19 de juny 2013

ARCA ha elaborat un informe dels problemes detectats degut a l’ocupació de la via pública per terrasses a la ciutat de Palma

Li hem presentat a la regidora de Funció Pública, Irene San Gil al transcurs d’una reunió

ARCA mai s’ha manifestat en contra de les terrasses.
Consideram que pot ser un efecte positiu per donar vida a la ciutat i en aquest sentit volem recordar el nostre nom: Associació per a la Revitalització dels Centres Antics, tot i que les nostres funcions amb el transcurs dels anys s’han anat ampliant.

L’ocupació de la via pública per terrasses amb la permissivitat actual mai s’havia produït. I no fa molt de temps que això passa, fa escassament un any. Estam a temps d’introduir les limitacions necessàries per a que les terrasses no continuïn essent un problema major, perquè ara ja són un problema real.

Ens pronunciam aquí sobre la problemàtica específica del Centre Històric generada per les terrasses tot i que  problemes similars hi ha a les terrasses de la resta de la ciutat.

La crisi no pot ser una excusa per la invasió i de vegades el mal gust
L’interés per fer-se visibles i competir amb les terrasses  veïnades dur a una ocupació cada vegada més ostentosa i cridanera.

Problemàtica concreta

Estètica: incidència moltes vegades negativa sobre la imatge de Palma
La imatge de la ciutat és el principal actiu econòmic que tenim. Les terrasses poden embellir o destrossar estèticament un lloc. Per a que sigui positiu el seu impacte visual s’ha d’aconseguir que no creï compartimentació, evitar el paraments verticals, propiciar l’estética i l’ordre

Ocupació excessiva
Durant uns anys Palma va anar guanyant espai per a vianants, robant-li als cotxes, a l’asfalt, als aparcaments... fent les voreres més amples... ara tot això s’ha perdut en gran part i la nova competència són les terrasses.

Perdem paisatge, perdem fotografia, perdem bellesa
La compartimentació de l’espai públic furta la visió de conjunt. Avui ja és impossible fer una foto harmoniosa del Born o de la Plaça Joan Carles I o de la façana del Forn des Teatre. Això són pèrdues que es podrien valorar en doblers i surten ben cares.

Desproporció entre cabuda del bar i la terrassa
Consideram ha d’haver una proporció entre el nombre de taules exterior i el nombre de places a l’interior. A més hi ha d’haver espai per estotjar tots els elements de la terrassa, els recipients buits i els stockatges. Es dóna de vegades la incongruència de locals petits amb lloguers molt cars que multipliquen la seva capacitat i el seu negoci amb el sòl públic.

Proliferació de cartells anunciadors
Pràcticament ja no hi ha cap terrassa que no tengui cartells anunciadors amb propaganda inclosa d’allò que s’ofereix. Cada vegada més cridaners, cada vegada més grossos. Per competir amb la terrassa veïnada i ser més visibles.

Compartimentació que furta espai públic
Cada vegada més envaeix l’espai públic mobiliari delimitador, jardineres, barreres físiques que una vegada més alteren les característiques del paisatge urbà i fan sentir la ciutadania que li han robat un tros del seu espai. Es tracta de compartir, de conviure, no de compartimentar.

Propostes per a la millora global

La terrassa no ha de ser una barrera estètica a Ciutat, hem de poder mirar a través d’ella.


Per això les següents limitacions:

1.     Prohibir altre mobiliari que no siguin taules, cadires i para-sols a les terrasses, per tant prohibir els tendals i estructures metàl·liques tipus Jaimas, i prohibir les tanques i jardineres que moltes terrasses instal·len per deixar clar l’apropiació de l’espai públic ja siguin de plàstic o de qualsevol altre material.
2.   Impedir que quedi res sobre el carrer quan es retiri la terrassa, ni peus de para-sols, ni estructures metàl·liques.
3.     Eliminar els cartells anunciadors sobre el carrer.
4. Que es pugui retirar la llicència de terrasses si el comerç incompleix altres normatives com per exemple paraments de façana, etc.
5.     Volem una interlocució responsable amb capacitat d’actuació immediata davant les irregularitats.

ARCA demana que siguin tengudes en compte les nostres propostes i rebudes les crítiques com un afany de millora per a la ciutat, pensant sempre en l’interès col·lectiu i sospesant pros i contres de les nostres propostes.