26 de maig 2016

ARCA ha presentat al·legacions a la Llei de l'impost sobre estades turístiques

El turisme ha de  compensar la seva pressió sobre el medi natural i cultural.

Exigim que les al·legacions d'ARCA es tenguin en compte 

Com sempre hem dit, i ja vàrem al·legar a l'Avantprojecte de Llei, l'impost s'ha de plantejar realment amb caràcter finalista per a la conservació del medi natural i del patrimoni cultural.

Les FINALITATS que proposam
a) Protegir, conservar i recuperar el medi natural de les Illes Balears, inclosos el medi ambient, rural i marí.
b) Protegir, conservar i rehabilitar el patrimoni cultural de les Illes Balears, inclosos els béns integrants del patrimoni històric, immobles i mobles, en totes les seves variants i el patrimoni immaterial.
c)       Protegir i conservar els paisatges naturals i culturals de les Illes Balears.

LA COMPOSICIÓ DE LA COMISSIÓ D'IMPULS DEL TURISME SOSTENIBLE.

ARCA demana que figuri una composició més equilibrada (i fixada en la Llei) entre persones d'obediència política o governamental (conselleries, consells insulars i ajuntaments) i persones de representació de secors i entitats. Entre els quals han d'haver al nostre criteri:

•   Representant de les associacions o ong amb objecte social de defensa, protecció o conservació del patrimoni natural d'àmbit insular o balear
•   Representant de les associacions o ong amb objecte social de defensa, protecció o conservació de patrimoni cultural d'àmbit insular o balear
•   Representant de les associacions o ong amb objecte social de defensa, protecció o conservació del paisatge, d'àmbit insular o balear
•    Representant d'associacions o ong dels tres tipus anteriors d'àmbit local.

Aprovació de projectes. Quí tria i qui proposa?

ARCA proposa que es tenguin en compte els següents criteris:

a) Els ciutadans i les entitats també podran proposar Projectes de protecció de patrimoni, d'acord amb els requisits reglamentaris.
b) Un cop a l'any, almenys, per a cada àmbit de projectes, s'aprovaran projectes finançats amb el Fons de l'impost turístic.

Un tant per cert fixat i elevat per protecció del PATRIMONI CULTURAL
c) Un 40% almenys del Fons es dedicarà a protecció del patrimoni cultural, amb caràcter exclusiu o amb altres finalitats mediambientals i paisatgístiques.
•   S'ha de donar prioritat en l'àmbit del patrimoni cultural a projectes de conservació urgent per possible pèrdua dels béns culturals
•   Projectes de conservació i/o rehabilitació de patrimoni en casos de Béns declarats d'interès cultural, béns catalogats insulars, béns catalogats locals.
•    Projectes que tenguin o incorporin un pla de manteniment o ús adequat, sense haver d'acudir exclusivament als pressuposts públics
•  Projectes que s'insereixin dins àmbits naturals o paisatgístics també de valor patrimonial i que pretenguin una gestió integrada.

En resum ARCA proposa:

·      Clar destí final de les inversions cap a natura i Patrimoni
·      Participació de entitats  defensa Patrimoni a la comissió
·      Un tant per cent garantit per inversió en recuperació i preservació de Patrimoni

Segons la informació de la pròpia Conselleria d'Hisenda, incomprensiblement al seu Informe de 16 de maig prop passat no dóna resposta a cap ni una de les al·legacions presentades per ARCA. Consideram això un despropòsit i que això invalida tot el procediment per elaborar i aprovar el decret que ha de regular l'impost turístic. 

Per tant exigim que la Conselleria d'Hisenda que doni resposta a les nostres al·legacions, presentades dies abans d'aquest informe.

24 de maig 2016

Article publicat a Diario de Mallorca: "El arquitecto Francesc Roca y el monumento de Sa Feixina".

El arquitecto Francesc Roca y el monumento de Sa Feixina

I. Sobre qué cosas deben ser demolidas
El monumento de Francesc Roca (1941), a la izquierda;
y Empire State de Shreve, Lamb y Harmon (1931).
Se comprende que hablar de las cualidades arquitectónicas de un edificio o de un monumento desligándolo de cualquier implicación ideológica es, para algunos, un ejercicio difícil. Pero debemos defender la necesidad de llevarlo a cabo. Las razones que aconsejen, o no, su demolición deben relacionarse con sus valores arquitectónicos o artísticos. Valorar más el significado ideológico ha conducido, en la historia, a resultados poco deseables. De las muchas mezquitas o sinagogas que hubo en Palma, no queda ni una; y también desaparecieron memorables edificios con la desamortización promovida por el infausto Mendizábal a mediados del XIX: Palma perdió la iglesia gótica y el convento de Santo Domingo, entre otras joyas. El que alguien se declare ateo irredento no parece que deba inducirle a demoler iglesias, y tampoco parece justificado que un cristiano convencido apoye la eliminación de mezquitas o sinagogas.

Afortunadamente la historia permite también contemplar actitudes que siguieron el camino opuesto. Cuando los turcos conquistaron Constantinopla (1453) se encontraron con el mayor símbolo construido de la cristiandad bizantina: la basílica de Santa Sofía. Pero, a diferencia de lo que „salvo contadas excepciones„ habían hecho los cristianos en la España musulmana (Toledo, Granada, Palma, Sevilla, Córdoba, etc.), los otomanos respetaron la enorme iglesia; y no sólo eso: la tomaron como modelo para un nuevo tipo de mezquita, empezando por su vecina, la Mezquita Azul. Y mantuvieron también en pie numerosas iglesias bizantinas que hoy podemos visitar en Estambul aunque junto a ellas se haya construido una mezquita. ¡Los malísimos turcos tuvieron la sensibilidad suficiente para conservar las iglesias cristianas! Otros casos ejemplares podemos verlos en Italia. Entre la arquitectura llamada de "estilo fascista" „una mezcla de racionalismo y clasicismo que abundó en la Italia de Mussolini„, la había buena, regular y mala, y en las ciudades italianas, sobre todo Milán y Roma, abundan los edificios de esa época. Algunos de ellos merecerían ser demolidos? por su escaso valor como arquitectura. Otros, en cambio, tienen notable interés y a nadie se le ocurriría proponer su desaparición: la Casa del Fascio, en Como, es una obra maestra de Giuseppe Terragni que ha sido rehabilitada con el máximo cuidado sin que a nadie se le haya ocurrido eliminarla.

Resumiendo: si se puede justificar que algún elemento construido carece de valor, supone una agresión al entorno o tiene una ubicación poco afortunada, bienvenidos sean los argumentos que justifiquen su derribo. Analizar sus defectos o virtudes desde un punto de vista carente de prejuicios ideológicos parece más civilizado que lo contrario. Y este criterio podría aplicarse a todas las supuestas obras de arte que "embellecen" nuestra ciudad. Un caso lacerante es el enorme objeto de cubos escalonados que fue colocado con impertinencia sobre la muralla renacentista de Palma, junto al baluarte de Sant Pere. Resulta „en opinión de todas las personas que hemos podido consultar„ estéticamente execrable, y además supone un evidente atentado a nuestro patrimonio.

II. Sobre el arquitecto Francesc Roca
El autor del monumento de sa Feixina, Francesc Roca (1870-1940), puede considerarse como uno de los mejores arquitectos mallorquines del siglo XX. Muy preocupado por las corrientes de vanguardia del momento, emigró a Argentina en 1910. Pero nos dejó varias obras de gran interés: al edificio modernista de Can Casasayas no se le ha dado la importancia que merece. En los años en que el edificio fue construido (entre 1908 y 1910) Gaudí estaba en Palma puesto que por aquellos años (1904 a 1914) llevó a cabo sus intervenciones en la catedral. Gaudí conoció sin duda la obra de Roca, y es posible que existiera alguna relación entre el edificio de Can Casasayas y La Pedrera de Gaudí, ya que ambos fueron construidos en los mismos años. Otro proyecto de interés es el que dibujó para Casa Roca (1909), aunque no llegó a realizarse. Muestra la inquietud del arquitecto, atento a las corrientes más vanguardistas: el proyecto recoge las maneras compositivas de arquitectos como HH Richardson (Sever Hall, Harvard 1880), o el inglés Townseed (Whitechapel Art Galery 1896; Bishopstage Institut, 1894; Horniman Museum, 1901), que son referencias para lo que luego fue la Secesión vienesa (Otto Wagner, Kirche am Steinhof, Viena, 1908) y el primer racionalismo de Adolf Loos. Otra obra notable de Roca en Palma es el edificio de viviendas de Plaza Hornabeque (casa Magín Marqués), de un racionalismo depurado.
III. Sobre qué es arquitectura fascista
En los años 20, 30, 40, la arquitectura moderna en Europa era de estilo racionalista. Le Corbusier (1887-1965), Walter Gropius (1883-1969) y Mies van der Rohe (1886-1969), estaban en su momento álgido. Las excepciones estaban en Alemania y en Italia, donde la arquitectura venía muy condicionada por una intención política. Hubo tres claras influencias en la arquitectura llamada fascista que se hacía en la Italia de Mussolini (1922-1943): el regionalismo, que aportaba identidad (Mussolini era muy nacionalista), el clasicismo „que aportaba monumentalidad„ y el racionalismo, que era el estilo europeo de vanguardia y daba imagen de modernidad. 

Los arquitectos italianos tomaban, de cada una de estas referencias, lo que cada uno consideraba adecuado, y encontramos obras exclusivamente regionalistas que recuperan elementos de la arquitectura tradicional, otros clasicistas, y otros escuetamente racionalistas. El arquitecto más representativo de esta situación es sin duda Marcello Piacentini (Pallazzo Giustizia Milano, 1933) que mezclaba las tres tendencias. Y los mejores entre los racionalistas puros fueron probablemente Giuseppe Terragni (la Casa del Fascio) y Luigi Moretti.

En España, durante la segunda República (1931-36), la arquitectura de mayor interés iba por caminos del todo racionalistas: Sert, GATEPAC, García Mercadal, Gutierrez Soto, Rodríguez Arias, etc. Esta corriente está representada en Mallorca por arquitectos como Casas, Roca, Muntaner, Oleza, y otros.
Un caso llamativo es la escuela que Guillermo Forteza proyectó junto a sa Feixina. Forteza (1892-1943), aunque era cinco años más joven que Le Corbusier, se había inclinado siempre por una arquitectura regionalista y llevó a cabo obras de interés. Pero proyecta, en 1934, un edificio „la escuela de sa Feixina„ que se inspira claramente en la arquitectura de la Italia de Mussolini, sobre todo en Piaccentini. Este edificio de Forteza es una genuina muestra de la arquitectura llamada fascista, pero también es, para quien quiera verlo, un excelente proyecto. Hay que esperar que ahora a nadie se le pase por la cabeza demolerlo.

IV. Sobre el monumento de sa Feixina y su entorno
El monumento de sa Feixina (1941) muestra una tendencia compositiva que en absoluto cabe relacionar con la arquitectura de la Italia fascista, sino con el diseño de los rascacielos norteamericanos. Algunos de ellos como el Chrysler (1930) o el Empire Estate (1931) eran de reciente construcción, y su influencia en el monumento de Roca es evidente, tanto en su composición volumétrica como en sus proporciones. Se trata de un ejercicio donde el arquitecto lleva a cabo una "maqueta" de un rascacielos. Esta tendencia fue también común en el diseño de monumentos de esa época en Estados Unidos o en la Unión Soviética (pabellón Expo de París, 1937) o en Argentina (monumento a la bandera en Rosario, de A. Bustillo y A. Guido, 1940).

El diseño de Roca se vió muy perjudicado por los elementos añadidos „escudo, letreros, figuras„ que, esos sí, remitían a un discurso y a una estética propia del régimen franquista. Es más que probable que, conociendo la obra del arquitecto, esos añadidos „claramente sobrepuestos y con escaso criterio„ no formaran parte del diseño original, y el monumento se ha visto muy favorecido con su eliminación.

Este monumento, nos guste o no, forma parte de nuestro patrimonio cultural „como lo haría cualquiera de las muchas mezquitas que hubo en Palma y que fueron lamentablemente demolidas„ y tiene, a nuestro juicio, suficientes valores arquitectónicos para ser conservado. El movimiento que se ha generado para favorecer, o no, su demolición debería basarse, más que en pulsiones ideológicas, en una información exhaustiva y un análisis minucioso de sus valores arquitectónicos. Los arranques viscerales, tan propios de nuestro país, a menudo nos remieten a épocas pretéritas y deberíamos ser capaces de empezar a sustituirlos por análisis capaces de valorar los méritos o defectos de una obra al margen del significado que en su día tuviera. En todos los países europeos estas actitudes están ya superadas. En Italia se conservan innumerables edificios y monumentos de la época de Mussolini „como todo el complejo del Foro Itálico„ conservando incluso, algunos de ellos, el nombre del dictador. Y muchos monumentos o edificios de esa época son reconocidos por su valor objetivo. No hay que olvidar que todo esto forma parte, precisamente, de la memoria histórica de un pueblo. Hacer desaparecer estos vestigios equivale a no querer verlo, a esconder la cabeza bajo el ala. Mantenerlos es un signo de asunción y superación de un pasado que, por mucho que hagamos por borrarlo, seguirá estando ahí. Vale más reconocerlo. 

Por otra parte, tanto el espacio del parque de sa Feixina como el propio monumento han sufrido una evidente transformación desde su creación. El primero ha pasado de ser un espacio en primera línea a verse muy alejado del mar, separado por el Paseo Marítimo y por todo lo edificado en la zona del puerto de pescadores. El segundo ha sido ya limpiado de sus símbolos políticos y seguramente mejoraría si se eliminaran las pocas figuras escultóricas que quedan.

En nuestra opinión esta obra, tal vez la última de un excelente arquitecto mallorquín como fue Francesc Roca, contiene más virtudes que justifican su conservación que defectos que la hagan objeto de demolición. Y si llegara a derribarse, es posible que los motivos de arrepentimiento se hicieran patentes poco tiempo después.

* Arquitectos

23 de maig 2016

Recorregut embARCA't: "Així era El Terreno".

Inici del recorregut a la plaça Gomila. 
Fotografia: Catalina Loshuertos.
El passat dissabte 21 de maig  ARCA organitzà un recorregut cultural titulat:“Així era El Terreno”, dirigit per l'historiador i divulgadorXavier  Terrasa.

Fou un recorregut cultural amb imatges històriques d'un dels barris de Palma amb major projecció internacional durant el passat segle XX.

El recorregut es basava en un estudi històric, el qual serà publicat breument per a tots els amants de El Terreno. 

El recorregut de El Terreno començà a la plaça Gomila (que durant la Segona República rebé el nom de Cortes Constituyentes) i explicarem l'evolució d'aquesta zona, destacant les seves construcciones més antigues, com és el cas del castell de Bellver (segle XIV), el Llatzaret (1656-1696), les desaparegudes cases de s'Aigua Dolça (1738?), Can Vilella o Son Catleret (1777) i la finca de El Terreno (1784?), on entrarem a dins per parlar de la Institució Natzaret, creada a 1924 i vigent a l'actualitat.

Entrada al parc de la Quarantena,
antic llatzaret (segle XVII).
Fotografia: Tòfol Arbona.
Des d'aquesta terrassa a la rada del Corb Marí, parlarem de les cases de sa Portassa i de les famíles que han viscut a la zona, on destacarem els banys de Can Barbarà (1917).

Parlarem de la plaça Gomila com a espai neuràlgic de la barriada, creada a finals del segle XIX per donació d'aquesta família que residia a Cuba. Al voltant d'aquí es creà l'Hotel Villa Victòria (1910) en terrenys de Son Sabater i l'Hotel Mediterráneo (1923) sobre la finca de Can Barra d'Or, propietat de la família Maroto Coll.

Posteriorment, vendria la sala de festes Tito's (1935) creada per Antoni Carbonell i de fama internacional a partir de 1955, gràcies a Antoni Ferrer. I al seu voltant hi hauria el Bar Mónaco (1940-1973), regentat per Bartomeu Gual Truyols i Magdalena Seguí; el Bar Torres (1941-1973), regentat per Joan Torres Garau i el seu fill Bartomeu Torres Salvà; el restaurant El Patio (1945-1985), regentat per Marcos Pomar Escalas i Joana Gasser i el qual tingué una gran fama internacional. 

Finca El Terreno o Can Rubert,
actual Fundació Natzaret.
Fotografia: Tòfol Arbona.
Parlarem de negocis desapareguts o vigents a l'actual carrer de Joan Miró (el qual ha tingut diferents noms durant la seva història: Carretera d'Andratx, Alfons XIII, 14 d'abril, Calvo Sotelo i l'actual). Al numero 110 hi hagué l'hotel pensió Hiller (anys'30), al numero 100 el Bar Can Damià (anys'50-60), al numero 79 o 81 el Col·legi Sant Lluís Gonsaga (anys'40 fins a 1964), al numero 78 la primera farmàcia de El Terreno (1917), fundada per Domingo Femenies Pont i en funcionament actualment, al numero 72 l'antiga drogueria, regentada per Antrònia Beltran i Concepció Oliver, al numero 62 la perruqueria Picornell (1928), regentada per Miquel Picornell i Francisca Abraham i finalament, al numero 58 la Societat Instructiva Bellver (anys'20 fins a 1936), associació cultural que dinamitzà la barriada i que fou tancada durant l'alçament militar de les tropes franquites.

Posteriorment, anarem fins a la parròquia de la Nostra Senyora de la Salut, construïda a partir de 1870 i ampliada a 1926 amb una façana d'estil neobarroc, obra de Guillem Forteza Pinya. Poguerem visitar el seu interior i entrar a la vicaria, on es conserven peces liturgiques d'especial interès artístic i patrimonial. 

Per últim, finalitzarem el recorregut a la cantonada dels carrers Infanta i Bellver per parlar del Fogó dels jueus i la matança que hi hagué a l'any 1691.

18 de maig 2016

Argument 10 en defensa de sa Feixina. Progressisme no és destruir Patrimoni per ideologia

ARCA avui ha fet arribar a totes les regidores i els regidors de l’Ajuntament de Palma l’argument número 10 en defensa del monument de sa Feixina.

Ja sabem que el tarannà de l’equip de govern en aquest tema és tot el contraria del que caldria esperar d'un govern amb voluntat de diàleg. Però ARCA no aturarà de  estendre la ma i també pressionar a l’equip de govern per a que rectifiqui

El progressisme polític, no és destruir monuments

Destruir monuments per motius ideològics és propi de totalitarismes

En el cas motiu d’aquest escrit on defensem la conservació del monument de sa Feixina de l'arquitecte Francesc Roca Simó, una de les coses que  més ens preocupa, és que aquells que fan bandera de la llibertat i dels valors democràtics, no acceptin cap dels arguments d'ARCA i fins i tot  l’acusin de feixista o antidemocràtica.

Pensam, que parlar de llibertat i de valors democràtics volent esbucar un monument adaptat a la Llei de Memòria Històrica, no és pensament progressista, és més propi d'un pensament integrista i totalitari.

Les democràcies modernes han fet grans esforços per lluitar contra el feixisme, però sense emprar les seves pròpies armes, la destrucció. Més aviat  han fet tot el contrari, han utilitzat l'educació, i en política el consens i el diàleg a més del sentit comú per trobar els punts en comú amb aquelles persones que pensen diferent i no propiciar els extremismes on els moviments feixistes se senten còmodes. 

ARCA lluita per Patrimoni des de l’any 1987 sense cap condicionament ideològic.

ARCA és una entitat ciutadana creada a l'any 1987 i  la seva principal finalitat ha estat defendre el Patrimoni Cultural de Mallorca davant els atacs salvatges que han tingut la insensibilitat de destruir-lo. Unes vegades hem tingut èxit i unes altres no.

ARCA és una entitat més que ha format part de la societat democràtica i amb la seva opinió i punt de vista, ha focalitzat la importància de preservar el Patrimoni Cultural de Mallorca. Sempre ha participat en positiu i a estès la mà a polítics i diferents agents socials, perquè la conservació del Patrimoni Cultural estigui dins l'agenda social i política.

Llavors, el fet que qui governa insisteixi en que és un monument feixista i que atengui tan sols aquest plantejament, no els hi dóna cap dret moral de dir el que s'ha de destruir en nom de la llibertat d'un poble, perquè la llibertat l'hem aconseguida i l'haurem de seguir lluitant mitjançant uns altres valors, on sempre hi haurien de ser presents la concòrdia, el respecte i l'enteniment.

El més trist, és que un Ajuntament, com el de Palma, hagi ignorat expressament totes les alternatives i els arguments que des d'ARCA li hem plantejat, amb una mostra clara de menyspreu cap a la nostra entitat malgrat ells mateixos reconeixen és la entitat de referència en matèria de Patrimoni. Insistir en que ARCA defensa un monument feixista és un insult i una mostra de desconeixement de què és patrimoni.

Sa Feixina  és un monument que no suposa cap lloa al feixisme.

Originalment va ser un monument a unes víctimes i avui està adaptat a la Llei de Memòria Històrica, com tothom reconeix.

ARCA creu en els valors patrimonials i artístics d'aquest monument i seguirà defensant-lo com ha fet sempre, independentment del que puguin dir altres agents polítics, els quals han donat el seu punt de vista ideològic, mentre que en el nostre cas, ha estat des del punt de vista patrimonial i amb total independència.

Aquest aspecte, és el que ha caracteritzat a ARCA, que governi qui governi, sempre hem estat lliures de dir el que pensem i amb conseqüència seguirem defensant el Patrimoni Cultural de Mallorca, perquè aquest no entén de colors polítics o d'ideologies, simplement és el llegat del nostre poble, on les ciutadanes i ciutadans ens hauríem de mirar i aprendre. La riquesa patrimonial i cultural és l’empremta de la història, dels fets justs i injusts però un rastre d'una història que no per esborrar-lo  per motius ideològics deixarà de ser la que és. 

16 de maig 2016

Recorregut embARCA't: "Francisco Roca Simó: del modernisme al racionalisme”.

Blanca Castaldo davant Can Casasayas.
ARCA organitzà el passat dissabte 14 de maig un recorregut embARCA't titulat: "Francisco Roca Simó: del modernisme al racionalisme”, a càrrec de la professora de l'Escola Superior de Disseny, Blanca Castaldo, qui ha treballat en la recerca i documentació de l'exposició homònima, que es pot visitar a la seu d'ARCA.

El recorregut tenia la intenció de donar a conèixer l'obra in situ de Roca Simó, el qual ens han deixat elegants exemples arquitectònics al centre de Palma i que varem poder visitar, com és el cas de Can Casasayas, Can Roca (carrer Sant Nicolau), la seu de la Delgació del Govern, la seu del Col·legi de Notaris, Can Llofriu i el monument de sa Feixina.
Can Llofriu exemple d'arquitectura racionalista. 
ARCA volgué aprofitar tota la documentació i informació que tenim al nostre abast, per fer-la arribar a les persones que pogueren participar al recorregut. Aquesta informació ha estat obtinguda gràcies al treball de recerca que hem realitzat per a dur a terme l'exposició: "Francisco Roca Simó: del modernisme al racionalisme”, la qual ha estat visitada per més de 200 persones.

Aquesta recorregut és una activitat més dins la campanya en defensa del monument de sa Feixina, on volem fer veure a la societat l'important llegat arquitectònic que ens ha deixat aquest gran arquitecte, que tingué l'habilitat de canviar l'estil de la seva obra i adaptar-se a les noves corrents artístiques.

ARCA presenta el llibre “La possessió mallorquina. Arquitectura, explotació i quotidianitat”, de l'historiador Tomàs Vibot.

Tomàs Vibot i Pere Ollers, president d'ARCA,
durant la presentació.
El passat divendres 13 de maig dins el cicle tertúlies de patrimoni presentarem el llibre “La possessió mallorquina. Arquitectura, explotació i quotidianitat”, de l'historiador Tomàs Vibot.
Durant l'acte, projectarem diferents imatges de possessions mallorquines i parlarem dels aspectes més destacats d'aquestes. Posteriorment de la intervenció de l'autor s'obrí una tertúlia sobre aspectes de la vida a les possessions i la seva importància a nivell patrimonial per a l'illa de Mallorca.

13 de maig 2016

Recorregut embARCA't: "Així era El Terreno”.

Fotografia: Biblioteca  Lluís Alemany. 
Dissabte 21 de maig a les 10'30h.

"Així era El Terreno”, dirigit per l'historiador i divulgador Xavier Terrasa.

Recorregut amb imatges històriques d'un dels barris de Palma amb major projecció internacional durant el passat segle XX.

El recorregut està basat en un estudi històric, el qual serà publicat breument per a tots els amants de El Terreno. 

sortida: Plaça Gomila.

preu: 5€ socis i estudiants
        8€ no socis


Inscripció prèvia, places limitades.

arcainforma@arcapatrimoni.net o 971 71 95 31

10 de maig 2016

Recorregut en homenatge a Francisco Roca Simó

ARCA organitza per aquest dissabte 14 de maig a les 10'30h un recorregut cultural que durà per nom: "Francisco Roca Simó: del modernisme al racionalisme”, a càrrec de la professora de l'Escola Superior de Disseny, Blanca Castaldo, qui ha treballat en la recerca i documentació de l'exposició homònima, que es pot visitar a la seu d'ARCA.

El recorregut pretén donar a conèixer l'obra in situ de Roca Simó, el qual ens han deixat elegants exemples arquitectònics al centre de Palma, com és el cas de Can Casasayas, la seu del Col·legi de Notaris, Can Roca (carrer Sant Nicolau), Casa Roca (carrer Hostals), Can Llofriu, la seu de la Delgació del Govern i el monument de sa Feixina.
ARCA vol aprofitar tota la documentació i informació que tenim al nostre abast, per fer-la arribar a les persones que venguin al recorregut. Aquesta informació ha estat obtinguda gràcies al treball de recerca que hem realitzat per a dur a terme l'exposició: "Francisco Roca Simó: del modernisme al racionalisme”, la qual ha estat visitada per més de 200 persones.
Aquesta recorregut és una activitat més dins la campanya en defensa del monument de sa Feixina, on volem fer veure a la societat l'important llegat arquitectònic que ens ha deixat aquest gran arquitecte, que tingué l'habilitat de canviar l'estil de la seva obra i adaptar-se a les noves corrents artístiques.

Sortida: Seu d'ARCA. Carrer de Can Oliva, 10 baixos.

Preu: 5€ socis i estudiants

        8€ no socis

Inscripció prèvia, places limitades.

arcainforma@arcapatrimoni.net o 971 71 95 31

9 de maig 2016

Tertúlies de patrimoni: la possessió mallorquina.

Divendres 13 de maig a les 20'00h presentarem el llibre “La possessió mallorquina. Arquitectura, explotació i quotidianitat”, de l'historiador Tomàs Vibot.
 
Parlarem de com era la vida a les possessions i la seva importància patrimonial a Mallorca.
 

Lloc: Seu d'ARCA. Carrer de Can Oliva, 10 baixos (Palma).

5 de maig 2016

ARCA ha presentat al·legacions polítiques i jurídiques contra la destrucció del monument de sa Feixina

Àngels Fermoselle i Xavier Terrasa davant el registre municipal
Hem lliurat els fulls d’al·legacions signats per centenars de ciutadanes i ciutadans que hem recollit en tan sols dos dies. Un total d’uns 500 fulls d’al.legacions.

L’Ajuntament de Palma té una oportunitat més per a escoltar a la gran majoria de la ciutadania que està per la conservació del monument.

El fracàs de la política quan es transforma en imposició
Des d’ARCA creim que no atendre l’allau de peticions per la conservació  i no anar cap al consens i l’enteniment seria el fracàs de la política i el triomf de la imposició.

Imposar amb mentides una destrucció patrimonial per motius ideològics seria el fracàs de la política.

Actuar sense el suport necessari dels tècnics municipals que no volen signar un informe d'idoneïtat perquè saben que és fals, és una vergonya.

Crear divisió i enfrontaments entre la ciutadania fent creure que qui defensa el monument de sa Feixina està defensant una lloa al feixisme és un acte polític irresponsable i perillós a més d'un insult a ARCA i a la majoria de la ciutadania i l’equip de govern ho està fent des de fa gairebé un any.

Si finalment són els tribunals els que demostren l’arbitrarietat d’aquest equip de govern, seria el fracàs de la política.

Resum al·legacions jurídiques:
1.     Destruir el monument vulneraria la Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears.
2.     Destruir el monument vulneraria l’esperit de la Llei de Memòria Històrica.
3.     És un bé públic i destruir-lo necessitaria la intervenció de secretaria i intervenció del departament municipal de patrimoni públic.
4.     Vulneració de la Llei de contractes públics per manca d'idoneïnat. Cap tècnic ha volgut signar l’informe.
5.     Els informes que presenten per justificar la destrucció del monument són informes insuficients, obsolets i contrarestats per d’altres de la mateixa o major categoria.

ARCA demana una vegada més intel·ligència i capacitat de diàleg a l’equip de govern

Avui al mercat de Pere Garau hem seguit recollint al·legacions
El monument mai ha estat un monument a un vaixell de guerra, era a les víctimes de l’enfonçament i així es reconeix a la llegenda que el propi Ajuntament va ordenar posar en diversos idiomes.

El monument de sa Feixina és una fita ciutadana com l’obelisc de la plaça Cardenal Reig conegut com “Es Supositori”  o la font de ses Tortugues, que poca gent sap per a qui va ser erigida


A més el monument va ser adaptat a la Llei de Memòria Històrica i ja varem gastar a prop de 40.000 euros en fer-ho, no vulguin tudar emprentes de la història i doblers!

Recorregut embARCA't: "Francisco Roca Simó: del modernisme al racionalisme”.


Dissabte 14 de maig a les 10'30h.

"Francisco Roca Simó: del modernisme al racionalisme”.

dirigit per Blanca Castaldo.

sortida: Seu d'ARCA. Carrer de Can Oliva, 10 baixos.

preu: 5€ socis i estudiants
         8€ no socis

Inscripció prèvia, places limitades.

4 de maig 2016

Recollides 212 al·legacions en un dia contra la destrucció de sa Feixina al mercat de Pere Garau

ARCA vol donar les gràcies a Tina i Catalina les quals mostren les 212 al·legacions recollides ahir al mercat de Pere Garau contra la destrucció del monument de sa Feixina.
Demà continuarem al mateixen indret, recollint al·legacions, per tal de presentar-les a l'Ajuntament de Palma.