ARCA vol expressar la seva sorpresa pel desmuntatge de la capelleta de carrer dedicada al Sant Crist del Miracle

Segons ens han comentat els veïnats i comerciants de la zona fa uns quants dies que s’han desmuntat la ceràmica que formaven la imatge de la capelleta de carrer dedicada al Sant Crist del Miracle i que es situa al carrer del Miracle i que es pot veure des del carrer del Sindicat.

Actualment, només queda present el bord que decorava la imatge de la capelleta, la resta de rajoles de ceràmica han estat llevades de la façana i no sabem quin ha estat el motiu d’aquesta actuació.

Cal recordar que l’any 2010, la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Palma va editar un llibre titulat “Guia de capelletes dels carrers de Palma”. Previament s’havia fet una feina d’inventari d’aquestes, on tenim un total de 29 capelletes de carrer localitzades al centre de Palma. L’estudi dut a terme pel cronista de la ciutat compta amb una fitxa històrica de cada una d’elles.

En l’edició d’aquesta guia, podem veure una imatge de la capelleta de carrer dedicada al Sant Crist del Miracle, que a continuació adjuntem i on s’observa la imatge de Crist a la creu que es dirigeix al confessor. Als peus de la imatge hi ha un text que diu el següent: “Al carrer on vivia el penitent pel qual intercedi miraculosament el Sant Crist de Santa Eulària, la reverenda comunitat d’aquesta parròquia féu col·locar aquesta imatge el XVII de juny de MCMLXII en sustitució de la primitiva instalada el XVI de gener de MDCCX. Sin nobis protitius et clements”.

Com bé ens diu aquest text, ja hi havia una antiga imatge de 1710, que fou substituïda per aquest plafó ceràmic l’any 1962.

L’Ajuntament de Palma ha de vetllar per les capelletes de carrer com a elements històrics que formen part del paisatge urbà del centre de la ciutat. L’any 1994 ARCA, Sa Nostra i l’Ajunatment de Palma varen dur a terme un programa de recuperació i restauració de les capelletes de carrer. Segons el conveni signat a tres bandes, l’Ajuntament de Palma es comprometia a vetllar pel manteniment d’aquestes. Cal recordar, que en maig de 2009, ARCA va tenir que dur a terme una acció per tal de salvar la imatge del carrer d’Eccehomo, la qual s’havia vist vulnerada pels actes vandàlics.

ARCA demana una desposta per part de l’Ajuntament de Palma i un compromís per mantenir i conservar les 29 capelletes de carrer que es troben inventariades al centre històric de Ciutat.

ARCA es congratula del tancament al trànsit de la calçada medieval del camí de sa Bomba. ARCA ho va demanar fa un mes

ARCA havia demanat fa un més a l’Ajuntament de Marratxí que fes efectives les instruccions de la direcció insular de Patrimoni del Consell de Mallorca datades de fa més de dos anys.

Hem pogut observar que l’Ajuntament ha reaccionat i que fa uns dies s’ha instal·lat un doble tancament al trànsit rodat a motor: una barrera a uns 500 metres de la calçada medieval i un altre just començat aquesta.

Que es redacti un projecte de recuperació, senyalització i usos

Senyalització com via verda i d`interès Patrimonial

Ara ens congratulam de la reacció de l’Ajuntament i demanam que el projecte de recuperació de la via i els usos amb criteris patrimonials sigui redactat i presentat al Consell de Mallorca el més aviat possible.

El projecte hauria de contemplar la recuperació de la calçada i els seus elements Són especialment destacables, a més del propi empedrat, les parets que ho delimiten, els claveguerams i altres conduccions d’aigües.  Hi ha una mina de pedra sota el camí, malmenada per les obres del tren, que s’hauria de recuperar.

Des d’ARCA aprofitam per reiterar la nostra petició d’una  senyalització explicativa, la seva inclusió com a via verda per a ciclistes i passejants per així posar en valor aquest Patrimoni únic.

Donam l'enhorabona per aquesta passa positiva de tancament però demanam una actuació en positiu per a la zona: que no s’eternitzi aquest tancament provisional que estèticament no és el més adient.

El camí de sa Bomba ha perdut gran part del seu paviment medieval per la falta de respecte i de consciència dels valors històrics. No obstant encara  presenta un tram, on es conserva l’antiga la calçada medieval  que unia Palma amb la zona del Raiguer.  Aquest tram té declaració de Bé d’Interès Cultural (BIC), que li atorga un grau màxim de protecció legal. Transcorre entre la via del tren i el torrent i el material empleat per fer-la era, entre d’altres, pedra de torrent.

ARCA: Sí a alliberar la murada més antiga que es conserva de Palma

ARCA aplaudeix l’encert de llevar l’heura i d’altres elements vegetals que podien danyar un fragment de murada medieval de Palma

A la plaça de la Porta des Camp es conserva un fragment de la murada medieval de Palma. Aquest mur conforma ara un dels tancaments del monestir de les Jerònimes.

L’Ajuntament de Palma està procedint a la retirada de la vegetació adossada a la murada i que sense dubte podria danyar la seva estructura. A més, dificultava la visió i la interpretació dels materials i la seva disposició.

També s’està procedint a la retirada dels elements vegetals adossats a la paret de la resta del monestir.

Aquestes restes de la plaça de la Porta des Camp són unes restes històriques de gran importància ja que pertanyen a la murada islàmica-medieval, la més antiga de les que es conserven.

Interacció arbrat i elements vegetals amb els monuments

És un tema de gran interès la interacció de l’arbrat i la resta dels elements vegetals amb els monuments. Hi ha casos d’autèntica simbiosi al llarg del temps com és el cas dels jardins històrics. De vegades ARCA ha hagut de sortir a criticar determinades actuacions municipals precisament per rebassar elements vegetals que el temps havia adaptat harmoniosament al monument. Era el cas per exemple de la placeta central de  la Plaça Cardenal Reig, aniquilada fa poc temps.

Però ara sortim per aplaudir una actuació que era necessària.

ARCA lamenta, una vegada més, la pèrdua d’un edifici del Centre històric de Palma, aquesta vegada ubicat a la Plaça José Mª Quadrado

El Centre Històric de Palma cada vegada és menys històric. Dubtes i preocupació amb  les abundants declaracions de runa.

ARCA assisteix amb desolació, una vegada més, a l’anunci de demolició d’un edifici amb una notable façana ubicat a una de les places amb més encant del centre de Palma, la Plaça d’en Quadrado.
 

ARCA no va poder assistir a la reunió de la Comissió de Centre Històric que va acceptar per unanimitat l’informe de runa de l’esmentat edifici. Ben segur que el vot d’ARCA hagués estat discrepant i crític.

Cap esforç per cercar una solució conservadora. Pèrdua d’autenticitat del nostre paisatge urbà històric. Dubtes i preocupació amb  les abundants declaracions de runa.

No s’ha fet cap esforç per conservar com a mínim una part de l’edifici original. Un edifici ben interessant i de bellesa singular
 

Perquè a més de la pèrdua d’autenticitat al  centre  històric en aquest cas concret, hi ha un problema latent que ens trobarem repetidament si no hi ha una voluntat política i tècnica d’esmenar-ho: la picaresca de determinats propietaris que s’estimen més abandonar el manteniment dels seus edificis i aconseguir amb el temps la declaració de runa. De vegades l’objectiu és poder tomar l’edifici i fer aparcament soterrats per vendre més fàcilment els immobles.
 

Així, ens podem  trobar amb la injustícia de que es premia a qui no ha complit amb les seves obligacions de manteniment en bones condicions de les seves propietats. En resum, es premia a l’infractor, davant la inoperància de qui ha de vetllar perquè aixió no passi, l’administració.

Visita agrícola a Formatges Burguera i a les ruralies de Campos

El passat dissabte 14 d'abril visitarem Formatges Burguera (Campos) dins del programa Agricultura, paisatge i patrimoni. Aquesta explotació familiar promoguda pels germans Jaume i Sebastià Burguera, junt amb els seus pares, és la tercera generació de ramaders ubicats al sud del municipi de Campos. Des de fa deu 10 anys aquesta petita empresa es dedica a la fabricació de formatges i a l'any 2002 reberen el títol de mestre artesà formatger per part del Govern Balear.

Les instal·lacions compten amb un total d'unes 100 vaques de raça frissona, que produeixen una mitja de prop de 1.000 litres diaris de llet, la qual s'estreu amb una maquinària molt moderna i sofisticada, única a les Balears, que controla informàticament la munyició de les vaques. Normalment, aquestes són munyides dos cops al dia i la màquina controla que entre cada munyició hi hagi un mínim de 8 hores.

Un cop finalitzada la visita d'aquesta explotació ramadera, continuarem el nostre recorregut cap a es Salobrar, després visitarem el banys de Sant Joan de la Font Santa, seguirem fins a la Salinera i finalitzarem a l'església de Sant Blai, on gentilment l'associació d'Amics de Sant Blai ens obriren les portes d'aquest oratori medieval de la ruralia de Campos.

ES SALOBRAR

És la segona llacuna més gran de Mallorca, després de s’Albufera d’Alcúdia, amb 330 hectàrees de superfície de gran valor ecològic. Es constitueix per un sistema morfo-dinàmic integrat per un gran arenal, la franja dunar des Trenc i un aiguamoll. El seu origen es remunta al pliocè, on hi havia una badia estreta que durant el quaternari quedà tancada per successius cordons dunars.

Actualment es donen precipitacions escasses i irregulars (300-400 mm). A l’hivern hi sol haver bastants gelades, però la temperatura mitja anual és moderada, uns 17ºC. A l’estiu la màxima és de 20ºC degut a l’embat que arriba des de la mar.

Rep aportacions dels torrents de Son Catlar, Son Elegant i Son Xoc que ocupen una conca hidrogràfica de 350’6 Km2, però la major aportació prové de la infiltració marina, al ser uns terrenys permeables i la canalització artificial d’aigua, que ha generat l’activitat salinera.

Damunt els llims neixen jonc, canyet, salsó i tamarell. També hi viuen peixos com l’anguila, amfibis com el granot o rèptils com el dragó. Al mateix temps trobem cigonyes i flamencs.
Per al ser humà és un lloc d’insalubritat, llavors al segle XIX, la Diputació Provincial de Balears, propietària del balneari es plantejà la seva dessecació, però el projecte de l’enginyer Paul Bouvy (1845) no es dugué a terme. L’arxiduc Lluís Salvador ens diu que a finals del segle XIX, ocupava una superfície de 400 ha.

L’home ha estret d’aquest paratge herba salada per a elaborar sosa, que s’emprava per fabricar vidre i sabó, també s’ha estret marès i sal. També se li ha donat un ús agrícola, centrat a la possessió de sa Barrala, però aquest s’ha anat limitant degut a la salinització dels aqüifers. Cal apuntar que a finals del segle XIX es dedicaven a regiu entre 10-20 ha.

Des de l’antiguitat hi havia una activitat salinera, però s’abandonà durant el segle XIX. Però el 1951 s’instal•là l’empresa Salines de Llevant SA i des de llavors explotà 132 ha (1/3 part del total) per extreure sal.

El 1984 el Parlament Balear declarà la zona com a Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) amb un total de 1.492’5 ha junt amb la franja des Trenc. La Unió Europea ho considerà Zona d’especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

(GEM V. 15, pp. 80-1)

SANT JOAN DE LA FONT SANTA

Establiment situat entre es Salobrar i sa Canova. Les seves aigües tenen una temperatura de 38’7ºC a la superfície i són especialment indicades per al tractament de reumatismes, neuràlgies, paràlisis, artrosis i afeccions cutànies. El primer document que es té és de 1395 on es demana a la Cúria Eclesiàstica per bastir-hi, al voltant, uns edificis per allotjar els malalts que hi acudien. Abans de 1516, quan es construïren les primeres instal•lacions hi havia dues fonts: ses Estaques i la font Santa. A partir d’aquesta data s’adheriren unes construccions a l’antic oratori dedicat a Sant Silvestre i Santa Coloma.

El 1580, els frares carmelitans hi fundaren un convent i el 1587 lis concediren la confraria de la Font Santa, però abandonaren el lloc el 1592.

Entre el 1671-3, els jurats de Campos reedificaren l’església, acondicionaren els banys i construïren l’aljub. Des del segle XVI, la propietat estigué en litigi entre l’Ajuntament de Campos i el marquès del Palmer, propietari de l’entorn. Al segle XIX una part de les terres foren cedides a la Diputació Provincial de Balears, per construir un balneari d’ús públic, que es dugué a terme entre 1843-5. Però el 1909, la Diputació el subhastà públicament i Rafel Garcies, en 1910, es convertí en nou propietari. El 1917, la propietat passà a Cosme M. Oliver i des de l’època pertany a la mateixa família. Des de 1996 funciona com a hotel, on es duen tractaments termals sota vigilància mèdica.

(GEM V.15, p.358). 

SANT BLAI

Fou la primera parròquia de la vila, documentada a l’any 1248 a la butlla d’Innocenci IV, sota l’advocació de Sant Julià. El 1405, perdé el seu caràcter parroquial, per la construcció d’una nova església al nucli urbà, i es convertí en oratori, dedicat a Sant Blai. De traça gòtica, té la planta rectangular de nau única, amb coberta de volta de creueria, remodelada el segle XVI. Prop de l’església, hi havia un cementiri, transformat l’any 1958 en parc municipal. Fou restaurat l’any 1990.

GEM V.15, p. 277).

Fotografies: Pep Camps.

ARCA s’oposa al canvi de fisonomia i pèrdua de personalitat del carrer Oms

El nou edifici que substituirà el de Llibres Fiol no respecta les característiques tipològiques del carrer.

ARCA va votar en contra a la Comissió de Centre Històric. A més, lamentam la pèrdua d’una llibreria amb bibliografia antiga

A la reunió de la Comissió de Centre Històric celebrada ahir dijous, ARCA va votar en contra de la substitució de l’edifici de Llibres Fiol per un de nova construcció que al seu parer  no respecta les característiques tipológiques dels edificis del Centre Històric.

La Comissió de Centre Històric i Catàleg de l’Ajuntament de Palma acordà ahir dia 12 d’abril substituir l’actual edifici de llibres Fiol per un altre més modern. Les substitucions al Centri Històric de Palma només són permeses si la nova edificació millora el conjunt i l’entorn

El nou edifici presentarà  uns hivernacles correguts que formen un mur pantalla que res té a veure amb les característiques arquitectòniques de la via.

Potser l’edifici actual no té unes característiques destacables, però el que és cert és que  serà substituït per un exemple arquitectònic que no encaixa dins l’ordre urbanístic de les ciutats històriques de la Mediterrània, com és Palma.

Si Palma vol conservar la seva història, i vol ser atractiva per a qui ens visita , no pot deixar edificar nous habitatges que rompin l’estètica d’un centre històric com el nostre, sinó que ha de fer esforços per mantenir i conservar el que tenim. Aquesta és la veritable riquesa de Palma, l’herència dels nostres avantpassats. En cada substitució que feim al Conjunt Històric de  Ciutat, el conjunt passa a esser menys històric....

La pèrdua d’una llibreria amb bibliografia antiga

A més hem de lamentar la desaparició d’un comerç atractiu i amb “solera” de venda de llibres antics que aportava un valor afegit al carrer. Llibres Fiol sembla que ja no tendrà cabuda al “modern edifici”. Tal vegada, les tant reivindicades per ARCA casestes de la  Costa del Teatre,  que són de propietat municipal, serien un bon lloc per poder establir aquest tipus de negoci, que donen caràcter i personalitat a les ciutats històriques, les quals pateixen una sobredossi de bars, alguns d’ells instalats a costa del patrimoni , com per exemple el Born, o d’establiments de  franquicies que es van repetint de manera  inexorable.....

ARCA demana la prohibició de vehicles a motor pel camí de sa Bomba

També demanam la senyalització i recuperació amb criteris arqueològics

ARCA vol fer constància dels danys que ha sofert el Camí de sa Bomba (Marratxí) a la seva estructura.

El cami de sa Bomba presenta un tram, on es conserva l’antiga la calçada medieval que unia Palma amb el Raiguer. Gran part de la calçada original ja ha desaparegut, però queda un tram concret que presenta la declaració de Bé d’Interès Cultural (BIC), que li atorga un grau màxim de protecció legal.

Aquest tram es troba a prop de la carretera d’Inca passada la rotonda del Festival Park. Transcorre entre la via del tren i el torrent i el material empleat per fer-la era entre d’altre, pedra de torrent.

Desgraciadament, degut al trànsit rodat de vehicles a motor i a l’abocament d’enderrocs, aquest tram  ha patit deteriorament i corre perill de patir-ne més, si l’administració no hi posa remei.

Son especialment destacables, a més del propi empedrat, les parets que ho delimiten, les clavagueres i altres conduccions d’aigues.  Hi ha una mina de pedra sota el camí, malmenada per les obres del tren, que s’hauria de recuperar.

La Llei obliga i a més i ha un acord de Ple del Consell

Segons l’article 28 de la llei de patrimoni històric de les Illes Balears 12/1998, el Consell de Mallorca té les competències per ordenar la reparació dels danys causats il·legalment a béns d’interès cultural o catalogats, i els causants estan obligats a reparar, reposar o reconstruir el dany fet.

Mentre que l’article 93 d’aquesta mateixa llei ens parla de les competències que tenen els ajuntaments en quant a aquesta matèria, els quals que deuen:“Senyalitzar l’emplaçament dels béns integrants del patrimoni històric que es trobin en el terme municipal respectiu, ordenar les vies d’accés i adoptar les mesures de protecció respecte del trànsit de persones i vehicles”.

A més hi ha un acord del Ple del Consell de febrer del 2010 que obliga a actuar per a la seva protecció. Acord, evidentment no complert.

Demanam una actuació en positiu per a la zona: El tancament efectiu del camí al trànsit rodat a motor i la seva senyalització com a via verda i d`interés Patrimonial

La nostra proposta no suposa cap problema de trànsit

ARCA amb la llei en la mà, demana al Consell de Mallorca i a l’Ajuntament de Marratxí que siguin responsables com a administracions competents en temes de patrimoni històric i que facin complir la normativa, per tal de preservar aquest bé històric i cultural.

Hem demanat a ambdues administracions el següent: la prohibició de la circulació de vehicles a motor pel tram de la calçada medieval del camí de sa Bomba, per tal que aquest no rebi més desperfectes degut al pes dels vehicles o a l’abocament d’enderrocs. I al mateix temps, que s’informi d’aquesta prohibició i qui la incompleixi queda exposat a una sanció administrativa.

A més volem un tancament efectiu del camí per aquest tipis de vehicles.

Aquesta prohibició no suposarà cap problema ja que l’accés a  les cases que es troben al camí es fa des de l’altra entrada al camí, a Santa Maria.

Com a administració local i més propera, li hem demanat a l’Ajuntament de Marratxí que crei una via verda, on només puguin accedir persones a peu o amb bicicleta.

El reclam turístic no ha de vulnerar la imatge del patrimoni

ARCA desitja veure que els turistes visitin el patrimoni de Mallorca, perquè és una forma de difondre el nostre llegat cultural cap a l’exterior i que aquest sigui més conegut, i al mateix temps respectat.

El patrimoni històric per si sol és un reclam, no calen afegits per fer-lo més atractiu. Aquest cop ens volem centrar en la plaça de la Cartoixa de Valldemossa. Conjunt històric-monumental de primer ordre, que rep gran nombre de visitants a l’any, gràcies a la promoció per part de figures internacionals com George Sand i Frederic Chopin.

Després de la darrera sentència judicial, trobem oberts dos punts de venda d’entrades per visitar l’interior de la Cartoixa amb dos cartells impactants per l’estètica de l’indret, que reclamen la presència dels visitants, perquè aquests s’adrecin a comprar els respectius tiquets.

A la imatge que adjuntem, podrem observar com no són tant sols aquests dos cartells, els que alteren la imatge original d’aquest indret. Si ens fixem hi ha fils elèctrics que penjen de la façana, les canonades adherides a ella o uns angelets de ceràmica enganxats. Si seguim a aquest pas, la plaça de la Cartoixa anirà adquirint elements sense sentit, que l’únic que farà, és que aniran en contra dels valors tradicionals, estètics i d’austeritat d’aquest edifici.

Aquest creim que són els criteris que s’han de tenir en compte per promocionar la Cartoixa, preservar la seva autenticitat i deixar d’afegir elements moderns, que en loc de reclamar, desvirtuen aquest marc històric.

ARCA ha mantingut una reunió amb el Director General de Comerç de l’Ajuntament de Palma

ARCA crítica la saturació de bars i restaurants a determinats carrers (Fàbrica seria l’exemple més clar).

Destrueix el teixit de petits comerços i fan fugir la gent que hi habita, que són qui donen autèntica vida als barris.

ARCA va mantenir la setmana passada una reunió amb el  director general de Comerç de l’Ajuntament de Palma, Juanjo Barceló. La visita  es va desenvolupar en un clima de cordialitat.

En primer lloc ARCA va insistir en que, d'acord amb el seus criteris fundacionals que es reflecteixen fins i tot en la denominació de l’entitat: Associació per a la REVITALITZACIÓ dels Centres Antics, és imprescindible conservar i potenciar el teixit urbà del petit comerç.

Permetre que hi hagi zones saturades de bars, allunya el petit comerç i als habitants que són qui realment donen vida a les barriades les 24 hores. És el cas del carrer Fàbrica i de tants d’altres. L'Ajuntament diu que no pot impedir que s’estableixin determinat negocis, si compleixen les normatives. ARCA discrepa d’aquest criteri, ja que la utilització del carrer és competència del consistori i la limitació de negocis amb plans específics també és possible si hi ha voluntat política. ARCA en qualsevol cas va demanar  que l'Ajuntament faci cumplir els seus propis reglaments. A més de proposar l’actuació eficaç de la policia de barri en el seu treball arbitral i componedor.

També insistírem sobre la necessària normativa de retolació i decoració de les façanes també per barris per evitar la despersonalització.

Comerços històrics i espais genuïns  

ARCA vol dedicar una menció especial als comerços històrics insistint en la seva vàlua i fins i tot en la importància d'oferir al visitant quelcom genui (ca la Seu, casetes de la Costa del Teatre:"arquitectura de la fusta" i molt fotografiades...)

ARCA demana una actitud col·laboradora de l'ajuntament amb els petits comerços sempre amb respecte als valors patrimonials estètics dels entorns.

Recorregut embARCA't. Palma simbòlica: castell de Bellver

ARCA contínua el cicle de recorreguts, titulat Palma simbòlica, de la mà de Carlos Garrido, qui ens ha donat un altre punt de vista sobre la simbologia que s’amaga darrera dels edificis històrics més importants de Palma, com la Seu i el castell de Bellver.

El passat dissabte 24 de març ARCA feu la segona visita al castell de Bellver, on es pogué visitar l'interior de la torre de l'Homenatge, el propi castell i les seves diferents estances i per acabar, passejarem pels voltants, el bosc de Bellver, autèntic pulmó de Palma, on hi ha interessants anècdotes històriques, com la de l'antic polvorí del segle XVIII.

Fotografies: Pep Camps.

ARCA a la manifestació per la llengua

ARCA va estar present a la manifestació en defensa de la llengua celebrada el passat diumenge.

Ens congratulam per l’éxit i demanam rectificació al Govern

Des d’ARCA volem manifestar la nostra satisfacció per la resposta ciutadana que podem qualificar de nombrosa, culta i justa.

El Govern Balear ha de rectificar en totes les polítiques que pretenen arraconar la nostra llengua que tant ha costar recuperar per l’ús habitual, tant parlat com escrit.

Dissenyàrem una ferratina per repartir al transcurs de la festa reivindicativa amb el lema “La llengua és patrimoni”.

A les fotos podeu veure com persones conegudes del món de la cultura també feren seu el nostre lema: “La llengua és patrimoni”.

I avui volem afegir: basta de malmenar-la.

ARCA defensa el valor patrimonial de la llengua

ARCA considera que la llengua pròpia de les Balears és un valor patrimonial de primer ordre.

La llengua és el mitjà més habitual de producció de cultura.

La cultura popular s'assenta tota ella en la llengua pròpia. És el cas dels topònims, les rondalles i les cançons

Animam a participar a la manifestació lúdica, culta i pacífica d’aquest diumenge en defensa del patrimoni del català de les Illes: Mallorquí, Eivissenc, Menorquí.

És obligació de qui governa cuidar, estimular el coneixement, la utilització  i la posada en valor d’aquest patrimoni immens.

La llengua pròpia de les Balears és el català amb les modalitats específiques de cada illa: Mallorquí, Eivissenc, Menorquí. Cada localitat, així mateix, té les seves particularitats en quant a pronúncies, i vocabulari.

El català de les illes  ha patit menyspreu i intent d’extermini al llarg de la història. La més recent l’època franquista en que l’ensenyament era exclusivament en castellà provocant una minva espectacular de la producció escrita i l’ús quotidià.

Gràcies a la consciència culta d’unes quantes persones i el seny dels partits polítics durant la democràcia hi ha hagut a Mallorca una certa recuperació de la nostra llengua. Això ha estat possible gràcies a l’esforç i conscienciació del sector de l’ensenyament i  d’amplis sectors socials que estimen la nostra cultura i la nostra parla. ARCA també ha posat el seu granet d’arena, com no podria ser d’altra manera.

Polítiques actuals posen en perill el patrimoni de la llengua

ARCA fa una crida a qui governa per a que abandoni polítiques que posen en perill un patrimoni que ha costat molt recuperar. Estimar la llengua i la cultura és utilitzar-la i donar-la a conèixer. El coneixement del Mallorquí (Català de Mallorca) és i ha estat una eina d’integració per a les persones nouvingudes. És una eina de respecte per la nostra història i és un símptoma d’estimació a la nostra terra, a la nostra illa, a la nostra Comunitat.

La toponímia de Mallorca i de les altres Illes està en perill

La toponímia pròpia (Sa Pobla, Portocolom, Sa Coma, Ses Olleries, Cap Blanc, Cala Egos, Sa Barca Trencada, etc) es produeix en la nostra llengua i forma part del patrimoni cultural dels llocs. De fet, hi ha molts de llocs, immobles, llogarets, elements etnològics que ja no existeixen, però roman el seu nom al topònim. Aquest valor patrimonial amb la legislació que preveuen podrà perdre's.

Demanam a qui governa la recuperació de les polítiques consensuades que han funcionat

Demanam a qui governa i a qui es dedica a la política que defensin la nostra cultura i que no vulguin utilitzar ara la llengua com arma política. El consens amb la nostra llengua ens ha duit a grans coses. Rompre ara el consens, com s’ha fet,  és una equivocació que provocarà mals molt difícils de reparar.

Anirem a la manifestació de diumenge i animam a anar-hi. Defensarem l’ús de la nostra llengua i els topònims

Per tot això, per incitar a recuperar el seny i el consens per defensar la nostra llengua i  defensar els nostres topònims (molts recuperats desprès del franquisme), com un valor patrimonial de primer ordre, ARCA anirà a la manifestació del diumenge i anima la ciutadania a assistir-hi.

Recorregut embARCA't, Palma simbòlica: la Seu

El passat dissabte 17 de març ARCA va organitzar un recorregut titulat “Palma simbòlica: la Seu”, el qual fou dirigit per l’escriptor i periodista Carlos Garrido.

ARCA ha encetat aquest cicle de recorreguts, titulat Palma simbòlica, de la mà de Carlos Garrido, qui ens donarà un altre punt de vista sobre la simbologia que s’amaga darrera dels edificis històrics més importants de Palma.Continuarem aquest cicle amb la visita al castell de Bellver i els seus voltants el proper dia 24 de març.

ARCA s'ha reunit amb la regidora San Gil per expressar-li la discrepància amb el seu tractament del Born

El Born no és una plaça, el Born és un passeig

ARCA ha manifestat a la regidora, al regidor de districte  i als tècnics presents la seva disconformitat específica amb la permissivitat de terrasses al Born.

Hem demanat la rectificació de la decisió, malgrat no hem notat una disposició a fer-ho.

La regidora afirma que és una experiència pilot i que s’ha de valorar posteriorment

Hem advertit de la proliferació previsible de nombrosses terrasses que ocuparan gran part del Born. De fet avui ja s’està instal•lant una segona, sense que la regidora tengués notícia ni sembla que s’hagués donat permís.

El BORN ÉS UN PASSEIG HISTÒRIC. ARCA ho durà a la Comissió de Centre Històric i Catàleg, tot i que ja sabem que l’equip de govern té majoria.

ARCA no està en contra de les terrasses al carrer, però no al Born. Han creat un problema on no hi havia. ARCA durà la qüestió a la Comissió de Centre Històric i Catàleg ja que el Born té fitxa de catàleg i qualsevol decisió sobre ell ha de passar per la comissió.

Coincidència amb la nostra reivindicació de sa Costa des Teatre i la plaça de Sant Francesc.

La regidora i la resta de persones assistents a la reunió han estat d’acord en la recuperació del caràcter de trobada i històric d'aquests dos espais emblemàtics de la nostra ciutat.

ARCA ha mantingut avui una reunió amb el batle de Palma, Sr. Isern i amb el Regidor de Cultura, Sr. Gilet.

La reunió havia estat demanada per la nostra entitat i l’hem plantejada com una presa de contacte amb la màxima autoritat municipal.
 

En nom d’ARCA hem assistit Pere Ollers, president i Àngels Fermoselle, membre de la junta directiva

La reunió ha estat cordial i hem garantit la nostra ajuda per a que posin fil a l’agulla al màxim de temes plantejats.

Hem presentat un document amb més de 20 punts per a que pogués apreciar l’amplitud de la nostra tasca. Donada la limitació del temps hem fet de paraula un ràpid resum del mateix.

Hem posat l’accent a tres temes concrets:

- La necessitat de protegir integrament la barriada històrica de Santa Catalina.

- La necessitat d’aprovar el nou catàleg d’element i edificis de valor patrimonial que ja està elaborat.

- Que es consideri el Patrimoni, la rehabilitació i la conservació de l’autenticitat, un motor de la economia pels llocs de feina especialitzats que en crea i pel futur de les noves generacions.

Al document es pot veure com també hem esmentat temes de discrepància respecte a les polítiques plantejades fins ara com és El Born, l’edifici de Gesa o Ses Fontanelles tot i que avui ens hem estimat més aprofundir en aspectes més generals.

Reunió d’ARCA amb el batle de Palma

Demà dimecres 14 de març a les 13h tenim prevista una reunió amb el batle de Palma. L’esmentada reunió està demanada des del principi de la present legislatura.

ARCA manté aquesta primera reunió amb el batle de Palma, el Sr. Isern amb l’objectiu global de donar-li a conèixer molt resumidament els principals temes on està posada en aquest moment la màxima atenció de la nostra entitat en defensa de tots els valors patrimonials de Palma.

Li farem el lliurament d’un document amb més de 20 punts però on posarem especial interés serà en els següents tres punts:

- Protecció de la imatge i personalitat de la barriada de Santa Catalina 

- Aprovació urgent del nou catàleg d’elements i edificis protegits

- Dificultar la substitució d’immobles originals i evitar les runes (siguin aquestes provocades o no) per així conservar l’autenticitat de la ciutat.

Començam el document amb la següent observació:

La protecció del Patrimoni crea riquesa econòmica i llocs de feina

Aquest és un principi que tota persona que es dedica a la política hauria de tenir en els seus principis d’actuació.

I Patrimoni és molt més que l'aspecte monumental

Patrimoni trobam a totes les barriades i és aquest Patrimoni humil que dóna personalitat, allò que corre més perill.

ARCA demana la restauració de la porta del bosc de Bellver

ARCA vol fer constància del mal estat en la qual es troba la porta que dóna accés al bosc de Bellver, situada al carrer de la Drecera s/n (El Terreno).

Des de fa uns dies hem pogut saber que hi hagut un desprendiment d’un troç de la cornisa d’aquesta porta, el que comporta un perill per als vianants a l’hora d’accedir a aquest bosc públic de Bellver.

Cal recordar que tant aquesta porta, com la del carrer del Polvorí, presenten fitxa del Catàleg de protecció d’edificis i elements d’interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic de Palma, el qual recorda que és un monument d’estil historicista clàssic de finals del segle XIX.

La fitxa del catàleg fa les següents prescripcions “Conservar façana: Cal matenir la composició del portal; la forma i la distribució de les obertures i la reixa de ferro decorat. S’ha d’eliminar el senyal de trànsit,...  Conservar cobertes: Cal mantenir-hi l’entaulament amb l’escut reial al damunt”.

Creim que en aquest moment s’hauria de fer valer les prescripcions que marca la fitxa de catàleg i la llei de patrimoni històric de les Illes Balears 12/1998. L’Ajuntament de Palma té l’obligació de restaurar aquest element catalogat que presenta importants danys estructurals, cal que conservi la reixa de ferro en un mal estat de conservació i que retiri el senyal de trànsit.

Així li hem fet saber i li hem demanat un projecte de restauració i recuperació de la porta d’accés al bosc de Bellver, situada al carrer de la Drecera s/n (El Terreno), per tal que aquesta recuperi una presència notable. També, hem volgut que es tengui en compte l’estat de conservació de la reixa de ferro i que es retiri el senyal de trànsit.

Indignació a ARCA pel menyspreu al Born. Multipliquin per tres (o per més) l’impacte visual de la terrassa actual al Born

ARCA mantindrà una reunió el proper dia 15 amb l’Ajuntament de Palma sobre la normativa d’ús dels espais públics i especialment el Born.

L’Ajuntament de Palma s’ha apressat a donar una reunió a ARCA que feia 15 dies teníem demanada.
Des d’ARCA estam indignats amb la errònea política de fet consumats al Born. És molt desagradable ja que estam en període d’al•legacions i ho consideram una falta de respecte a un grup ciutadà actiu, col•laborador i amb molta experiència i raó en la defensa del Patrimoni.

Intentin imaginar la terrassa plantada ara enmig del Born multiplicada per tres. Impacte inadmissible. I si ho multiplicam per més?

Són tres actualment els bars del Born. És evident que l’impacte visual de tres terrasses és inadmisible.
Avui són tres però d’aquí uns mesos poden ser molts més. Es pot consentir aquesta privatització del Born pel negoci d’uns pocs?

PALMA no pot perdre un Passeig únic amb més de 200 anys d’història

No són quatre cadires i  unes taules al Born, és un procés colonitzador que trivialitza i vulgaritza un paisatge únic de més de dos segles d’història.

Si no es torna enrere aquesta aberració, el Born ja no serà un passeig.

ARCA no està en contra de les terrasses a d’altres indrets. ARCA està en contra de la destrucció del patrimoni paisatgístic del Born.

Fotos del Born lliure
Veiem unes precioses fotografies del Born el dia de la darrera nevada. Avui aquestes imatges ja no serien possibles.

LAMENTABLE ADEU A “ES BORN”. ARCA EXIGEIX RECTIFICACIÓ

Des d’ARCA volem manifestar la nostra indignació amb l’Ajuntament de Palma pel seu menyspreu al Patrimoni i a la Història del Born.
 

Avui matí, abans de que tan sols estigui aprovada definitivament la normativa d’usos dels espais públics de Palma, ja estan instal•lant biombos, estufes, cadires i taules al Born i per tant destruint la seva unitat paisatgística.

ARCA manifesta la incomprensió cap a una regidora: Irene San Gil, responsable de l’àrea que tan sols no ha contestat la nostra petició per mantenir una reunió amb ella i plantejar-li la necessitat de fer una excepció evitant la instal.lació de terrasses al Born i a qualque altre lloc emblemàtic de ciutat. ARCA du més de 25 anys defensant el centre de Palma. La regidora en uns mesos sembla que està disposada a tirar enrere la feina ciutadana de conscienciació que costa tant dur endavant.

El passeig més emblemàtic de ciutat pot perdre la seva personalitat. S’ha d’aturar aquest desgavell.
 

No sabem quins motius hi ha per tantes preses per afavorir tres comerços de restauració del Born. És decebedor i indignant la manca de voluntat de diàleg per part de l’Ajuntament. El Born és un àgora ciutadana que així és va concebre i així s’ha de mantenir. Poques vegades l’adjectiu “emblemàtic” per un indret ciutadà carregat d’història, ha tengut més sentit.

ARCA exigeix una rectificació a no ser que pel consistori siguin més importants aquests tres bars que la resta de la ciutadania

ARCA no està en contra d’instal•lació de terrasses que donin vida al carrer. Però al Born  DE CAP MANERA ES PODEN CONSENTIR. Perdem moltísim més del que es pot guanyar. Ja està bé d’improvisar solucions a costa de destruir Patrimoni, en aquest cas la destrucció d’una imatge, d’un paisatge i d’una història.

Demanam al Batle Isern la seva intervenció. 

Tenim prevista una reunió amb ell per tractar temes generals de Palma pel dimecres que ve, i així li farem saber personalment si no reacciona abans.

Més obstacles davant la Llotja

Dia 25 de novembre denunciarem que havien col•locat una olivera amb una jardinera de ferro oxidat davant la Llotja, però les autoritats no en feren cas, perquè dia 23 de desembre autoritzaren fer una exhibició de vehicles en el mateix indret. En aquell moment, la nostra denúncia fou contundent perquè el cas era reiteratiu. Aquests dies, en relació a la Diada de les Illes Balears, s’ha col•locat una carpa anti estètica de considerables dimemsions davant aquest singular edifici, joia del gòtic civil de Mallorca.

Pareix ésser que a l’Ajuntament de Palma i al Consell de Mallorca no li interessa vetlar per una correcta imatge i estètica de l’edifici civil més important de Palma.

El Govern Balear com a institució responsable de l’organització de la Diada de les Illes Balears demostra poca o nula sensibilitat cap al patrimoni històric. Per una banda, ofereix una jornada de portes obertes per visitar l’interior de l’edifici, però per un altre costat situa un element inpropi, desafortunat i inadequat davant la façana principal de la Llotja, tapant una tercera part d’aquesta.

ARCA seguirà denunciant totes les vegades que faci falta, qualsevol alteració que es dugui a terme davant la façana de la Llotja. Un edifici únic i singular, i que  ha estat recentement restuarat integralment amb diners de tots, llavors mereix que pugui ser gaudit per residents i turistes sense cap obstacle visual.

ARCA considera important que a la nova ordenaça de via pública que està elaborant l’Ajuntament de Palma es mirin i es perfilin exemples com a aquest, perquè la imatge de la ciutat està en joc.