El passat dissabte 24 d'octubre tingué lloc la setena visita del programa
Agricultura, paisatge i patrimoni. Aquest cop visitarem la localitat de Porreres i en primer terme ens varen rebre a l'empresa Can Parrí, que es dedica a l'elaboració artesanal d'albercocs secs amb la particularitat que aquests es venen banyats en xocolata. Aquests és una idea innovadora d'un jove empresari que ha sabut convinar la tradició dels seus padrins amb els nous temps, per tal de comercialitzar un producte típic de Porreres, però que havia anat en detriment.
Un cop finalitzada aquesta visita, ens dirigirem als vins Jaume Mesquida, on ens va rebre també una jove empresaria, Bàrbara Mesquida, quarta generació d'aquesta famíla vinatera que porta més de 60 anys elaborant vins. L'empresa guarda la tradicio de quan el re-padrí dels actuals propietaris començà a produir vi amb les modernitats d'una empresa d'avui en dia.
La visita va concluir al santuari de Monti-sion, lloc de culte per als habitants de Porreres i d'altres de pla de Mallorca, on segons la tradició es construí en un sols dia la carretera que puja fins aquí (14 de gener de 1958). Des d'aquest indret es domina gran part de l'interior de l'illa i poguerem contemplar les vinyes d'on s'estreu la matèria prima de les bodegues visitades.
VINS JAUME MESQUIDA
L'empresa es constituí com a societat anònima l'any 1994, tot i que inicialment fou fundada per Jaume Mesquida Barceló el 1945 als carrers de sa Vileta i Pou Florit. Fa deu anys tenia 25 quarterades de vins repartides en 10 finques. El 1975 introduïren ceps de Borgonya i Aquitània. De les seves finques treien el 85% de la verema, la resta la compraven als pagesos.
El 1994 produïren vins fins de qualitat, com negre de criança
, blanc varietat i fruital i blanc de criança. Fou la primera empresa de Mallorca que produí cava, 2.000 botelles l'any 1993 i 7.500 botelles l'any 1994. Entre vi i cava, l'any 1994 es produïren 80.000 botelles, de les quals s'exportaren a Alemanya, Bèlgica i Suïssa. En l’actualitat produeixen un total de 210.000 botelles.
(GEM V.13, p.350)
HISTÒRIA DEL SECTOR PRIMARI DE PORRERES
El seu nucli principal es documenta el 1260, el qual sorgí al voltant de l'alqueria de Porreres. Segons Lluís de Vilafranca, Nuno Sanç cedí a Guillem de Porreres una sèrie d'alqueries i rafals que passaren a dir-se Porreres. Probablement aquest Guillem fos de Porrera (Priorat) o Porreres (Garrotxa).
Les evidències arqueològiques ja ens demostren una activitat agrícola i ramadera durant la prehistòria. A època romana es cultivà la vinya i cereals i també es practicà la ramaderia. A època islàmica es desenvolupà l'horticultura, actualment resta la presència d'un qanat a la possessió de Sant Jordi.
Després de la conquesta predominà el cultiu de: blat, ordi, llegums, cànem i lli, a més de vinyes, figueres i arbres fruiters. Els ramats predominants eren l’oví, boví i porquí.
Tot i que el blat era el cultiu més destacat, una mala anyada provocà que el 1344, els jurats compressin al mercader Pere Guitard 200 quarteres de blat. El 1438 s'hagué d'importar blat de Tortosa (150 quarteres) i S
icília (100 quarteres). El 1489 es tornaren a importar 600 quarteres i l'any 1495, 329 quarteres.
La Revolta Forana provocà una disminució de la producció del camp i la concentració de les propietats en mans de ciutadans. Al segle XV un producte que es pogué comercialitzar fou la llana.
Al segle XVI destaca la producció de cereals i vinya, a més de cànem i lli. El 1514 el lloctinent general ordenà que aquests productes s’haguessin de remullar a llocs exclusius i l'activitat es dugué a terme a les tanques de Miquel Feliu, Miquel Oliver i Joan Sitjar. Als Estims Generals de 1576, Porreres era el 18è municipi amb més valor patrimonial. Els ciutadans tenien el 14'81% del valor dels béns. Joan Binimelis documenta a 1593 que hi havia 89 possessions on predominava la producció de blat, ordi i civada, a part de llegum i vinya. El 1585 el virrei Lluís Vic i Manrique comptà que hi havia 6.359 ovelles, a més de cabres, bous, vaques, muls, porcs, ases i egües.
El segle XVII tingué pitjors anyades que l'anterior i es cercaren cultius alternatius als cereals. Els cultius que predominaren aquest segle foren els cereals, llegums, hortalisses, cànem i lli. A part hi havia conreu de safrà, vinya, figuera, magraner i olivera. El 1693 aquestes eren les possessions més importants:
1. Pagos: Propietat de mossèn Francesc Villalonga Mir valorada en 12.000 lliures.
2. Son Oms: Propietat de mossèn Berenguer d'Oms valorada en 9.000 lliures.
3. Son Nebot: Propietat del capità Bernat Nebot valorada en 9.000 lliures.
4. Son Romeguera: Propietat de Francesca Dusai Mesquida valorada en 8.600 lliures.
5. Son Artigues: Propietat de Joana Aina Oliver valorada en 8.200 lliures.
6. Sa Torre: Propietat de Clara Contestí valorada en 8.000 lliures.
7. Son Cervera: Propietat de Miquel Llompart valorada en 6.000 lliures.
8. Sa Bastida: Propietat de mossèn Jaume Sunyer valorada en 6.000 lliures.
9. Son Roig: Propietat de Miquel Sitjar valorada en 4.800 lliures.
10. Es Monjos: Propietat de Jaume Sitjar valorada en 4.500 lliures.
El bestiar es concentrava a les grans possessions i predominava l'oví. En un cadastre de 1693 apareixen documentats 16 molins de vent.
Al segle XVIII augmentà el conreu de la vinya per l'estancament dels cereals. També destacà la producció d'aiguardent, on Porreres fou capdavantera junt amb Felanitx. El 1784 tenim com a principals productes: vi, blat, ordi, civada, llegums, cànem i lli. Jeroni de Berard destaca que a 1789 era el lloc de Mallorca on es produïa més safrà. Sabem que hi havia 19 molins: 18 de vent i 1 d'aigua. En quant al ramat havia 4.140 caps d'oví, a part de cabrum i boví.
Tenim dades de 1846 on destacava principalment: blat, llegums, ametlles, garroves, safrà, vi i figues seques. El 99'57% (5.464 ha) del conreu era de secà i es distribuïa de la següent forma:
- Cereals i llegums (66'50%).
- Vinyes (21'69%).
- Figuerals (5'25%).
- Ametllerars (4'37%).
- Garroverars (1'33%).
- Oliverars (0'37%).
Mentre que el regiu tan sols eren 23 hectàrees.
El 1863 les 10 possessions més grans suposaven un 19% de l'extensió del terme:
1. Son Lluís: 284 hectàrees.
2. Sa Bastida: 220 "
3. Es Tast: 185 "
4. Son Romeguera: 177 "
5. Son Cervera: 157 "
6. Son Jordi: 155 "
7. Es Monjos: 144 "
8. Es Pagos: 142 "
9. Sa Torre: 135 "
10. Son Oms: 128 "
El 1865 tenim una dada històrica, on per primer el ramat oví deixa de ser el més nombrós, tan sols hi haurà 1.870 caps, pels 2.396 caps del ramat porquí. La vinya augmentà entre 1860 i 1875, passant de 1.191 ha a 1.429 ha, però quan arribà la fil·loxera a Mallorca (1891) aquesta es veié substituïda pels ametllers. El 1846 hi havia 20 molins fariners i 13 fàbriques d'aiguardent, però a l'any 1896 tan sols quedaven 2 molins en funcionament.
A principis del segle XX s'establiren algunes grans possessions com Son Lluís, es Tast o sa Bastida, així molts de jornalers pogueren accedir a una propietat. El 1910 destaquen els cereals, raïm i hortalisses.
El 1960 el 99'11% (5.782 ha) era secà i 51 ha de regiu. La distribució de les terres secà era el següent:
- Cereals i llegums (52,17%).
- Ametllerars (27'75%).
- Garroverars (7'12%).
- Fruiters (6,52%).
- Vinya (5'56%).
El 1957 es fundà la Cooperativa Agrícola i la Caixa Rural de Porreres. Primer comercialitzaven porcs i als anys'60 comercialitzaven albercocs. El 1994 hi havia 200 socis i es dedicava a la compra d'horti-frutícoles i a la venda de fertilitzants, pinsos, insecticides,... El 1988 es constituí la Societat Agrària
de Transformació (SAT). El 1994 tenia 260 socis i comercialitzava albercocs secs. El 1989 es fundà la SAT Amics del Camp que venia i exportava ametlles i garroves amb 174 socis. El 1993 el poble de Porreres comercialitzava els següents productes: garroves, albercocs, ametlles, tomàtigues i melons.
(GEM V. 13, pp. 343-7)
Agricultura, paisatge i patrimoni. Aquest cop visitarem la localitat de Porreres i en primer terme ens varen rebre a l'empresa Can Parrí, que es dedica a l'elaboració artesanal d'albercocs secs amb la particularitat que aquests es venen banyats en xocolata. Aquests és una idea innovadora d'un jove empresari que ha sabut convinar la tradició dels seus padrins amb els nous temps, per tal de comercialitzar un producte típic de Porreres, però que havia anat en detriment.Un cop finalitzada aquesta visita, ens dirigirem als vins Jaume Mesquida, on ens va rebre també una jove empresaria, Bàrbara Mesquida, quarta generació d'aquesta famíla vinatera que porta més de 60 anys elaborant vins. L'empresa guarda la tradicio de quan el re-padrí dels actuals propietaris començà a produir vi amb les modernitats d'una empresa d'avui en dia.
La visita va concluir al santuari de Monti-sion, lloc de culte per als habitants de Porreres i d'altres de pla de Mallorca, on segons la tradició es construí en un sols dia la carretera que puja fins aquí (14 de gener de 1958). Des d'aquest indret es domina gran part de l'interior de l'illa i poguerem contemplar les vinyes d'on s'estreu la matèria prima de les bodegues visitades.VINS JAUME MESQUIDA
L'empresa es constituí com a societat anònima l'any 1994, tot i que inicialment fou fundada per Jaume Mesquida Barceló el 1945 als carrers de sa Vileta i Pou Florit. Fa deu anys tenia 25 quarterades de vins repartides en 10 finques. El 1975 introduïren ceps de Borgonya i Aquitània. De les seves finques treien el 85% de la verema, la resta la compraven als pagesos.
El 1994 produïren vins fins de qualitat, com negre de criança
, blanc varietat i fruital i blanc de criança. Fou la primera empresa de Mallorca que produí cava, 2.000 botelles l'any 1993 i 7.500 botelles l'any 1994. Entre vi i cava, l'any 1994 es produïren 80.000 botelles, de les quals s'exportaren a Alemanya, Bèlgica i Suïssa. En l’actualitat produeixen un total de 210.000 botelles.(GEM V.13, p.350)
HISTÒRIA DEL SECTOR PRIMARI DE PORRERES
El seu nucli principal es documenta el 1260, el qual sorgí al voltant de l'alqueria de Porreres. Segons Lluís de Vilafranca, Nuno Sanç cedí a Guillem de Porreres una sèrie d'alqueries i rafals que passaren a dir-se Porreres. Probablement aquest Guillem fos de Porrera (Priorat) o Porreres (Garrotxa).
Les evidències arqueològiques ja ens demostren una activitat agrícola i ramadera durant la prehistòria. A època romana es cultivà la vinya i cereals i també es practicà la ramaderia. A època islàmica es desenvolupà l'horticultura, actualment resta la presència d'un qanat a la possessió de Sant Jordi.
Després de la conquesta predominà el cultiu de: blat, ordi, llegums, cànem i lli, a més de vinyes, figueres i arbres fruiters. Els ramats predominants eren l’oví, boví i porquí.
Tot i que el blat era el cultiu més destacat, una mala anyada provocà que el 1344, els jurats compressin al mercader Pere Guitard 200 quarteres de blat. El 1438 s'hagué d'importar blat de Tortosa (150 quarteres) i S
icília (100 quarteres). El 1489 es tornaren a importar 600 quarteres i l'any 1495, 329 quarteres.La Revolta Forana provocà una disminució de la producció del camp i la concentració de les propietats en mans de ciutadans. Al segle XV un producte que es pogué comercialitzar fou la llana.
Al segle XVI destaca la producció de cereals i vinya, a més de cànem i lli. El 1514 el lloctinent general ordenà que aquests productes s’haguessin de remullar a llocs exclusius i l'activitat es dugué a terme a les tanques de Miquel Feliu, Miquel Oliver i Joan Sitjar. Als Estims Generals de 1576, Porreres era el 18è municipi amb més valor patrimonial. Els ciutadans tenien el 14'81% del valor dels béns. Joan Binimelis documenta a 1593 que hi havia 89 possessions on predominava la producció de blat, ordi i civada, a part de llegum i vinya. El 1585 el virrei Lluís Vic i Manrique comptà que hi havia 6.359 ovelles, a més de cabres, bous, vaques, muls, porcs, ases i egües.
El segle XVII tingué pitjors anyades que l'anterior i es cercaren cultius alternatius als cereals. Els cultius que predominaren aquest segle foren els cereals, llegums, hortalisses, cànem i lli. A part hi havia conreu de safrà, vinya, figuera, magraner i olivera. El 1693 aquestes eren les possessions més importants:
1. Pagos: Propietat de mossèn Francesc Villalonga Mir valorada en 12.000 lliures.
2. Son Oms: Propietat de mossèn Berenguer d'Oms valorada en 9.000 lliures.
3. Son Nebot: Propietat del capità Bernat Nebot valorada en 9.000 lliures.
4. Son Romeguera: Propietat de Francesca Dusai Mesquida valorada en 8.600 lliures.
5. Son Artigues: Propietat de Joana Aina Oliver valorada en 8.200 lliures.
6. Sa Torre: Propietat de Clara Contestí valorada en 8.000 lliures.
7. Son Cervera: Propietat de Miquel Llompart valorada en 6.000 lliures.
8. Sa Bastida: Propietat de mossèn Jaume Sunyer valorada en 6.000 lliures.
9. Son Roig: Propietat de Miquel Sitjar valorada en 4.800 lliures.
10. Es Monjos: Propietat de Jaume Sitjar valorada en 4.500 lliures.
El bestiar es concentrava a les grans possessions i predominava l'oví. En un cadastre de 1693 apareixen documentats 16 molins de vent.
Al segle XVIII augmentà el conreu de la vinya per l'estancament dels cereals. També destacà la producció d'aiguardent, on Porreres fou capdavantera junt amb Felanitx. El 1784 tenim com a principals productes: vi, blat, ordi, civada, llegums, cànem i lli. Jeroni de Berard destaca que a 1789 era el lloc de Mallorca on es produïa més safrà. Sabem que hi havia 19 molins: 18 de vent i 1 d'aigua. En quant al ramat havia 4.140 caps d'oví, a part de cabrum i boví.
Tenim dades de 1846 on destacava principalment: blat, llegums, ametlles, garroves, safrà, vi i figues seques. El 99'57% (5.464 ha) del conreu era de secà i es distribuïa de la següent forma:
- Cereals i llegums (66'50%).
- Vinyes (21'69%).
- Figuerals (5'25%).
- Ametllerars (4'37%).
- Garroverars (1'33%).
- Oliverars (0'37%).
Mentre que el regiu tan sols eren 23 hectàrees.
El 1863 les 10 possessions més grans suposaven un 19% de l'extensió del terme:
1. Son Lluís: 284 hectàrees.
2. Sa Bastida: 220 "
3. Es Tast: 185 "
4. Son Romeguera: 177 "
5. Son Cervera: 157 "
6. Son Jordi: 155 "
7. Es Monjos: 144 "
8. Es Pagos: 142 "
9. Sa Torre: 135 "
10. Son Oms: 128 "
El 1865 tenim una dada històrica, on per primer el ramat oví deixa de ser el més nombrós, tan sols hi haurà 1.870 caps, pels 2.396 caps del ramat porquí. La vinya augmentà entre 1860 i 1875, passant de 1.191 ha a 1.429 ha, però quan arribà la fil·loxera a Mallorca (1891) aquesta es veié substituïda pels ametllers. El 1846 hi havia 20 molins fariners i 13 fàbriques d'aiguardent, però a l'any 1896 tan sols quedaven 2 molins en funcionament.A principis del segle XX s'establiren algunes grans possessions com Son Lluís, es Tast o sa Bastida, així molts de jornalers pogueren accedir a una propietat. El 1910 destaquen els cereals, raïm i hortalisses.
El 1960 el 99'11% (5.782 ha) era secà i 51 ha de regiu. La distribució de les terres secà era el següent:
- Cereals i llegums (52,17%).
- Ametllerars (27'75%).
- Garroverars (7'12%).
- Fruiters (6,52%).
- Vinya (5'56%).
El 1957 es fundà la Cooperativa Agrícola i la Caixa Rural de Porreres. Primer comercialitzaven porcs i als anys'60 comercialitzaven albercocs. El 1994 hi havia 200 socis i es dedicava a la compra d'horti-frutícoles i a la venda de fertilitzants, pinsos, insecticides,... El 1988 es constituí la Societat Agrària
de Transformació (SAT). El 1994 tenia 260 socis i comercialitzava albercocs secs. El 1989 es fundà la SAT Amics del Camp que venia i exportava ametlles i garroves amb 174 socis. El 1993 el poble de Porreres comercialitzava els següents productes: garroves, albercocs, ametlles, tomàtigues i melons.
(GEM V. 13, pp. 343-7)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada