16 de gen. 2012

Visita a Pedruxella Gran (Pollença)

El passat dissabte 14 de gener ARCA organitza la primera visita de l’any 2012 del programa Agricultura, paisatge i patrimoni: el patrimoni de la serra de Tramuntana a la finca de Pedruxella Gran (Pollença).

Pedruixella Gran (Pollença).
És una finca de muntanya de 248 hectàrees, situada a 300 metres d’altura sobre la vall d’en Marc. La seva producció es basa en l’oli d’oliva ecològica, produït en aquesta contrada des de fa més de 800 anys. La possessió encara conserva una tafona tradicional: trull i dues bigues de fusta, la única en funcionament de tota Mallorca.

Les cases presenten una darrera gran reforma al segle XIX, però originàriament serien del segle XIII. Com a resta més antiga, es conserva la torre del moros, la qual és al centre d’una de les dues clastres que hi ha a les cases.

Un altre element important de tipus etnològic que presenta la possessió de Pedruixella és un aqüeducte, un dels més grans d’aquesta zona. Possiblement, sigui d’època islàmica i fa 75 metres de llarg per 25 metres d’alt.

Antiga possessió que figura al Llibre del repartiment de Mallorca (1232) com a rafal de Petruixella. L’any 1362 era propietat de Pere Cerdà, sabem que tenia esclaus i es dedicava a la ramaderia ovina, equina i cabrum. El 1562, la propietat passarà de la família Cerdà als Martorell.

El 1615, serà una data important, perquè aquesta serà dividida en dues finques Pedruixella Gran i Pedruixella Petit, la primera propietat de Rafel Martorell i la segona propietat de Joan Martorell. Tot i aquesta divisió, el terme de Pedruixella Gran no es consolidarà fins al segle XIX.

A finals del segle XVII, era propietat de mossèn Rafel Martorell i feia una renda anual de 4.000 lliures. Sabem que en aquesta època hi havia una casa i tafona al seu interior. La seva producció era d’olivars, figuerals, vinya i conreus de cereals i lleguminoses.

A principis del segle XVIII, la font de Pedruixella fou restaurada i canalitzada. El 1708, la seva renda anual havia baixat fins a 305 lliures.

El 1818, la seva extensió es distribuïa en dues quarterades d’hort, dues de sementer, 70 d’olivars, tres d’alzines i 30 de pinars i garrigues.

El 1871, l’Arxiduc ens diu que era la sisena possessió més gran de Pollença amb una extensió de 292 hectàrees i el seu propietari era Antoni Pujol, resident a Palma. També ens comenta, que juntament amb Son Marc i ca n’Aixartell, eren les propietats que més oli produïen a Pollença.

El 1884, l’Arxiduc Lluís Salvador ens descriu “...Pedruixella Gran, antic rafal dels temps de la conquesta. És una propietat de construcció anàrquica, però amb una formosa vista sobre la vall. Donem allà amb una antiga torre quadrangular proveïda de barbacanes, i amb una tafona de dues bigues i premsa hidràulica; la torre presenta al costat del petit pati un annex rodó amb una escala. Hi ha als peus de la casa un hortet junt al que s’alcen dues velles edificacions cobertes d’heura, i més enllà una petita font que alimenta un safareig. Un hort amb nombroses pomeres, pereres, cirerers i alguns tarongers ocupen una marjada propera, on en un dels seus extrems s’alça un mur que al temps que dóna suport a la conducció d’aigües de la casa serveix de pantalla de protecció als fruitals. A una cota més baixa s’obri la vall de Pedruixella Petit...”. Die Balearen. Tom 8, pp. 220-1.

El 1994, la seva extensió era de 300 hectàrees i es dedicava a la producció d’oliva i ramaderia ovina.
Gran Enciclopèdia de Mallorca (GEM). Volum 13, pàg. 32.

Ruta de pedra en sec

Visitada Pedruxella Gran ens dirigirem fins al Km. 5 de la carretera Pollença-Lluc, on hi ha el famós Pi de Son Grua i d’allà començarem una excursió per la GR-221, la ruta de pedra en sec, que des de Pollença travessa la serra de Tramuntana fins a Andratx.

L’inici de la nostra ruta fou per la denominada vall d'en Marc, que en època musulmana es coneixia com a la vall de Vàritx i que actualment dóna nom a una font, documentada a 1489, situada davant l'entrada de la finca de Son Grua. Aquesta vall canvià de nom al segle XVIII, degut a la possessió de Son Marc, que es situa al marge dret del camí.

Les cases de Son Marc eren una alqueria islàmica anomenades Binitíger, que significa "Amo de Tiger". Les actuals cases es documenten a 1680. Durant el segle XVI, foren de la família Martorell i després passà als Cerdà. Durant el segle XVII fou de la família Marc i la possessió es deia Vàritx d’en Marc. El 1728, els Marc dividiren la propietat en sis parts, llavors es diferenciaren les possessions de Vàritx i Son Marc. Finalment, al segle XIX, el topònim de Son Marc esdevingué com a denominació única. L'any 1863, era propietat de Can Noguer de Pollença. El 1871, l’Arxiduc ens diu que era la desena possessió més gran de Pollença amb una extensió de 145 hectàrees i el seu propietari era Joan Noguer, resident a Palma. Des de 1930 és propietat de la família Solivellas-Orell.

Cerdà Martín, M.; Vilanova Suau, B. Pollença: guia de passeig. El Gall. Pollença, 1998. pp. 113-124.

Gran Enciclopèdia de Mallorca (GEM). Volum 10, pàg. 192.

Fotografies: Benet Bohigas.

Cap comentari: