9 de nov. 2015

ARCA demana al Consell de Mallorca la declaració com a Bé Catalogat Insular del monument de sa Feixina.


ARCA presenta al Consell de Mallorca la petició perquè sigui declarat bé catalogat insular el Monument de sa Feixina. Petició avalada amb informes de persones expertes.

A més adjuntam dues Sentències de Tribunals favorables a mantenir aquests elements patrimonials que reforçarien la idea de que el monument compleix la Llei de Memòria Històrica

En un extens escrit de més de quinze pàgines, ARCA ha presentat la petició de protecció del monument de sa Feixina al Consell de Mallorca.

Després d'explicar la situació actual del Monument, la inscripció i adaptació dutes a terme per l’Ajuntament de Palma a l’any  2010, ARCA argumenta:

a)    Els valors culturals del Monument: històric, arquitectònic i artístic, social, documental o pedagògic,; amb aportació d'informes o articles històrics i tècnics de: Pere Nicolau, Bartomeu Bestard, Miquel Deyá, Blanca Castaldo, Jaume Llabrés, entre d'altres.

Destacam entre els informes i escrits presentats:
·         Projecte de Pere Nicolau pel Parc de sa Feixina encarregat pel batle Ramón Aguiló  i escrit de l’autor. L’arquitecte apostava llavors i ara també pel manteniment del monument, despullat de qualsevol significat ni simbologia.
·         Informe de Bartomeu Bestard, Cronista de la Ciutat, on es detallen els orígens històrics del monument i s'opina sobre la necessitat de conservar-lo.
·         L’informe de Miquel Deyà, professor titular de Història Moderna de la UIB on es lamenta de les destruccions patrimonials fetes a la nostra ciutat per motius ideològics i comenta la riquesa que ara hi hauria si no s’haguesin produït. També demana la conservació.
·         La professora de l'Escola Superior de Disseny, Blanca Castaldo, aporta una relació de les obres de Francesc Roca Simó, autor del monument i un dels arquitectes mallorquins més internacionals.
·         Jaume Llabrés, investigador en Història ens parla de l’estil arquitectònic del monument i diu a les seves conclusions: “Ochenta años después del segundo proyecto de Forteza es imposible recuperar aquel modelo porque la remodelación de sa Feixina fue por otros derroteros y, sobretodo, porque el trazado paisajista actual (1994), bastante mediocre por cierto, es tan potente que supondría hacer tabla rasa de todo para empezar desde cero. No nos llevemos a engaño, porque derribar el antiguo monumento del  Baleares no sirve de excusa para “recuperar” la traza ideada por Forteza”.

b)    La compatibilitat absoluta de conservar el Monument i complir escrupolosament la Llei 52/2007 (de Memòria Històrica).

Sentències que venen a demostrar que el Monument compleix la Llei de Memòria Històrica, en contra del que ara argumenta l’Ajuntament de Palma.

ARCA aporta dues interessants Sentències per interpretar adeqüadament l'article 15 de la Llei de Memòria Històrica que exigeix només la “RETIRADA” dels objectes d'exaltació franquista. Aquest Monument NO té res d'exaltació franquista, objectivament.

Les Sentències citades són dels Tribunals Superiors de Justícia de Valladolid (de 20 de gener de 2014) i de Galícia (núm. 54, de 5 de febrer de 2015).

La primera, amb motiu d'un recurs d'Esquerra Unida que demanava la retirada de tota una sèrie d'elements d'allà. El Tribunal exigeix que hi hagi un estudi cas per cas per ordenar la retirada concreta, que això preveu la Llei ordenant un “Catàleg de vestigis franquistes” amb col·laboració amb l'Estat. Afirma el Tribunal:

V.- Es cierto, en cambio, que la obligación de retirada de escudos, insignias, placas y otros objetos y menciones que impone la ley, no es absoluto, pues, como se vio, el artículo 15.2 establece una excepción, cuando dice, «Lo previsto en el apartado anterior no será de aplicación cuando las menciones sean de estricto recuerdo privado, sin exaltación de los enfrentados, o cuando concurran razones artísticas, arquitectónicas o artístico-religiosas protegidas por la ley» ; es decir, determinados bienes a los que, en principio, les afecta la Ley, cabe que no sean retirados cuando concurran determinados supuestos. Y respecto de esos casos el propio legislador prevé una norma complementaria cuando dice, «3. El Gobierno colaborará con las Comunidades Autónomas y las Entidades Locales en la elaboración de un catálogo de vestigios relativos a la Guerra Civil y la Dictadura a los efectos previstos en el apartado anterior.» . Por lo tanto, siendo así que no todos los bienes que, estando afectados en principios, deban ser retirados y que la administración central debe - "colaborará" , dice imperativamente el precepto- trabajar con las entidades locales, como lo es el Excmo. Ayuntamiento de Valladolid, en la «elaboración de un catálogo de vestigios relativos a la Guerra Civil y la Dictadura a los efectos previstos en el apartado anterior.» , no deja de tener sentido, en ese aspecto, y siempre relativa y parcialmente, la tesis de la administración en cuanto a la necesidad de tener en cuenta la intervención de la administración estatal en lo que toca a la ejecución de la ley y la elaboración de los catálogos, con las peculiaridades de cada caso, pues, por vía exclusivamente de ejemplo, la eliminación del escudo nacional anterior a la Ley 33/1981, de 5 de octubre, con sus connotaciones históricas, en unos casos podrá ser procedente y no en otros, para lo que, muy posiblemente, puede reputarse conveniente una suerte de normalización al respecto para que, salvando lo admisible, se llegue a una suerte de decisiones iguales para todo el territorio nacional.

La segona, amb motiu d'un recurs de l'Associación Viguesa Pola Memòria Històrica do 36 que exigia la retirada d'una Creu del Monte do Castro rebutja aquesta reclamació perquè no considera que suposi infringir la Llei de Memòria Històrica:

“aun admitiendo que originariamente tuviera un significado de exaltación de la guerra civil y de la dictadura, no puede compartirse que hoy, una vez desaparecida toda la simbología fascista a que más arriba se hizo referencia -puesto que no se puede considerar que la tengan las figuras y símbolos representativas de los ejércitos-, siga teniendo ese componente de exaltación nicial, habiendo desaparecido su carga política, y puede ser contemplada como un elemento religioso, aunque no fuera su significado originario, puesto que es evidente que se trata de una cruz latina. Al margen de las manifestaciones del perito de la parte demandante, no se puede obviar que la cruz también refleja la persecución por razones políticas en un contexto histórico que no ha de ser olvidado para que no se repita, de forma que ha de conservarse esa memoria, pero no en el sentido de exaltación de los valores franquistas sino en el de que permita reflexionar sobre el pasado, una vez desaparecido el componente político inicial y dado el contexto político actual. Como ese aspecto de exaltación ha desaparecido, no se da la exigencia del artículo 15 antes transcrito. Y contemplada a día de hoy, al margen de las creencias superadas que motivaron su construcción, como muchos otros monumentos a lo largo de la historia de la humanidad, ha de llevar al conocimiento y reflexión por las generaciones presentes y futuras sobre un pasad  ya superado pero que no ha de olvidarse, habiendo de considerarse representativo de los caídos de ambos bandos”

Com veim, l'argument de la Sentència que obliga a retirar una “estàtua de Franco” no és aplicable a aquest cas i, ben al contrari, tenim casos similars en els quals els tribunals interpreten que la Llei de Memòria Històrica no obliga a destruir Monuments com el de Palma.

Finalment, ARCA vol recordar que la Llei de Memòria Històrica obliga a conèixer la Història -quan estableix les exigències per retirar elements de la via pública- i explica que:

S´estableixen, així mateix, una sèrie de mesures (art.15 i 16) en relació amb els símbols i monuments commemoratius de la Guerra Civil o de la Dictadura, basades en el principi d'evitar tota exaltació de l’aixecament militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura, en el convenciment que els ciutadans tenen dret que sigui així, que els símbols públics siguin ocasió de trobada i no d'enfrontament, ofensa o greuge.


Aquest propòsit també està a la base de les actuacions de l'Ajuntament de Palma de 2010 (PSOE i BlocPSM) tal com diu el decret de l'exbatlessa Aina Calvo de 29 de gener de 2010, situació que avui en res ha variat.