Història i art al nord d'Itàlia

Viatge dissenyat i dirigit per Biel Barceló.





VENÈCIA I MALLORCA

En 1082, l'emperador bizantí Aleix Commé va concedir als venecians el dret a poder comerciar a tots els ports del seu imperi sense pagament de cap taxa. Venècia a més té una relació privilegiada amb els sultans de El Caire.

La quarta Croada te per objectiu Egipte, cosa que no interessa gens ni mica als venecians, que faran el possible per desviar els efectius militars cap a Constantinopla, on diferents membres de la dinastia Àngelo es disputaven el poder. El 1204 els croats saquejaren la capital de l'Imperi i com és natural els venecians en traurien tallada fins el punt que el Dux ampliarà els seus títols i es fara dir "Dux de Venècia i Dalmàcia i Senyor de quart i mig de l'Imperi Grec".

El dux era un Enric Dandolo ja molt major i que per controlar la situació es desplazarà a Constantinopla, on morirà el 1205. Enterrat a Santa Sofia (encara es pot veure la seva tomba), les seves despulles seran desenterrades i cremades quan els otomans conquereixen la ciutat el 1453.

Els senyors bizantins aconsegueixen, el 1261, fer fora els venecians de Constantinopla i a més autoritzen els genovesos per destruir els magatzems dels venecians.

Entre 1282-1287, a resultes de la revolta coneguda com a "vespres sicilianes", el rei d'Aragó Pere el Gran, ocuparà Sicília, tasca en la que hi tenen un paper determinant homes i naus mallorquines.

Així doncs tenim un doble escenari de confrontació: venecians i genovesos al llevant Mediterrani i per altra banda, regne d'Aragó i Gènova a la Mediterrània occidental.

Pere el Cerimoniós, a penes reintegrat el Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó (1413), promourà una lliga antigenovesa ajuntant-se amb les señories de Milà, Florència, Verona, Venècia, Pisa, Ferrara, Padua, Mantova i Bolonia. Els interlocutors italians seran els Visconti milanesos.

El 1350, Giovanni Gradenigo, encapçala una ambaixada que es reunirà amb el Cerimoniós al Palau dels Reis de Mallorca a Perpinyà i després d'una llarga negociació es decideix atacar als genovesos al port de Pera (la Gàlata actual a Istambul, que era una possessió de la senyoria ligur). Però han de muntar la comèdia i així el mes d'abril de 1351 es produeix un incident, entre Pere IV i l'ambaixador genovès, Cristóforo Paolo que serà aprofitat, l'agost del mateix any, pel rei català que enviarà una carta de desafiament al dux de Gènova.

Anteriorment, el 16 del mes de gener de 1351, ja s'havien estipulat els acords al castell reial de Perpinyà, que firmaren com a testimonis Bernat de Cabrera i Mateu Marcer per part aragonesa i Rafaino de Caresini i Nicola de Lambertis per part Veneciana a mens del rei i de l'ambaixador de la senyoria de Venècia: Steno.

S'establia entre altres coses que el Cerimoniós aportaria divuit galeres i que l'almirall de la flota fos designat pel rei aragones. Els guays es dividirien en tres parts: una per l'almirall, una per Venècia i l'altra Aragó.

S'acorda que dos experts navals de Venàcia assessorin i naveguin amb el cap de l'armada catalana, encara que el govern de l'exercit correspon a Pere de Santa Pau.

Un altre dels acords estableix que ni Venècia ni la Corona d'Aragó ni comerciaran, ni conversara ni mantindran cap tracte amb gènova a qui consideraran el seu enemic i a qui faran tant de mal com puguin.

Les naus d'Aragó es reclutaren en tres grups: Un a Catalunya sota el comandament de Bonanat Dezcoll, l'altra a València que tendria per capità Bernat de Ripoll i l'altre a Mallorca el cap del qual seria Roderic de Sant Martí.

Les Naus mallorquines seran set i la batalla es lliurarà a l'estret del Bosfor el 13 de gener de 1352. El resultat de la batalla es incert i desolador pels mariners mallorquins que veren la mort de l'almirall, el 9 de març, de resultes de les ferides.

La marineria es veu obligada, mig nua en ple hivern a demanar almoina pels carrers de Constantinopla i a mes es veuen obligats a passar la nit mes de sis-centes persones amuntegades a la casa del comú. Crida l'atenció el nombre d'esclaus i lliberts d'origen grec, que aleshores vivien a Mallorca, i que s'enrolaren a l'expedició i que a mes abans d'embarcar feren testament a Mallorca.

Per acabar fer esment a la figura de Sant Vicens Ferrer, que a Venècia te altar al gran edifici que els dominics tenen a la ciutat de la llacuna. El temple de Sant Joan i Sant Pau, que te una de les seves joies en el quadre de Giovanni Bellini on a mes de SAnt Vicens hi trobem Sant Sebastiá i Sant Cristófol, figurant a la pedrel.la escenes i miracles de la vida del sant valencià.

ESTUDIANTS A LES UNIVERSITATS DEL VENETO I REGGIO EMILIA



Bolonia ja a finals del segle XII fou un centre de peregrinació d'estudiants mallorquins. La família dels Lambertazzi retornada a Bolonia desprès d'un llarg conflicte que els enfrontava amb els Geremi farà que la ciutat es pacifiqui i de seguida els estudiants tornen a comparèixer a la ciutat. Una història real d'amors a lo Romeu i Julieta, es la protagonitzada per Imelda de Lambrertazzi amb Bonifacio Geremei i que Gaetano Donizetti musicarà el 1830.
El 1300 esta documentat a Bolonia Pere Perez de Vilarrasa, de Mallorca, que reconeix un deute de 2100 sous de plata a Gullem Ferrer, fill del mallorquí Bernat: En son testimonis Guillem Fuxer, escolar a Bolònia i Johannes Gerardi de Narbona també estudiant. Aquest Pere de Vilarrasa i Guillem Fuxer apareixen a altres documents del 1302 i habiten a la parròquia de Sant Cristoforo de Saragossa (encara avui el carrer porta el nom de la ciutat aragonesa), prop de la Torre dei Catalani precisament on estava situat el bordell de la ciutat fins poc abans de la fundació del Col.legi d'Espnya per Gil de Albornoz, amb els diners del seu llegat testamentari de 1364. Una part de les cases sobre les quals es va edificar el col.legi eren conegudes ja el 1118, com les cases del prior de Saragossa. Aquest topònim sense cap dubte arriba a traves de l'Estudio.


A pesar de la gran majoria des escolars formats a Bolonia, en una estada d'entre sis i vuit anys, estudiaven lleis, també hi veim metges. Aixi el 1302, Jaume Corretger, mallorquí resident a València, demana autorització a Jaume II d'Aragó per anar a Bolonia a formar-se com a cirurgià. Corretger fou metge d'Alfons III i de Jaume II d'aragó i serà el que traduirà al català la Cirurgia de Teodoric de Luca.
La presència dels estudiants era una de les raons del benestar i de la relativa estabilitat de la ciutat. Es evident que la vida universitaria no només era treball intel.lectual: Les festes i diversions formaven part dels ambients estudiantils. Cantants, tavernes, jocs i banys no manquen i a la documentació judicial apareix el joc il.legal, deutes, bregues amb ferits i morts i fins i tot una violació.
Degut a l'oposició de la família de la al.lota, el valencià no té altre ocurrencia , per tal de poder-se casar, que possar en marxa un segrest. Una nit de mitjans del mes de març de 1321, amb disset estudiants mes armats amb espases i ballestes es presenten davant la casa del notari. Aquest emperò, estava assabentat dels plans i va organitzar la pertinent defensa armada. Els estudiants han de renunciar i es refugiaran a la casa de Jaume Jacobi on son rodejats pels homes de Zagnoni, presentant una gran resistència. Arrestat el valencià i algun dels seus companys pel podestà Giustinello di Fermo serà condemnat a mort pel jutge criminal Thomas Trochiariis. El 21, Jacobi farà testament i una setmana desprès es ajusticiat, sense donar lloc a cap apel.lació, en compliment d'una sentència que no es sinó un linxament legal. Entre els estudiants hi havia, com no, un grapat de catalans i mallorquins.
La revolta es va fer gran entre els estudiants que veuen amb indignació l'absoluta impunitat dels assassins que ni tan sols son acusats per part d'uns jutges absolutament parcials. I començaran a bandonar la ciutat, molts cap a Ímola. Els mes brillants seran convidats per altres universitats i així el 6 d'abril (no havia passat ni una setmana de la execució del valencià) Lando de Buocompagni i Guido Buondoni de l'Estudio de Siena fitxaran a Antoni de Galiana, aleshores estudiant de lleis i canonge de la Seu de Mallorca i molt actiu a la vida universitària de Bolonia els anys 1320-1321.. Antoni de Galiana amb els anys serà el primer bisbe mallorquí de Mallorca i esta enterrat a un dels sarcòfags mes bells de la Seu, a la capella de la Mare de Déu de la Corona. Abans, però, es doctoraria a Siena on després exercirà la docència.
No tots els estudiant mallorquins abandonan Bolonia, ja que Ramon Berenguer, canonista, encara era a Bolonia el 1323 i fou testimoni de les llargues negociacions entre els estudiants , ara refugiats a Ímola, i les autoritats de Bolonia.
Els estudiants exigiren, i acabaren aconseguint, que la ciutat, el podestà i el jutge es disculpessin per la mort de Jaume Valencià, que es declares un dol oficial a la ciutat i que es construís una capella expiatòria commemorativa. A mes exigiren la llibertat dels detinguts, l'expulsió dels Zagnoni de la ciutat i poder elegir, en cada cas sque requerís la justícia criminal, la jurisdicció pertinent a mes de posar límits a la tortura i que els processos no s'allargassin mes de trenta dies. El 1322, el Podestà, ja havia estat substituït i els Zagnoni, pare, mare i filla, havien abandonat la ciutat.
L'abril de 1323 s'inaugurava la capella de la Pau per part del capitano del Popolo Taddeo Peppoli i començava el retorn dels estudiants. El 4 de novembre Ramon Berenguer, canonge de la Seu, rebia de mà del mercader mallorquí Guillem, 75 florins. El 1326 trobem altres dos canonges mallorquins Juan Peris i Felip Ranignani estudiant i rebent diners del banquer Dino Gerardini.
Mentres, un altre estudiant, aquesta vegada format a Montpeller territori dels reis de Mallorca, sera el convidat del rei Sancho al seu palau de Perpinyà. El 1322, Gil de Albornoz, passava la fronera entre Cataluyna i la part peninsular del regne de Mallorca per Besalu amb la corresponent autorització de Jume II d'Aragó per poder passar amb dos cavalls. Anava acompanyat pel també estudiant Joan d'Aragó, fill del rei Aragonès, que aleshores tenia divuit anys i ja era arquebisbe de Toledo.
Els dos estudiants, al menys en dos ocasions feren estada al Palau dels Reis de Mallorca i quan Gil de Albornoz anys mes tard projecta el seu col.legi ho fara seguint la planta del Palau on havia passat bons moments durant la seva joventut.
Diu Amadeo Serra Desfilis respecte al edifici bolonyès: "Los antecedentes más claros se reconocen en el palacio de los reyes de Mallorca, construido a principios del siglo XIV en Perpiñán, porque en él se formula con claridad la idea de un patio cuadrangular con la capilla en el extremo opuesto del eje del acceso. El modelo de la doble galería de pórticos se tomaria de otra residencia real construida para la monarquía para la monarquía de Mallorca en el mismo período, el castilla de Bellver, y desembocaría por mediación del cardenal Albornoz en dos patios porticados de la fortaleza papal de Spoleto y el Colegio de España de Bolonia".
Ja durant el segle XV, ens trobem amb Arnau de Marí, que després dels seus estudis a Bolonia i Pàdua, el 1418 es doctorarà a Ferrara i serà una de les persones, essent aleshores sagristà de la Seu, que donarà testimoni del miracle de santa Praxedis de 1428.
Arnau marí de Santacilia, retornat a Mallorca fou vicari general del bisbe Lluis de Prades. Anomenat bisbe quan ja tenia mes de vuitanta anys, una de les primeres disposicions fou prohibir l'entrada d'homes de mes de dotze anys als convents de monges. En cas d'absoluta necessitat el permís el donaria el bisbe. Morts als vuitanta-quatre anys esta enterrat a la capella de santa Cecília a la Seu.
Formats a aquestes universitats son un seguit de membres de les families Valentí, Montanyans o Olesa. No volem sinó mostrar una petita part de tots aquells que es formaren al Nord d'Itàlia i que han estat estudiats be per Gabriel Enseñat, Maria Barceló, Antoni Planas o Antoni Contreras entre altres.
Acabarem recordant que Guillem Caldentei, nascut a Cas Concos el 1450 i nebot del lul.lista Bartomeu Caldentei, es el primer metge mallorquí que veu una obra seva impresa. La Hugooni Senesis expositio...que es va editar el 1496. L'editor fou Antonio Carchano y el lloc d'edició Pavia.

Bibliografia

Gabriel Ensenyat- Maria Barceló: Ferrando Valentí i la seva família
Miquel Batllori: Vuit segles de cultura catalana a Europa.
Antonio Planas: Memòries de l'acadèmia mallorquina d'estudis genealògics. Toms 7 i 10
Gabriel Ensenyat: Història de la litaratura catalana a Mallorca.
Diversos autors: Història de la Ciència a les Illes Balears.
Diversos autors: España y Bolonia, siete siglos de relaciones artísticas