13 de març 2009

Persones rellevants donen suport a la protecció de les Cases de Son Mosson

La decisió sobre si les cases de Son Mosson es salven de la destrucció depèn en aquest moment de la central d'AENA a Madrid. La data que va marcar el director de Palma per a l’enderrocament era el dia d'avui, però probablement les nostres cartes a la Sra Encarnación Vivancos, les cartes al President Antich i la visita al Delegat del Govern, Sr Socias, han provocat una aturada, per ara momentània.

Mentres, ARCA va rebent informes favorables a la conservació de les cases.

Destacam el suport de persones rellevants professionalment i que han signat un escrit a favor de la protecció de Son Mosson, sempre i quan no es demostri que les cases suposen un perill per a la navegació aèria.

Entre d’altres:

  • Pere Brunet, Geógraf Degà de Lletres de la UIB
  • Guillem Rosselló Bordoy, Doctor en Història Antiga i membre de la Real academia de Belles Arts de San Fernando
  • Jaume Servera, Doctor en Geografia
  • Antoni Sbert, Arquitecte
  • Helena Inglada, Arqueóloga, que va ser directora General de Patrimoni de l’Ajuntament de Palma
  • Gabriel Cerdà Director General de Patrimoni del Consell Insular de Mallorca
  • Roberto Fernández Legido , expert en Patrimoni Rural


Informe del Cronista de la Ciutat

A més l’Ajuntament de Palma ens ha remés un informe del Cronista de la Ciutat que reproduïm pel seu interès:

Informació històrica entorn a les cases de Son Mosson Nou (Palma).

Les cases de Son Mosson Nou estan situades a dalt d’un turó que resta flanquejat pel nord amb la part meridional de la pista número 1 de l’aeroport de Palma i pel sud amb el camí de Son Fangos i l’autopista de Llevant. Per tant, les cases resten molt a prop de la mar i des Carnatge. Aquest topònim, Son Mosson Nou, apareix arran de la segregació que s’esdevingué de la propietat de Son Mosson, la qual passà a denominar-se Son Mosson Vell. Son Mosson Vell ja està documentada al segle XVIII, car apareix al mapa del cardenal Despuig. S’hi pot veure que confrontava amb les possessions de Son Moix, Son Banya i la Torre Redona. Ja en el segle XIX, concretament el 1818, es documenta el topònim i propietat de Son Mosson Nou. L’Apeo de 1818 diu: “Mariano Fuster. Son Moson Nou [...] Casa y 4 quarteradas de campo de 3ª calidad [...] 60 quarteradas de prado y monte1”. Segons Roberto Fernández, el 1921 s’inaugurà el tramvia de l’Arenal i la primera aturada després del Coll d’en Rebassa era la de Son Mosson, la qual cosa augmentà el coneixement d’aquest topònim.

Les cases de Son Mosson Vell foren enderrocades a la segona meitat del segle XX, amb la qual cosa desaparegué un referent històric de la zona. En canvi, les cases de Son Mosson Nou encara es mantenen, a excepció d’una torre amb teulada de quatre aiguavessos que fou enderrocada cap al 1980. Segons l’estudiós de la zona, Sr. Pedro Galiana, les cases foren construïdes a inicis del segle XIX, amb el marès rosenc extret del mateix terreny, concretament “d’una pedrera que hi ha sota les cases i que es conserva com a una cova”. Segons el testimoni del Sr. Galiana, les cases de Son Mosson Nou foren habitades fins el 2001, moment en el qual la propietat passà a AENA (Aeroports Espanyols i Navegació Aèria), que tapià les portes i les finestres.

Les cases de Son Mosson Nou, en conjunt, estan construïdes segons els canons tradicionals de l’arquitectura illenca. El cos principal consta d’un buc rectangular a dues aigües i amb tres altures: planta baixa, planta principal i porxos. A la part meridional apareixen adossats altres bucs amb cobertes planes, les quals esdevenen terrasses amb balustrades que fan servei a les plantes superiors. La casa, malgrat la seva antiguitat i respondre als cànons constructius tradicionals, no presenta un interès artístic especial. De fet, ni el Pla general d’ordenació urbana preveu cap tipus de protecció especial envers l’edifici, ni el Consell de Mallorca ha considerat la seva protecció. Tanmateix, sí que cal considerar les cases de Son Mosson Nou com un element a considerar des del punt de vista històric i etnogràfic, puix aquest conjunt arquitectònic esdevé pràcticament l’únic supervivent del passat de la zona. Només cal anar a les cases de Son Mosson Nou, des d’on la vista és ampla, i fer un esguard per comprovar que l’aeroport, l’autopista de Llevant i altres construccions i infraestructures relaciones amb les activitats del sector secundari i terciari han transformat el paisatge fins a tal punt que ja només es poden fer una idea del que hi havia preguntant als més majors o acudint a les descripcions d’alguns escriptors del segle XIX i XX. Des d’aquest punt de vista, doncs, les cases de possessió de Son Mosson Nou prenen una rellevant importància i esdevenen un element històric referencial de la zona per la qual cosa seria bo considerar-ne la protecció i la conservació.

Palma a 11 de març de 2009

EL CRONISTA DE LA CIUTAT

Batomeu Bestard Cladera