embARCA't: El barri de El Terreno

Dissabte 17-11-2007

ARCA ha organitzat un recorregut embARCA't pel barri de El Terreno" dirigit per l'investigador Tòfol Arbona

ARCA denuncia l’estat de deteriorament de les cases de Son Cabrer

ARCA ha denunciat l’estat de deteriorament en què es troben actualment les cases de possessió de Son Cabrer, ubicades al solar que separa el camí dels Reis i la carretera de Valldemossa, a escassament uns metres de la rotonda on conflueixen les anomenades vies circulació.

Es dóna el cas que les cases estan protegides, segons consta al Catàleg de Protecció d’Edificis de Palma, amb un grau de protecció B, és a dir, que gaudeixen d’una protecció estructural, que obliga als propietaris a mantenir, almenys, l’estructura de les cases en condicions.

La nostra entitat recorda que, si bé és cert que el temporal del 4 d’octubre passat contribuí al deteriorament de les cases, no és menys cert que abans ja es trobaven en un estat d’abandonament total. Les teulades de l’edifici principal estan literalment esmicolades, per la qual cosa qualsevol pluja pot originar inundacions dins les cases, amb els conseqüents problemes que pot ocasionar a l’estructura de l’immoble. Però no només això, sinó que moltes finestres romanen obertes nit i dia sense persianes que les tanquin. Davall la teulada d’un dels blocs ha sortit una enorme taca d’humitat, per la qual cosa ARCA creu que l’estructura de l’edifici està començant a patir l’abandonament de les cases per part dels propietaris. També s’hi visualitzen diversos cruis a les parets mestres.

Com a mesures urgents, cal fer una reparació el més aviat possible de totes les teulades, a més de revisar el bigam de fusta que hi ha a sota, ja que amb les pluges pot haver patit. Cal que els tècnics municipals s’hi desplacin per avaluar l’estat de l’estructura d’aquest immoble catalogat i protegit. Cal obligar els propietaris a fer-hi aquestes intervencions urgents amb la màxima celeritat.

Actualment, les cases es troben tancades. Part dels terrenys més propers a les cases són utilitzats per una empresa de camions de gran tonatge, com a aparcament.

Visita al Museu Bíblic

15-11-2007

LLegat Jueu i ARCA han organitztat una interessant visita al Museu Bíblic. Les explicacions han estat a càrrec de Mossèn Francesc Ramis.

Conservació d'uns Hivernacles modernistes

La Comissió de Centre Històric i Catàleg de l’Ajuntament de Palma, a proposta d’ARCA, no autoritza la desaparició dels hivernacles modernistes de la Plaça de la Porta Pintada número, 3

Malgrat la intenció del promotor i tècnic era de fer desaparèixer aquests hivernacles tan característics de la plaça Porta Pintada, el criteri d’ARCA, ha estat comprès pel conjunt de la comissió.
ARCA sempre ha demanat que els criteris per autoritzar reformes al centre històric, no siguin únicament criteris de volums totals edificables, si no també d’altres més propers a la sensibilitat dels ciutadans, que reconeixen el paisatge de la seva ciutat, en detalls com aquest del que avui tractam.

Els hivernacles a les façanes son elements característics del centre històric
ARCA fa una crida a la protecció dels hivernacles, com a elements de façana tan fràgils i que donen identitat a la nostra ciutat.
Hem de celebrar la continuïtat d’aquest al que ens referim avui i veure que valia la pena esforçar-se per conservar-lo.

Instam no obstant a que la seva restauració sigui acurada i que l’administració vigili que no s’alterin els elements originals, tal com per desgracia ha passat a altres casos, per exemple a la confluència del carrer de Manacor amb Avingudes.

Preocupació pel possible perill de desaparició dels edificis del carrer Paners cantonada Colom

Palma no ha de perdre la silueta paisatgística que conformen les finques ubicades al carrer Paners cantonada amb carrer Colom. Sabem que hi ha la intenció d’esbucar els originals i tornar a construir ( probablement aprofitant per a fer aparcaments ) i alterant les façanes originals i cobertes. És important senyalar que les travessies del carrer Colom conserven una tipologia de casa plurifamiliar popular, com la pròpia del carrer Paners, que ARCA considera que s’ha de conservar com a valor històric i patrimonial.

Hem demanat a l’Ajuntament de Palma i al Consell de Mallorca la protecció dels edificis esmentats, especialment les façanes originals i les cobertes.

Reivindicam l’autenticitat del nostre Centre Històric

Hi ha la tendència a substituir les façanes originals per unes noves que correspon a una altra tipologia, totalment falsa, de casa benestant.
Per recuperar el centre històric no cal crear un decorat estètic a la vista, però fals en el fons. Des d’ARCA volem reivindicar l’autenticitat de les façanes del centre històric i la diversitat de tipologies.

Moltes de les façanes esmentades son molt estretes perquè corresponen a les parcel·les medievals que pertanyien a propietaris menys adinerats. Cada petit solar te també diverses altures. Aquests valors poden desaparèixer si s’unifica la façana, per molt que es vulgui dissimular després pintant en distints colors, com han fet a qualque cas ja executat per exemple a sa Gerreria.

Esbucament com a excusa?

En aquests moments, els edificis estan envoltats de bastiments, ja que es va produir un petit esbucament degut a la falta de conservació correcta. Aquest esbucament no hauria de ser l’excusa per a justificar una destrucció patrimonial.
Cal esmentar que l’article 39 de la Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears només preveu la substitució d’immobles de manera excepcional i per a “millorar l’entorn”

Fets similars

Recordaran que la setmana passada vàrem denunciar uns fets similars a la Plaça Llorenç Bisbal Batle, per tant urgeix una actuació global i preventiva. Hem demanat a les institucions que iniciïn la pertinent modificació del P.G.O.U, per tal de conservar adequadament l’autenticitat de la silueta paisatgística del Conjunt Històric de Ciutat. Cal dir en aquest punt que el Pla especial del Centre Històric de Palma es anterior a l’aprovació de la llei 12/98 de Patrimoni Històric de les Illes Balears de 28 de desembre. de l’ambient i de silueta paisatgística que protegeix específicament l’article 41.2.a de la LPHIB.

Un centre històric cada vegada menys històric

ARCA ha demanat que no s’esbuqui l’edifici que conforma el lateral de la Plaça Llorenç Bisbal Batle (C/Desemparats convergència amb carrer Socors) de Ciutat i que en qualsevol cas es prenguin les mesures necessàries per a la seva protecció i en especial de la seva façana i configuració de cobertes que conformen el paisatge propi del centre històric de Ciutat.
Al centre històric de Palma hi ha una preocupant dinàmica de substitució de immobles originals per d’altres de nova construcció que, malgrat adapten l’estètica de les façanes a la normativa del centre històric, fan que el nostre Centre Històric cada vegada sigui menys històric.

Consideram que aquesta dinàmica incompleix els articles 39 i 41 de la Llei 12/98 del Patrimoni històric de les Illes Balears. Cal recordar que l’article 39 de la LPHIB només preveu la substitució d’immobles de manera excepcional i per a “millorar l’entorn”.

Pressions per a esbucar i poder fer aparcaments.

Al carrer Desemparats, amb la seva confluència amb la plaça Llorenç Bisbal Batle, es pretén esbucar la totalitat dels edificis d’aquest tram de carrer per tal de construir aparcaments i edificis de nova planta. Aquest fet restarà autenticitat a la plaça ja que alterarà totalment la tipologia original i a la vegada ambiental de la mateix. Podem posar molts d’exemples, però avui ens volem centrar en aquest.

Apel•lam a la sensibilitat en patrimoni dels responsables municipals i del Consell Insular.

Cal doncs que es preguin les mesures adients d’acord amb l’article 23.1 de la LPHIB i així es procedeixi a la suspensió de les esmentades obres o concessió de llicència i prendre les decisions necessàries per a la protecció dels esmentats edificis i en especial de les seves façanes i configuració de cobertes que conformen el paisatge propi del centre històric de Ciutat.
Per aquest motiu ens hem dirigit per escrit a les dues institucions responsables de la protecció de patrimoni: Ajuntament de Palma i Consell de Mallorca per tal que evitin més pèrdues a la ciutat.

Confiam en la seva ràpida actuació!

Vegeu diariodemallorca.es

Preocupació per les obres prop de la possessió de Son Noguera (Llucmajor)

ARCA alerta sobre la possible il·legalitat d’uns moviments de terra a prop de les cases de la possessió de Son Noguera, a Llucmajor.
Els moviments es produeixen a un espai qualificat de sol rústic i que actua com a pantalla visual per protegir les cases de Son Noguera de l’afectació visual del Polígon Industrial del mateix nom.

ARCA ha presentat un escrit davant el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Llucmajor denunciant la possible il·legalitat.

Els fets denunciats fan referència a moviments de terres, treballs de maquinària i extracció d’arbres que es duen a terme a les immediacions del polígon de SON NOGUERA, del terme de Llucmajor, afectant directament l’entorn rural immediat de les emblemàtiques cases de possessió de SON NOGUERA

Cal dir que segons el Pla Territorial de les Illes Balears el lloc on es duen a terme les esmentades obres té la qualificació de sol rústic comú, sense que ens consti que hi hagi cap modificació que alteri la citada qualificació, ni tampoc llicència que empari les esmentades obres.

La possessió de Son Noguera també compta amb un important jaciment arqueològic, que de continuar-ne els moviments de terra es podrien veure afectat. D’altre banda es evident que la protecció de les cases de possessió no tan sols abasta la pròpia fàbrica arquitectònica sinó també el seu entorn rural, ja que en aquest cas, entorn i arquitectura son dos elements indissociables.
Per tant cal protegir aquest entorn rural, especialment en aquelles possessió properes a nuclis urbans. Els terrenys on es duen a terme els fets ara denunciats, formen part d’aquest entorn rural que protegeix les cases de l’afectació visual del Polígon de Son Noguera.
No hem d’oblidar que la possessió s’integra dins l’entorn rural, que per llei cal protegir, en front d’altes usos aliens en aquest mon rural com pot ésser l’industrial.

Per a tot això, hem sol·licitat que es procedeixi a verificar la legalitat de les obres i moviments de terres aquí denunciats, i en tot cas la suspensió de les mateixes i s’acordi el procedent per a tal de protegir adequadament la possessió de Son Noguera i el seu entorn rural.

Vegeu diariodemallorca.es

Plataforma Parc de les Vies: Segon aniversari de la destrucció des Pont des Tren

Ara fa dos anys que la Plataforma pel Parc de les Vies estava dedicant tots els seus esforços a salvar el Pont des Tren.
Dia 1 de novembre de 2005, la Plataforma pel Parc de les Vies varem convocar els ciutadans a fer una jornada fotogràfica d’homenatge i reivindicació per a la conservació del Pont des tren. Assistiren un centenar de persones que feren fotos i posaren flors al Pont en el va ser alhora un clam per a la seva protecció i la despedida de l’element catalogat i protegit.
Tan sols quatre dies més tard, dia 5 de novembre, les màquines esbucaven sense pietat el Pont des Tren. Ni la batllessa de llavors, Catalina Cirer, ni els responsables de SFM, ni la Consellera d’Obres Públiques, Mabel Cabrer, ningú, no va atendre les nostres súpliques.

No varem aconseguir salvar-ho, però sí la seva restitució
Les fotos que feren aquells ciutadans ens serviren mesos més tard per recordar la insensibilitat de uns polítics i la història del nostre Pont i junt a Arca, varem organitzar una exposició fotogràfica amb un objectiu: reivindicar la restitució del Pont des Tren. I varem aconseguir el nostre objectiu. El Pont des Tren seria restituït.
Però una vegada més varem topar amb la insensibilitat. La restitució del Pont es va fer de mala gana i sense respectar els mètodes constructius. Arca i la Plataforma pel Parc de les Vies anàrem advertint passa a passa de les incorreccions, però no volgueren rectificar, tan sols a les portes de les passades eleccions es varen aturar.

Els nous responsables de Cort i de la Conselleria han manifestat la seva voluntat de dignificar els acabats del Pont en la línea del que hem demanat sempre des de Arca i Parc de les Vies. De fet, ja hem celebrat qualque reunió per tal de consensuar-ho

Divendres dia 2 durem un dibuix del Pont a Aina Calvo. La Batllessa ens rebrà a les 12,30
Aquests dies, en que es compleix el segon aniversari de la destrucció del Pont, la Plataforma i Arca aprofitarem per dur a la Batllessa, Aina Calvo un dibuix del Pont des Tren i demanar-li un impuls per tal que el Pont des Tren pugui acabar-se recuperant la seva personalitat en el menor temps possible. Els ciutadans ja tenim ganes de poder utilitzar i gaudir del nostre Pont.

PLATAFORMA PEL PARC DE LES VIES








La Batllessa de Palma, Aina Calvo amb Àngels Fermoselle, Presidenta de la Plataforma pel Parc de les Vies, el dibuixant Nicolau Casellas i Joan Pascual, secretari d'ARCA.
Dia 2 de novembre de 2007


Vegeu diariodemallorca.es

ARCA i els símbols

Fa unes setmanes la nostra entitat va demanar la protecció de l’antiga escola de Son Ferriol pel que representa històricament per aquesta urbanització i pels símbols que hi ha a la seva façana. En aquest cas uns escuts de la República fets de ferro forjat, i des d’on es penjava la bandera.

Segons informacions de l’historiador Joan Sans, al seu llibre 75 ANYS D’ESCOLA PÚBLICA DE SON FERRIOL 1925 – 2000 (Edicions Miramar, 2001), sota un dels escuts republicans situat al buc dret de l’edifici, possiblement hi hagi una inscripció que ens recordi que en data de 18 de gener de 1925, el general Miguel Primo de Rivera vingué a inaugurar aquesta escola. Aquesta placa va ésser tapada amb ciment pel batle pedani Joan Vich, devers l’any 1966.

ARCA es partidària de recuperar, protegir i conservar tots els símbols que ens recordin a una època passada, perquè així tindrem símbols que ens descriuran la nostra història d’una forma material. Gràcies a aquest cas, ens han arribat testimonis de veïns, per il·lustrar-nos altres testimonis simbòlics. És aquest el cas del Col·legi Públic de la Soledat, que al seu xamfrà, en la cantonada dels carrers Rosselló i Nadal amb Sant Damàs incorpora un escut de la República fet de pedra.

Conferència "Dret i Patrimoni", del Dr. Javier García Fernández

El passat dijous 25 d'octubre, vàrem poder sentir, gràcies a la Fundació AMICS DEL PATRIMONI, el Prof. Dr. Javier García Fernández, catedràtic de Dret Constitucional. Va ser presentat pel catedràtic de la UIB, Dr. Oliver Araujo.

La conferència del Dr. García versà sobre el dret positiu que és aplicable en matèria de protecció del patrimoni. Donà diverses pinzellades: a) la protecció amb tractats internacionals i europeus; b) la importància creixent de l'ampliació del concepte de patrimoni cultural: la importància del patrimoni immaterial, del patrimoni marítim i industrial, com exemples de "nous" patrimonis; c) la diversitat de normes en el dret espanyol (el Codi Penal, inclòs); d) la coexistència de lleis de les comunitats autònomes i el dret de l'Estat: això dóna més possibilitats a la protecció del patrimoni; e) no hi ha hagut excesius conflictes entre l'Estat i la Comunitat Autònoma amb motiu de la protecció patrimonial; f) S'ha consensuat ja una reforma de la Llei 16/1985 de Patrimoni històric: pareix que a la propera legislatura es debatrà i podrà aprovar; g) la protecció mitjançant actes jurídics singulars es basa en: actes administratius, sentències i negocis jurídics privats.

A preguntes dels assistent, el Prof. García Fernández va destacar finalment que hi ha d'haver una relació de subordinació entre el dret urbanístic i el dret del patrimoni cultural i una relació de coordinació entre aquest i el dret mediambiental.

Pere Ollers

Presentació del llibre "La aguja de la luz" de Isabel Turrent

Amb el suport de Memòria del Carrer i d’Arca Llegat Jueu, l’escriptora mexicana Isabel Turrent ha presentat a Mallorca la seva novel·la "La aguja de luz" editada a Mèxic .

Turrent és experta en relacions internacionals, editorialista del diari mexicà Reforma i col·laboradora de la revista Letras Libres. El llibre s’inspira en la figura de la seva àvia Isabel Picó Miró i retrata el mon social i polític de la Mallorca del segle XIX, des de la mirada d’una jove que descobreix la discriminació que pateixen els descendents dels jueus conversos portadors de llinatges com el seu.

Vegeu diariodemallorca.es

Vegeu Diari de Balears Digital

embARCA't :Visita a les possessions ciutadanes de Son Rossinyol i Bunyolí

Dirigit per Roberto Fernández Legido. 27 d'octubre de 2007

SON ROSSINYOL
Notes històriques
Documentat el segle XV, l’antic rafal de Son Rossinyol era situat al camí de Sóller, entre Son Pacs i el torrent de na Bàrbara.
Tenia dret d’aigua de la síquia de la Ciutat, que rebia a raó de 24 hores cada 20 dies (GEM, XIV, 400), i dret d’un canó d’aigua, segons conta Lluís Ignasi Gomila a la seva obra Derechos sobre el agua de la fuente de la Villa en la Huerta de Palma.
El 1440, el prevere Julià Colomer el donà a la seva tia Magdalena. El 1449, el senyor Julià Safortesa el capbrevà a nom de la seva dona.
El 1450, el senyor Pere Joan Albertí n’era propietari. El rafal prengué el nom d’aquest senyor i passà a denominar-se rafal de n’Albertí (Gomila, 2000).
El 1506, era del senyor Pere Joan Albertí.
El 1532, n’era propietària la senyora Joana Sala i Albertí, casada amb el senyor Andreu Rossinyol de Defla.
El 1553, passà al seu fill, el senyor Antoni Rossinyol de Defla i Sala, de qui prengué la denominació actual de Son Rossinyol. Era propietari del rafal i dels dos canons d’aigua.
El 1578, encara n’era propietari, com consta als estims (ARM, D-1251, f. 144) d’aquell any.
El 1581, fou heretat pel seu fill, el senyor Andreu Rossinyol de Defla (Gomila, 2000).
El 1601, pertanyia al senyor Jaume Rossinyol per compra en subhasta pública al senyor Andreu Rossinyol de Defla (Gomila, 2000).
El 1611, conclogué la construcció de part de les cases actuals de Son Rossinyol.
El 1638, n’era propietari el senyor Domingo Belloto. El mateix any, passà al seu fill, el senyor Joan Baptista Belloto.
El 1643, finalitzà el que podria esser una nova ampliació de les cases, impulsada pel senyor Domenico Belloto o el seu fill Joan Baptista.
El 1647, encara era del senyor Joan Baptista Belloto. El 1665, passà al seu fill, el senyor Joan Baptista Belloto.
El 1685, era del senyor Domingo Belloto (ARM, D-1253, f. 191v).
El 1721, passà a Eliseu Belloto Morell. El 1733, aquest senyor en segregà 12 quarterades, que passaren a Clara Belloto, la qual també heretà el rafal veïnat de Son Hug (GEM, VII, 66). El rafal tenia l’any 1760 un dels horts més importants de Palma (GEM, XIV, 401).
El 1773, era propietat de D. Eliseo Benloto [sic, per Belloto] (Juan, 1978: 416).
El 1791, era de Joan Belloto i, el 1798, passà a la seva germana, la senyora Maria Eliseua Belloto. El 1808, passà de Maria Eliseua Belloto a Dionísia Rossinyol de Defla i de Comelles, casada amb Charles Joseph Henri d’Espagnac (GEM, XIV, 401). No obstant això, l’Apeo de 1818 (ARM, D-1530, f. 234) la inventaria a nom de «Dª M. Elisea Berloto» [sic, per Belloto].
El 1836, fou heretat pel fill dels anteriors, el senyor Josep d’Espanya Rossinyol de Defla i de Couserans.
El 2007, n’era propietària la senyora Francesca d’Espanya Morell.
Des de novembre de 2004, les cases són ocupades pel Centre d’Arqueologia i Restauració de Son Rossinyol.

Descripció
La façana s’orienta a ponent i s’aixeca davant una carrera empedrada, a la qual s’arriba per un camí perpendicular flanquejat per espesses fileres de xiprers. Es divideix en tres cossos: el central i dos laterals. El central té tres plantes d’alçat, amb portal forà d’arc rodó adovellat. Sengles pedrissos emmarquen el portal. El primer pis presenta tres finestres balconeres, mentre que les tres obertures del porxo són finestres apaïsades. A la dreta, un altre bloc té dues plantes d’alçat, la segona de les quals mostra pilarets de secció octogonal. A la dreta de la façana, un portell apareix amb els brancals ornamentats amb sengles relleus dels escuts dels Rossinyol, sobre pedra viva, amb la inscripció any el de l’esquerra i 1611 el de la dreta. A l’esquerra hi ha un bloc d’una planta d’alçat coronada amb merlets, amb dues portasses d’arc de mig punt; en sobresurt una gàrgola que treu l’aigua del terrat superior.
El vestíbul mostra dos trams amb coberta de bigues, separat per un arc rebaixat. Un altre arc rebaixat, amb els laterals ornamentats amb l’escut dels Rossinyol, permet l’accés a la clastra. Aquesta és de planta rectangular, amb sòl empedrat i amb un coll de cisterna de secció octogonal amb la data de 1914. A la dreta, una escala exterior puja al primer pis i, a la seva esquerra, un portal de llinda comunica amb estances d’ús agrícola, com les antigues vaqueries. Corona aquesta ala un campanar de cadireta, rematat per una creu. Al fons de l’ala de l’esquerra es conserva l’estança que acollia la tafona.

BUNYOLÍ
Panoràmica de les cases. Foto: Toni Bosch

Notes històriques
L’actual possessió de Bunyolí era el centre de la baronia del mateix nom, que comprenia territoris a Esporles, Superna, Bunyola i Marratxí. La baronia es fundà el 1232, tres anys després de la conquesta. Ramon Saclusa, un noble català, cavaller del rei Jaume I, en fou el primer senyor.

El 1381, el senyor feudal de Bunyolí era Humbert Desfonollar, amb jurisdicció civil i criminal. El 1450, la possessió i la cavalleria eren de Gabriel de Lloscos.

Tres anys més tard, comprà la possessió en subhasta Miquel de Pacs.

El 1578, n’era propietari el senyor Pere de Pacs i era valorada en 36.000 lliures (ARM, D-1251, 151v).

El 1600, la possessió era del senyor Pere de Pacs, procurador reial de Mallorca. El 1633, l’arquitecte i escultor Jaume Blanquer aixecà un detallat plànol de la finca (ARM, Plànol de Bunyolí).

El 1638, n’era propietària la senyora Isabel de Boixadors i de Rocabertí, comtessa de Savellà.

El 1642, era del noble Bernat de Boixadors i de Pacs, comte de Savellà (GEM, XII, 133).

El 1685, n’era propietari el senyor Joan de Boixadors i de Rocabertí, comte de Savellà, qui endemés posseïa la cavalleria de Bunyolí (ARM, D-1254, f. 1265v).

El 1696, Joan Tomàs construí unes noves cases per a la senyora Teresa de Boixadors i de Pinós; el contracte estipulava que el treball seria a escarada i per un import de 640 lliures. Quan a finals del segle XVII començà a sorgir el nucli d’Establiments, al voltant del Rutló, s’utilitzava la capella de Bunyolí com a oratori per als habitants de nou establit. El 1706, era del senyor Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, abans de Pacs (GEM, II, 176).

El 1757, n’era propietari el senyor Ferran Felip B. de Boixadors (ARM, ECR-0574, f. 62).

El 1773, l’arrendatari o amo pagès de Bunyolí era Gabriel Sancho i la collita fou de 322 quarteres de blat, 55 quarteres d’ordi i 92 quarteres de civada. La possessió formava part de la vila d’Esporles (Establiments) (Juan, 1978: 399).

El 1854, la possessió era de la senyora Aina de Pacs-Boixadors, marquesa viuda de Vivot. Segons dades de 1865, aportades per l’Arxiduc Lluís Salvador, Bunyolí era del marquès de Bellpuig i, amb 376 hectàrees, era la segona en extensió de l’aleshores existent terme municipal d’Establiments (Habsburg-Lorena, 1991: vol. V, 42).

El 1875, n’era propietari el senyor Francesc Xavier de Rocabertí-Dameto i de Boixadors (1803-1875), vuitè marquès de Bellpuig (GEM, XIV, 335).

A la següent generació, la possessió passà successivament a mans dels germans Antoni Rocabertí de Dameto i Verí (mort el 1887), Tomàs (mort el 1898) i Joana-Adelaida, esposa de Ramon Despuig i Fortuny.

Quan aquesta morí, el 1899, la finca passà als marquesos de la Torre.

L’any 1917, la possessió fou comprada per Antoni Ques. El 2007, la possessió estava escripturada a nom d’una societat limitada —Bunyolí SA—, de la qual era accionista majoritària la senyora Antònia Ques Cardell. De les feines del camp, se n’encarregava l’amo en Guillem Moragues.

Descripció
Les cases de Bunyolí conformen un gran casal, amb capella i tafona.

El portal forà és d’arc rodó adovellat, rematat per merlets que coronen el mur que tanca la clastra exempta.

La clastra s’obre a migjorn, i constitueix una ampla miranda; té un brollador italianitzant, de planta octogonal, més a prop de la façana i un coll de cisterna de secció octogonal, més a migjorn; mostra un ferro coronat per la tau de sant Antoni.

La façana de les cases dels senyors, a la dreta de la clastra, des del portal forà, té un impressionant alçat de cinc plantes, amb un portal d’arc rebaixat coronat per un escut. L’escut, amb una bella cartel·la barroca, mostra els quarters corresponents a Boixadors, Rocabertí, Burgues i Pacs, amb el vincle o fideïcomís de Pinós en el centre. Remata l’escut la corona comtal. En la part inferior, hi consta la data de 1698.

El portal de la façana s’obre a un vestíbul amb una escala que condueix al primer pis, amb entrada per un portal de llinda.

Als laterals de la façana, s’hi obren sengles portasses d’arc escarser. Damunt el portal i l’escut, hi ha un balcó. A la part superior, el porxo se situa damunt una línia d’imposta i mostra cinc finestrons apaïsats.

Davant el portal forà, un portal de llinda amb la data de 1734 comunica amb la tafona; és una estança de grans dimensions, ja que conserva encara les quatre premses de biga; les dues de l’esquerra es troben davall una cotxeria de construcció més recent.

Al fons de la tafona, hi ha dos graners, amb arc de mig punt. A ponent de la tafona, una interessant síquia condueix l’aigua al trull de la tafona, que era mogut per energia hidràulica.

La casa dels amos es troba a l’esquerra de la clastra, amb entrada per un gran portal de llinda. Rere les cases es troba el jardí, on s’aixeca la capella, amb accés des del jardí per un portal d’arc de mig punt, amb guardapols o motllura també de mig punt. Fou reformada a la dècada de 1920 per l’arquitecte Guillem Forteza, que també reformà la casa dels senyors (AMP, CPE PGOU 1985). La capella té el portal major orientat a ponent, amb accés des del camí exterior; és de llinda, amb un rosetó al capdamunt i coronament amb campanar de cadireta. L’interior mostra coberta de quatre trams de volta d’aresta; les claus de volta mostren dues vegades la lluna dels Pacs i una els anagrames de Jesús i de Maria; el presbiteri ocupa el quart d’aquests trams, alçat amb quatre graons sobre el sòl de la nau; el retaule és de tradició manierista, amb tres carrers; el del centre mostra una pintura de la Mare de Déu, mentre que el de l’esquerra té un llenç de sant Pere i el de la dreta, de sant Pau.

Bibliografia bàsica: Fernández, R. i G. Valero. 2007. Possessions de Palma. Història i arquitectura del terme de la ciutat. Palma: José J. de Olañeta. [vol. I]
Cal consultar la bibliografia d’aquest llibre per conèixer la procedència dels diversos documents.

Cicle de Conferències: La Cartografia Mallorquina

Fundació Bartomeu March, 22, 25, 29 i 30 d'octubre.
La cartografia elaborada a Mallorca va facilitar un salt qualitatiu molt important en el desenvolupament científic i tèncic a Europa.
Un dels autors que més estudis ha provocat tant històrics com literaris han estat Cresques Abraham i Jafudà Cresques.
Per això mateix, i per donar un impuls al coneixement de la producció i de la història de la Cartografia Mallorquina, l'associació Arca- Llegat Jueu ha volgut promoure aquest cicle de conferències per donar a conèixer, divulgar i aprofundir en la història de la Cartografia Mallorquina i les seves implicacions.

Prticipants:
Dr. Gabriel Llompart. "Els Cresques: Catrtògrafs i bruixolers"
Dr. Antoni Ginard Bujosa. "Mallorca i la cartografia nàutica madieval"
Dr. Josep Juan Vidal. "La cartografia als inicis de l'època moderna"
Taula redona: "La creació literària en torn als Cresques" amb la participació d'Alfred Bosch, com a autor de “L’Atlas Furtiu” i Pascale Rey com a autora de “El maestro cartógrafo".

-Dins el marc del cicle de conferències la Biblioteca Bartomeu March presentà una mostra representativa de bibliografia sobre cartografia

EmbARCA't: Visita de quadrants solars de Palma

Visita guiada per Rafael Soler

Després d’una mostra de diversos rellotges portàtils a la seu d’ARCA, iniciam el següent recorregut de quinze quadrants:

1. Tetrafronte de sa Feixina: Modern. Sobre piràmide orientada i amb calendari i temps mig alternant les estacions de l’any. El meridional du incorporat un rellotge de lluna. Tuem.

2. Exafronte des Jonquet: Modern. Damunt dos tetràedres orientats oposats per un vèrtex. Amb calendari i temps vertader. Tuem.

3. Bifronte del Moll Pesquer: Modern. Vertical declinant septentrional i meridional amb calendari i temps vertader. Excepcional disposició amb línies horàries cada cinc minuts.

4. Equatorial polar del Moll Vell: Modern. Adopta forma de “marc” de formigó amb el gnòmon exempt. Calendari, temps vertader i mig. Rellotge fora i dins del cilindre. Copiat d’igual tamany a Tarragona i a la Gomera (Canàries).

5. Analemàtic de s'Hort des Rei: Modern. De temps vertader. Al terra del Parc de la Mar. Du escaló per a facilitar la lectura als observadors baixets. El cos fa de gnòmon. Tuem.

6. L’Almudaina: Històric. De temps vertader. Declinant. A mitja altura a la torre de l’oest que mira cap a la mar. Ha perdut el gnòmon.

7. Pati del Palau Episcopal: Històric. De temps vertader. Declinant. El de major ornamentació a Mallorca, històric o modern. Bona conservació.

8. Pati del Palau Episcopal: Històric. De temps vertader. Declinant. De clàssiques línies mallorquines. Major antiguitat que l’anterior.

9. Vertical orientat de Can Espanya (C/Portella): Històric. De temps vertader. Escultura d’una elegant composició amb un àngel que el sosté i llegenda en filactèria penjant d’un braç.

10. Vertical declinant de Sant Francesc: Històric. Al frontó de l’església. De temps vertader. Antigament tenia bona reputació el nedador que era capaç d’arribar a veure’l nedant als banys de la Portella.

11. Sta. Eulàlia (Casa Vila): Històric/Modern. De temps vertader. Vetllada escultura amb la mort que governa el gnòmon en quadrant declinant vertical. Du una coneguda sentència.

12. Carrer de la Bosseria: Històric/Modern. De temps vertader. Quasi orientat ortomeridià. Du una coneguda sentència.

13. Sant Nicolau: Històric. De temps vertader. A la façana de l’antiga rectoria a la embocadura del carrer Orfila. Molt declinant és quasi un lateral a Llevant.

14. Plaça de Joan Carles I: Modern. De temps vertader. Privilegiada situació a l’inici de Jaume III front al Born. Molt decorat amb inspiració a l’històric del Palau Episcopal.

15. Can San Simón: Històric. De temps vertader. Front al jardí de l’illa es veu des del Carrer Concepció i no des del de Sant Jaume on està la casa.


Text: Rafael Soler Gayà.

embARCA't: Convent de Sant Bonaventura de LLucmajor

Dissabte 20-10-2007

La senyora Miquela Forteza Oliver, professora de la UIB ens ha mostrat el Claustre i l'Església del Convent de Sant Bonaventura de Llucmajor, un recorregut organitzat per Biel Barceló.

CONVENT DE SANT BONAVENTURA DE LLUCMAJOR : Noticies històric - artístiques

La història de l’actual convent de Sant Bonaventura comenta el 3 de juny de 1608 amb l’arribada del primer grup de franciscans a Llucmajor. El recinte conventual definitiu es construí durant el segle XVII i estava configurat per l’església, el claustre, petits edificis annexes i l’hort. El 29 d’octubre de 1656, el temple fou beneit per frai Pere Roig i Noguera. Les tasques essencials de construcció perduraren des de 1608, tot i que l’inici es va retardà uns nou anys, fins l’any 1691 quan s’acabà de construir la sobrecoberta de l’església.
Els espais interns del convent, cel•les, oficines, tallers, refectori, cuina, armaris de paret, porteria, biblioteca, sanitaris, sala capitular o de reunions, es distribuïen al voltant del claustre, el qual estava acabat devers els anys 1690-1697. Segueix la tipologia claustral barroca dels franciscans: és de planta quadrada amb doble galeria superposada d’arcs de mig punt suportats per pilastres de secció quadrangular i pilars exteriors rematats per boles de pedra en relleu. La galeria inferior està coberta amb volt de mirall mentre que la coberta superior és de bigues.

El recinte conventual va estar ocupat per l’orde franciscana fins a la Desamortització de Mendizábal que es va dur a terme el 10 de març de 1836. A partir d’aquest moment i fins a 1998, any quan la Guàrdia Civil va abandonar definitivament el claustre i les seves dependències annexes, el conjunt fou a més de seu de la caserna de la Guàrdia Civil, del Jutjat de Pau i de l’Escorxador Municipal. Com a conseqüència d’aquests múltiples usos i vicissituds el conjunt estava molt distorsionat arquitectònicament. Per aquest motiu el 1999 es forjà el projecte de rehabilitació i recuperació de l’edifici, declarat Bé d’Interès Cultural el 23 d’agost de 2002, i la reconversió del recinte monumental en un espai ciutadà com a centre cívic, social i cultural. Les obres de restauració començaren el 23 de febrer de 2006, dia on es celebrà l’acte simbòlic de la col•locació de la primera pedra.

Pel que respecta a les pintures murals, blanquejades reiteradament després de la Desamortització de Mendizábal, no foren descobertes fins a l’any 1999 per un grup d’experts en Història de l’Art de la Universitat de les Illes Balears, gràcies l’avís del llavors alumne Miquel Amorós, s’adonaren de l’existència i manifestaren, donada la seva gran importància, de la necessitat de la seva recuperació. Les pintures, un cop descobertes, conformen un complex programa iconogràfic – ornamental relacionat amb la història de l’orde franciscana.


Texte: Miquela Forteza Oliver

ARCA demana a Madrid un control arqueològic de sa Torre (Felanitx)

ARCA s’ha adreçat davant la Subdirecció General de Protecció del Patrimoni, òrgan pertanyent al Ministeri de Cultura.

Al nostre escrit exposem la preocupació, perquè en el transcurs de les obres i en l’excavació del derruït edifici de sa Torre (Felanitx), on es farà la nova caserna per a la Guardia Civil, s’han trobat restes amb valor arqueològic que haurien de ser sotmeses a un immediat control de la inspecció de patrimoni i d’un arqueòleg especialitzat.

Per tots és sabut, que membres del Consell de Mallorca es dirigiren directament per comprovar l’estat de les runes, un cop l’edifici ja era esbocat, però des de la direcció de l’obra lis vedaren l’entrada, per tractar-se d’una obra estatal.

ARCA en data de 17 de gener de 2007, es dirigí a l’Ajuntament de Felanitx, Consell de Mallorca i Direcció General de la Guàrdia Civil per evitar la destrucció d’aquest immoble tan singular datat del segle XVII. Les nostres peticions i les de la Federació de Veïns de Felanitx foren desestimades i al mes de setembre començaren els treballs d’enderrocament de l’edifici de sa Torre.

Sabem que el dany ja està fet, però ens agradaria poder recuperar l’estudi del passat d’aquest edifici, i per aquest motiu hem demanat a la Subdirecció General de Protecció del Patrimoni el següent:

1. Que s’enllesteixi una inspecció per un arqueòleg o, subsidiàriament, altre tècnic especialista a la zona d’obres indicada a Felanitx (Sa Torre).
2. Que per la inspecció, aixecada acta de la mateixa, es doni vista de les dades assolides als especialistes i a la nostra entitat.
3. Que s’enllesteixi la protecció adequada a la zona.
4. Que es tingui per part interessada a ARCA en tot procediment en relació a les obres de sa Torre i es notifiqui qualsevol decisió en la mateixa.

ARCA demana la protecció de l’antiga escola de Son Ferriol

ARCA ha sol·licitat a l’Ajuntament de Palma i al Consell de

Mallorca la protecció de l’edifici de l’antiga escola de Son Ferriol.

L’escola de Son Ferriol és de les més antigues de Palma. Va ser construïda l’any 1925 i utilitzada com a tal fins l’any 1992. Avui en dia encara té ús com a centre d’activitats socials.

Veïns preocupats
Veïns de la zona ens han fet arribar la seva preocupació pel destí de les antigues escoles públiques, ja que segons les seves informacions, sembla que l’anterior consistori de l’Ajuntament de Palma les volien enderrocar.

L’Escola representa un símbol per a Son Ferriol, ja que és una de les seves construccions més antigues. A més la vinculació sentimental de vàries generacions és evident pel seu ús com a escola pública.

Una de les poques que conserven escuts republicans a la façana
A la façana exterior de l’edifici podem observar uns escuts republicans de ferro forjat. Aquests escuts representen una època històrica concreta i creiem que cal salvaguardar la nostra memòria amb símbols del passat. A més segons la Llei de Patrimoni és obligatori conservar aquests emblemes històrics.

Per tot això ARCA s’ha dirigit per escrit a l’Ajuntament de Palma i al Consell de Mallorca per demanar la protecció de les Escoles de Son Ferriol per dos motius principals:
Per l’antiguitat i el simbolisme que té la citada edificació, per a la barriada de Son Ferriol
Per la presència a la façana d’uns escuts republicans i que són uns dels pocs que queden a tota l’illa.

Per fer efectiva la protecció demanam l’aplicació de la Llei de Patrimoni que obliga a conservar els emblemes històrics i que a més s’estudiï la possibilitat, perquè dita construcció sigui declarada com a bé catalogat.


BREU HISTÒRIA DE l’ESCOLA PÚBLICA DE SON FERRIOL

Son Ferriol, va néixer pròpiament l’any 1917, quan el prevere Bartomeu Font, va comprar aquesta possessió a Anna M. Bonafé, i n’aconseguí la urbanització. A partir de la signatura, l’any 1920, de l’acta de compravenda, es va anar construint la barriada, dissenyant els carrers, les places i el edificis públics d’obligada construcció. Entre aquests, tenim l’escola pública, construïda l’any 1925.


CONSTRUCCIÓ. INAUGURACIÓ

El terreny està situat a la part llevant de Son Ferriol. L’escola pública de Son Ferriol va ser Construïda entre els anys 1923 i 1925, damunt 1.000m2 que hi havien estat destinats en el contracte signat pel prevere Bartomeu Font, quan va comprar la possessió.

El constructor va ser Sebastià Roser Picornell, persona de pensament Republicà, que durant aquells anys eral el batle pedani de la barriada i que, per la seva ideologia, va esser empresonat durant la Guerra Civil.

L’escola fou inaugurada pel general Primo de Rivera, en un dels viatges que va fer a Mallorca, el dia 18 de gener de 1925. Una placa, situada en la paret frontal de l’aula del nins, actualment tapada, recordava l’esdeveniment. El batlle pedani, Joan Vich, devers l’any 1966, la va tapar amb ciment.

Aquest edifici del temps de la República va funcionar com escola fins a la construcció de la nova (l’any 1992). Segons l’administració, era una de les escoles més antigues del municipi de Palma i que havia funcionat com a tal.

HISTORIA. DADES INTERESSANTS.

1925-1938, es va iniciar l’ensenyament públic a l’escola, en el nou edifici separat amb dues aules, una per als nins i l’altra per a les nines, amb uns rètols indicatius, que són encara visibles i que estan situats damunt les portes de cada una de les corresponents aules.

A les façanes de les aules, on hi havia els pals de les banderes que es col·locaren després de la Guerra, són visibles els escuts de la República.

La part central de l’edifici havia estat destinada a habitatge del professorat, el pis superior era l’assignat al mestre. El del pis de baix era el destinat a la mestra.

La Guerra Civil va repercutir en l’ensenyament ja que durant la seva durada, l’escola va mantenir-se tancada. L’activitat escolar va tornar a iniciar aproximadament el curs 1938-39.

La família Cirer va viure en el pis de baix de les cases assignades als mestres després de la Guerra, des de 1938-39 fins l’any 1977, quan en el lloc de l’habitatge es va crear una unitat de pàrvuls.

Dins el pati hi ha un pou i una cisterna d’on bevien el infants, abans de la instal·lació de l’aigua corrent, després de l’any 1966.

A l’any 1966 l’escola es va ampliar amb tres noves aules de 42m2 cada una. La construcció de les tres aules es va fer a la part dreta del pati, i s’hi va afegir la construcció de dos banys (d’uns 9m2 cada un). Aquestes construccions eliminaren els arbres que hi havia sembrats a la vorera de Can Merino (moreres, pruneres, figuera, ...). En el racó entre el banys i les aules, va quedar un espai buit, on es va construir una petita habitació per guardar el material de neteja i s’hi incorporà un bany pel professorat, aquesta millora es va dur a terme quan Joan Vich era el batlle pedani de la barriada (1963-1973 i Antoni Ramis el regidor de Cultura i Educació de l’Ajuntament. El constructor d’aquesta obra va ser Joan Orell.

El pati, durant aquests anys i fins l’any 1970, estava amb les mateixes condicions que abans. Els dies de pluja s’havien de posar pedres per poder passar a les aules. A l’any 1970, es va encimentar el pati, que quedà com està actualment. En aquesta obra, els picapedrers oblidaren construir el corresponents desguassos, deu anys després, l’Ajuntament va donar solució definitiva al problema, amb la construcció d’uns embornals connectats als desguassos del carrer.

Durant l’any 1981, el bisbe de Mallorca, Teodor Ubeda, va visitar l’escola, i s’hi entrevistà amb els alumnes, pares, mares i mestres.

75 ANYS D’ESCOLA PÚBLICA DE SON FERRIOL 1925 – 2000
JOAN SANS (Edicions Miramar, 2001)

ARCA denuncia les obres dels Jutjats de Manacor

ARCA s’ha fet ressò per part d’un grup de veïns de Manacor de les obres de reforma que s’estan duent a terme a l’edifici dels Jutjats. Segons les nostres informacions, s’ha cobert una antiga volta de canó que dóna entrada a aquest edifici.

Cal recordar que aquestes dependències, eren part del Convent de Sant Vicenç Ferrer, fundat l’any 1576 per l’ordre dels Predicadors, i al S.XVII construïren l’església barroca i el claustre.

Segons les dades històriques, es tracta d’un exemple patrimonial de primer ordre al poble de Manacor i creiem que cal que sigui preservat com a tal, on es puguin veure i relluir tots els seus elements.

Per aquest motiu hem demanat a l’Ajuntament de Manacor, el Consell de Mallorca i al Ministeri de Cultura, com a entitats competents, el següent:

1. Coherència per part de l’administració pública a l’hora d’actuar davant un bé patrimonial.

2. Supervisió del projecte i veure si s’adapta a l’original, i si no és així modificar qualsevol incorrecció que es pugui haver fet.

Segons les darreres informacions, amb les que comptem, les obres han estat paralitzades, a fi que s'adaptin al projecte original.

ARCA - Comissió de rellotges de sol

Benvolguts socis i simpatitzants de ARCA

Tant a diferents mitjans de comunicació com al blog de ARCA s´ha publicat recientment la noticia de la creació de la Comissió de rellotges de sol de ARCA.
Els membres inicials de la Comissió, Rafael Soler Gayá, Juan Serra Busquets i Miquel A. García Arrando, voldríem exposar breument els motius i els objectius d´aquesta Comissió.

Mallorca es una illa privilegiada amb una de les majors concentracions de rellotges de sol del mon. La presencia de aquests senzills instruments es fàcilment constatable als edificis mes característics de l’illa, ja sigui a les magnifiques possessions o a les senzilles cases de camp, a les nombroses esglésies i convents o a els carrers i places de les nostres viles.

La seva abundància evidencia un temps, no molt llunyà, on els rellotges de sol oferien el principal sistema de medició del temps i on nombrosos autors crearen tractats o manuscrits inèdits per tal de difondre la tècnica i el art de la gnomònica.

Malauradament la majoria dels rellotges que han sobreviscut als nostres dies es troba en una situació de total abandoni, i lo que es mes greu, en els contats casos en que se envesteix una restauració, acostuma ser pitjor el remei que el mal, ja sigui per el tractament inadequat dels materials y / o per el desconeixement de la tècnica gnomònica que tot rellotge de sol requereix.

El propòsit de la Comissió es vetllar per la recuperació i conservació del extraordinari patrimoni gnomònic, especialment de l'illa de Mallorca. Amb aquest finalitat els socis i col·laboradors de la Comissió desenvoluparan les següents activitats.

1.- Defensar el valor dels rellotges de sol com elements inapreciables del patrimoni històric i arquitectònic.

2.- Promoure la recuperació i conservació dels rellotges de sol, aconsellant procediments de restauració adaptats a cada cas.

3.- Assessorar a institucions i particulars en la construcció de nous rellotges de sol informant dels procediments de càlcul i construcció necessaris.

4.- Ampliar i actualitzar el catàleg de rellotges de sol de Mallorca sobre la base de l'edició de 2006, incorporant els nous registres que associats i col·laboradors remetin, seguint el model de fitxa ja establert.

5.- Fomentar la difusió de l’art i la ciència dels rellotges de sol (la Gnomònica) a través de conferències, exposicions, cursets o qualsevol altre mitjà.

6.- Proposar la construcció de rellotges de sol a escoles, com a eina mes adient per la comprensió de la relació astronòmica entre el Sol i la Terra.

7.- Promoure la investigació històrica i la avantguarda en la creació de noves formes de rellotges de sol.

8.- Formar i mantenir al dia un banc de dades sobre la bibliografia mes interessant o útil relativa a quadrants solars i, en especial, per la que tingui relació amb els mallorquins o en general, Balears.

La C.R.S. vol ser també un lloc de trobada per a totes les persones interessades en els rellotges de sol i roman oberta a qualsevol incorporació o col·laboració que ens permeti assolir, en la major eficàcia possible, les fites exposades.

Els serveis de informació i assessoria tècnica de la C.R.S. no tindran retribució econòmica i les despeses ocasionades per la confecció dels documents sol·licitats seran a càrrec del soci presentador, sense perjuici de que qualsevol treball dels membres de la C.R.S. que transcendeixi la tasca gratuïta i que el beneficiari demani expressament, podrà ser remunerat.

Un model de formulari per la incorporació de rellotges de sol no registrats, amb les corresponents instruccions, es troba a disposició dels socis i col·laboradors.
Qualsevol consulta o informació podrà ser adreçada a arcainforma@arcapatrimoni.net en la seguretat que serà atesa amb el tot el nostre interès.

Ben cordialment

R. Soler Gayá, J. Serra Busquets, M. Garcia Arrando

Diada de la ONCE

L'Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE) ha celebrat avui la seva Diada a la Plaça d'Espanya.

ARCA ha estat convidada a aquest acte i ha participat amb unes taules on s'han exhibit diverses maquetes d'edificis històrics.

Gràcies a l'equip de voluntaris d'ARCA amb en Luis Alberto Domínguez al cap davant s'ha fet possible la instal.lació del nostre stand.