30 de març 2008

Història i art al nord d'Itàlia



Viatge dissenyat i dirigit per Biel Barceló.





VENÈCIA I MALLORCA

En 1082, l'emperador bizantí Aleix Commé va concedir als venecians el dret a poder comerciar a tots els ports del seu imperi sense pagament de cap taxa. Venècia a més té una relació privilegiada amb els sultans de El Caire.
La quarta Croada te per objectiu Egipte, cosa que no interessa gens ni mica als venecians, que faran el possible per desviar els efectius militars cap a Constantinopla, on diferents membres de la dinastia Àngelo es disputaven el poder. El 1204 els croats saquejaren la capital de l'Imperi i com és natural els venecians en traurien tallada fins el punt que el Dux ampliarà els seus títols i es fara dir "Dux de Venècia i Dalmàcia i Senyor de quart i mig de l'Imperi Grec".
El dux era un Enric Dandolo ja molt major i que per controlar la situació es desplazarà a Constantinopla, on morirà el 1205. Enterrat a Santa Sofia (encara es pot veure la seva tomba), les seves despulles seran desenterrades i cremades quan els otomans conquereixen la ciutat el 1453.
Els senyors bizantins aconsegueixen, el 1261, fer fora els venecians de Constantinopla i a més autoritzen els genovesos per destruir els magatzems dels venecians.
Entre 1282-1287, a resultes de la revolta coneguda com a "vespres sicilianes", el rei d'Aragó Pere el Gran, ocuparà Sicília, tasca en la que hi tenen un paper determinant homes i naus mallorquines.
Així doncs tenim un doble escenari de confrontació: venecians i genovesos al llevant Mediterrani i per altra banda, regne d'Aragó i Gènova a la Mediterrània occidental.
Pere el Cerimoniós, a penes reintegrat el Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó (1413), promourà una lliga antigenovesa ajuntant-se amb les señories de Milà, Florència, Verona, Venècia, Pisa, Ferrara, Padua, Mantova i Bolonia. Els interlocutors italians seran els Visconti milanesos.
El 1350, Giovanni Gradenigo, encapçala una ambaixada que es reunirà amb el Cerimoniós al Palau dels Reis de Mallorca a Perpinyà i després d'una llarga negociació es decideix atacar als genovesos al port de Pera (la Gàlata actual a Istambul, que era una possessió de la senyoria ligur). Però han de muntar la comèdia i així el mes d'abril de 1351 es produeix un incident, entre Pere IV i l'ambaixador genovès, Cristóforo Paolo que serà aprofitat, l'agost del mateix any, pel rei català que enviarà una carta de desafiament al dux de Gènova.
Anteriorment, el 16 del mes de gener de 1351, ja s'havien estipulat els acords al castell reial de Perpinyà, que firmaren com a testimonis Bernat de Cabrera i Mateu Marcer per part aragonesa i Rafaino de Caresini i Nicola de Lambertis per part Veneciana a mens del rei i de l'ambaixador de la senyoria de Venècia: Steno.
S'establia entre altres coses que el Cerimoniós aportaria divuit galeres i que l'almirall de la flota fos designat pel rei aragones. Els guays es dividirien en tres parts: una per l'almirall, una per Venècia i l'altra Aragó.
S'acorda que dos experts navals de Venàcia assessorin i naveguin amb el cap de l'armada catalana, encara que el govern de l'exercit correspon a Pere de Santa Pau.
Un altre dels acords estableix que ni Venècia ni la Corona d'Aragó ni comerciaran, ni conversara ni mantindran cap tracte amb gènova a qui consideraran el seu enemic i a qui faran tant de mal com puguin.
Les naus d'Aragó es reclutaren en tres grups: Un a Catalunya sota el comandament de Bonanat Dezcoll, l'altra a València que tendria per capità Bernat de Ripoll i l'altre a Mallorca el cap del qual seria Roderic de Sant Martí.
Les Naus mallorquines seran set i la batalla es lliurarà a l'estret del Bosfor el 13 de gener de 1352. El resultat de la batalla es incert i desolador pels mariners mallorquins que veren la mort de l'almirall, el 9 de març, de resultes de les ferides.
La marineria es veu obligada, mig nua en ple hivern a demanar almoina pels carrers de Constantinopla i a mes es veuen obligats a passar la nit mes de sis-centes persones amuntegades a la casa del comú. Crida l'atenció el nombre d'esclaus i lliberts d'origen grec, que aleshores vivien a Mallorca, i que s'enrolaren a l'expedició i que a mes abans d'embarcar feren testament a Mallorca.
Per acabar fer esment a la figura de Sant Vicens Ferrer, que a Venècia te altar al gran edifici que els dominics tenen a la ciutat de la llacuna. El temple de Sant Joan i Sant Pau, que te una de les seves joies en el quadre de Giovanni Bellini on a mes de SAnt Vicens hi trobem Sant Sebastiá i Sant Cristófol, figurant a la pedrel.la escenes i miracles de la vida del sant valencià.



ESTUDIANTS A LES UNIVERSITATS DEL VENETO I REGGIO EMILIA



Bolonia ja a finals del segle XII fou un centre de peregrinació d'estudiants mallorquins. La família dels Lambertazzi retornada a Bolonia desprès d'un llarg conflicte que els enfrontava amb els Geremi farà que la ciutat es pacifiqui i de seguida els estudiants tornen a comparèixer a la ciutat. Una història real d'amors a lo Romeu i Julieta, es la protagonitzada per Imelda de Lambrertazzi amb Bonifacio Geremei i que Gaetano Donizetti musicarà el 1830.
El 1300 esta documentat a Bolonia Pere Perez de Vilarrasa, de Mallorca, que reconeix un deute de 2100 sous de plata a Gullem Ferrer, fill del mallorquí Bernat: En son testimonis Guillem Fuxer, escolar a Bolònia i Johannes Gerardi de Narbona també estudiant. Aquest Pere de Vilarrasa i Guillem Fuxer apareixen a altres documents del 1302 i habiten a la parròquia de Sant Cristoforo de Saragossa (encara avui el carrer porta el nom de la ciutat aragonesa), prop de la Torre dei Catalani precisament on estava situat el bordell de la ciutat fins poc abans de la fundació del Col.legi d'Espnya per Gil de Albornoz, amb els diners del seu llegat testamentari de 1364. Una part de les cases sobre les quals es va edificar el col.legi eren conegudes ja el 1118, com les cases del prior de Saragossa. Aquest topònim sense cap dubte arriba a traves de l'Estudio.


A pesar de la gran majoria des escolars formats a Bolonia, en una estada d'entre sis i vuit anys, estudiaven lleis, també hi veim metges. Aixi el 1302, Jaume Corretger, mallorquí resident a València, demana autorització a Jaume II d'Aragó per anar a Bolonia a formar-se com a cirurgià. Corretger fou metge d'Alfons III i de Jaume II d'aragó i serà el que traduirà al català la Cirurgia de Teodoric de Luca.
La presència dels estudiants era una de les raons del benestar i de la relativa estabilitat de la ciutat. Es evident que la vida universitaria no només era treball intel.lectual: Les festes i diversions formaven part dels ambients estudiantils. Cantants, tavernes, jocs i banys no manquen i a la documentació judicial apareix el joc il.legal, deutes, bregues amb ferits i morts i fins i tot una violació.
Degut a l'oposició de la família de la al.lota, el valencià no té altre ocurrencia , per tal de poder-se casar, que possar en marxa un segrest. Una nit de mitjans del mes de març de 1321, amb disset estudiants mes armats amb espases i ballestes es presenten davant la casa del notari. Aquest emperò, estava assabentat dels plans i va organitzar la pertinent defensa armada. Els estudiants han de renunciar i es refugiaran a la casa de Jaume Jacobi on son rodejats pels homes de Zagnoni, presentant una gran resistència. Arrestat el valencià i algun dels seus companys pel podestà Giustinello di Fermo serà condemnat a mort pel jutge criminal Thomas Trochiariis. El 21, Jacobi farà testament i una setmana desprès es ajusticiat, sense donar lloc a cap apel.lació, en compliment d'una sentència que no es sinó un linxament legal. Entre els estudiants hi havia, com no, un grapat de catalans i mallorquins.
La revolta es va fer gran entre els estudiants que veuen amb indignació l'absoluta impunitat dels assassins que ni tan sols son acusats per part d'uns jutges absolutament parcials. I començaran a bandonar la ciutat, molts cap a Ímola. Els mes brillants seran convidats per altres universitats i així el 6 d'abril (no havia passat ni una setmana de la execució del valencià) Lando de Buocompagni i Guido Buondoni de l'Estudio de Siena fitxaran a Antoni de Galiana, aleshores estudiant de lleis i canonge de la Seu de Mallorca i molt actiu a la vida universitària de Bolonia els anys 1320-1321.. Antoni de Galiana amb els anys serà el primer bisbe mallorquí de Mallorca i esta enterrat a un dels sarcòfags mes bells de la Seu, a la capella de la Mare de Déu de la Corona. Abans, però, es doctoraria a Siena on després exercirà la docència.
No tots els estudiant mallorquins abandonan Bolonia, ja que Ramon Berenguer, canonista, encara era a Bolonia el 1323 i fou testimoni de les llargues negociacions entre els estudiants , ara refugiats a Ímola, i les autoritats de Bolonia.
Els estudiants exigiren, i acabaren aconseguint, que la ciutat, el podestà i el jutge es disculpessin per la mort de Jaume Valencià, que es declares un dol oficial a la ciutat i que es construís una capella expiatòria commemorativa. A mes exigiren la llibertat dels detinguts, l'expulsió dels Zagnoni de la ciutat i poder elegir, en cada cas sque requerís la justícia criminal, la jurisdicció pertinent a mes de posar límits a la tortura i que els processos no s'allargassin mes de trenta dies. El 1322, el Podestà, ja havia estat substituït i els Zagnoni, pare, mare i filla, havien abandonat la ciutat.
L'abril de 1323 s'inaugurava la capella de la Pau per part del capitano del Popolo Taddeo Peppoli i començava el retorn dels estudiants. El 4 de novembre Ramon Berenguer, canonge de la Seu, rebia de mà del mercader mallorquí Guillem, 75 florins. El 1326 trobem altres dos canonges mallorquins Juan Peris i Felip Ranignani estudiant i rebent diners del banquer Dino Gerardini.
Mentres, un altre estudiant, aquesta vegada format a Montpeller territori dels reis de Mallorca, sera el convidat del rei Sancho al seu palau de Perpinyà. El 1322, Gil de Albornoz, passava la fronera entre Cataluyna i la part peninsular del regne de Mallorca per Besalu amb la corresponent autorització de Jume II d'Aragó per poder passar amb dos cavalls. Anava acompanyat pel també estudiant Joan d'Aragó, fill del rei Aragonès, que aleshores tenia divuit anys i ja era arquebisbe de Toledo.
Els dos estudiants, al menys en dos ocasions feren estada al Palau dels Reis de Mallorca i quan Gil de Albornoz anys mes tard projecta el seu col.legi ho fara seguint la planta del Palau on havia passat bons moments durant la seva joventut.
Diu Amadeo Serra Desfilis respecte al edifici bolonyès: "Los antecedentes más claros se reconocen en el palacio de los reyes de Mallorca, construido a principios del siglo XIV en Perpiñán, porque en él se formula con claridad la idea de un patio cuadrangular con la capilla en el extremo opuesto del eje del acceso. El modelo de la doble galería de pórticos se tomaria de otra residencia real construida para la monarquía para la monarquía de Mallorca en el mismo período, el castilla de Bellver, y desembocaría por mediación del cardenal Albornoz en dos patios porticados de la fortaleza papal de Spoleto y el Colegio de España de Bolonia".
Ja durant el segle XV, ens trobem amb Arnau de Marí, que després dels seus estudis a Bolonia i Pàdua, el 1418 es doctorarà a Ferrara i serà una de les persones, essent aleshores sagristà de la Seu, que donarà testimoni del miracle de santa Praxedis de 1428.
Arnau marí de Santacilia, retornat a Mallorca fou vicari general del bisbe Lluis de Prades. Anomenat bisbe quan ja tenia mes de vuitanta anys, una de les primeres disposicions fou prohibir l'entrada d'homes de mes de dotze anys als convents de monges. En cas d'absoluta necessitat el permís el donaria el bisbe. Morts als vuitanta-quatre anys esta enterrat a la capella de santa Cecília a la Seu.
Formats a aquestes universitats son un seguit de membres de les families Valentí, Montanyans o Olesa. No volem sinó mostrar una petita part de tots aquells que es formaren al Nord d'Itàlia i que han estat estudiats be per Gabriel Enseñat, Maria Barceló, Antoni Planas o Antoni Contreras entre altres.
Acabarem recordant que Guillem Caldentei, nascut a Cas Concos el 1450 i nebot del lul.lista Bartomeu Caldentei, es el primer metge mallorquí que veu una obra seva impresa. La Hugooni Senesis expositio...que es va editar el 1496. L'editor fou Antonio Carchano y el lloc d'edició Pavia.

Bibliografia

Gabriel Ensenyat- Maria Barceló: Ferrando Valentí i la seva família
Miquel Batllori: Vuit segles de cultura catalana a Europa.
Antonio Planas: Memòries de l'acadèmia mallorquina d'estudis genealògics. Toms 7 i 10
Gabriel Ensenyat: Història de la litaratura catalana a Mallorca.
Diversos autors: Història de la Ciència a les Illes Balears.
Diversos autors: España y Bolonia, siete siglos de relaciones artísticas

22 de març 2008

Fes un clic per protegir l'entorn de Lluc

El GOB va habilitar la seva plana per poder enviar una carta sol·licitant la protecció de l'entorn de Lluc a la presidenta del Consell, la consellera de Territori del Consell i el batlle de l'Ajuntament d'Escorca.
El mes de novembre de 2007 es va constituir el Col·lectiu en Defensa de Lluc, un col·lectiu liderat per l'Associació d'Antics Blavets, i que compta amb el suport i participació de ARCA i GOB que neix amb l'objectiu d'evitar el projecte d'urbanització que amenaça Es Guix.
Un projecte de “aldea” que preveu la construcció 165 habitatges plurifamiliars, pretén ser “el nou poble” d'Escorca. Cases plurifamiliars, que donaran cabuda a 771 habitants més, comerços i restaurants són part del projecte que es preveu construir en aquest emblemàtic paisatge de la Serra de Tramuntana.
En data 8 de setembre de 2006, l'Ajuntament d'Escorca va concedir la llicència d'obres per a la construcció de 105 habitatges.
Tot i que les obres es troben cautelarment paralitzades per la Norma Territorial Cautelar del Consell de Mallorca, en pocs mesos s'haurà de determinar el futur definitiu d'aquest entorn que mereix esser preservat. Una NTC a la qual, l'Ajuntament d'Escorca hi ha presentat al·legacions en contra.
Cal recordar que el terme municipal d'Escorca està declarat Paratge Pintoresc (Decret 984/1972), ara, Bé d’Interès Cultural. Aquest fet ha d’impulsar a les administracions a promoure la protecció d'aquest espai emblemàtic i únic de Mallorca.
Tant la urbanització d'Es Guix com la de Son Massip representarien una greu pèrdua per Escorca i per Mallorca sencera. Escorca no necessita un poble nou, ni Mallorca crear nuclis a la Serra de Tramuntana
Per tot això, demanam la teva col·laboració. Envia un missatge a la Presidenta del Consell de Mallorca, a la Consellera d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca i al batlle de l'Ajuntament d'Escorca. Omple les teves dades personals i clica el boto “enviar”.
Gràcies per la teva col·laboració!

Formulari: GOB Mallorca

19 de març 2008

Recepció del president Antich als guanyadors dels premis Ramon Llull i de les medalles d'Or de la CAIB


El president de les Illes Balears, el Molt Honorable Sr. Francesc Antich i Oliver, acompanyat d’una sèrie de consellers ens varen rebre a dia d’ahir, 18 de març de 2008, per retre un sentit homenatge a tots aquells integrants d’ARCA que han fet una feina per a la conservació i protecció del nostre patrimoni històric a areu de Mallorca.


El passat 29 de febrer, la nostra entitat fou guardonada amb la Medalla d’Or de les Illes Balears, màxim guardó que concedeix la nostra Comunitat Autònoma. Com el lloc on es feu l’acte, l’Almudaina, hi havia un aforament limitat, es va decidir a dia d’ahir fer un homenatge més ampli, on foren reconegudes les diferents seccions d’ARCA, amb els seus representants al cap davant.


Els diplomes de reconeixement foren per a:

- Difusió del Patrimoni Històric: Gabriel Barceló Català.
- Defensa Jurídica del Patrimoni Històric: Josep Masot Tejedor.
- Voluntaris pel Patrimoni Històric: Concha Gallego Estremera.
- Catalogació: Aina Pascual Bennasar i Catalina Sans Aguilar.
- Comissió de Rellotges de Sol de Mallorca: Rafael Soler Gayà, Joan Serra Busquets i Miquel A. García Arrando
- Elaboració d'estudis de Bé d'Interès Cultural (B.I.C.): Jaume Llabrés Mulet.

15 de març 2008

embARCA't: Temple parroquial de Sant Joan Baptista de Muro

Recorregut embARCA't: "Parròquia de Muro", dirigit per l'historiador Pere Fiol.


Patrocini: Govern de les Illes Balears, Conselleria d'Educació i Cultura, Direcció General de Cultura.

Edifici concebut i aixecat en la tradició gòtica en una conologia no gòtica 1570- 1611.






Llarg 44,70 m.; Ample 18,53 m.; Alt 19,76m. (mesures interiors).


Ventanals oberts entre 1944- 1948. 1989 fabricats per Unión de Vidrieros Artísticos de Irún; Pere Cànovas (Barcelona).


Portal Major o de les Dones: restà tapiat amb un petit portalet fins que l'any 1825 li fou donada la forma actual.
Portal Segon o dels Homes: és el que mira a l'Ajuntament. Restà amb una porta petita fins que l'any 1799 es feu aquest acabatall barroc amb Santa Maria, amb l'Infant Jesús acompanyada dels dos Sants Joans i Sant Pere i Sant Pau.
Trespol: empedrat l'any 1936.
Presbiteri: rajoletes posades en 1987; Altar i ambdó: Pedra de Binissalem 1997.
Retaule Major: Barroc construït entre 1639-1787 en diferents etapes. Pot considerar-se un dels més importants de Mallorca tant per la seva monumentalitat com pels artistes que hi treballaren, entre ells: Pere Pou, Pere joan Pinya, Gragori Aleix, Gregori Herrera.
Trona: feta l'any 1815, obra de Guillem Torres.
Font del Baptisme: 1767; la capella fou acabada l'any 1768. La font és de pedra dita avellanada provinent de la comarca d'Artà.
Campanar aixecat entre 1640-1644 (resta inacabat). Basament més 7 pisos; 46 m. d'altària.
Campanes: Na Bàrbara; Na Trinitat; N'Àngela; N'Eloy.
Capelles: de la Immaculada, de Sant Sebastià, de Sant Miquel; del Roser( capelletes laterals; Sant Pere, Mare de D'eu de Lluc, la Sagrada Família, Santa Llúcia), de Sant Antoni, del Nom de Jesús, de la Assumpció de Maria, dels Sagrats Cors de Jesús i Maria.

14 de març 2008

IV Reunió del Fòrum de Patrimoni

El passat 13 de març vàrem tenir a ARCA la IV sessió del Fòrum Civil de Patrimoni, una unió d'associacions i entitats lligades a la defensa dels temes culturals i patrimonials. En aquesta ocasió vàrem convidar la consellera de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, Sra. Joana Lluïsa Mascaró i el director general de Patrimoni, Sr. Gabriel Cerdà. La consellera exposà algunes línies del seu programa. A més d'una política de subvencions oberta i transparent va comprometre l'acció del seu departament a favor del patrimoni cultural. També va comentar entre d'altres el segur tancament de Son Rossinyol, la implantació d'una web sobre patrimoni de Mallorca, la revisió dels criteris de subvenció a projectes arqueològics. A més va oferir-se a les entitats presents per col·laborar en accions comunes. No va refusar les preguntes incisives que des d'un i altre costat es feren (sobre l'estudi de les restes i troballes arqueològiques, sobre Can Serra, etc.). En definitiva, una prova de la importància del Fòrum.

Entitats que participaren al Fòrum:

- Amics de s'Arxiduc, Sr. Cardell Calafat.
- Canamunt, Sr. Xisco Oliver.
- Història Natural.
- Museu de Mallorca, Sr. Pere Morey.
- Societat Arqueològica Lul·liana, Sr. Guillem Rosselló Bordoy, Sr. Toni Planas.
- Comissió de Rellotges de Sol, Sr. Miquel Àngel García Arrando
- Amics dels Cstells.
- Aires Mallorquins, Sra. Mª Antònia Company Payeras.
- Associació de Cases Històriques.
- Milana foment del Patrimoni, Sra. Xiqui Bosch.
- Grup d'estudis de fortificacions balears, Sr. Àngel Aparicio.
- Fundació Amics del Patrimoni, Sr. Joan Guaita.
- Agrupacions fotogràfiques.
- Amics del Molins.
- Domus Templi, Sr. Pere Aloy.
- GOB, Sra. Margalida Ramis.
- Sr. Victor Guerrero.

9 de març 2008

embARCA't: "Arbres monumentals de Palma"

Recorregut embARCA't: "Arbres monumentals de Palma", dirigit per Salvador Cañís Olivé Tec. Esp. Jardineria. Arborista.


Exemplars visitats:

1. Plataners Plaça Drassana. Platanus x hispanica. Platanàcies. Hortícola. AC Mon. a 40m.



2. Pi de pisos. Consolat de la Mar. Araucaria heterophilla. Araucariàcees. Illa de Norfolk (Austràlia). C. Mon. a 7om. 3. Datilers Passeig Sagrera. Phoenix Dactifilera. Palmàcies. N. Àfrica- Orient Mitjà. Dio. a 20m.
4. Lagunaria de Sa Llotja. Lagunaria patersonii. Malvàcies. Illa de Norfolk (Austràlia). Ap. Mon a 15 m.

5. Reure. Quercus robur. Fagàcies. Península i Europa. AC.Mon. a 45m.

6. Bellaombra Plaça de la Reina. Phytolacca dioica.Phytolacàcies. Arg, Uru, Per, Bra. AC. Dio. a 10m. Herb. gegant.
7. Olivera de Cort. Olea europaea. Oleàcies. Reg Mediterrània. AP. Mon. a 15m. Pot ser mil.lenari.
8. Ficus de la Misericòrdia. Ficus macriphylla. Moràcies. Austràlia. AP. Mon. a 65m. Arrels aèries i columnes.

Notes: AC arbre caduc, AP arbre perenne, P palmiform,e Dio dioic, Mon monoic, a 50m altura màxima de l’espècie.

REFERÈNCIES SOBRE ARBRES

Altura màxima: 140 m. Eucaliptus regnans de 120 m localitzat a Austràlia, difunt.

Perímetre de tronc d’un sol peu:. 48 m, Arbre del Tule, Taxodium mucronatum Oaxaca, Mèxic.(es diu que son 3 troncs soldats. 55 m Castagno dei Cento Cavalli, Etna Sicília.

Longevitat d’un sol exemplar: 5100 anys tallat al 1964. Pinus longaeva Bristlecone Mountains, Nevada USA.

Amplada capçada d’un sol tronc: 45 m Fiucs del parco Garivaldi Palermo, Ficus magnolioides, Sicilia. 34,6 m Pino Grande do Alargo, Ponteareas, Galicia. Altres Castanyers i Roures.

Area capçada varis peus: 2,1 Ha. Ficus Thimmamma Marrinau, Ficus benghalensis. India

Arbres immortals: Arbre clon, surten de la mateixa rabassa i colonitzen tot el voltant a partir del seu sistema radicular formant boscos, estructura de creixement seguint el model de Bell, (Hallé F. Architectures de Plantes. 2004).


MITES A DESMITIFICAR

1. L’ARBRE ÉS UNA SUMA DE PARTS L’ARBRE ES UN TOT EN DESEQUILIBRI CONSTANT.
2. L’ARBRE QUE VEIEM NO ES L’ARBRE QUE SERÀ HEM DE COMPRAR ELS ARBRES PEL QUE SERAN.
3. PODAR DONA FORÇA A L’ARBRE TOTA FERIDA PROVOCA UNA REACCIÓ D’EMERGÈNCIA I CONSUMEIX RESERVES, DEBILITANT L’ARBRE.
4. LES FERIDES ES CICATRITZEN ELS ARBRES COMPARTIMENTEN, AILLEN I CUBREIXEN LES FERIDES, ELS TEIXITS MORTS NO ES REGENEREN.
5. PODO PER COMPENSAR O EQUILIBRAR L’ARBRE HO FA TOT SOL, UNA FERIDA NO ES CURA AMB MES FERIDES.
6. PODO LA CAPÇADA PER QUE HE TALLAT ARRELS CAP PODA SOLUCIONA ELS PROBLEMES RADICULARS.
7. PODO PER QUE ENTRI LA LLUM I S’AIREGI LA FORMA MES AERODINÀMICA ÉS L’ESFERA, LA QUE CAPTA MILLOR LA LLUM SOLAR TAMBÉ.
8. LES ARRELS ALIMENTEN L’ARBRE L’ENERGIA QUE ENTRE A L’ARBRE ES LA LLUM I HO FA BASICAMENT PER LES FULLES.
9. ELS ARBRES RESPIREN SOLS PER LES FULLES I PER L’ESCORÇA I PER LES ARRELS
10. ELS ARBRES EMBRUTEN ELS ARBRES FAN FULLES, FLORS I FRUITS.
11. ELS ARBRES AIXEQUEN LES VORERES I REBENTEN ALJUBS LES ARRELS CERCAN AIGUA I OXIGEN.
12. LES ARRELS SON FONDES COM ALT ES L’ARBRE EL 80% DE LES ARRELS ESTAN DINS EL 1er METRE DE PROFUNDITAT.

ELS ARBRES I LA PODA
A l’escola de jardineria de Montjuïc, el professor de tècniques ens va dir una frase lapidaria nomes començar la primera classe de poda, que he recordat sempre, LA MILLOR PODA ES LA QUE NO S’HA DE FER. Desprès i al llarg del curs això es va anar matisant, ja que aquesta afirmació tant rotunda com certa, es referia a l’arbre, des de el punt de vista biològic.
Anem a pams. Quan l’home decideix explotar les variades fonts de recursos que poden aportar els arbres, hem de considerar tres usos principals que condicionaran les diverses accions de poda sobre cada grup:


-Us forestal: aprofitaments: fusta, llenya, resines, llavors. Funció de la poda: afavorir homogeneïtat de la fusta

-Us agrícola: aprofitament: El fruit. Funció de la poda: afavorir la collita-Us ornamental: aprofitaments: ombra, flors, olor, etc.. Funció de la poda: Segons us, espècie i emplaçament.

Podríem afegir un quart grup que utilitza els valors mediambientals de l’arbre per restaurar o formar nous habitats que no estaran sotmesos a cap tipus d’explotació; reforestacions en zones cremades, restauració de cursos de torrents o rius, noves aforestacions en terres ermes, etc. Aquí l’arbre formarà una comunitat natural, el BOSC.

Vist aixó no sembla fàcil aplicar la fórmula de poda correcte a un arbre de carrer, jardí o parc, tenim amb un gran nombre d’espècies vegetals i una quantitat de situacions diverses on l’home decideix plantar un arbre ornamental.

Criteris bàsics.

Una vegada seleccionada una llista d’arbres adaptats al nostre clima, autòctons o no, hem de pensar en dues condicionants principals:

A) Port (forma) natural de l’arbre i dimensions a les que pot arribar en altura i amplada.
B) Us que volem donar a l’arbre i ubicació.

El sentit comú ens diria que per a espais amplis, arbres grans i per espais reduïts, arbres petits. Malauradament aquesta senzilla pauta no es segueix, generant el 90% dels problemes. La resta venen donats per voler introduir els arbres en un medi hostil com l’urbà. Aquí, entre en acció la poda, que no soluciona el problema, però el minimitza, el controla, l’allarga, el redueix o el manté un temps indeterminat, que pot durar de varies generacions, legislatures (període de 4 anys entre unes eleccions) o canviar de criteri any si any no.

Els que gaudiran d’un arbre seran els nostres nets, amb una mica de sort els nostres fills. Els errors, desgraciadament, els podem començar a patir tot d’una. Si es a casa i amb els nostres diners, mala sort, però en l’espai públic els errors els paguem tots malbaratant diners i temps.

Tipologies de poda ornamental.

1. De formació. A l’any de plantació i avanç dels 5 anys podem formar o corregir defectes de forma i preparar l’arbre per complir el seu objectiu. Aquesta poda es pot allargar durant tot el període de creixement de l’arbre de 0 a 50 anys en funció del seu emplaçament.
2. De seguretat. Sempre s’ha de garantir d’integritat de les persones i bens. També la dignitat de l’arbre, si aquesta s’ha perdut, millor tallar-lo i començar de nou amb la lliçó apresa.
3. Sanitàries. Eliminar parts mortes o malaltes pot afavorir la vida de l’arbre. Cal estudiar cada cas, no sempre és així.
4. Formals. Segueixen un patró concret, artificial i que no te res que veure amb el port natural de l’arbre. Periòdiques. Son les més comunes i precisen bon coneixement de la tècnica.
5. D’adaptació a l’entorn. Son formes de poda que pretenen conservar la capçada adaptant-se a obstacles que van apareixen al llarg de la vida de l’arbre. Façanes, cablejat aeri, senyals de trànsit, vials, etc. Sovint la causa principal és el mal emplaçament de l’arbre i elecció d’espècie.

TÈCNICA DE TALL CORRECTE

Amb l’aparició de la motoserra, l’home va tenir a l’abast una nova eina capaç de reduir el temps i esforç que el podador invertia en el seu treball, al mateix temps varen començar els desastres i en molts casos la poda es reduïa a una pura mutilació. A la dècada dels 80 va sorgir una corrent d’opinió que volia trencar aquesta imatge de l’arbre sistemàticament podat, per tornar-li el seu aspecte natural i es decidí deixar de podar. Aquells plataners, moreres, fleixos, til-lers i d’altres arbre de plaça o carrer foren abandonats i damunt una estructura artificial va créixer un nou arbre, que a pesar de les aparences, de natural ja no en tenia res. A mitjans dels 90, es va veure que aixó no portava en lloc i junt amb els descobriments científics de comportament dels arbres, de la ma de E. Micheua, A. Shigo, C. Matteck i altres arriba la nova Arboricultura Moderna.

ÈPOCA DE PODA

El moment de l’any més oportú per a podar un arbre dependrà del resultat que se’n vol obtenir.

CONSIDERACIONS...

1 .La poda provoca un creixement màxim si és realitza abans del període de major desenvolupament de l’arbre, primavera.
2. La poda redueix el creixement si es realitza després de que la planta acabi de créixer.
3. La poda de branques seques es pot fer en qualsevol moment de l’any i té molt poc efecte en l’arbre.
4. Hi ha dues èpoques en que l’arbre no ha de ser podat, en las primeres fases de brotació i durant l’abscisió de les fulles a la tardor.

LA FLORACIÓ...

1. Els arbres que floreixen sobre el brot de temporada, s’han de podar abans de la brotació de fulles o a finals d’estiu, després de finalitzar la floració (poda en verd). Ex. Tilia, Tipuana, Nerium, Lagerstroemia...

2. Els arbres que floreixen sobre fusta de l’any anterior, s’hauran de podar després de la floració. Principalment a primavera. Ex. Prunus, Cercis, Jacaranda...

En arbres podats a principis de primavera pot apareixer ‘exudat’ en els talls. Aixó és fluxe de sava, coincidint en el moment de màxima circulació, que no afecta a l’arbre. Ex. Fagus, Vitis, Washingtonia...

COMO EFECTUAR UN TALL

EL DIAMETRE DEL TALL: L’estat en que es troba un arbre, sistema de defenses, edat i estat fisiològic, ens condicionen. Per a espècies que aïllin bé les pudricions (compartimenten bé l’Acer, Quercus,Tilia, Platanus, Pinus...), podem arribar sense problemes a 10 cm de diàmetre. Per a espècies que aïllin malament les podricions (compartimenten malament el Salix, Juglans, Populus, Sofora, Fraxinus, Braquiquiton...), no superarem els 5 cm de diàmetre.

EL MOMENT DE TALLAR: Al suprimir una branca de gran diàmetre d’una sola vegada, el seu pes ens venç i avanç d’acabar el tall, aquesta es parteix, provocant un esqueixament damunt l’escorça del tronc. Per evitar aquesta lesió i tenir un control sobre el treball que estem realitzant, seguirem un ordre.




EXEMPLE PAS A PAS: 1. Tall d’entallat sota la branca A, no ha de sobrepassar el centre de la branca, ja que ens pot atrapar la cadena de la motoserra o fulla del xerrac. 2. Tall per la part superior B, cap a l’exterior amb respecte a A, aixó permet que la branca caigui facilment quan adquireixi pes. 3. Tall final C.



Tall correcte des de A cap a B, formació d’un bon call en forma de cercle.



C, es l’arruga, no tallar per darrera d’aquesta. D, base del coll de la branca, s’uneix al tronc.
E, punt més baix de l’arruga sobre l’escorça del tronc.

F, tocó.

Tall C-D, molt a ras el call sols es formarà als costats.
Tall A-D, danyem el coll de la branca, call en pont.
Tall C-B, danyem l’arruga, call en U.


Text: Salvador Cañís Olivé

Alta mar Salida: Arbres de Palma

8 de març 2008

embARCA't: “El Crist del noguer”

Recorregut embARCA't dirigit pel professor de la UIB Andreu Villalonga i la restauradora Antònia Reig.

7 de març 2008

ARCA LLOA LA REOBERTURA DEL CARRER TERRER DES JONQUET

La nostra entitat vol felicitar a l’Ajuntament de Palma per la ràpida actuació, a l’hora de tornar a obrir el pas al carrer Terrer des Jonquet, com es pot veure a la imatge de la dreta, datada a dia d'avui.
Cal recordar que feia uns mesos que hi havia una barrera tancada amb un pany que impedia que els veïns d’aquesta barriada i de tota la Ciutat, poguessin caminar lliurament, per un passadís públic, que s’havia tancat per circumstàncies, que encara a dia d’avui desconeixem. Com es pot veure a la imatge de l'esquerra, datada de dia 26 de gener de 2008.

La nostra actuació davant aquest cas, d’un aprofitament particular d’un domini públic, fou denunciar-lo davant l’Ajuntament de Palma, en data de 8 de febrer. Posteriorment, el cas va tenir ressò mediàtic, a premsa i televisió, i a dia d’avui, podem estar tots orgullosos d’haver “recuperat” un espai, que mai tendria que haver estar tancat o intentar-se privatitzar.
Aquest és un episodi més, dels intents de particulars per apropiar-se d’espais públics, i sinó cal recordar els casos dels corredors d’aigo dels Hostalets o el Carreró dels Cans al centre de Palma.



5 de març 2008

ARCA demana la retirada de l'enfiladissa d'una de les portes del parc de sa Quarantena, antic llatzaret



ARCA ha pogut comprovar de primera mà l’estat en el qual es troben les portes d’entrada al parc de sa Quarantena, ubicat a l’emblemàtic barri del Terreno i antic llatzaret de ciutat.

El parc de sa Quarantena presenta dues entrades, una des del passeig Marítim i una altra en la confluència entre la plaça Mediterrània i el carrer Patrimoni. Aquestes dues portes d’entrada, fetes amb marès i d’arc de mig punt, són els dos únics exemples que ens queden de l’antic llatzaret de ciutat, creat l’any 1656, en substitució a un anterior en la zona de Portopí, en funcionament des de 1471, convertint-se en l’època, en un dels primers llatzarets d’Europa.

Ambdues portes d’entrada presenten unes inscripcions a la seva part superior i acompanyades per l’escut reial al centre i els de la ciutat de Palma al costat. La inscripció de la porta d’accés al passeig Marítim, ens ha arribat fins avui en dia, totalment il·legible, però encara podem llegir la inscripció de la porta que dóna accés a la plaça Mediterrània, que diu el següent:

SIENDO VIREY D. LORENZO RAM DE MONTORO
MARTINEZ DE MARCILLA, CONDE DE MONTORO
JURADOS D. DOMINGO SUREDA, PEDRO JUAN FONT
JUAN ANTONIO NADAL, JOSEF AMER, JUAN MOYA
Y MIGUEL CAPO, SE COMENZO ESTE LAZARETO, EN
EL AÑO 1656

Malauradament, avui dia ni es pot llegir la inscripció, ni es poden veure els escuts, perquè una enfiladissa, que ha crescut més del que pertoca, ens cobreixen aquests referents històrics.

Segons la fitxa de catàleg, amb la numeració clau 19/23, en relació a aquests béns patrimonials diu el següent, a l’apartat 5. Façanes: “Portes. Conservar-les. Les làpides i els escuts mereixen un especial esment, (...) Caldrà anar en compte amb el tipus d’heures o plantes enfiladisses que s’hi deixin créixer, tot i que poden afectar als maresos i a la visibilitat de les portes”.

La fitxa de catàleg segueix, i al punt 10.2. Entorn, ens diu el següent: “Porta superior: S’han d’eliminar la zona d’estacionament de vehicles que s’estén al davant i les dues senyals de trànsit que hi ha”. Hem demanat a l’Ajuntament de Palma el següent:

1. Un manteniment adient d’ambdues portes, per tal que es puguin veure en tot moment la inscripció i els escuts que l’acompanyen.

2. Tallar la enfiladissa que cobreix la porta que dóna accés a la plaça Mediterrània i no deixar que aquesta torni a fer malbé als elements, que segons la fitxa de catàleg, i per tant la llei de patrimoni, diu que s’han de conservar.

3. Segons el punt 10.2 de la fitxa de catàleg, retirar o apartar lleugerament els senyals de trànsit situats als laterals de la porta, perquè no afectin visualment a aquest element patrimonial. Cal recordar, que aquesta és una premissa, que no s’ha respectat en cap moment, tal i com pot veure a les imatges de 1991 i del’actualitat.


Aquest és un exemple més, de la manca de deixadesa que sofreix el nostre patrimoni històric. La solució d’aquest problema es pot solventar fàcilment, només requereix una voluntat dels qui governen, per tenir les empremtes històriques de la nostra ciutat, mínimament conservades i que amb el pas del temps, no es tornin a succeir les mateixes errades.

Recordar que és un parc municipal i és l’Ajuntament que hi ha de vetllar pel seu correcte manteniment, i així esperem que ho faci.

3 de març 2008

ARCA vol que les processons de Setmana Santa responguin a uns paràmetres de qualitat elevats

Tornar a celebrar les processons de Setmana Santa a principis del S. XX, desprès de la desamortització, va permetre recuperar una tradició religiosa i cultural que a Mallorca era de caràcter molt sobri i amb una imaginaria de passió molt valorada.
ARCA vol tornar a manifestar la seva preocupació, com ja ha fet altres vegades, sobre el risc de pèrdua de qualitat

Deixant a part l’expressió religiosa, fet en el que ARCA no entra, sí que pensam que les processons son també una manifestació cultural.

Des de la vessant cultural, pensam que tant la Comissió de Patrimoni Diocesana, com les comissions civils de Centre Històric de Palma i de Patrimoni del Consell, han de vetllar per la conservació de la personalitat i la qualitat de les processons.

Les vestimentes, banderes, ciris i imatges que surten en processó han de complir uns mínims de qualitat.

Venim observant una certa falta de criteri, per part de les institucions esmentades i també un desconeixement de les funcions de cada una d’elles. La participació ciutadana a través de les confraries, és molt enriquidor, però és necessari que hi hagi un llistó de qualitat i uns criteris establerts per les comissions que tenen autoritat per fer-ho.

Des d’ARCA feim una crida a la responsabilitat i sol·licitem criteris de qualitat i dignificació perquè un acte cultural, a més de religiós, que es celebra al carrer, estigui a l’altura de la magnífica imaginaria de la que disposam.

1 de març 2008

MEDALLA D'OR DE LES ILLES BALEARS



Ahir a les 20 hores i en el marc de l’Almudaina es va celebrar el lliurament de les Medalles d’Or i dels Premis Ramón Llull, corresponents a 2008.

Presidí l’acte el M.H.senyor Francesc Antich i Oliver, president del Govern de les Illes Balears, acompanyat de la presidenta del Parlament, de la presidenta del Consell de Mallorca, la batlessa de Palma i altres membres del govern .

Atesa la limitació de l’espai només varen poder assistir d’ARCA els dos vicepresidents, el secretari i una vocal que acompanyaven al nostre president. També ens feren costat amb tot moment el president d’ARCA Llegat Jueu, Manuel Quadreny i el de la Fundació Amics del Parimoni, Joan Guaita.

En primer lloc es lliuraren els premis Ramon Llull, entre els quals ho foren bons amics d’ARCA: Rosa Bueno; Guillem Rosselló Bordoy i Elies Torres .

En segon lloc, es lliuraren les Medalles d’Or amb molta emoció per part dels nostres que assistiren a l’acte, per veure reconescuts tan d’esforços i disgusts al llarg de vint anys amb la més alta distinció de la nostra terra i també pel fet de rebre-la amb l’acompanyament de persones que, cadascuna en la seva especialitat, han fet tant i tant pel nostre pais.

Acabat l’acte foren moltes persones les que s’atracaren- particulars, profesionals, guardonats i de tots els partits- que ens donaren l’enhorabona.
Si hi plegam totes les rebudes aquests dies i les 10 ó 12 intervencions fetes en els mitjans de comunicació podem asegurar que el ressó ha estat possitiu i important.

En aquests moments de satisfacció, perfectament comprensible, no podem oblidar els companys que al llarg d’aquests anys han dedicat una o moltes hores al Patrimoni de Mallorca i molts especialmen a les associacions que constitueixen el Forum de Patrimoni- valentes i generossíssimes- a les que dedicam, de tot cor aquesta distinció.

SECRETARIA D’ARCA
Diari de Balears Digital: Festa de l'autogovern