embolicada amb un llençolet simulant portar un infant. Fou tan hàbil que fins i tot aconseguí enganar els àngels de l’entrada, la sorpresa serà emperò quan en presencia de Jesús la pedra esdevé infant despertant-se amb un a gran esternut. Serà Esteva el que fa festa el dia següent de Nadal i que morirà màrtir, apedregat.
Sonadors de sac de gemecs i caramella. Son una parella de músics un de vell que toca la xirimia ( l’any que s’acaba) i un de jovenet que toca una caramella (espècie de oboe) i que representa l’any que comença. Per respecta a la Sagrada Família no porten el capell posat.
Gitana. Lligada, com a endevinadora, a les antigues sibil·les. El seu nom serà Concetta o Llúcia (capacitat de veure el futur). Durà grans arracades i una bona quantitat d’amulets per tal d’espantar el mal d’ull. Si porta una pala a la ma obrirà la processó dels venedors o artesans que representen, com ja hem explicat, els mesos de l’any. Si el que porta es un infant significarà l’amor matern. La Verge es farà gitana (emigrant) fugint a Egipte per tal de salvar el seu fill.


ALTRES ELEMENTS.
Riu i llac. L’aigua es l’element que agombola l’infant al sí de la mare que “romprà aigües” en el moment del part. Es element essencial en el baptisme.
Font. L’aigua amb la seva força i el seu córrer representarà la vida i l’amor.
Molí. Les pales del molí que no aturen son una representació del temps i el mateix temps son una recordança al treball inacabable de l’home per transformar el grà en farina i aquesta en pa, símbol de vida.
Pont. El lloc d’unió entre el que es viu i allò que es mort. Alguns betlems napolitans el dia de reis posen dotze figures de frares descalços damunt el pont per tal de simbolitzar els dotze mesos que han passat.
Pou.
Lligam entre la superfície i el mon subterrani. La llegenda napolitana diu que el dia de Nadal no es pot mirar la superfície de l’aigua des de el coll de pou, i per extensió l’interior de cap recipient amb aigua, ja que podrem entreveure els morts de l’any a punt de començar.
ELS MAGS.
Representaran les tres edats de l’home: Melsion (el jove), Gaspar (el de mitjana edat) i Baltasar (el jubilat encara actiu). Seran al mateix temps una representació dels tres continents coneguts aleshores.
Els colors dels cavalls o de les seves capes: blanc (auba), roig (migdia) i negre (nit) simbolitzaran el recorregut diari del sol.
Algunes vegades els continents estaran representats pels animals sobre els quals desfilen els reis: el cavall representarà Europa, el camell Àfrica i l’elefant Asia.
La presencia de la Reina Maga als betlems napolitans es sustenta en la llegenda de la Maga que seduïa els homes i després els tirava dins el pou.
Diu la llegenda que el dimoni no volia que Jesús nasqués i molt menys que el reconeguessin com a Messies. Siccome, aquest es el nom del diable napolità, encarregà la Maga per tal que seduís al mes jovenet dels reis i el negre Melsion acabà, com es natural, dins el pou. Però la dona sen penedeix i comunica la malifeta als altres dos reis que arribaran a temps de salvar el seu company.
La Maga, s’incorporarà al seguici i desfilarà just davant el seduït Melsion. Normalment la transportaran entre quatre esclaus encara que en el cas del betlem de la fundació Bartomeu March, es la que va damunt l’elefant conduit pel negret (talla de cos sencer) obra de Mosca.
Finalment indicar-vos que els reis i els àngels de Giuseppe Sanmartino, del betlem March estan en procés de restauració i que molt properament s’incorporaran a la mostra.

Text: Biel Barceló

3 de gen. 2009

Inauguració de l'exposició "Pere Pere Garau. Un barri amb història"









Amb bon peu començà a caminar l’exposició “Pere Garau, un barri amb història” Centenars de persones la visitaren el primer dia.
L’acte d'inauguració va comptar amb la presència de representants polítics de les tres institucions de Mallorca. En nom de l’Ajuntament vengueren els regidors Sr. Francisco Donate, Sra. Begoña Sánchez i Sra. Nanda Ramón. El Consell de Mallorca va estar representat per la consellera de cultura i patrimoni històric, la Sra. Joana Lluïsa Mascaró i el director insular de patrimoni, el Sr. Biel Cerdà. Finalment, el Govern Balear comptà amb la presència del conseller d’Obres Publiques i Habitatge, el Sr. Jaume Carbonero.
També hi eren presents moltes de les persones que amb el seu testimoni ens han ajudat a recuperar la petita història de la barriada.
L’exposició transmet una visió positiva i reivindicativa del patrimoni de Pere Garau.
Tothom que s’acostà ens va fer arribar l’enhorabona pel resultat.