22 d’oct. 2012

Recorregut embARCA't: Així era es Coll d'en Rabassa

Pere Galiana durant les seves explicacions.

Recorregut embARCA't: Així era es Coll d'en Rabassa

El passat 20 d'octubre es va dur a terme el recorregut embARCA't titulat Així era es Coll d'en Rabassa, dirigit per l'historiador Pere Galiana Veiret. Veí de la barriada, gran amant de la seva zona i estudiós rigorós dels aspectes històrics, Pere Galiana, segurament és la persona que millor coneix la història del Coll d'en Rabassa.

Va ser un passeig molt agradable pels carrers i la zona costanera d'aquesta interessant barriada de Palma, antigament un poble de trencadors. El seu topònim es remunta a l'edat mitjana quan en el Repartiment va correspondre a Berenguer Rabassa, mentre que el nucli urbà es va consolidar el 1874 en establir-se les terres de Son Manuel i tot seguit les de Son Moix, la seva formació va ser incentivada per dues grans obres: l’església i la bateria de Torre d’en Pau.
Església del Coll d’en Rabassa, el campanar i el baix relleu 
de la Verge del Carme de Tomàs Vila.

Església del Coll d’en Rabassa, el campanar i el baix relleu 
de la Verge del Carme de Tomàs Vila.
La visita començà a l'església, les obres de la qual s’iniciaren el 1884 i es va beneir el 1887, en la façana presenta un dels dos campanars que es creu va projectar don Pere d’Alcàntara Penya, amb el rellotge de l’estació del tren que va muntar el rellotger d’en Figuera veí del Coll, Fernando Fernández; en el timpà de l’arquivolta d’estil romànic del portal principal, hi ha un baix relleu de la verge del Carme, obra de l'escultor Tomás Vila. Al seu interior cal destacar: entrant a l'esquerra, el quadre del Sant Crist del Miracle i les capelles dedicades a Sant Antoni de Pàdua i al Santíssim (bastida el 1987), i  a la dreta, les capelles del baptisteri, la del Sagrat Cor de Jesús, la de la Immaculada Concepció i la de Santa Cecília. Els medallons de les claus de volta estan dedicats a: Santa Eulàlia, parròquia a la qual pertanyia el Coll quan era “vicaria in capite”, a la benedicció del temple per Bartomeu Castell, a la conversió en parròquia el 1934 i el darrer a la música. Al cor hi ha l’orgue donat per la senyora Antònia Llinàs el 1965 i es conserva l’antic harmònium. L’absis és modern i discorda amb la resta del temple, el 1987 es va substituir el retaule barroc del segle XVII o XVIII de l’escultor Torres, per un frontis de marès on sols hi ha el Sant Crist de l’Agonia, una valuosa imatge a mida natural del segle XVII o anterior, procedent del monestir de la Consolació.

L’entrada a la bateria de Torre d’en Pau. El fossat, 
la porta de la poterna i la caponera de ponent.
Camí de Torre en Pau vérem la interessant xemeneia d’un forn de guix de finals del segle XIX, té quinze metres d’altura i està construïda amb peces de marès del Coll i, els vestigis d’antics hostals on s’aturaven els carros camí de Ciutat. Parlàrem de la formació dels carrers, d’antigues pedreres, de la zona polèmica i altres temes.

Una rampa de baixada al polvorí i l’emplaçament del canó 
de migjorn amb el seu “repuesto”.
Una cuneta per a la recollida d’aigua, un “repuesto” 
amb les seves entrades i al fons, l’entrada al túnel 
de la caponera de migjorn.
Visitàrem l’altra gran obra del Coll, la bateria de Torre d’en Pau, una interessant mostra de l’arquitectura militar del segle XIX, construïda entre els anys 1892 i 1897; vérem el fossat que la circumda, la poterna, el mur espitllerat per a fuselleria a la banda de terra i la trinxera carlista a la part de la mar i als flancs. Pel pont corredís passàrem a l’interior de la fortificació, on hi havia les sales d’oficials, de suboficials, el cos de guàrdia i el calabós, les cunetes per a la conducció de l’aigua d’escorrentia a la cisterna i aljub, els emplaçaments de les peces d’artilleria amb els seus “repuestos” i parapets; les entrades als túnels de les caponeres i les rampes de baixada a les dependències subterrànies. En el primer recinte subterrani hi havia els túnels d’accés a les caponeres, les sales a prova de bomba, els dormitoris de la tropa i la casa del capità, els menjadors, la cuina, els rentadors, l’oficina, els escusats, etc.  L’altre recinte subterrani tenia un pati central per a l’expansió de gasos en cas d’explosió, magatzems de projectils i d’armes a l’esquerra i, a la dreta, el polvorí amb el magatzem de pólvora, taller de càrrega de projectils i dipòsit de distribució; i a l’altra banda, la rampa per transportar els projectils als canons. A la part superior de la fortificació hi ha un passeig perimetral, on hi havia un camí de ronda pels flancs i pel front de la mar, aquest unia els emplaçaments dels canons i dels dos antiaeris que es posaren durant la guerra civil. La dècada dels seixanta la bateria va ser desafectada d’activitat militar i posada en venda; l’any 1975 la va comprar l’Ajuntament i la va condicionar com a Parc Municipal, el qual va inaugurar el 1991.

L’antiga Torre d’en Pau del segle XVII. 
Dibuix d’Ignasi Galiana Juan.
Continuàrem el passeig per la banda de la mar i entre la punta de la Torre, antigament punta Romanina o es cap Romaní (actualment conegut per El Peñón) i Les Roques, vérem el redòs de Sa Balandra, on a una banda hi havia la caseta per desvestir-se els oficials i a l’altra, l’escar del bot de la bateria. A uns deu metres de la mar vérem el lloc on Miquel Roig l’any 1666, segons constava a la làpida, hi va construir l’antiga torre de guaita i defensa de Sant Albert. Aquesta torre havia substituït una torre del segle XIV manada fer pel Rei de Mallorca Jaume III; des del segle XVII - XVIII va ser coneguda com a Torre d’en Pau, nom que li va donar el seu torrer Pau Roig, avantpassat de la l’antiga família del Coll que conserva el malnom d’els Torrers. Aquesta torre estava revoltada per un fossat amb pont que havia estat llevadís i tenia dues bateries per a cinc canons cada una i en podia bastir dos més a la torre. L’any 1830 va entrar en decadència i el 1904 va ser enderrocada, però el seu nom va passar a la nova bateria i actualment es conserva per denominar el parc municipal.

Es caló de sa Barca Guixera, on durant part de la segona 
meitat del segle XIX hi atracava el llaüt guixer per 
descarregar la pedra per al forn de la carretera. 
Antigament hi havia molt de fons i gens ni mica d’arena. 
A la vorera de la mar i cobertes per l’aigua vérem unes antiquíssimes pedreres, es Caló de Sa Barca Guixera, on el llaüt guixer descarregava la pedra per fer guix al forn, la xemeneia del qual havíem vist abans. L’antic camí que feien els carros per transportar-la avui és el carrer Arapiles i part de la plaça de l’Església.

De tornada passarem entre el fossat de la bateria i Cala Gamba per on des del 1880 o abans, fins al 1937 hi va haver el camp de tir de Torre d’en Pau, vérem la casa i la primera escola del Coll, del mestre coix don Bartomeu Brunet, i la Saboneria, la segona indústria del Coll, propietat de la família Villalonga, la qual va tenir activitat durant part de la darrera meitat del segle XIX.

Així, afortunadament sense que es materialitzés la pluja que estava anunciada, acabàrem la nostra passejada amb en Pere Galiana per explicar-nos com era es Coll d’en Rabassa.