ARCA demana que sigui declarat Lloc Històric els voltants del cementiri de Porreres

Per tant, el polígon industrial previst a l’altre costat de la carretera de Palma, hauria de reservar els espais més propers al cementiri, per a zona verda i commemorativa, amb algun element monumental explicatiu.

Des d’ARCA feim aquesta proposta per respecte al Patrimoni Històric i a les persones assassinades a la guerra civil i amb la pretensió de no oblidar mai uns fets rebutjables i dramàtics, que romanen i han de romandre a la memòria col·lectiva.

Volen construir un polígon industrial junt al cementiri de Porreres, a l’altre costat de la carretera que va a Palma.

Les parcel·les que es volen dedicar a ús industrial i de serveis, ara són terreny agrícola.

L’església que hi ha junt al cementiri, el propi cementiri i la tanca que l’envolta, són elements culturals i històrics de gran rellevància per al poble i per extensió per Mallorca. La Guerra Civil, a més, va deixar episodis tràgics al cementiri i a les seves immediacions que pertanyen a la memòria col·lectiva. Per respecte al Patrimoni, als assassinats a la guerra i per no oblidar uns fets rebutjables, ARCA demana que els terrenys de les immediacions del cementiri de Porreres, siguin declarats LLOC HISTÒRIC i per tant s’impossibiliti la construcció de naus industrials precisament en aquest lloc.

A la reunió de la Comissió de Patrimoni del Consell Insular de Mallorca celebrada el passat dia 15, ARCA va deixar constància d’aquesta postura.

Mai s’ha proposat ni acordat que el monument de sa Feixina honori a totes les víctimes de la guerra civil

ARCA no hagués acceptat un fet així i per tant vol ajudar a desmentir aquesta falsa idea

Sembla que algunes persones han interpretat, al nostre parer erròniament, que el monument de sa Feixina pretendria representar a partir d’ara a totes les víctimes de la guerra civil, però no és cert que des de l’Ajuntament s’hagi proposat que una vegada retirades les frases i l’escut del monument de sa Feixina, aquest passàs a representar un homenatge a totes les víctimes de la guerra civil. Ni Cort ho ha proposat, ni ARCA ho hagués acceptat.

Una vegada retirades les frases i l’escut que s’ha considerat que exaltaven el franquisme, al monument tan sols se li afegirà una placa amb el text següent:
"Aquest monument va ser erigit l´any 1948 en record de les víctimes de l’enfonsament del creuer Baleares, durant la Guerra Civil (1936-1939). Avui és per a la ciutat símbol de la voluntat democràtica de no oblidar mai els horrors de les guerres i les dictadures"

Aquest text sembla que va ser aprovat per unanimitat a un Ple de l’Ajuntament de Palma fa gairebé 10 anys. Per tant el monument recordarà els fets i també suposarà un breu al·legat contra les guerres i les dictadures de manera genèrica.

No obstant, per assegurar que la nostra interpretació és la correcta hem parlat amb la Regidora de Cultura i ens ha confirmat que de cap manera es pretenia res més que llevar els texts considerats d’exaltació al franquisme i afegir la placa esmentada. No es volia englobar a totes les víctimes dins aquest monument, ja que evidentment no es poden sentir representades, ni els represaliats ni les víctimes ni les seves famílies i amistats, entre les quals ens trobam.

També hem parlat amb qualque periodista present a la roda de premsa on es va anunciar la decisió de Cort i ens ha confirmat que fins i tot es va fer una pregunta concreta demanant si es pretenia que el monument també representàs les víctimes republicanes i les representants municipals varen negar aquesta possible interpretació.

En resum, des d’ARCA hem defensat la conservació del monument per no oblidar la història per negra i lamentable que sigui, però comparteix amb Cort que aquest monument no pot ni ha de representar totes les víctimes de l’imperdonable cop d’estat, la guerra civil i la dictadura.

De fet, per restituir a la societat el record de les víctimes injustament tractades i la veritat de la historia que ens ha estat furtada durant tants d’anys, ens agradaria que es crees qualque espai d’homenatge a la nostra ciutat. Fa molt de temps que des d'ARCA venim proposant i compartint iniciatives en aquest sentit. Aquesta proposta no s’ha de interpretar mai com un intent de continuar dividint, si no com demostració de respecte cap a aquelles persones que han estat ignorades i maltractades durant tota la dictadura.

ARCA demana a Cort crear una comissió per a conservar el monument de sa Feixina

Seria important que fos una comissió constituïda per una sèrie de persones que es caracteritzin pel seu sentit democràtic i visió real de la història, a part d'una sensibilitat patrimonial. Dita comissió hauria de determinar de quina manera, ja sigui amb una làpida explicativa o retirant qualque element decoratiu, pot quedar aquest monument contextualitzat i com element pedagògic per a la ciutat, cosa que fa molt d’anys que s’hauria d'haver fet i ARCA ha demanat repetidament.

Les empremtes arquitectòniques i escultòriques a més d’altres detalls de les ciutats ens expliquen el nostre passat.
És evident que l'època negra del franquisme no mereix cap tipus de reconeixement ni exaltació, i és per això que la modificació de noms de carrers o retirades d'estàtues eqüestres del dictador són i han estat necessàries (retirades, no destruïdes). Emperò pretendre netejar el cent per cent dels vestigis seria una equivocació.

Exemple dels camps de concentració.
Podem prendre exemple del recent cas del robatori de l’emblema d’entrada del camp de concentració nazi d'Auschwitz, “Arbeit machts frei”, (El trebell fa lliure) que ha provocat un trasbals i una sensació de profanació per al sentiment col·lectiu de vergonya i dolor pels morts, martiri i humiliacions de totes les persones que hi foren. No es vol que es perdi la lliçó que comporta el cinisme d’aquesta frase a aquesta ubicació.
Ningú no planteja avui esborrar els vestigis dels camps de concentració, al contrari, es volen conservar per no oblidar.

Conservar per no oblidar.
Aquest és el plantejament d'ARCA respecte al monument de sa Feixina. A més en aquest cas concret es va erigir en record de les víctimes de l’enfonsament del vaixell Baleares ja que moriren molts de mallorquins entre els quals una quantitat important eren al·lots que simplement havien estat obligats a enrolar-se. Evidentment, el règim dictatorial va utilitzar la seva inauguració i va destacar el victimisme i l’exaltació pròpies del feixisme.

Conservem una “Fita urbana”
Però hi ha un factor també molt important per a la seva conservació: els monuments com aquests ja son fites urbanes, referències dins les ciutats que ens ajuden a ubicar-nos i a rememorar històries personals.

ARCA impulsa un moviment ciutadà de conservació de monuments i ara el de sa Feixina

Han signat l’esmentat manifest les següents 12 entitats membres del Fòrum Civil de Patrimoni:

Amics del Museu de Mallorca, Amics del Museu Marítim, Amics dels Molins, Amics de s’Arxiduc, Amigos de los Castillos, Arxiu Fotogràfic Andreu Muntaner, ARCA, Societat Arqueològica Lul·liana, ARCA- Llegat Jueu, Domus Templi, Fundació Amics del Patrimoni, Grup d’Estudi de les Fortificacions de Balears

A més han donat el seu suport:

Cambra de Comerç, Club Rotary Ramón Llull de Palma, Portal Forà i Assoc. de Veïnats de Sant Jaume.

Del manifest, que adjuntam íntegre, volem destacar els següents detalls:
“La Ciutat és el llibre obert que explica la història dels grans esdeveniments i la intrahistòria dels milions de fets menors que han teixit les vides i destil.lat les llàgrimes de les persones que hi han viscut.
Per aixó es defensa amb igual entusiasme el que és gros i el que és petit estèticament i històricament. “Allò”-va passar, ens agradi o no- i de tot s’ha d’aprendre¡.

El Patrimoni de la Ciutat no té ideologia. En va tenir quan es feia cada monument però la va perdent amb el temps. Ara ja és una fita, un testimoni silent d’uns fets, d’unes persones que ara -muts- contemplen el pas dels anys i- ¡aquí ve el més important!- el judici de la Història.

Conservam records de Carles V i de Felip II que no ens permetran oblidar què és el centralisme absolutista. Fins i tot lamentam la pèrdua del claustre gòtic de Sant Domingo per molt que tengués relació amb la Inquisió:el desfogament dels qui el destruïren no alleugerà ni un minut el turment dels pobres perseguits.

L’esperit de la Llei de Memòria Històrica no s’encamina a esborrar les emprentes d’una època i d’uns fets il·lícits, sino a restituir la dignitat i la veritat sobre persones represaliades, oblidades, i sobre certs fets.

Més de 40 anys d’història han deixat elements físics en el nostre paisatge urbà que un “savi sext sentit de quotidianitat” s’ha encarregat de desactivar. L’obelisc de la Porta Sta.Catalina sempre havia estat per tothom “sa font de sa plaça” … i l’hem perdut

Ara no hem de perdre també el monument de Sa Feixina.

ARCA demana la conservació del monument de sa Feixina

ARCA sempre ha demanat i demana la conservació del monument de sa Feixina

Si anam destruint, per motius ideològics, els signes del passat, esborram la història, i aquesta s'ha de conservar per no repetir els períodes negres.

El pas del temps despulla els monuments del seu sentit original i passen a formar part de la nostra memòria visual, del nostre paisatge urbà. El Patrimoni, en realitat no té ideologia.

ARCA demana la conservació del monument i considera que és una oportunitat per fer pedagogia a la ciutadania.

La guerra civil ha estat una realitat desgraciada que mai hauria de tornar a passar. Els vencedors varen ser els colpistes, els que no tenien la més mínima legitimitat i les conseqüències, a més de desenes de milers de morts, varen ser famílies destruïdes, pobresa, incultura i dictadura.

Tornar la dignitat a tantes víctimes ignorades i malmenades és imprescindible, però no destruint aquelles fites urbanes que composen el nostre paisatge urbà i que el pas del temps ha fet oblidar a la majoria de la gent el seu significat inicial.

Podem esborrar el rastre de més de 40 anys de història? No, no podem. És més intel·ligent conservar els pocs testimonis que ara queden i fer pedagogia.

ARCA és una entitat conservacionista del Patrimoni. Hem d'intentar veure amb una certa distància ideològica. Repetim, els monuments, el Patrimoni en general no tenen ideologia.

Proposam que el monument de sa Faixina es complementi amb qualque element afegit o placa explicativa que el transformi en un monument a totes les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura.

La major part dels palaus, monuments, elements arquitectònics, arcs de triomf, etc, no suportarien un test basat en els mínims drets humans, ni en la seva construcció ni en el seu destí o significat.

Per tant, hem de veure el simbolisme amb una mica de distància ideològica i atribuir i entendre els altres valors patrimonials que tenen, que no sempre son artístics ni de qualitat constructiva, la major part tenen valor com element històric o de fita urbana formant part del paisatge des de fa desenes d'anys.

A Berlin es conserva un enorme cilindre de formigó declarat monument. Era la proba de càrrega per instal·lar un enorme Arc de Triomf dins el projecte de gran Germània de Hitler. També es conserva a Àustria, la seva casa natal, que ara està dedicada a labors humanitàries i antifascistes i té una placa davant que recorda qui va néixer allà. Precisament per no oblidar.

ARCA continuarà treballant per a que Palma i el conjunt de l'illa de Mallorca no perdin més elements del nostre passat.

ARCA recolza una proposta de l'Associació per a la Memòria Històrica

ARCA vol fer costat a l’Associació per a la Memòria Històrica en la proposta de col·locar una placa en reconeixement a les víctimes que foren afusellades davant la paret del cementiri de Palma durant i després de la Guerra Civil.

Un dels punts que defineixen el pensament d’ARCA és el record històric, les empremtes del passat que recorden una època, independentment del pensament polític. La història presenta diferents etapes, que ens poden agradar més o manco, però que no les podem obviar com a tal i cal tenir-les en compte, per poder entendre millor com és actualment la nostra societat.

ARCA creu que honrar aquestes víctimes, no significa menysprear a les altres. En una societat que es suposa democràticament madura, dialogant i tolerable hi poden conviure amb harmonia diferents opinions i sensibilitats, i no deixar que el nostre passat ens provoqui enfrontaments, sinó que sigui un punt de partida per no cometre les mateixes errades.

ARCA i els símbols

Fa unes setmanes la nostra entitat va demanar la protecció de l’antiga escola de Son Ferriol pel que representa històricament per aquesta urbanització i pels símbols que hi ha a la seva façana. En aquest cas uns escuts de la República fets de ferro forjat, i des d’on es penjava la bandera.

Segons informacions de l’historiador Joan Sans, al seu llibre 75 ANYS D’ESCOLA PÚBLICA DE SON FERRIOL 1925 – 2000 (Edicions Miramar, 2001), sota un dels escuts republicans situat al buc dret de l’edifici, possiblement hi hagi una inscripció que ens recordi que en data de 18 de gener de 1925, el general Miguel Primo de Rivera vingué a inaugurar aquesta escola. Aquesta placa va ésser tapada amb ciment pel batle pedani Joan Vich, devers l’any 1966.

ARCA es partidària de recuperar, protegir i conservar tots els símbols que ens recordin a una època passada, perquè així tindrem símbols que ens descriuran la nostra història d’una forma material. Gràcies a aquest cas, ens han arribat testimonis de veïns, per il·lustrar-nos altres testimonis simbòlics. És aquest el cas del Col·legi Públic de la Soledat, que al seu xamfrà, en la cantonada dels carrers Rosselló i Nadal amb Sant Damàs incorpora un escut de la República fet de pedra.

ARCA, MONUMENTS I MEMÒRIA HISTÒRICA

El que entenem per Patrimoni Històric es refereix a elements monumentals i a altres romanalles que ens parlen , física o intangiblement i amb independència dels seus valors artístics, d’èpoques passades.
La admiració, la satisfacció, la pedagogia i els ensenyaments que els ciutadans extreuen davant els elements (monuments o no) que composen el paisatge urbà entra dins l’àmbit del que es subjectiu i no es pot manipular.
Molts d’episodis, èpoques, persones destacades, o bé lo casolà – el que es “intrahistòric”- composen el conjunt en que haurien d’estar reflectides la major quantitat possibles de fets que han teixit la Ciutat: no hi ha un disseny previ que digui on hi ha d’haver símbols…Més aviat: el que ha passat es manifesta sense un pla previst.
Per aquestes raons ARCA creà, després de cinc segles, la primera associació pública en la que els descendents dels jueus i interessats en la cultura jueva poqueren manifestar-se lliurament i expresar-se en actes, celebracions i memorials.
El mateix s’està intentant fer amb el llegat islàmic: posta en valor dels element deixats per una cultura i una gent.
Dins aquesta línia de pensament les romanalles de l’època franquista surten per ARCA fora d’una valoració política-ni tan sols subjectiva- i entren en la “emprenta d’una época passada”.
Per la mateixa raó que no es destrueixen les obres de la Inquisició, de Felip II (enemic de les nostres llibertats), les dels Borbons( Decret de Nova Planta) o la Inquisició, la malícia intrínseca del franquisme no autoritza a destruir els seus símbols o records.

És ben cert que “el dia després” de la desaparició d’un dictador troba una Ciutat farcida de restes, absolutament desnaturalitzada i invivible visual i anímicament. Així era Berlín després de Hitler, així era Palma després de Franco.
Correspondrà, per tant, a les Comissions esbrinar en cada cas el que es fa tenguent en compte la vàlua, la significació i la sensibilitat dels al.ludits (d’un bandol i d’un altre).

-Els carrers
Que a una ciutat trenta anys després de la mort del dictador encara hi hagi 50 carrers d’una significació partidista és, al manco, desproporcionat en relació al conjunt (és com si dedicassim 50 carrers a oficials de Felip V).
Altra cosa és com es fa el canvi perquè el públic és sensible…a les incomoditats. Suggerim sigui gradual i lògic: recuperació d’antics topònims si es el cas , inclusió de figures inexplicablement oblidades : el Rabí Durán, Jordi Bosch, les Tres Cultures etc.

Noves expressions
En consonància amb el pensament expressat ARCA creu que és de la máxima importància que la Administració o bé associacions particulars promoguin expressions físiques de la época de la República i la repressió posterior. No es compren que no hi hagi làpides als llocs on hi va haver fusellaments o enterraments o pressons.
O, com en el cas de Sa Faxina, un monolit donant” l’altra” interpretació dels fets…