28 de febr. 2009

embARCA't: Les coves de Bellver

Recorregut embARCA't "Les coves de Bellver" diirigit per l'historiador Pere Galiana Veiret.
Pitjau damunt aquest enllaç si voleu llegir l'article que Pere Galiana ha escrit pel nostre bloc arran la visita feta amb motiu de l'any Jovellanos l'octubre de 2008

27 de febr. 2009

ARCA participa a l'acte de inauguració del Pont des Tren

Àngels Fermoselle, presidenta de la Plataforma pel Parc de les Vies i membre de la Junta d'ARCA


Representants del Govern de les Illes Balears, del Consell de Mallorca i de l'Ajuntament de Palma participaren amb ARCA, la Plataforma del Parc de les Vies i l'Associació de Veïnats a l’acte de inauguració del Pont des Tren.

Amb aques motiu, la Plataforma va repartir un recordatori amb un dibuix a “plumilla” del Pont des Tren amb la intenció de celebrar la restitució del Pont i no oblidar la imperdonable destrucció de l’original. L’autor del dibuix és Nicolau Caselles.
També havien instal·lat una exposició a la planta baixa de l’edifici de SFM adossat al Pont, amb més de 60 fotografies fetes per membres de la Plataforma el dia de la destrucció del Pont: el 5 de novembre de 2005.
La Plataforma pel Parc de les Vies junt a ARCA varen fer tot el possible per salvar el Pont des Tren. De manera , al nostre criteri, il·legal i amb absoluta insensibilitat i falta de respecte cap al Patrimoni, els anteriors responsables de les institucions el varen destruir.
Finalment varem aconseguir la restitució del Pont que es va fer sense ganes i ara ha estat millorat en els seus acabats per dignificar la seva imatge sota la direcció de l'arquitecte municipal Toni Sbert.
El Pont era i continuarà essent un símbol, però ara amb un contingut afegit: un símbol de allò que mai més ha de tornar a passar. Mai més qui te el deure de protegir el Patrimoni col·lectiu, ho pot destruir impunement.


diariodemallorca.es 28-2-2009 El Pont des Tren se abre de nuevo a los peatones

25 de febr. 2009

En perill un dels edificis més antics i emblemàtics de la Colònia de Sant Jordi: la Caserna dels Carrabiners

ARCA intenta i espera aconseguir la seva protecció.

L’Ajuntament de Ses Salines pretén esbucar la Caserna de Carrabiners de la Colònia de Sant Jordi. L’edifici, data dels anys’20 i te un estat de conservació acceptable, susceptible de rehabilitar-se per tal que el poble i per extensió Mallorca, no perdi un edifici històric.

El fet que l’immoble no estigui inclòs al catàleg d’elements protegits, tan sols demostra les mancances d’aquesta eina de protecció.

Sembla que ningú no havia considerat que aquest edifici tengués interès, quan les imatges que els enviam xerren totes soles.

L’Ajuntament ha inclòs la partida per a la demolició en les ajudes sol·licitades al Govern Central per promoure llocs de feina per lluitar contra la crisi. ARCA té clar que la conservació del Patrimoni i la seva rehabilitació amb respecte proporcionen molts més llocs de feina i de qualitat que el despreci pels valors històrics dels edificis.

ARCA proposa una alternativa molt millor.

En assabentar-se de la notícia, ARCA va reaccionar de immediat i ha tengut converses amb el batlle i qualque regidor per tal de tornar enrere un projecte que no aporta beneficis reals a la ciutadania. Sembla que hi ha un acord amb el ministeri, que al nostre judici es pot modificar, ja que la proposta alternativa que nosaltres proposam és en tots els aspectes millor per a totes les parts.
ARCA proposa que l’edifici es protegeixi, es rehabiliti amb sensibilitat i que es destini a aquells usos públics que l’Ajuntament consideri.
D’aquesta manera la població en sortirà guanyant.

Iniciatives.

ARCA ha dirigit cartes (que adjuntam) a l’Ajuntament de Ses Salines, al Delegat de Govern i al Ministeri per tal d’evitar una destrucció més, totalment innecessària. També tenim sol·licitades futures reunions amb els agents implicats.

23 de febr. 2009

ARCA lamenta que l'Ajuntament de Calvià no hagi volgut protegir Can Dols

El passat mes d’octubre ARCA va demanar a l’Ajuntament de Calvià i al Consell de Mallorca la protecció de l’habitatge urbà de Can Dols, exemple d’arquitectura popular datat al segle XVII.

En aquests moments les nostres peticions han estat obviades i l’Ajuntament de Calvià ha donat permís perquè aquest habitatge singular sigui derruït per les màquines.



El mes de febrer de 2008 el Consell de Mallorca va instar a l’Ajuntament de Calvià perquè aquest inclogués, l’immoble del carrer es Pontet, 25, anomenat Can Dols, en la revisió del Catàleg de Béns a Protegir. També podem veure, com l’Ajuntament de Calvià ha obviat les peticions del Consell de Mallorca per a la seva protecció.

ARCA ha demanat al Consell de Mallorca que depuri responsabilitats contra qui hagi donat aquesta llicència de demolició i en conseqüència el poble de Calvià hagi perdut un altre exemple patrimonial. Cal recordar que fa quatre anys, també foren derruïdes les cases de Can Belembè, també del segle XVII.

Calvià torna a perdre una passa més de la seva identitat, en
lloc de conservar i respectar els elements del nostre passat, es deixa destruir per a construir uns adossats amb una arquitectura no pròpia de la nostra illa, perdent un caire més de personalitat i estètica.

Esperem que l’Ajuntament de Calvià prengui nota i aquest sigui el darrer exemple de l’amputació d’elements patrimonials en aquesta vila.

21 de febr. 2009

embARCA't: Visites a dues exposicions


Recorregut embARCA't : visites comentades a dues exposicions :
- "En temps del rei En Jaume", al Museu de Mallorca, a càrrec de l'historiadora Margalida Bernat i
- "Rostres de Roma. Retrats romans del Museu Arqueológico Nacional" a Ses Voltes, a càrrec de Biel Barceló.



19 de febr. 2009

Lliurament del premi blanc de patrimoni històric 2008

Pere Ollers, president d'ARCA, Joana Lluïsa Mascaró, Consellera de Cultura i Pep Balaguer representant de la Plataforma Salvem es Jonquet durant l'acte de lliurament del premi.

A la nostra seu, ARCA ha fet l’acte de lliurament del Premi blanc de patrimoni històric 2008 per a la Plataforma Salvem es Jonquet, que amb la seva acció cívica ha aconseguit la paralització temporal dels dos macroprojectes urbanístics que hi havia en aquesta zona tan emblemàtica de Ciutat.La decisió va ser votada el passat 22 de gener, on recordem que competia amb la Comissió de Patrimoni històric del Consell de Mallorca, la Plataforma Salvem Son Real i el Taller de restauració del Bisbat.El premi negre fou per a Nemesio Suárez, qui competia amb Dasvidania S.L., Restaura i Rafael Turatti

Paraules del representant de la plataforma Salvem Es Jonquet :

Nosaltres, l'Associació de Veïnats del Jonquet, volem agrair a ARCA aquest premi que ens ha donat per la nostra lluita a favor des Jonquet, de la conservació d'aquest conjunt historic. També hem d'agrair la presència de tots els que ara sou aqui, i tots els que, encara que no hi siguin han fet possible Aquest reconeixement.
Però fet l’agraïment , només ens resta dir tot plegat, aquesta tasca de lluita a favor des Jonquet, no serviria per res si l’Ajuntament de Palma persistia en voler fer aquests pàrquings, aquests centres comercials, aquests blocs d’edificis que amenacen, per desgràcia, encara avui es nostre Jonquet.

Siem realistes: demanem l’impossible. Voldríem recuperar els carrers desdibuixats, eliminats des Jonquet. És impossible? No bastaria per això respectar la legalitat vigent? Segons la llei, el carrer, no és la via pública? No, no hauria de ser impossible recuperar aquests carrers.

Perquè voldríem en síntesi, que es conservàs la morfologia, les formes tradicionals del nostre barri, conservant els usos (habitatge, petit comerç), les tipologies (parcel·les reduïdes, cases unifamiliars en planta baixa o petites finques de pocs habitatges). S’ha dit que no hi ha una tipologia gaire definida en es Jonquet. No hi estam gens d’acord: en tot cas és evident quina tipologia no és pròpia del nostre Jonquet: conjunt de blocs de pisos amb centres comercials i pàrquings d’enormes dimensions. No, una versió reduïda ( o no tant) del Passeig Marítim, S’Arenal o Magaluf no és la tipologia constructiva des Jonquet.

La UNESCO, la Unió Europea, les lleis estatals i les lleis de la nostra Comunitat Autònoma, estan indefectiblement, ningú ho pot negar, per la protecció de conjunts històrics com és Es Jonquet: Es posarà l’Ajuntament de Palma en contra de la UNESCO, de la Unió Europea, de l’Estat espanyol i de les lleis de la nostra Comunitat Autònoma? Es posarà en contra d’aquell PERI de l’any 1985 promogut per la corporació socialista presidida per Ramon Aguiló?. Malauradament aquell pla de protecció quedà en l’aire en ares d’allò que s’ha anomenat “Urbanisme a la carta”, d’allò que podríem designar com “anar legalment en contra de la llei”. Si l’Ajuntament es posava en contra del nostre conjunt històric des Jonquet, esperem que no ho faci, per què ho hauria de fer? Quines serien les seves raons? Quin benefici n’hauria de treure? Què en treuríem , la comunitat, la ciutadania d'una tal pèrdua de patrimoni? Fuig del nostre enteniment que hi hagi cap raó per destruir Es Jonquet.

Si aquest premi que ens ha concedit i entregat avui ARCA no és com un trampolí per reivindicar i aconseguir la protecció del conjunt històric des Jonquet, de res haurà servit. Per això tornam a reiterar les nostres demandes per al nostre Jonquet, per al Jonquet de tots. Demandes que són:

1.Recuperar els carrers, la via pública, desdibuixats
2.Conservar inclòs els Terrers
3.Conservar les volumetries, els tamanys de parcel·les i les formes tradicionals
4.Conservar els usos: habitatges en finques de mida reduïda i petit comerç en planta baixa
5-Recuperar l’esperit de l’antic PERI des Jonquet o si és possible millorar-lo
6-Que les demandes de l’Associació de Veïnats del Jonquet siguin escoltades a l’hora de modificar la normativa del nostre barri

En poques paraules, demanam per a Es Jonquet un tractament tan o més respectuós que el que és dona a la façana marítima de Can Pere Antoni, que Es Jonquet també és façana marítima i molt més emblemàtica.
Que una nova destrucció del Patrimoni no sigui l’antecedent de futures destruccions. Així ho desitjam.

Plataforma Salvem Es Jonquet

Conferència "El Sant Calze de la Catedral de València"



A la Capella del Santíssim de la Seu, es va celebrar la conferència de Mn. Jaime Sancho Andreu, conservador del Patrimoni Artístic i Zelador del Culte de Sant Calze de la Catedral de València, que ens va parlar de "El Sant Calze de la Catedral de València"
El va presentar l'Ilm. Sr. Juan Pérez Navarro, Degà-president del Capítol de la Catedral de València.
Organitza: Fundació Amics del Patrimoni

13 de febr. 2009

ARCA manifesta la seva satisfacció per l'anunci de la compra de Can Weyler, seu de la nostra entitat


L’anunci fet ahir per la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, és una noticia desitjada per la nostra entitat, des de fa molt de temps i per la que hem treballat fermament des de fa varis anys.

Han estat nombroses les reunions que hem mantingut amb representants polítics per tal que un casal gòtic singular a Mallorca, com és Can Weyler, sortís del mercat immobiliari i passés a mans púbiques.

ARCA ha col·laborat en donar idees de futur per treure a tot l’edifici el partit que es mereix i a l’hora sigui com ha estat fins ara un casal obert a qualsevol iniciativa cultura dels ciutadans.

ARCA pot mantenir la seu a Can Weyler com ho ha fet des de fa ja 21 anys, amb un projecte compatible amb els futurs usos, però si és necessari canviar de domicili, ho farem sense cap problema, ja que l’objectiu prioritari és que Can Weyler sigui de la gent de Mallorca i ho gaudeixin també les persones visitants.

Tota Mallorca estam d’enhorabona. Ara es tracta de consolidar aquest projecte i fer-lo realitat en un moment molt concret de l’economia mundial, perquè serveixi com a referent.





CAN WEYLER
Casal gòtic primitiu del s. XIV. Des de 1989 és la seu d'ARCA qui poc a poc l'ha anat adreçant i descobrint elements. Fou declarada BIC (Bé d'Interès Cultural) l'any 1993, i figura dins el pla de rehabilitació de façanes. Tot i que els mitjans no han permès més que el simple manteniment, el Casal s’ha convertit en un referent cultural independent dins el sempre condicionat món cultural mallorquí.

HISTÒRIA
Tot i que els primers documents que ens parlen d'aquesta casa, són del segle XVI, segons Marcel Durliat, el seus orígens vendrien de la primera meitat del segle XIV.
L'edifici ha passat per diferents propietaris al llarg de la seva història, i aquest fet ha condicionat diferents empremtes d'identitat. Al segle XVI trobem com a propietari a mossèn Felip Puig, un segle posterior, al XVII, passa a mans de la família Desmur i també de Torrella. Al 1677 fou adquirida pel canonge Don Pere-Joan Belloto, germà de Don Domingo Belloto, també canonge, qui era en aquell temps propietari de la casa parial, al carrer de Sant Feliu. Al segle XVIII l'edifici fou adquirit per Joan Ballester i Camps, d'una coneguda família de corsaris.

Una altra etapa important de la casa, s'obrirà a partir del segle XIX, quan l'immoble serà propietat de Valerià Weyler i Nicolau (1838-1930), així ho recorda la làpida situada a la façana del edifici des de 1955. La casa fou comprada pel seu pare, Don Ferran Weyler i Laviña (1808-1879), qui va estar un temps com arrendatari, però al 1866 va decidir comprar-la. Don Ferran Weyler era d'origen prussià i militar de professió, fou destinat a Palma per exercir com cap del Hospital Militar. Va casar-se amb una mallorquina, Maria Nicolau i Bordoy, d'aquesta unió va néixer Valerià, qui va seguir la carrera militar, al igual que el seu progenitor. Ràpidament va rebre reconeixements i fou anomenat capità general de Mallorca (1883-1886), de Filipines i de Catalunya. Va rebre el títol de marqués de Tenerife (1887) i duc de Rubí (1920), i a Mallorca es va convertir en un personatge molt popular i influent.
El 7 de octubre de 1911 va vendre la casa a Dª Margalida Caimari, presidenta i fundadora de la institució benèfica denominada Casa Cuna del Niño Jesús, fundació que segueix administrant-la avui dia.

Tot i algunes modificacions i afegiments, és del tot sorprenent i ens permet conèixer l'estructura i els elements d'aquest edifici que fou tan comú fins ben entrats al segle XVI. A la planta noble destaquem la gran sala amb dos arcs apuntats i un enteixinat de bigues originals, que es recolzen damunt unes ménsulas medievals. Hi ha també una alcova decorada al gust barroc que es pot datar de la segona meitat del segle XVIII, el que ens confirma que la casa ha patit vàries reformes al llarg de la seva història que han anat deixant les seves empremtes, com observem també a l'arrancada de la escala, a l'arc poden veure's les armes dels Belloto, que la habitaren i reformaren en l'últim terç del segle XVII. A la façana destaquem set finestres coronelles, de triple arc, amb uns capitells de gran qualitat. Quatre d'elles es troben al segon pis i tres al primer.

12 de febr. 2009

Francina Armengol anuncia la compra de Can Weyler, la seu d'ARCA


La presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol ha fet aquest anunci durant el discurs en el debat de política general del Consell de Mallorca. La presidenta ha detallat alguns dels projectes que es volen impulsar gràcies a l'aportació de recursos extraordinària per a inversions, que és prevista a l'Estatut d'autonomia. Entre aquests projectes es destaquen la compra i la rehabilitació de Can Weyler, per convertir-lo en un centre d'interpretació de turisme cultural, i la rehabilitació de les cases de la Trapa, que permetrà recuperar un dels indrets més emblemàtics de la serra de Tramuntana.

II ENCONTRE GNOMÒNIC A MALLORCA


Els propers dies 7, 8, 9 i 10 de maig, ARCA-Comissió de Rellotges de Sol celebra la segona trobada gnomònica de Mallorca.

L’Encontre es dirigeix a tota persona interessada en els rellotges de Sol i té el doble objectiu de donar a conèixer l’extraordinari patrimoni gnomònic de l’illa, al mateix temps que facilitar l’enriquidor contacte entre aficionats locals i forans.

L’organització comptarà amb el renovat suport de Rafael Soler Gayá i de la Demarcació de Balears del Collegi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, així com la U. I. B. (Universitat de les Illes Balears) i altres entitats encara per definir.

El programa d’activitats s’inicia amb una exposició de rellotges de sol i diverses projeccions comentades de temes relacionats, que tindran lloc a l’edifici Jovellanos de la UIB (entrada lliure), continuant els dies següents amb una sèrie de recorreguts en autobús visitant rellotges destacats de tota l’illa.

Per als assistents locals s’ha previst una modalitat d’inscripció sense allotjament, que inclou totes les excursions, els dinars i les activitats.

Mes informació i el formulari d’inscripció estan disponibles a:

http://www.bernisol.com/

mgarrando@gmail.com.

O als telèfons: 971715978 (Fca. Borras) / 971 719 5 31.

PROGRAMA PROVISIONAL

Dijous 7 de maig.

(Orto 6 h 43 m Ocaso 20 h 49 m) Els quadrants s’adelanten 14 m

Només Modalitat 1.

Arribada a Palma i allotjament a l’Hotel El Cid.

18h 00m.- Reunió i registre dels assistents a un saló del Hotel.

18h 50m.- Benvinguda en castellà per Rafel Soler, en català per Joan Serra i en anglès per Miguel A. Garcia Arrando amb lliurament de documentació i explicació de les jornades.

19h 05m.- Salutació als assistents per el Degà de la Demarcació de Balears del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, el Sr. Carlos Garau.

19h 15m.- Vi d’honor servit a l’hotel pel Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports.

19h 45m.- Acabament de la jornada

Divendres 8 de maig (0,7 km a peu i 40 km en autobús).

(Orto 6 h 42 m Ocaso 20 h 50 m) Els quadrantes s’adelanten 14 m

Modalitat 1:

9h. 00m.- Sortida de l’hotel i visita dels quadrants a les possessions palmesanes de Son Putxet (solunar), Son Serra Parera, dos de Son Berga i Son Espanyol.

11h. 00m.- Aturada a la Universitat de les Illes Balears; els assistents que programin una aportació a l’exhibició descendiran per al muntatge del material a la Universitat acompanyats d’un organitzador.

11h 15m.- Sortida per a Valldemossa i visita del quadrant de la Cartoixa i cel·la de Chopin i George Sand.

13h 00m.- Tornada a la Universitat: Salutació als assistents pel President d’ARCA, el Sr. Pere Ollers Vives.

13h 05m.- Visita de l’exhibició amb explicació pels autors del material. Romandrà oberta de 16h a 18h per a la visita pública.

14h 00m.- Esmorzar al menjador de la Universitat.

16h 00m.- Projecció en “power point” per Miguel A. Garcia Arrando d’una selecció dels quadrants més significatius de Mallorca, i per Rafael Soler de varis bifilars i de material gràfic en suport informàtic aportat pels assistents.

18h 30m.- Final de la projecció i tornada a l’hotel

19h 00m.- Arribada a l’hotel i acabament de la jornada.

19h 15m - Còctel de benvinguda a tots els assistents.

Modalidad 2.- Arribada a Palma i allotjament a l’Hotel "El Cid".-

Dissabte 9 de maig (2,6 km a peu i 110 km en autobús).

(Orto 6 h 41 m Ocaso 20 h 51 m) Els quadrants s’adelanten 14 m

09h 00m.- Sortida en autobús de l’Hotel cap al Moll Vell.

09h 20m.- Quadrant equatorial polar del Moll Vell.

10h 00m.- A peu: quadrant analemàtic del Parc de la Mar i entrada al Centre Històric per la Portella de la muralla de mar.

10h 45m.- A peu: quadrants històrics de la Portella, St. Francesc, Sta. Eulàlia, Bosseria i Palau del Bisbe al Centre Històric, així com diversos patis senyorials dels segles XVII i XVIII.

11h 45m.- Visita a la Llotja (Segle XV) i del quadrant modern del moll de pesca davant aquest monument.

12h 30 m.- Refrigeri al Bar Pesquero.

13h 00 m.- Sortida en autobús del Moll Vell.

13h 30 m.- Esmorzar al Restaurant Binicomprat (Algaida).

15h 00 m.- Sortida en autobús cap a Porreres-Felanitx.

15h 20 m. - Aturada als quadrants de l’església de Porreres.

16h 00 m - Visita dels quadrants històrics de la plaça de Felanitx.

16h 15 m - Sortida cap a Santanyí

16h 40m. - Visita dels moderns quadrants bifilars de Calafiguera.

17h 15 m.- Visita dels quatre quadrants històrics de l’església de Santanyí (un l’estimat més antic de Mallorca. Segle XVI).

18h 00m- Vi ofert per l’Ajuntament de Santanyí.

18h 30m.- Tornada a Palma.

19h 15m.- Aturada davant els quadrants històrics de Son Noguera

19h 30m.- Arribada a l’hotel i acabament de la jornada.

Diumenge 10 de maig (1,7 km a peu i 75 km en autobús).

(Orto 6 h 40 m Ocaso 20 h 52 m) Els quadrants s’adelanten 14 m

09h 00m.- Sortida en autobús de l’hotel.

10h 30m.- Quadrant típic mallorquí de Galatzó (Calvià) i visita de la possessió.

12h 30m.- Quadrant modern bifilar de Camp de Mar (Andratx).

13h 30m.- Esmorzar al restaurant “Siglo XXI” de Son Bugadelles.

15h 15m.- Sortida cap a Palma.

15 h 45 m.- Aturada al castell de Bellver (Segle XIV) amb vista panoràmica sobre Palma i la seva badia.

16h 45m.- Comiat dels organitzadors i tornada a l’hotel.

17h 30m.- Arribada a l’hotel i acabament de la jornada i de l’encontre.


diariodemallorca.es 13-2-2009 Mallorca será en mayo sede de un encuentro entre aficionados a la gnomónica

7 de febr. 2009

Recorregut embARCA't: "Un moble singular: la llibreria lul·lista"

Recorregut embARCA't: "Un moble singular: la llibreria lul·lista" dirigit per la restauradora Kika Coll.
Patrocina: Govern de les Illes Balears

















El que es fa actualment és:

- neteja de la fusta original del segle XVII, prestatges, arrembador i figures de talla.
- tractament insecticida a tota la superfície de fusta, és més un tractament preventiu, ja que la fusta està en molt bon estat.
-desmuntatge i embalatge de tota la biblioteca.
- l' acabat a la cera, segons època. Per ara no es durà a terme,es realitzarà un cop que es torni a montar.

6 de febr. 2009

Sa Llonja Una fundició de canons durant la guerra de la Independència



El nou llbre d'Àngel Aparicio publicat recentment per Documenta Balear, relata un moment de la història de Mallorca gairebé desconegut.

Durant la Guerra d'Independència la Llonja serví de foneria per a la construcció de canons, fet que provocà nombrosos conflictes i tensions entre els partidaris i detractors d'emprar el monument per aquesta funció.

El llibre descriu totes aquestes circunstáncies, així com les raons que condugueren a transformar la Llonja en foneria i les conseqüències que implicà.

3 de febr. 2009

ARCA demana la recuperació del conjunt hidràulic de l'hort de les Ànimes

ARCA vol que es posi en valor i es recuperi l’impressionant conjunt hidràulic de L’HORT DE LES ÀNIMES, el qual compta amb tres sínies, dos safareigs i un molí aigüer. Es tracta, en definitiva, d’un espectacular sistema d’extracció i aprofitament de l’aigua del subsòl. Representa un dels pocs exemples que queda a la denominada horta d’Avall i al terme municipal de Palma.
L’antic hort de les Ànimes se situa entre la carretera de Manacor i l’autopista de Llucmajor, vora la central tèrmica de Cal Tresorer, entre els rafals desapareguts de Son Malferit, Son Siurell, el camp de Déu i Son Sastre.
Tot i que el seu grau de conservació no és el més adient, encara és un conjunt que pot recuperar-se, si s’actua el més aviat possible. La restauració d’aquest conjunt és important des de punt de vista patrimonial, perquè no podem deixar que un bé d’aquestes característiques es deteriori amb el pas del temps. També és important des del punt de vista històric, perquè representa la important activitat agrícola que es duia a terme en aquestes terres, llavors la seva recuperació i integració dins aquesta nova àrea de serveis, servirà per entendre millor la importància d’aquests sistemes d’extracció d’aigua per al regadiu del cultiu.
ARCA creu que és important que les administracions locals negociïn amb la propietat perquè el municipi de Palma pugui recuperar i preservar un element hidràulic de vital importància per als nostres avantpassats.
MEMÒRIA HISTÒRICA
La documentació que tenim sobre l’hort de les Ànimes és escassa, però ens permet saber que, entre els segles XVIII i XIX, pertanyé a la família Gomila, tot i que la propietat apareix molt fragmentada en diverses peces de terra.
El 1773, pertanyia a Onofre Gomila. La tenia en arrendament l’amo en Pere Duran, per ànnua mercè de 200 lliures, segons dades aportades per Josep Juan Vidal. El rafal formava part del districte parroquial de Santa Eulàlia (Juan, 1978: 417).
El 1817, Bernat Gomila era propietari d’una porció de quatre quarterades de l’hort de les Ànimes, valorada en 1.666 lliures, segons dades procedents del Cuaderno de la riqueza general del término de la ciudad de Palma. Magdalena Gomila tenia una altra peça de terra de dues quarterades de les mateixes pertinences, valorada en 1.000 lliures. Esteve Colubí, propietari del rafal veïnat de Son Molines, de set quarterades, era propietari d’una porció de dues quarterades de l’hort de les Ànimes, valorada en 1.000 lliures. Finalment, Francesc Oleo, propietari d’un molí d’aigua dit Can Font, tenia una porció de cinc quarterades de l’hort de les Ànimes, valorada en 1.000 lliures. Així doncs, segons aquest document, l’hort de les Ànimes tenia un total de 13 quarterades, tot i que, com hem vist, es trobava dividit en diverses porcions (ARM, D-1525: f. 12v, 28v, f. 42).
Segons l’Apeo de 1818, Magdalena Gomila Dusevil tenia dues quarterades de l’hort de les Ànimes, valorades en 1.000 lliures. D’altra banda, Bernat Gomila era propietari, segons sembla, del nucli antic del rafal, amb les cases i un quartó de camp de primera qualitat, valorat en total en 300 lliures. Magdalena Gomila Colubí era propietària de dues quarterades de l’hort de les Ànimes de segona qualitat, valorades en 1.000 lliures. Isabel Gomila posseïa dues quarterades de camp de segona qualitat de l’hort de les Ànimes, valorades en 1.000 lliures, i Damiana Gomila, tres quarterades d’hort de segona qualitat de les mateixes pertinences, valorades en 1.500 lliures. En total, doncs, parlam d’una superfície total de nou quarterades i un quartó, amb cases (ARM, D-1530: f. 108, 109v, 127v).
L’hort de les Ànimes apareix documentat al Padrón general del vecindario del término de la ciudad de Palma, de 1830, segons el qual pertanyia a la parròquia de Santa Eulàlia i era situat entre Cal Tresorer, Son Talió, Son Sastre, la torre d’en Roca i Can Siurell (AMP, 300).
La porció de Bernat Gomila apareix documentada a la comptadoria d’hipoteques de l’any 1850 (ARM, CH-665, f. 61).
L’escriptor Miquel Forteza Pinya, a les seves memòries, parla de l’hort de les Ànimes i d’altres finques veïnades, com Son Sastre, de la qual diu que n’era propietari l’amo en Toni de s’Hort, casat amb Maria Salamanca, la madona.
Recerca històrica: Roberto Fernández