 |
Miquel Ensenyat (president del Consell de Mallorca, Pere Ollers (president
d'ARCA), Blanca Castaldo (comissària de l'exposició) i Juan José Caldés
(representant de Colonya Caixa de Pollença) |
ARCA ha inaugurat
l'exposició titulada “Ferragut. Arquitecte, dissenyador i
artista”, la qual compta amb el suport de la Fundació
Guillem Cifre de Colonya Caixa de Pollença.
L'exposició ha estat
comissariada per Blanca Castaldo Suau, professora de l'Escolar
d'Art i Superior de Dissenys de les Illes Balears.
A continuació vos deixem
el texte que va llegir la comissària de l'exposició durant el
transcurs de la inauguració d'hir, que comptà amb un gran nombre de
persones assistents:
A l'Escola Superior de
Disseny de les Illes Balears on treball, un grup de professors hem
constituït un grup d'investigació dedicat a l'expressió gràfica i
noves tecnologies, que són el futur; però també amb un ull mirant
al passat: al nostre patrimoni __ que com Ferragut veureu a l’obra
de Ferragut __ és el punt de partida per la innovació.
Fa temps que ARCA s'havia
plantejat dedicar una exposició a l'Obra de Josep Ferragut: Un
arquitecte compromès amb el patrimoni, el paisatge i la modernitat,
i tanmateix tan mal tractat per les nostres institucions, que
l'anomenen fill predilecte mentre es consent que la seva obra es faci
malbé a poc a poc.
La seu social de
GESA és un exemple del que dic
Amb Melilla, som
l'única comunitat que no ha aprofitat els avantatges que ens
ofereix l'Estat per conservar el patrimoni industrial. El pla
Nacional de Patrimoni Industrial fa anys que sol·licita a la nostra
comunitat la protecció d'alguns edificis entre els quals cita la
Central Tèrmica i el seu poblat al Port d'Alcúdia, que com podeu
veure te uns espais meravellosos i fàcilment aprofitables sigui per
un ús públic o privat. Tendrem aviat el mateix problema amb la
Fàbrica de Maó, quan es dugui a terme la reconversió cap a les
energies renovables.
A l'església del
port d'Alcúdia els veïnats quasi poden tocar la creu del campanar
amb la mà, i la de Palmanova és com un bolet en un bosc de
gratacels, per la pressió urbanística.
Dels treballs per
l'hostaleria visitats ja no en resta pràcticament ni la fesomia.
per últim s'han
iniciat la reforma d'alguns edificis del centre de Palma, com Jaume
III...i la transformació dels portals i les entrades.
 |
| Miquel Ensenyat i Mercè Truyols (ex-presidenta d'ARCA) |
Per tant, quan ARCA em va
proposar fer aquesta exposició, vaig pensar que no sols no em podía
negar sinó que era un deute que teníem amb la seva obra.
El llibre que havia
editat el seu nebot, Josep Ferragut Canals, ha estat lògicament el
millor punt de partida. Durant aproximadament un any, amb l'ajut de
Vicenç Mates, Benet Bohigas, J S Morell i na Biging hem visitat
aquests edificis, els hem fotografiat i si ha estat possible, hem
parlat amb els que els habiten. També he comptat amb la inestimable
ajuda de Miquel Marin director del Fondo Histórico de Endesa, que
ens ha proporcionat documentació i algunes de les imatges
històriques dels edificis que dissenyà per GESA. I l’ajut de
joves estudiant de disseny que han col.laborat en el muntage.
Alguns dels actuals
propietaris els mos han mostrat orgullosos. Expressant la seva
profunda admiració per l'obra de l'arquitecte i el seu colaborador
David Torres que dirigí i coordinà fidedignement la finalització
de les obres a la seva mort. Bàsicament l'obra feta per esglésies i
escoles vinculades a aquesta i algun particular. Però en la majoria
de casos els edificis han estat venuts i revenuts i els nous
propietaris que, aparentment desconeixen el seu valor patrimonial,
més enllà del seu valor urbanitzable i/o especulatiu.
 |
Els arquitectes Juan González de Chaves i Josep Ferragut
Canals, nebot de Josep Ferragut i Pou. |
Ferragut, s'inicià a
l'arquitectura amb el classicisme imperant durant el règim
franquista. Persona culta i refinada evolucionà cap a una
arquitectura caracteritzada per la funcionalitat, la reivindicació
de l'austeritat formal, i combinant l'ús de nous materials com
l'acer, el vidre i el formigó armat: L'edifici de GESA i la
Porciúncula són potser els més coneguts, tot i que en té altres
de magnífics.
En projectar un nou
edifici, incloïa també cada detall d'aquest: portes, il·luminació.
Un mobiliari de formes austeres, modernes i funcionals, realitzats
amb una combinació exquisida de materials tradicionals i amb altres
poc habituals fins aleshores com l'acer, la fusta contraxapada, el
plàstic... dissenys moderns, funcional i amb un cost ajustat.
Desgraciadament, sigui
per la seva mort prematura, o perquè no tingué com els dissenyadors
coetanis americans, alemanys, suecs o italians una indústria darrera
que els produís, son dissenys únics o n'hi ha molt poques mostres.
Si Josep Ferragut hagués
nascut a un altre lloc, estarien catalogats, i es mostrarien a
museus, lluny de patir la degradació, o fins i tot desaparèixer com
passa aquí. Serien reivindicats a joies per les empreses, escoles, o
hotels pels quals foren creats, perquè a més de complir amb la seva
funció de taula, de làmpada, de banc. etc., formen part de la
seva/nostra història com a pioners de l'hostaleria, l'educació, la
indústria... A l'era de la globalització, i dins l'homogeneïtat
imperant, són elements diferenciadors i que atorguen identitat
pròpia als llocs que els han sabut conservar. Tot plegat parla de
com han assumit el "progrés i la modernitat" cada un dels
propietaris i també la societat mallorquina.
Art i arquitectura sempre
han anat de la mà. En els seu catàleg, recollit en un llibre per
Tomàs Vibot podem veure l'Interès de l'arquitecte pel patrimoni. És
sorprenent la integració i la interpretació que en fa dins
l'arquitectura moderna. Tot i assumir el precepte d'austeritat formal
de l'arquitectura moderna, sempre introduïa __com feren també
mestres com Aalto, Mies, Le Corbusier etc. __ algún element artístic
en forma d'escultura, mural, vitrall, etc. Perquè l'excés
d'ornament podia ser, _com deia Loos_ un "delicte", però
no l'art pel qual Ferragut professava un gran respecte i admiració.
Els joves artistes restaren orfes a la seva mort, fins al punt que
algún, com Abert Garcia-Álvarez, de qui ens han deixat l'esbós pel
mural de l'Església de la central d'Alcúdia, va emigrar per no
tornar mai més. Avui és un artista prestigiós a Nova Zelanda i
Estats Units.
 |
El ceramista Lluís Castaldo i l'aparellador David Torres,
qui treballaren amb Ferragut. |
A Mallorca hem construït
molt, i no sempre bé, però si hi ha hagut edificis pioners, que en
el seu moment foren innovadors en el seu plantejament, el disseny, i
construcció. Entre tots, empresaris institucions, centres
investigadors hem de fer un esforç per destriar quins són,
conèixer-los, reivindicar-los i disfrutar-los.
En aquest sentit hem de
donar també l’enhorabona a l'església de Mallorca, i també a les
escoles de Sant Josep Obrer i Sant Francesc per l’afecte amb que
conserven el llegat de Ferragut.
En fii, esperam que
disfruteu de la mostra.
