9 de nov. 2009

VIIIª visita als Formatges Burguera

El passat 7 de novembre visitarem l'explotació ramadera dels Formatges Burguera dins del programa Agricultura, paisatge i patrimoni. Aquesta explotació familiar promoguda pels germans Jaume i Sebastià Burguera, junt amb els seus pares, és la tercera generació de ramaders ubicats al sud del municipi de Campos. Des de fa deu 10 anys aquesta petita empresa es dedica a la fabricació de formatges i a l'any 2002 reberen el títol de mestre artesà formatger per part del Govern Balear.
Les instal·lacions compten amb un total d'unes 100 vaques de raça frissona, que produeixen una mitja de prop de 1.000 litres diaris de llet, la qual s'estreu amb una maquinària molt moderna i sofisticada, única a les Balears, que controla informàticament la munyició de les vaques. Normalment, aquestes són munyides dos cops al dia i la màquina controla que entre cada munyició hi hagi un mínim de 8 hores.
Un cop finalitzada la visita d'aquesta explotació ramadera, continuarem el nostre recorregut cap als banys de San Joan de la Font Santa, els únics de caràcter termal que hi ha a Mallorca, on poguerem veure el seu espectacular aljub, una de les mostres més importants de patrimoni hidràulic d'aquesta illa.
Per finalitzar, visitarem l'oratori de Sant Blai, exemple de patrimoni rural, construït al segle XV. Cal donar les gràcies a l'associació d'Amics de sant Blai, que amablement ens obriren les portes d'aquest monument.

HISTÒRIA AGRÍCOLA DE CAMPOS
El nom probablement ve d’època romana, del llatí campos, que vol dir camps. És un dels pocs casos coneguts de conservació de la terminació llatina –os entre els mossàrabs.
(GEM V. 3, p.44)
Durant els segles XIV i XVIII va tenir molts d’alt i baixos, i fins que no va desaparèixer el corsarisme, començaren les rotacions de les terres i s’introduïren nous cultius, l’economia del municipi no començà a créixer, ja a partir de finals del segle XIX.
Fins a finals del segle XIX fou un dels grans productors de blat de Mallorca, cal apuntar que al voltant del poble hi havia 23 molins fariners. Destacava principalment la producció de xeix, que s’emprava per a fer dolços.
Han estat unes terres on també s’ha produït vinya, als llocs on no es podia produir cereals. Aquest producte agafà força a partir del segle XVII i al segle XIX arribà a les 910 hectàrees conreades, i entre 1866-70 s’exportaren vins a França des del port de Felanitx.
Al sud del municipi hi havia grans plantacions de figueres. La figa seca a més d’exportar-se, també es donava als porcs per fer-los créixer. Mentre que al nord, es cultivà taparera des del segle XVIII, la qual es comercialitzava envinagrada o en saladura.
En quant al ramat, l’oví ha estat el més important durant quasi tota la història, tot i que el ramat porquí repuntà durant el segle XIX.
Les seves terres presenten abundants aigües subterrànies, que es començà a extreure primer mitjançant sínies, després gràcies a la força dels molins de vent i finalment amb la motobomba, arribant a majors profunditats. A partir d’aquí es descobrí la potencialitat del conreu de regiu, per unes terres amb escasses pluges on havia destacat el conreu de secà. En quant a l’horticultura destacà la patata i també els farratges, que feren expandir el bestiar boví, i es convertí en el màxim mercat de carn i llet de Mallorca.
Durant els darrers anys el conreu de secà a passat a ser secundari amb la producció d’ametlles, garroves, figueres o albercocs. De la mateix forma passa amb el ramat oví o porquí, que quedà per darrera del boví.
A es Salobrar ha desaparegut l’elaboració de sosa i l’explotació de marès ha minvat. Des de 1980, l’economia campanera pateix una forta crisi derivada, sobretot de la salinització de les aigües utilitzades pel regiu.
(GEM V. 3, pp. 48-51).

ES SALOBRAR És la segona llacuna més gran de Mallorca, després de s’Albufera d’Alcúdia, amb 330 hectàrees de superfície de gran valor ecològic. Es constitueix per un sistema morfo-dinàmic integrat per un gran aneral, la franja dunar des Trenc i un aiguamoll. El seu origen es remunta al pliocè, on hi havia una badia estreta que durant el quaternari quedà tancada per successius cordons dunars.
Actualment es donen precipitacions escasses i irregulars (300-400 mm). A l’hivern hi sol haver bastants gelades, però la temperatura mitja anual és moderada, uns 17ºC. A l’estiu la màxima és de 20ºC degut a l’embat que arriba des de la mar.
Rep aportacions dels torrents de Son Catlar, Son Elegant i Son Xoc que ocupen una conca hidrogràfica de 350’6 Km2, però la major aportació prové de la infiltració marina, al ser uns terrenys permeables i la canalització artificial d’aigua, que ha generat l’activitat salinera.
Damunt els llims neixen jonc, canyet, salsó i tamarell. També hi viuen peixos com l’anguila, amfibis com el granot o rèptils com el dragó. Al mateix temps trobem cigonyes i flamencs.
Per al ser humà és un lloc d’insalubritat, llavors al segle XIX, la Diputació Provincial de Balears, propietària del balneari es plantejà la seva dessecació, però el projecte de l’enginyer Paul Bouvy (1845) no es dugué a terme. L’arxiduc Lluís Salvador ens diu que a finals del segle XIX, ocupava una superfície de 400 ha.
L’home ha estret d’aquest paratge herba salada per a elaborar sosa, que s’emprava per fabricar vidre i sabó, també s’ha estret marès i sal. També se li ha donat un ús agrícola, centrat a la possessió de sa Barrala, però aquest s’ha anat limitant degut a la salinització dels aqüifers. Cal apuntar que a finals del segle XIX es dedi9caven a regiu entre 10-20 ha.
Des de l’antiguitat hi havia una activitat salinera, però s’abandonà durant el segle XIX. Però el 1951 s’instal·là l’empresa Salines de Llevant SA i des de llavors explotà 132 ha (1/3 part del total) per extreure sal.
El 1984 el Parlament Balear declarà la zona com a Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) amb un total de 1.492’5 ha junt amb la franja des Trenc. La Unió Europea ho considerà Zona d’especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

(GEM V. 15, pp. 80-1)

SANT JOAN DE LA FONT SANTA
Establiment situat entre es Salobrar i sa Canova. Les seves aigües tenen una temperatura de 38’7ºC a la superfície i són especialment indicades per al tractament de reumatismes, neuràlgies, paràlisis, artrosis i afeccions cutànies. El primer document que es té és de 1395 on es demana a la Cúria Eclesiàstica per bastir-hi, al voltant, uns edificis per allotjar els malalts que hi acudien. Abans de 1516, quan es construïren les primeres instal·lacions hi havia dues fonts: ses Estaques i la font Santa. A partir d’aquesta data s’adheriren unes construccions a l’antic oratori dedicat a Sant Silvestre i Santa Coloma.
El 1580, els frares carmelitans hi fundaren un convent i el 1587 lis concediren la confraria de la Font Santa, però abandonaren el lloc el 1592.
Entre el 1571-3, els jurats de Campos reedificaren l’església, acondicionaren els banys i construïren l’aljub. Des del segle XVI, la propietat estigué en litigi entre l’Ajuntament de Campos i el marquès de Palmer, propietari de l’entorn. Al segle XIX una part de les terres foren cedides a la Diputació Provincial de Balears, per construir un balneari d’ús públic, que es dugué a terme entre 1843-5. Però el 1909, la Diputació el subhastà públicament i Rafel Garcies, en 1910, es convertí en nou propietari. El 1917, la propietat passà a Cosme M. Oliver i des de l’època pertany a la mateixa família. Des de 1996 funciona com a hotel, on es duen tractaments termals sota vigilància mèdica.

(GEM V.15, p.358).

Cap comentari: