embARCAR't: "El moble mallorquí"

Recorregut "El moble mallorquí" dirigit per la restauradora Kika Coll

Patrocini: Govern de les Illes Balears. Conselleria d'Educació i Cultura. Direcció General de Cultura



Can Solleric.
Aquest casal conté una de les peces més característiques de l’estil Imperi a Mallorca o també anomenat Ferrandí. Estil fomentat per Napoleó i que evoca les característiques formals i estètiques de la Roma Imperial amb connotacions del màxim esplendor del mobiliari Egipci. Sabem que l’ Adrià i el seu taller realitzaren el llit ubicat al Solleric entre els anys 1810-1820 i que dibuixa bé les característiques formals de l’estil, l’estructura a la polonesa amb els cortinatges i amb forma de góndola, sobre tarima, la fusta de caoba amb els detalls daurats…

De l’Adrià en sabem que arribà com a Imatger i que s’instal.là a Ciutat ,venia com molts altres fugint de les guerres del moment.Visqué a Mallorca entre els anys 1808-1824 i tengué un taller aprop de la placeta del Carme amb 22 operaris i llavors un altre ubicat al carrer de Moliners.Treballà per a la Cartoixa de Valldemossa i moltes altres esglésies de Mallorca aixi com també per molts clients particulars, cònsoles, canteranos, llits foren les tipologies més repetides. En resta encara un estudi complet .

Consell Insular.
Del mobiliari que conté el Consell volíem parlar de la Calaixera d’estil CarlesIV i del mobiliari de la sala de Sessions.
La Calaixera d’ estil Carles IV, prové segons les fonts orals de la capella de la Misericòrdia i suposadament també es realitzà en els seus tallers.Dibuixa el repertori formal i estétic del Neoclàssic però duita a terme a finals del segle XIX, principis del XX.

El buc de l’estructura rectangular, la disposició dels calaixos, els petges , la combinació de les fustes locals i el detalls dels embotits del” pinyonet “, técnica tan característica del Neoclàssic a Mallorca fan que sia una peça espectacular i no només per a les seves dimensions. Tot i ara formar part d’aquest edifici, fou una peça duita a terme per estar dins una sagristia i sabem que en podem trobar dins Mallorca altres de les mateixes característiques .

El conjunt de la Sala de Sessions es va dur a terme dins les reformes que es feren a la llavors Diputació, a finals del segle XX. Aquest conjunt fou dissenyat per l’ arquitecte Reynés i executat en fusta de reure pels fusters que treballaren en aquell moment fent portes, finestrals, i la resta del mobiliari que completa les altres estances. Noms com Fontirroig, Guillem Puig, Isidre Ripoll i Juncosa es troben entre els papers que conformen l’arxiu i que demostren qui foren els productors de les obres. A resaltar que aquest conjunt es dugué a terme aprop del anys vint i tot i que en el moment ja susaven altres estils encara aquí s’utilitzà l’historicime del neogòtic per a fer una obra de bell nou.

Ajuntament de Palma.
L’Ajuntament conté molt de mobiliari, però en el nostre cas volíem parlar de la Sala de Plenaris i el seu mobiliari pel que va significà en el moment.
Després de l’incendi de 1894, l’ Ajuntament realitzà una sèrie de reformes a l’edific i la Sala de Sessions en fou una d’elles. El disseny i execució del conjunt del què parlam es dugué a concurs públic .En els arxius de la Sala hem trobat la documentació del moment i de la que en podem extreure noms tant dels dissenyadors com dels fusters executors.
Fou en el nay 1902 quan començà el concurs públic, a Mallorca ja havia començat a entrar el Modernisme d’una manera discreta i tot i que en el 1903 ja tenim el Gran Hotel com a refència arquitectònica important, en el cas del mobiliari el repertori formal s’introduí d’una manera més paulatina.
En el cas de l’ Ajuntament i després d’una série de subastes duites a terme, es donà el premi al projecte dissenyat per Benito Pons amb el títol “Arte”,revisat per Gaspar Homar i executat per l’empresa d’ “Andres Bestard y Payeras” del carrer Murillo de Ciutat. D’aquest projecte executat en fusta de noguer se’n diu que seguéix les línees del Neogrec amb unes connotacions modernistes.
Tant en el cas del Consell Insular com en el de l’ Ajuntament és important veure cóm a través dels arxius podem constatar moltes vegades allò que ja ens indica la no menys important tradició oral i així podem anar dibuixant la història dels nostres fusters i ebenistes en el transcórrer dels anys.

Kika Coll