30 de juny 2016

ARCA denúncia una nova agressió estètica al Centre Històric de Palma.

Carrers Estanc amb la Mà del Moro.
PRESENTADA DENÚNCIA CONTRA UNA AGRESSIÓ A L'ESTÈTICA PATRIMONIAL AL CENTRE HISTÒRIC DE PALMA

Una façana del barri de la Llotja ha estat pintada amb dibuixos propagandístics de l'establiment de restauració ubicat als baixos. Es tracta d'un local dedicat a bar- restaurant i ha pintat el seu troç de façana amb elements decoratius pintats de colorins.

ARCA ha demanat a l'Ajuntament de Palma que actui amb urgència contra els propietais del local comercial ubicat a la cantonada dels carrers de la Mà del Moro amb Estanc al barri de la Llotja.

Inclompleix la normativa de façanes de Centre Històric

Un local del Centre Històric ha d'entendre que no està autoritzat per decorar la façana al seu criteri. Hi ha una normativa a cumplir i la normativa no dóna cobertura a les idees estrafalies de cadascú.

Hi ha una carta de colors i unes normes a complir. Les façanes han de ser tractades com a conjunt i la decoració d'una part no pot alterar a la resta d'espais.

La degradacio de la imatge de la ciutat

Aquest és tan sols un dels nombrosos casos de menyspreu al conjunt històric de Palma.

Estam assistint a la proliferació de suports publicitais, estris al carrer i desvirtuament de façanes que perjudica una imatge de qualitat i de respecte pel patrimoni de Ciutat.

Eficàcia en el control disciplinari

ARCA demana a Cort que actui amb celeritat i que accentui les tasques de vigilància. Sabem que el departament de disciplina urbanística va molt carregat de feina, però des d'ARCA consideram que aquests tipus d'infraccions han de ser castigades i corretgides de manera urgent, ja que afecten a la imatge de un conjunt històric i en els darrers temps la imatge global de la ciutat està patint una degradació amb la proliferacio d'estris publicitaris al carrer per part de bars i alguns comerços especialment de souvenirs.


29 de juny 2016

ARCA opina que l'ampliació catàleg és una bona notícia, però resulta insuficient.

ARCA felicita la proposta de catalogació de 208 edificis de Palma, però la veu insuficient

ARCA vol felicitar la iniciativa del departament d'urbanisme de l'Ajuntament de Palma que pretèn catalogar 208 edificis històrics del municipi de Palma.

Tot i aquesta positiva iniciativa, hem de matisar que és insuficient.

Al llistat aprovat s'han inclós una relació de Possessions i d'edificis singulars que ARCA va proposar a l'any 2011. Entre els quals Les Cent cases, l'Hostal Baleares, Can Roca Suau (Asai), fet que alabam.

ARCA havia  presentat recentment una llista amb 128 elements més a catalogar

No obstant ARCA ha presentat recentment un llistat a l'Ajuntament de Palma amb 128 elements a catalogar, dels quals, només 7 apareixen en aquesta llista.

Pensem que la proposta d'ARCA no s'ha tengut en compte i es deixen fora d'aquest llistat molts edificis i béns culturals, com ara els conjunts de les places Garcia i Orell i del cardenal Reig, obres dels arquitectes Josep Ferragut, Enric Juncosa i Gaspar Bennazar, les cases des Carnatge, Son Vent (on va viure Chopin i George Sand a Establiments), edificis públics del Moll Vell, elements etnològics, el monument dedicat a Salvador Hedilla i altres vint possessions a les rodalies de Palma (treball realitzat per ARCA durant el 2010-11).

Manquen altres béns culturals

ARCA troba en falta que s'incloguin altres elements com rellotges de sol, camins, béns etnològics, escuts,... els quals no apareixen en aquest estudi.
Llavors, recomanem que aquesta sigui tab sols una passa endavant i que de manera continuada es facin els estudis pertinents per dur a aprobación noves catalogacions.

El catàleg d'una ciutat com Palma mereix una revissió a fons i exhaustiva. La passa donada ahir és important però ha de venir seguida d'altres.  


28 de juny 2016

ARCA lamenta que s'aprovi la demolició de Can Baró.

El Consell de Gerència d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma ha aprovat avui al matí la demolició de l'edifici de Can Baró, situal al carrer d'Andrea Dòria, 6.

ARCA no comparteix la decisió de Gerència d'Urbanisme i de la Comissió de Centre Històric i Catàleg

Can Baró és obra del mateix arquitecte de Can Bibiloni, Gaspar Bennàzar. Fill ilustre de la nostra ciutat. Dita destrucció té el beneplàcit de la Comisió de Centre Històric i Catàleg de l'Ajuntament de Palma que tan sols no ha acceptat visitar l’immoble, tal i com havia proposat ARCA. Una vegada més des d’ARCA volem dir que NO COMPARTIM les decisions de l’esmentada comissió.

Aquest edifici  té el nom de la zona en la que està ubicat al carrer d'Andrea Dòria num. 6. L’edifici va ser construït aproximadament a l’any 1923 per encàrrec d'Antonio Roca, cosí de l’enginyer Gabriel Roca. Antonio Roca es va casar amb la seva cosina, germana de l’enginyer i va habitar la casa que ha quedat en mans dels seus hereus fins que l'empresa Mar Capital l’ha comprada.  

Un altre cas perdut per la manca de voluntat d'ampliar el Catàleg de Patrimoni de Palma

Dibuix de l'arquitecte Gaspar Bennazar.
El fet que aquest edifici no estigui inclòs al Catàleg de Patrimoni de Palma i per tant dotat de qualque tipus de protecció, és una demostració de la insuficiència d'aquest catàleg que avui comença a ser ampliat.

ARCA ve denunciant des de fa molts d’anys la necessitat de revisar el catàleg i adoptar mesures provisionals per tal d’evitar la desaparició dels elements singulars que encara queden, tant al centre històric com a les barriades.

L’anunci de revisió de Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), sense adopció de mesures protectores en realitat ha provocat un efecte cridada per determinades empreses que sembla s’hagin especialitzat en destruir patrimoni.

Perquè hem de recordar sempre que Patrimoni no és únicament allò que està catalogat, precisament les carències de qualsevol catàleg i especialment el de Palma és el que obliga a entitats com ARCA a estar contínuament lluitant per defensar les empremtes de la historia, també les més humils.

L'empresa Mar Capital ja enderrocà Can Bibiloni i Can Fiol del carrer Oms

L'empresa que pretén destruir Can Baró és la mateixa que va endorracar Can Bibiloni i la mateixa que va endorracar l'edifici del carrer Oms de Can Fiol. Tot amb la complicitat d’un Pla General obsolet i uns polítics que es limiten a complir algunes lleis i no actuen amb celeritat per prevenir les destruccions.

Basta veure els descomunals edificis que hi ha devora Can Baró per entendre l’ambició econòmica d’una empresa per qui sembla que el Patrimoni és una molèstia. I també per endevinar els criteris gens respectuosos amb la historia del planejament de les barriades.

ARCA no ha rebut resposta oficial a les nostres peticions

Han estat inútils els escrits presentats per ARCA tant a l’Ajuntament de Palma com al Consell de Mallorca per intentar evitar la destrucció de Can Baró.

Sabíem que era difícil però una vegada més constatam amb indignació que l’Ajuntament de Palma no ha contestat cap escrit ni ha convocat cap reunió amb nosaltres per parlar de pros i contres. 

23 de juny 2016

Pots votar les propostes dels Pressupostos Participatius de l'Ajuntament de Palma. ARCA n'ha presentat 3.

L'Ajuntament de Palma ha possat en marxa el procés de votacions dels Pressupostos Participatius, on aquelles persones que tenguin la targeta ciutadana podem participar.


Les 3 propostes presentades per ARCA han estat acepatades.

Pots votar-les, si vols, a través d'aquest enllaç  https://enquestes.palmademallorca.es/enquestes/Login?gru-qst=PP2016

Les propostes presentades per ARCA són les següents:

Núm. 109. Un Centre Històric per esser viscut. Districte Centre.

Núm. 129. Restauració de les parets del camí d'en Viquet i carrer Llucmajor al Molinar. Districte Platja de Palma-Pla de Sant Jordi.

Núm. 130. Soterrament dels abocadors de fems de la placeta d'Encarna Viñas a Pere Garau (cantonada Antillón, Luca de Tena). Districte Llevant.


Podeu participar fins al dijous 30 de juny.

22 de juny 2016

ARCA denúncia l'esbucament de la façana de la possessió de Son Mas (Porreres).

Façana actual de la possessió de Son Mas (Porreres).
ARCA com a entitat que vetlla per la conservació i preservació del patrimoni cultural de Mallorca ha denunciat uns fets molts greus, que afecten a la possessió de Son Mas (Porreres), bé cultural inclòs dins el Catàleg de béns patrimonials de Porreres, amb la referència P019.

Hem pogut tenir coneixement, de l'esbucament de la façana principal d'aquestes cases de possessió, les quals tenim documentades per primer cop a l'any 1365. A part, cal incidir, que al tram de façana esbucada hi havia un rellotge de sol documentat a 1862.

La façana d'aquest bé catalogat del segle XIV s'ha vengut abaix per la manca d'intervencions prèvies

Aspecte anterior de la façana de la possessió de Son Mas.

Quan es dugué a terme la revissió del Catàleg de béns patrimonials de Porreres a l'any 2013, ja s'advertia del deteriorament de les estructures i per aquest motiu advertia que degut al seu alt valor patrimonial i paisatjístic precisaria una intervenció conduent a la seva conservació a mig termini.

Com podem obervar, és evident que no s'ha dut a terme cap intervenció durant aquest període de temps, tal i com recomenaven les prescripcions tècniques de la fitxa del catàleg municipal. Llavors, podríem estar parlant d'una negligència i irresponsabilitat per part del propietari i una deixadesa de funcions per part de l'administració competent en matèria de Patrimoni Històric, la qual no ha fet complir al propietari amb les seves obligacions, que són les de vetllar pel correcte estat de conservació dels béns culturals i patrimonials que estiguin baix la seva propietat.

Rellotge de sol de 1862, desaparegut.
ARCA s'ha adreçat al Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Porreres i demana responsabilitats per aquest abandonament

ARCA s'ha adreçat al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament de Porreres i els hi ha demanat que realitzin una visita tècnica a la possessió de Son Mas, per avaluar i dirimir quins han estat els motius, pels quals s'ha vengut abaix la façana principal d'aquestes cases de possessió.

21 de juny 2016

Xerrada sobre "Manuel de Falla a l'illa. Un patrimoni perdut", a càrrec de Joan Moll.

Joan Moll i Àngels Fermoselle ahir a la seu d'ARCA.
ARCA organitzà ahir dilluns 20 de juny una xerrada titulada: "Manuel de Falla a l'illa. Un patrimoni perdut", a càrrec del pianista i music Joan Moll Marquès, qui durant aquests darrers mesos ens ha ajudat per donar arguments sobre els valors culturals de la casa on va viure Manuel de Falla, al carrer del Rector Vives, 47 a Gènova.

El músic Joan Moll lamenta a ARCA la pèrdua de la casa de Falla

Joan Moll va lamentar, a un acte organitzat per ARCA,  la destrucció de la casa de Gènova on va residir Manuel de Falla durant onze mesos.

El músic, va dissertar durant 45 minuts sobre la vida de Falla a Mallorca.
Falla s'integrà a la vida cultural de la mà de mossèn Joan Maria Thomàs. El músic mallorquí li cercà una casa i li va donar classes de català i alemany. Falla havia vengut a acabar la seva obra La Atlàntida i fogia dels convulsos temps, previs a la Guerra Civil cercant silenci.

Falla era un home fràgil i fredoler. El conductor del tramvia cap a Gènova sempre li reservava el lloc fora corrents d'aire. A més de participar a concerts al Festival Chopin, a l'Almudaina, al Teatre Líric i al Teatre Principal amb l'orquestra Simfònica de Madrid, Falla també visità l'illa: Deià, Sarrià, Raixa, es Camp de Mar,...

El músic Joan Moll va llegir fragments del llibre Manuel de Falla en la Isla, el primer, aquell en que descriu com li va agradar l'arribada a la casa de Gènova tant a Falla com a la seva germana Carme, que era qui sempre el va acompanyar.

La vida cultural a la casa de Falla a Gènova era especialment activa els diumenges. Hi assistien a les tertúlies Torrandell, Mas Porcel, Copeland, Antoni Mulet, els metges Peñaranda, cantants de la Capella Clàssica... un niu de cultura.

Una petjada cultural que ha desaparegut per sempre perquè l'Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca no han volgut tan sols intentar la seva conservació.

Una pedra, una rajola i un fragment de la balaustrada únic record físic de la casa centenària

Àngels Fermoselle va moderar l'acte de Joan Moll a ARCA titulat "Manuel de Falla a l'Illa. Un patrimonio perdut" i va recriminar la manca de sensibilitat d'uns polítics que havien promés protegir el Patrimoni.

Sobre la taula hi havien tres rastres de la destrucció de la casa de Gènova que tenia gran  interès paisatgístic, etnològic i històric: una rajola, una pedra i un fragment de la balaustrada.

Les darreres paraules de Joan Moll fóren: Qué diria ara mossèn Joan Maria Thomás!  Ja no hi ha a Gènova el silenci de l'època de Falla i tampoc la  casa que va habitar!


17 de juny 2016

Xerrada sobre "Manuel de Falla a l'illa. Un patrimoni perdut".

ARCA organitzarà el proper dilluns 20 de juny a les 20'00h una xerrada que durà per títol: "Manuel de Falla a l'illa. Un patrimoni perdut", a càrrec del pianista i músic Joan Moll.

Modera: Àngels Fermoselle, vicepresidenta d'ARCA.

Lloc: Seu d'ARCA. Carrer de Can Oliva, 10 baixos.

Gràcies a l'ajuda i coneixements de Joan Moll, ARCA ha pogut dirigir una campanya de defensa de la casa del carrer Rector Vives, 47 a Gènova, malauradament esbucada aquesta setmana.

Les seves aportacions sobre la figura de Manuel de Falla a Mallorca mereixen ser conegudes i divulgades a la ciutadania, per aquest motiu vos convidam a participar en aquesta xerrada tant interessant i que hauríem desitjat que fos per celebrar la conservació d'un bé cultural únic a la nostra illa.

16 de juny 2016

Recorregut embARCA't: "Visita a l'església dels Socors".

Retaule major església dels Socors de Palma.
ARCA va realitzar ahir dimecres 15 de juny una visita a l'església dels Socors a càrrec del pare agustí Jesús Miguel Benítez qui ens contà tota la història del temple. Els agustins arrivaren a Palma a 1480 i fundaren un covent fora murades. Posteriorment, el 1544 es traslladaren fins a la capella de Gràcia, construïda al segle XV per Guillem Sagrera i durant el segle XVII construïren l'actual església dels Socors. El 1835, l'ordre agustina fou desamortitzada i el convent fou destruït per a convertir-se en el Quarter d'Intendència del carrer dels Socors.

Els elements a nivell artístic més destacats d'aquest conjunt barroc són la imatge central del retaule, l'òrgan del segle XVIII i la cúpula de Francisco de Herrera. També cal destacar la
Cúpula barroca de Francisco de Herrera.
capella gòtica de Gràcia o dels Desemparats, annexe al temple barroc.

ARCA demana la retirada d'una terrassa a la placeta del Roser de Santanyí

Una terrassa ocupa la placeta del Roser, espai que forma
part de l'entorn de protecció de l'església catalogada.
ARCA demana la retirada d'una terrasa que invadeix l'entorn de protecció d'un bé catalogat a Santanyí

ARCA com a entitat que vetlla per la conservació i preservació del patrimoni cultural de Mallorca veu amb preocupació la invasió i ocupació d'un espai públic, al voltant d'un edifici catalogat a la localitat de Santanyí.

L'espai en qüestió, és l'anomenada placeta del Roser, espai depenent de l'església del Roser, element catalogat del municipi de Santanyí amb un grau de protecció A, el màxim dins les directrius de protecció.

La placeta del Roser forma part de l'entorn de protecció d'un edifici catalogat

Segons la fitxa del catàleg muncipal, es comprova com la placeta del Roser forma part de l'entorn de protecció d'aquest edifici, llavors no creim que la instal·lació d'una terrassa d'un bar en aquest espai, sigui la millor forma de protegir i conservar un edifici catalogat.

La fitxa del catàleg senyala la placeta del Roser com a espai
de protecció de tot el conjunt.
La instal·lació de la terrassa d'un bar no respecta l'entorn de protecció de l'edifici, el qual hauria de romandre exempt d'elements que no siguin propis, llavors al nostre entendre aquesta terrassa incompleix els paràmetres de la fitxa del catàleg municipal i aniria contra el que marca la llei, en quant a la protecció i respecte de l'entorn de protecció dels edificis històrics.

ARCA s'ha adreçat a l'Ajuntament de Santanyí i Consell de Mallorca

ARCA s'ha adreçat a l'Ajuntament de Santanyí i Consell de Mallorca perquè els tècnics inspeccionin la placeta del Roser de Santanyí i comprovin si aquesta terrassa disposa de llicència municipal i si s'adapta i respecta la fitxa del catàleg municipal, respecte a l'entorn de protecció de l'església del Roser (AR3).


En el cas que aquesta terrassa infringesqui la llei, ARCA ha sol·licitat que sigui demontanada i retirada perquè la ciutadania pugui recuperar un espai lliure.

15 de juny 2016

ARCA respon al regidor d'urbanisme per la casa de Gènova derruïda, on va viure Manuel de Falla.

Abans i després de la casa de Gènova,
on va residir Manuel de Falla.
ARCA contesta al regidor d'urbanisme: No és cert que no pogués evitar la demolició de la casa de Falla a Gènova. Al contrari, la LLei de Patrimoni li obligava a conservar-la

Els fets que demostren la nostra afirmació els resumim en quatre punts:

1. El regidor tenia dos informes del Consell de Mallorca on deia que la casa tenia valors suficients per ser inclosa al Catàleg municipal de Palma.

2. ARCA havia demanat, en base a aquests dos informes que es tornàs a reunir la Comisió de Centre Històric i Catàleg ja que són informes posteriors a la reunió de la Comissió on de maneera incomprensible per la ciutadania es varen negar a la catalogació. El regidor no va voler convocar-la.

3. La seva obligació era fer suspensió de llicències o demanar al Consell de Mallorca que ho fes de manera inmediata fins que no resolgués el recurs d'alçada que ARCA havia presentat al Consell de Mallorca. La indefensió d'ARCA és evident.

4.  La Comisió de Centre Històric que ell presideix  ha donat proves suficients d'un funcionament viciat que per desgràcia serveix per avalar destruccions patrimonials. Ja va passar amb Can Bibiloni i ara amb la casa de Gènova per citar tan sols dos exemples. ARCA es queda pràcticament tota sola en la defensa dels elements singulars massa vegades. Per tant que el regidor s'excusi en la Comisió de Centre Històric, sabent que té informes de tècnics del Consell de Mallorca que diuen que si té valors l'edifici tant ambientals com històrics, és una excusa no aceptable.

Respecte a la revisió del Catàleg

Celebram que aquesta revisió que ARCA ve demanant des de fa més de deu anys es vulgui dur a terme. Ara falta veure si serà exhaustiva o la manca de recursos per fer un estudi complet tornarà a deixar fora del catàleg elements singulars.

En qualsevol cas des de la nostra entitat consideram que el dia en que el regidor havia de donar explicacions i reconèixer la seva responsabilitat en la destrucció de la preciosa casa de Gènova on va residir onze mesos el compositor Manuel de Falla, no era el millor dia per anunciar la inmediata revisió del catàleg.


14 de juny 2016

Indignació per la demolició de la casa de Gènova que fou residència de Manuel de Falla

Runes de las casa de Gènova, on va
viure Manuel de Falla, ahir al matí.
La casa de Génova on va residir Manuel de Falla ha estat destruïda davant la impassivitat de l'Ajuntament de Palma i la mirada cap a un altre costat del Consell de Mallorca

Des de la nostra entitat volem manifestar la nostra ràbia, impotència i desencís tant de l'Ajuntament de Palma com del Consell de Mallorca.

Qui governa Palma i qui governa el Consell, no han volgut entendre la trascendència d'aquest element singular, una casa preciosa, amb valors paisatgístics, culturals i històrics.

En lloc d'estar aliviats  i contents de que a través d'ARCA i amb l'ajuda de persones úniques com el músic Joan Moll s'havia  descobert o recordat la importància històrica de la casa del carrer del Rector Vives 47 de Gènova, semblava que per al departament d'urbanisme de Palma era una mala notícia i una molèstia. El Consell de Mallorca ha optat per mirar cap a un altre costat. Aquesta és la trista realitat. 

La destrucció és un fet i avui s'ha donat una passa més cap a la destrucció de Gènova i de la nostra història

El batle de Palma tan sols no s'ha molestat a contestar cap  dels escrits que li hem fet arribar

Un aniversari ben trist el d'Hila i el seu govern que podrien haver demostrat una voluntat de protegir un Patrimoni únic. No obstant  el que han demostrat és com a mínim indiferència o més aviat menyspreu.

13 de juny 2016

Recorregut embARCA't: "Visita a l'església dels Socors".

Dimecres 15 de juny a les 19'00h.
 
"Visita a l'església dels Socors".
 
dirigit pel pare Jesús Miguel Benítez.
 
sortida: Seu d'ARCA. Carrer de Can Oliva, 10 baixos.
  
preu: 5€ socis i estudiants
        8€ no socis
 
Inscripció prèvia, places limitades.

ARCA proposa tres projectes als Pressuposts participatius de l'Ajuntament de Palma

1. Subvenció rehabilitació elements façana i patis al Centre Històric.
2. Rehabilitació i restauració de parets de pedra del Molinar.
3. Soterrament dels abocadors de fems a la placeta dedicada a Encarna Viñas, barriada de Pere Garau.

UN PROJECTE PEL CENTRE HISTÒRIC I DOS PER BARRIS DE CIUTAT
ARCA considera que el plantejament de Pressuposts participatius (decidir sobre 1,5 milions) és una bona idea si se tracta certament de recollir totes les iniciatives ciutadanes que mereixin atenció general.

No obstant no ens sembla que s'hagi d'entrar a competir uns amb els altres com si fos un reality show per guanyar vots.

ARCA no veu cap interès en haver de competir amb altres particulars grups o entitats que tenen les seves propostes també, segurament,  molt fonamentades.

En quant al Centre HISTÒRIC, ARCA proposa:

PROPOSTA 1.

Programa de SUBVENCIONS per als petits propietaris i llogaters d'habitatges i locals del Centre Històric (conjunt declarat Bé d'Interès Cultural i en gran part subjecte a proteccions integrals dels immobles així com una possible declaració de Patrimoni de la Humanitat.
OBJECTIUS: 1) rehabilitacions i restauracions (petites intervencions) de casals, edificis, habitatges, petits locals, comerç històric que mantenguin en bon estat de conservació aquests immobles. 2) el manteniment de patis, reixes, façanes, fusteria vista des del carrer de manera que hi hagi un compromís amb la conservació també de l'ambient urbà, del carrer i del patrimoni de Palma. 3)  donar suport als propietaris (i també llogaters) que viuen o treballen al centre històric perquè percebin també en l'Ajuntament un suport per conservar i percebin en formar part del conjunt històric com un element que també afavoreix, no només imposa condicions. 4) Propiciar l'ocupació qualificada (restauradors, fusters, ferrers, mestres d'obra i professionals i petites empreses...). 

En quant als BARRIS, ARCA proposa:

PROPOSTA 2.
Restauració de les parets de pedra del camí d'en Viquet i el carrer Llucmajor
Camí d'en Viquet

Es tracta de restaurar les parets que conformen els laterals del camí d'en Viquet que trascorre pel centre de la zona rural del Molinar i del carrer Llucmajor.

La restauració s'hauria de fer amb criteris patrimonials, respectant el métode constructiu tradicional. Alguna part està feta amb acabat d'esquena d'ase, element molt escàs a Palma. Es podria establir un conveni amb l'escola de margers o altres entitats que promouen la construcció tradicional.

Aquestes parets tenen un valor paisatgístic i històric i si no es recuperen de manera inmediata les podem perdre per sempre.

PROPOSTA 3.

Soterrament dels abocadors de fems de la placeta dedicada a Encarna Viñas de la barriada de Pere Garau
Placeta d'Encarna Viñas.

Aquesta placeta, a la cantonada del carrer de Luca de Tena amb Antillón va ser millorada i dedicada a aquesta professora, fa 6 anys. per iniciativa d'ARCA.
Llavors havíem demanat i aconseguit la retirada dels abocadors que l'envoltaven. No obstant els abocadors han tornat i han augmentat en número, provocant un efecte molt negatiu estètic i d'ús.  

Pere Garau té poquíssim espai de trobada o esbarjo, malgrat ser la barriada més densament poblada de Palma. Aquesta placeta va ser un petit triomf ciutadà, ara malmenat pels abocadors. Consideram que el soterrament dels abocadors, igual que ho estàn a altres indrets del mateix barri hauria de ser prioritari.

ARCA fa aquestes propostes entre les desenes que podríem haver fet, però no entrarem a competir amb ningú per aconseguir vots.


ARCA visita la localitat de Pollença

Andreu Aguiló, co-director del Museu de Pollença i Rosa
Maria Morales, coordinador del cicle organitzat per ARCA.
En el marc del cicle sobre el Patrimoni Cultural de Pollença, el passat dissabte 11 de juny ARCA visità la localitat de Pollença per poder conéixer de primera mà alguns dels espais patrimonials i culturals més importants d'aquesta localitat del nord de Mallorca.

El primer indret que visitarem fou el Museu de Pollença, on el seu co-director, Andreu Aguiló, ens feu una visita personalitzada del tot el museu, on cal destacar la pintura paisatgística del municipi de Pollença, dels pintors Anglada Camarasa, Titto Citadini, Dionís Bennassar, Bellini, entre d'altres.

A una segona sala, poguerem gaudir de les taules de pintura gòtica, procedents d'espais religiosos del municipi de Pollença, les quals es troben perfectament restaurades i conservades en un espai optim.

A una tercera sala, hi ha pintura contemporànea, degut als certamens de pintura de Pollença, que es venen celebrant des de 1966 i fins a l'actualitat.

Obra d'Atilio Boveri.
A una quarta sala, hi ha una part de l'obra de l'artista Atilio Boveri (1885-1949), qui va residir al port de Pollença durant la segona dècada del segle XX i fundà una associació cultural en ajuda als pescadors de la zona, perquè poguéssin aprendre a llegir i escriure. Un cop morí l'artista, al seu país natal, l'Argentina, tota la seva obra fou lliurada al Museu Pollença i a dia d'avui es pot veure aquesta sala de pintura i una cinquena sala, dedicada als gravats i mobles que realitzà l'artista Atilio Boveri.
Retaule major convent de Sant Domingo.

Per últim, poguerem gaudir d'un mandala realitzat per dos monjos tibetans a l'any 1990, coincidint amb la visita a Mallorca del Dalai Lama.

Posteriorment, visitarem el claustre i l'església de Sant Domingo, on cal destacar el retaule major, obra dels artistes Oms i els altres retaules que decoren les diferents capelles. Les explicacions anaren a càrrec de Rosa Maria Morales, estudiant del Màster de Patrimoni Cultural de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i coordinadora d'aquest cicle.
Pere Salas a l'interior de Can Llobera.

Per finalitzar, l'arxiver i bibliotecari de Pollença, Pere Salas, ens feu una visita al casal de Can Llobera, adquirit per aquesta família a la dècada dels anys'50 del segle XIX. Els Llobera foren una de les famílies més riques de Mallorca i foren propietat d'aquest casal, fins fa quinze anys, quan el vengueren a l'Ajuntament de Pollença i actualment és biblioteca i arxiu municipal. Encara conserva alguns espais propis de la casa original, com la cuina, sales de la planta noble i dormitori.

10 de juny 2016

ARCA denúncia que hagin tornat a donar permís per instal·lar un baret de platja davant una casa catalogada a Cala Major

Binimar o Casa Vidal amb un baret a la
platja de Cala Major que altera la seva imatge
ARCA ha pogut tenir coneixement de la instal·lació d'un baret a la platja de Cala Major (Palma) que afecta a la visual d'una casa catalogada per l'Ajuntament de Palma, anomenada Binimar o Casa Vidal.

Aquest baret ja fou instal·lat en la mateixa ubicació a l'any 2014, però després de les reclamacions presentades per ARCA i alguns veïnats de la zona a la Demarcació de Costes fou retirat. L'any passat, 2015, no es feu cap instal·lació al respecte, però aquest any ens tornem a trobar la sorpresa que s'ha tornat a instal·lar de nou.

Obra de l'arquitecte Francesc Casas i un dels millors referents arquitectòncis d'aquesta zona.

L'immoble és obra de l'arquitecte Francesc Casas Llompart i data de l'any 1949, la qual es pot considerar d'estil regionalista. La façana que dóna a la platja de Cala Major, des del punt de vista compositu, és la més elaborada de totes i és on s'ha instal·lat un baret de platja que vulnera la seva imatge.

La fitxa del catàleg considera que té un interès paisatgístic

Segons el punt de la fitxa de catàleg de l'Ajuntament de Palma que parla de la protecció i les directrius d'intervenció, aquest immoble “té, també un interès paisatgístic a causa del seu emplaçament; la zona posterior dóna a la mar”, llavors en aquest sentit i gràcies a les àmplies zones de terrasses abalustrades que arriben fins a la platja, segons les ordenances d'aplicació la casa catalogada “s'ha de mantenir aïllada”.

En aquest cas, cal tenir en compte els esforços que han fet els propietaris de la casa, per conservar i no alterar els volums que conformen aquesta façana que dóna a la platja. Llavors, és de justícia, que elements del seu entorn no malmenin aquesta imatge que ha costat tant conservar.

ARCA s'ha adreçat de nou a Demarcació de Costes 

ARCA s'ha adreçat a de nou a la Demarcació de Costes perquè retirin o desplacin el baret que es troba a la platja de Cala Major, perquè no afecti ni a la visual, ni al paisatge d'aquesta casa catalogada per l'Ajuntament de Palma.

Cicle sobre el Patrimoni Cultural de Pollença

Rosa Maria Morales durant la seva exposició.
ARCA encetà ahir dijous 9 de juny un cicle sobre el Patrimoni Cultural de Pollença amb una xerrada sobre "Els valors potencials i les necessitats del Patrimoni Cultural de Pollença”, a càrrec de Rosa Maria Morales Cerdà, estudiant del Màster de Patrimoni Cultural de la Universitat de les Illes Balears.

La xerrada tingué dues vessants, una més potenciadora, on destacaren els valors artístics i culturals del municipi de Pollença i una altra més crítica, on possarem sobre la taula els problemes i les mancances que hi ha en l'actualitat.

Durant la xerrada parlarem del Museu de Pollença, de la situació real i actual del castell de Rei, del puig de Maria, de l'antiga fàbrica de Can Morató (actualment abandonada i totalment degradada), dels primers hotels del port de Pollença i les cases d'estiueig de primera línea, on cal recordar que cinc d'elles, foren retirades del catàleg de patrimoni del municipi durant la passada legislatura i per finalitzar la Fortalesa d'Albercuix, declarada com a Bé d'Interès Cultural, però que en l'actualitat no compleix el règim de visites que marca la llei de Patrimoni Històric.

El cicle continuarà demà, dissabte 11 de juny amb una visita a la localitat de Pollença.

8 de juny 2016

ARCA denúncia la instal·lació d'unes antenes al campanar de l'església nova de Calonge

Campanar de l'església nova de
Calonge (Santanyí).
ARCA com a entitat que vetlla per la conservació del Patrimoni Cultural de Mallorca veu amb preocupació la instal·lació d'unes antenes telefòniques a les torres campanars d'algunes esglésies del municipi de Santanyí.

Unes setmanes enrera fou instal·lada una antena telefònica a la torre campanar de la parròquia de Santanyí, però degut a la presió veïnal, aquesta ha estat desinstal·lada.

Malauradament, les esglésies de Calonge i s'Alqueria Blanca encara tenen instal·lades aquestes antenes telefòniques, les quals donen una mala imatge estètica dels edificis en qüestió i va en contra de la legislació en matèria de Patrimoni Històric.

L'església nova de Calonge fou construïda entre 1903 i 1909, dins un estil neoromànic i qui dissenyà els plànols fou Mn. Antoni Maria Alcover. Aquest és un element protegit dins el catàleg muncipal de Santanyí.

ARCA s'ha adreçat al Consell de Mallorca i Ajuntament de Santanyí

ARCA ha demanat a l'Ajuntament de Santanyí i a la Direcció Insular de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca que comprovin si les antenes telefòniques instal·lades als campanars de les esglésies de Calonge i s'Alqueria Blanca tenen els permisos corresponents i s'adapten a la llei de Patrimoni Històric.

Si no fos així, ARCA ha demanat que aquestes antenes siguin retirades per la mala imatge estètica que provoquen a aquests edificis.