31 de maig 2008

EmbARCA't: "Un passeig per la Palma musulmana de 1229"

"Un passeig per la Palma musulmana de 1229", dirigit per l'arquitecte Carlos García-Delgado.

MEDINA MAYURCA CAP EL 1229

La muralla musulmana de la part baixa de la Madina Mayurka, per la banda de la mar, aniria recta des de el Pont Jussà cap a ponent i l’actual carrer Apuntadors en seria el camí de ronda interior. Arribats a la confluència amb el carrer de la Glòria (P-2 al plànol), on encara avui existeix una baixada ben pronunciada que dona accés a la drassana d’època cristiana, aquest camí es bifurcava i si un seguia com a camí de ronda, l’altre sortia per la porta abans esmentada per seguir per fora del recinte (actual carrer de sant Pere) fins arribar a la porta de Porto Pi (P-1),amb la seva corresponent torre (T-21).
L’actual carrer del Vi, formaria un colze amb el carrer Apuntadors i només en època cristiana es perllongaria fins al carrer de sant Pere. Així no es estrany que les transaccions posteriors a la vinguda del catalans facin referència a aquest tram com a carrer Nou.

El carrer del Vi seria igualment un camí de ronda interior d’una primera muralla d’època musulmana de la qual el carrer de sant Llorenç en seria el camí de ronda exterior i per aquesta muralla arribaria, via actuals carrers Bonaire i Protectora, l’aigua de la font de Canet (de punts al plànol).
Existiria una porta (B-4) a la confluència dels actuals carrers Protectora, sant Feliu i carrer de la Pau, ja que aquests dos últims carrers serien importants vies de sortida cap a Porto Pi. El carrer de sant Feliu estaria igualment connectat amb la Ciutat alta a traves del Pont dels Sastres (PU-4), i el carrer de la Pau connectaria les parts alta i baixa de la Ciutat a través del Pont Sobirà, posteriorment de la Carnisseria d’Avall (PU-3)

La porta de la Mar (P-3), es la que encara avui es conserva i a la part exterior s’hi trobarien les drassanes musulmanes (AT-1), de les quals Jaume I en farà donació als cavallers de Sant Joan i un alfondec, que per donació igualment de Jaume I en època cristiana es coneix com a alfondec d’en Sagranada (actual quarter d’Intendència). Mentre la part mes alta del Puig de sant Pere, estaria ocupada per un cementiri (CE-5).

L’Aljama jueva, es trobaria dins el recinte fortificat (apareix al plànol com ALJ-1),just després de la conquesta catalana ja que abans fou la residència de la germana del destronat rei Murtada. Aquest recinte serà el que ocuparan ja a partir de 1236 els dominics, els grans repressors dels dissidents religiosos, i en sortiran sis-cents anys mes tard a rel de la Desamortització.

Gabriel Barceló, a partir dels textos i de la passejada de Carlos Garcia-Delgado.

Patrocini: Govern de les Illes Balears, Conselleria d'Educació i Cultura, Direcció General de Cultura.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Com es possible, que amb les dades que es coneixen, al carrer Protectora cantonada amb can Sales s'estigui fent un parking subterrani sense cap mena de control arqueològic?