embARCA't: "Els espais Jovellanos: Pollença, Alcúdia i Sineu"

Recorregut embARCA't : “Els espais de Jovellanos: Pollença, Alcúdia i Sineu” dirigit pel biògraf de Jovellanos Emilio Bejarano.

Objetivos: Contribuir a la celebración del Any Jovellanos y recorrer los lugares de la isla visitados por Jovellanos tras su reclusión repasando la valoración que nos deja del patrimonio.
Comentarios: Emilio Bejarano y Gabriel Barceló.

RECORRIDO: Salida de PALMA
Referencias al recorrido que hizo el coche y la comitiva que acompañaba a Jovellanos, Son Salas; Binissalem; Son Pelay; Es Fangar, relativos al paisaje, patrimonio, e historia y a los personajes coetáneos.

POLLENÇA: Convent de Sant Domingo, emplazamiento del palacio Desbrull, Esglèsia de la Mare de Deu, Convent y Esglèsia de Monti Sion, Oratori del Calvari, Plaça Major.











ALCÚDIA: Murallas, y recorrido urbano visitando el Ajuntament, edificios notables, Esglèsia de Sant Jaume. Referencia a la visita que hizo al teatro romano que se halla fuera de la ciudad y a las actividades económicas de la albufera.
Comentario a la visita a la Albufera de Muro. Se deja esta ciudad y referencias a Muro y Roqueta en María, donde el ilustrado hizo noche.




SINEU: Visita de la villa y regreso con comentario sobre Son Forteza de Alaró donde fue a comer Jovellanos a Casa de la marquesa de La Romana y el Pont d’Inca por donde regresó Jovellanos.

Antes de cerrar el recorrido, se recuerda que Jovellanos también fue invitado a visitar Gaudens de los Salas. Desde Allí pasó a Algaida para ir al monte de Randa donde visitó el eremitorio de San Honorato, el Santuario de Nuestra Señora de Gracia y la aldea de Randa. De regreso en Llucmajor, Jovellanos se enteró del fallecimiento de su gran amiga la condesa de Montijo.

embARCA't: Els espais Jovellanos: Valldemossa, Deià Sóller"

20-12-2008

Recorregut embARCA't "Els espais Jovellanos: Valldemossa, Deià i Sóller" dirigit pel biògraf de Jovellanos Emilio Bejarano

Patrocini: Govern de les Illes Balears, Conselleria d'Educació i Cultura, Direcció General de Cultura.

A la finalidad general de dar a conocer la historia, geografía y cultura de Mallorca, se añade en la celebración del Any Jovellanos, el objetivo de recuperar algunas de las excursiones y salidas que realizó Gaspar de Jovellanos al final de su destierro y cautiverio al que estuvo sometido por el gobierno de Godoy durante el reinado de Carlos IV.

RECORRIDO: Salida de PALMA por la Puerta de Jesús.
A lo largo del recorrido comentarios jovellanistas y relativos al patrimonio natural y la historia, con referencias a la figura de Jovellanos.
VALLDEMOSSA: La Miranda de la Cartuja
Comentarios biográficos y geográfico culturales relativos a la figura de Jovellanos.
Quinta de Son Galcerán y torre de vigia.
Son Marroig.

SOLLER : Barriada de Can Tamany, lugar que rememora el episodio de les valentes dones de Sóller del 11 de mayo de 1561.
Alto en el puente de torrent Mayor de la carretera de desvío de Palma al Port, a fin de contemplar el paisaje del valle cercado por las montañas. Convento de los Sagrados Corazones: Visita a la imagen del Cristo, el claustro y la lápida que recuerda el enterramiento del corazón del Obispo sollerense Bernat Nadal. Font de S’Olla. Uno de los sistemas de abasto de agua para riego del valle y fuente de energía en su tiempo para el mayor conjunto de molinos del término. (Se abandona la visita a esta fuente por el copioso caudal de agua que lleva el torrente).
Parroquial de San Bartolomé, plaza de Sa Constitució, y la lápida de constitución de la Universitat de lavilla con carácter independiente de los señoríos de los Condes de Ampurias y los señores de Bearn.

Recorrido por el trazado antiguo del pueblo: calles Pastor, Murta, Cristofol Pizà y Rectoria, aquí Visitamos Can Verí y la Rectoria. En esta, Jovellanos visitó a Pere Gamundí, personaje excepcional en la historia de Mallorca:
... fuimos después a la del párroco, Pedro Gamudí..., este digno eclesiástico, que es aseada y cómoda, sobre todo, su cuarto y estudio, con una pequeña pero escogida librería, cuyos autores preferidos indicaban bien la razón por qué el vulgo teológico y morralista susurraba que es jansenista, cuya tacha sólo quiere decir que estudia en las fuentes teológicas con aquella justa crítica, que por desgracia hace falta todavía para purgar el estudio teológico de las heces que quedan en él de escolásticos y casuistas.
Calles de sa Mar, Romaguera, Plaça del Teixidors, para ir hacia Sa Font d’en Villalonga, objetivo que se abandona por lo avanzado de la mañana. Tomamos el Carrer Victoria 11 de maig para recorrer lo que era el Soller del siglo XVIII, y ver las posadas de Balitx y Montcaire. Este último un palacete del siglo XVIII, arquitectura de transición del barroco al neoclásico. Lugares donde residían los señores de las citadas posesiones y allí sacaban a la venta los productos de sus propiedades.
Iglesia de la Sang y Hospici.
Carrer de sa Lluna, casa de la Luna, típico edificio del siglo XV. El contrapunto es Can Prunera, edificio modernista, fuera de lo que es el estilo del Soller que visitó Jovellanos. Can Prohom se muestra por ser la posada de los propietarios de la Serra con estructura barroca civil propia de la arquitectura de Mallorca del siglo XVIII.
Cierre con alto en la plaza de la Constitución, para tomar tomar la calle que era la antigua salida del pueblo para tomar el camino de Palma. Breve alto en la Casa del Obispo Nada.

Regreso con Referencias al barrio del Port, lugar que Jovellanos visitó en su despedida de Mallorca donde toma el correo del Patrón Pieras, y dado que tienen que retrasar la salida

Les coves de Bellver, breu descripció

Recorregut embARCA't Els espais Jovellanos: El Castell de Bellver
dirigit per l'investigador Pedro Galiana Veiret el 18-10-2008

Les coves de Bellver són una única i gran excavació realitzada a principis del segle XIV per treure marès per a la construcció del castell i possiblement per altres construccions, aquesta cova es va conservar sense grans alteracions fins al mes de febrer de l’any 1937.
Per la forma de picar i les empremtes deixades per l’eina que usaren, es dedueix que començaren per la part superior i es va anar davallant per fugir d’un estrat de pedra rodona que era molt mal de picar i no era útil. Es va utilitzar el mateix tipus d’eina amb petites variants, aquesta era una escodra medieval de la qual l’any 1940 es va trobar la meitat d’una que s’havia romput per l’ullal i l’havien deixada per entre el picadís, acabava en punta i era semblant a un picassó, la qual es podrà veure al museu del Castell i n’hi ha una igual però sencera en el museu arqueològic d’Alacant.

Crida l’atenció la gran extensió d’aquesta excavació, té una superfície orientativa d’uns 30.000 m2, la qual triplica la del castell, uns 250 m en la part més llarga per uns 200 en la més ampla; supera en molt la projecció del castell i està a una profunditat que oscil·la entre 35 i 68 metres. Va ser realitzada de forma molt irregular, sense aprofundir per treure el marès existent, per la qual cosa la seva altura era sorprenentment baixa, ja que segons les dades que avui tenim, oscil·lava entre 1,50 i 2 ,80 m, la qual cosa fa suposar que la seva finalitat, a més de pedrera, molt bé pogué ser per facilitar l’evacuació dels habitants del castell en cas de setge. Recordem que 20 anys abans Jaime II va haver de fugir del Palau de Perpinyà pel clavegueram, per la qual cosa és molt probable que quan va fer construir el castell, també preveiés una via per on poder fugir, ja fora a través d’una poterna o simplement per tenir la certesa que, excavant un pou es podrien escapar al bosc i pel torrent del Mal Pas arribar just devora el port medieval de Palma, Porto Pi, des d’on poder fugir amb vaixell.
La descripció més antiga que s’ha trobat de la cova, és la referència que en fa Jovellanos, el qual durant el seu captiveri al castell de Bellver entre els anys 1802 a 1808, la descriu com ”La tenebrosa caverna de donde se sacaron todos sus sillares y cuya negra boca que respira al mediodía pone grima a cualquiera que se le acerca”. Seixanta anys després, l’any 1867, va ser explorada exhaustivament per l’escriptor i periodista Miquel Bibiloni Corró, qui també va estar pres en el castell per motius polítics i va cercar amb molt interès la famosa i suposada galeria que deien que comunicava amb l’Almudaina, sense cap resultat positiu ni trobar res d’interès. Tretze anys més tard, el 1880, l’Arxiduc Lluís Salvador, tan exhaustiu en les seves descripcions, tan sols ens diu que “estas cuevas eran bastante desconocidas porque tienen las entradas casi obstruidas”, la qual cosa ens indica que no li varen merèixer cap interès.

La documentació més interessant que s’ha trobat durant la investigació, ha estat l’existent en l’Arxiu Històric Militar de Mallorca. La primera referència du data del mes d’octubre de l’any 1935 i està motivada per la necessitat que tenia l’exèrcit de disposar d’un dipòsit protegit per emmagatzemar gasolina per a la defensa nacional, motiu pel qual el Capitá d’Enginyers Juan Font Maymó, va realitzar el primer croquis que s’en té, en el qual es pot veure que coincideix amb les descripcions dels abans esmentats escriptors; a resultes d’aquest estudi es va fer un projecte amb 4 solucions que no es realitzaren.
El mes de febrer de l’any 1937, en plena guerra civil, començaren les obres per a la seva habilitació com a dipòsit protegit per emmagatzemar gasolina i 5 mesos després, el juny es va ordenar la seva habilitació com a magatzem de material de guerra, municions d’artilleria, bombes d’aviació i mines submarines. Per raons de seguretat es va aixecar un mur doble d’1,20 m de gruixa per separar els dos recintes de la mateixa cova i a partir de llavors ja foren dues coves independents. Aquestes obres i el camí d’accés pel bosc foren realitzades pels presos polítics de la guerra civil, que estaven reclosos al castell de Bellver.

Espai exterior
Sobrepassat el Castell, el seu aparcament i la barrera d’accés al recinte, al costat del camí trobam l’edifici projectat com a sala de suboficials, el qual va ser usat com a cos de guàrdia, i actualment, després de la seva reforma és l’oficina del magatzem municipal, utilitat que ara té la cova superior.
A continuació tenim l’esplanada superior, que va ser construïda l’any 1937 amb els enderrocs resultants de l’excavació de la part superior de la cova per convertir-la en polvorí.

A la dreta de l’esplanada, sobre una pareteta es pot veure la base de l’asta de la bandera i enfront, el repeu de la garita del sentinella. Just darrera hi ha l’edifici projectat com a cos de guàrdia i després usat com a vivenda del capità, el qual es va haver de construir perquè els soldats de servei no podien estar dins la cova a causa dels gasos dels barrobins que cada horabaixa feien explotar.
A la dreta de l’esplanada s’obre la trinxera d’entrada a la cova superior, la qual va ser excavada en la muntanya l’any 1937.

La cova superior

Davant nosaltres tenim les portes blindades de la cova de dalt, la menys interessant de les dues a causa de les alteracions que ha sofert. Aquesta cova va ser usada com a polvorí de l’exèrcit durant trenta anys, des del 1937 fins al 1967, les portes tenen 9 mm de gruixa i foren construïdes l’any 1941 pels prestigiosos Tallers Garí. Damunt aquesta porta hi ha un detall interessant, sobre una biga hi ha un envà triangular, és el vestigi de l’antiga entrada a la cova abans de fer les obres i es pot observar que està al mateix nivell del bosc, pel croquis del Capità Font sabem que tenia aproximadament 1 m d’altura per uns 2 m d’amplada.
En el seu interior, a quasi 7 m de distància, trobam una altra porta de dues fulles, és de fusta i està folrada de planxa. L’espai existent entre ambdues portes forma un atri d’arcs apuntats i en les seves parets es poden veure les marques deixades per les escodres usades pels trencadors l’any1937, molt distintes de les que trobarem a l’interior, a les parets laterals i al sòtil de la cova, que en gran part són originals. Les eines usades l’any 1937 foren escodres porrerenques, mentre que a la resta de tota la cova, es va usar l’eina punxeguda de la qual abans hem parlat; en el sòtil d’aquest atri, devora un llum, es poden veure les marques deixades pels dos tipus d’escodres usades.

La cova superior l’any 1937 va ser pavimentada, electrificada, reforçada y distribuïda en 12 molls comunicats per un vial i ramals d’enllaçament. Allà s’hi va emmagatzemar material de guerra rodat, projectors, grups electrògens, armons d’artilleria, avant-trens, projectils i els seus accessoris, baines, embalatges, material de selleteria, recanvis, diversos i ferralla.

En els laterals de les dues coves es poden veure clarament els dos nivells del trespol, l’original i el que va ser excavat l’any1937 per donar-li major altura i regularitzar-lo. Són visibles els vestigis dels barrobins i els de les seves explosions. Crida l’atenció la forma tan capritxosa i irregular com es va picar el marès, sense seguir la direcció de l’estrat per facilitar l’extracció, aquesta circumstància no es veu a cap altra banda. Les pedreres de la superfície del bosc i la de Portals, que són coetànies, estan tallades regularment amb formes geomètriques i escairades per treure peces cúbiques regulars.

La cova inferior
La cova inferior, com s’ha dit, des de l’any 1937 va ser utilitzada com a dipòsit protegit, per emmagatzemar 2.020.000 litres de gasolina en dipòsits de 10.000, 15.000, 20.000, 25.000 i 50.000 litres, a més de bidons de 250 litres que estaven allotjats en espais tallats en grada avui visibles. Així mateix, quatre anys després, CAMPSA hi tenia 29 dipòsits enterrats a l’esplanada inferior, que s’havia construït amb els enderrocs resultants de l’excavació d’aquesta cova, en la qual, actualment hi ha el picador de la Policia Local Muntada.
Aquesta cova és la més interessant perquè és la que es conserva en un estat més semblant a l’original, ja que en gran part sols es va excavar el seu trespol per donar-li major altura, diferència que es pot observar en els laterals.

A poca distància de la seva entrada hi ha el que sembla un perillós habitacle elevat, al qual es puja per una escala sense barana, el risc està en intentar entrar-hi, ja que el seu paviment està uns 80 cm per sota el nivell de la porta, cosa que no es veu per falta de llum i certs reflexos que enganen. En el seu irregular interior, a l’esquerra hi ha enderrocs consolidats que foren abocats per un forat del sòtil i al fons, un enderrocament que deixa al descobert els estrats superiors, la qual cosa ens indica que no es tracta de cap recinte habitable, sinó d’un mur de sustentació del sòtil per prevenir altres despreniments com els que aviat veurem.
Uns 50 m després, a la part superior del mur doble que separa les dues coves, es pot veure una obertura tapiada, es va condemnar amb la finalitat d’aïllar completament les dues coves per raons de seguretat.

A la part esquerra de l’itinerari de visita es pot apreciar la grandiositat d’aquesta cova, sense cap columna central per a la seva sustentació. Segueix cridant l’atenció la forma tan irregular de tallar les peces de marès i es pot veure com l’excavació va davallant per fugir de l’estrat de pedra rodona.
A uns 150 m de l’entrada, a l’esquerra de l’itinerari es pot veure un dels dos pilars construïts pels militars per reforçar el sòtil sota el castell, i a la dreta, en terra es pot veure una placa de llautó amb el plànol de la cova gravat i la silueta del castell, i damunt, un pèndol penjat del sòtil, el qual ens indica que ens trobam sota la vertical del centre del pati d’armes.
Just davant la placa, tenim l’aljub on s’hi podien emmagatzemar unes 20 tones d’aigua, i entre els dos, on actualment està fosc i barrat a les visites, la cova s’endinsa formant tres recintes: un d’uns 80 m de longitud a la que dóna l'obertura reixada de comunicació amb la cova superior, una altra d’uns 120 m en estat molt natural, i una tercera d’uns 60 m de parets laterals d’obra.

Continuant el recorregut senyalitzat, just passat l’aljub, a la dreta hi ha un ampli recinte d’uns 100 m de profunditat i davant, es pot veure la zona enderrocada, també els dos pilars construïts per l’Ajuntament l’any 1992 per reforçar el sòtil.
El primer enderrocament es va produir a principis dels anys setanta, es repetiren el 1976 i als voltants de l’any 1985. La causa dels despreniments va ser la falta de consistència de l’estrat de pedra rodona i grava que hi ha damunt. Aquest enderrocament precisament es troba sota la projecció de la torre de l’homenatge del castell, per la qual cosa es va haver de reforçar amb els esmentats pilars. En alguns llocs del sòtil es poden observar les pedres rodones i la grava rogenca que va quedar al descobert i de la qual ens parla Jovellanos, hi ha part d’un cotxe que va resultar afectat pels despreniments i es diu que sota les grans roques n’hi ha altres dos que quedaren sepultats, dels molts que aleshores hi havia en ser retirats per la grua municipal.
A les parts més profundes dels recintes d’aquesta cova existeixen nombrosos grafits de distintes èpoques des del segle XV.

La gran galeria

A la part més baixa d’aquesta cova hi ha l’entrada a la gran galeria, que té 290 m de longitud i va ser construïda l’any 1941 sota la direcció de l’enginyer de mines Enrique Cabellos Avilés amb la finalitat de ventilar la cova i es va convertir en la seva segona entrada. Té una secció mitja d’1,80 m i una altura d’uns 2 m. Estava projectat que per ella passassin les canonades de transvasament de combustible des del port, les del subministrament dels vaixells i d’una estació de distribució terrestre a construir a Son Armadans. Uns 9 m abans d’arribar al final de la galeria, trobam un forat en el sòtil, és el fons del “pou del dimoni”, un avenc que té el coll al bosc.

A la dreta d’aquesta part de la cova, que amb tota probabilitat va ser excavada per fer la galeria l’any 1941, es poden veure la cara d’un querubí i unes bases de làpides efectuades per algun treballador que fora escultor.
Fins aquest punt baixava una canonada de 40 cm de diàmetre per a l’extracció de l’aire mitjançant un ventilador centrífug que actualment està a l’exterior, igualment es poden veure les mènsules per subjectar-la al sòtil.

L’ús militar d’aquestes coves es va prolongar fins l’any 1967, en què foren retornades a l’Ajuntament, el qual era el seu titular des de l’any 1931, en què per intercessió del polític Alexandre Jaume havien estat entregades a la Ciutat pel govern de la Segona República.

Llegendes i misteris
Aquestes coves, donat el seu desconeixement i el misteri que les envolta, han estat objecte de llegendes, històries fantàstiques i falses suposicions, vegem les dues més interessants.
Ha estat creença popular, que hi havia una galeria subterrània que les unia al Palau de l’Almudaina, de la qual no hi ha cap evidència, la seva possibilitat és molt improbable, ja que a més d’haver de creuar el que era l’antic cau de La Riera fins al segle XVII, un gran tram hauria d’haver transcorregut a poca distància i sota el nivell de la mar i s’hagués inundat. Jovellanos la va cercar sense resultat, i amb més insistència l’abans esmentat Miquel Bibiloni Corró, també l’haguessin descobert els militars que necessitaven sortides a l’exterior per ventilar la cova, i també s’ha investigat darrerament sense cap resultat positiu, arguments que obliguen a descartar la seva existència i deixar-ho com una llegenda.
Es deia que la cova de Bellver va ser la morada de la Bruixa Joana, cosa que tampoc s’ajusta a la veritat, si bé aquesta bruixa sembla que va existir, vivia en una cova la qual ens descriu Jovellanos i Mossèn Antoni Maria Alcover l’esmenta en dues de les seves rondalles. Està a poc més de 500 m al sud del Castell, a l’altra banda del cau del Torrent del Mal Pas, en un paratge que conserva el topònim de Sa Cova.
El que sí constitueix un misteri, és on es va col·locar tan gran quantitat de marès, com podrien treballar aquells homes i dones, dins tan gran i complicada cova. Moltes foren les dificultats que hagueren de vèncer: la il·luminació, sabem que utilitzaven llums d’oli, però la seva potència lumínica resulta insuficient per enllumenar-la; la gran humitat i la falta de ventilació, la qual cosa, per la distància que hi havia fins l’exterior i l’angostura de les boques, feia que aquell aire viciat difícilment fora respirable per aquelles persones que realitzaven un treball tan pesat, i moltes incògnites més que deixam a la imaginació del lector.

Text: Pedro Galiana Veiret

EmbARCA't: Palma a l'obra de Jovellanos

Dia 25, dissabte, recorregut embARCA't "Els espais Jovellanos: Palma", dirigit per Margalida Castells.

Article publicat a DIARI DE BALEARS 5-9-2008

Gaspar Melchor de Jovellanos (1744-1811) va ser empresonat a l’illa deMallorca entre 1801 i 1808. Bona part de la seva estada, del 5 de maig de 1802 al 19 de març de1808, la passà entre els murs del Castell de Bellver. Per combatre la soledat de la reclusió, Jovellanosva escriure cinc cartes sobre l’arquitectura gòtica deMallorca, dedicades a Bellver, la Llonja, la Seu, Cort i els convents de Sant Francesc i Santo Domingo de Palma.El destinatari d’aquestes cartesera el seu amic, historiador i acadèmic Juan Agustín Ceán Bermúdez (Gijón, 1749-Madrid, 1829), qui aleshores treballava en l’edició del llibre pòstum d’ Eugenio Llaguno Noticias de los Arquitectos y la Arquitectura de España.
Va escriure els textos amb l’ajuda d’uns binocles i set corresponsals que li proporcionen totes les dades,manuscrits procedents dels principals arxius de l’illa i les obres d’erudits i historiadors locals. El seu secretari, ManuelMartínez Marina, i l’escultor i pintor mallorquí Francesc Tomàs feren els plànols i dibuixaren els edificis. L’autor volia valoritzar l’Edat Mitjana i descriure de manera fidel la història cerimonial i monumental: a les cartes hi sovintegen cites documentals, epigràfiques i bibliogràfiques que en conjunt construeixen una descripció històrica molt exhaustiva; sovint inclou reflexions diverses sobre art, urbanismei, en menor mesura, política, i també s’hi veu un punt de vista romàntic que l’allunya del seu passat il·lustrat. En primer lloc Jovellanos va convertir la seva presó en font d’estudi: l’any 1805 va redactar la primera carta, Descripción panorámica del castillo de Bellver (la ciudad y la bahía de Palma), i a continuació Descripción histórico-artística del castillo de Bellver. Hi reinvindica la conservació del monument i dedica belles paraules a la fortalesa palau que va començar a construir Jaume II. També parla de la Llonja (2) en la primera carta, on descriu els seus elements artístics i, per la seva formació il·lustrada i neoclàssica, ressalta la sobrietat i la distribució harmònica de la decoració, les proporcions regulars de l’edifici i la finura dels elements ornamentals gòtics, com la balustrada que corona l’edifici i les columnes helicoïdals. A la Descripción histórico-artística de la Lonja de Palma (1806-1808) va traçar la història de l’edifici i la seva fàbrica, va fer referència als plets de l’arquitecte Guillem Sagrera amb el Col·legi de Mercaders, va recordar la riquesa del comerç mallorquí a l’edat mitjana i va lamentar la seva decadència amb el descobriment d’Amèrica l’obertura de la ruta portuguesa de les espècies. De fet, redescobreix el valor històric i artístic de l’edifici, que en aquell temps era emprat com a saló de balls de carnestoltes. Aquesta carta es va editar per primera vegada pel Reial Consolat de Mar, l’any 1812, amb el títol de Carta históricocritica sobre el edificio de la Lonja de Mallorca, amb quatre calcografies de Francesc Jordà sobre dibuixos de l’arquitecte IsidreVelázquez corresponents a les façanes est i nord, la planta i un tall de l’interior. Va descriure l’exterior de la Seu (3) a la primera carta,però a Descripción de la Catedral de Palma (1807-1808) explica la història de la construcció de l’edifici, repassa les portades i l’interior del temple, realitza comentaris artístics i adjunta algunes il·lustracions.
L’aspecte més negatiu de la Seu segons Jovellanos era la ubicació del cor, que rompia la perspectiva interior. Posteriorment, a la Disertación sobre el traslado del coro de la Catedral de Palma (1811) es contradiu amb aquesta crítica i es mostra conforme amb la ubicació. Va fer referència també al Palau de l’Almudaina (4), però com altres autors en va destacar la seva manca d’unitat estilística i regularitat; indicà que l’antic alcàsser musulmà per alguns era considerat d’origen romà, i que a més de ser reformat per Jaume II per fer-lo residència reial havia patit diverses reformes al llarg del temps.
En el text Memoria sobre las fábricas de los conventos de Sto. Domingo y S. Francisco de Palma (1806-1808), va fer una descripció historicoartística de dos dels convents més importants de Mallorca.
A l’ara desaparegut convent de Santo Domingo (5) –esbucat el 1837– també hi fa al·lusió a la primera carta. En ressaltà que fou un dels primers convents que es varen construir a Mallorca i que entre els seus arquitectes hi participà Jaume Fabra, qui també treballàa la Catedral de Barcelona. Va descriure els dos claustres del convent –el petit i el gran, ambdós amb arcs apuntats–, la porteria i també l’església, d’una sola nau amb bella volta de creueria aixecada sobre esveltes columnes, un presbiteri semicircular. Va criticarl’estil churrigueresc de la capella del Roser remodelada per fra Albert Borguny a principis del XVIII, estil que detestava, i en va criticar també els detalls barrocs.
Jovellanos va ser alliberat arran del motí d’Aranjuez, que va tenir lloc el 17 demarç de 1808. Un cop alliberat, entre el 21 d’abril i el 19 de maig, va visitar la cartoixa de Valldemossa, va realitzar un recorregut per les principals poblacions i monuments de l’illa i va contemplar de primera mà els edificis gòtics de Palma que coneixia per referències. El mes d’abril, la Sociedad Económica de Amigos del País del Reino deMallorca el va nomenar soci de mèrit, i el dia 7 demaig Jovellanos va assistir a la sessió en què es va fer efectiu aquest nomenament. També va rebre un homenatge a Cort (6). Pocs dies després, el dia 19 de maig, Jovellanos abandonava l’illa en direcció a Barcelona. L’any 1891 va ser declarat fill adoptiu de la ciutat de Palma.
A la primera carta fa breus comentaris de diverses esglésies i convents, com Santa Eulàlia (7), l’estil gòtic de la qual considera comparable amb una catedral. De l’església de Sta.Magdalena (8) en va destacar la capella i el sepulcre de la beata Catalina Thomàs, pagada pel cardenal Despuig, de línies neoclàssiques. En canvi, es va mostrar crític amb la decoració barroca de l’església de Montision (9), que considerava «afeada con garambainas modernas». En canvi, va lloar l’arquitectura gòtica de l’església i el convent de Sant Francesc (10); ressenyà la història de la seva construcció, va esmentar que un llamp en va arruïnar la façana primitiva i va descriure la portada principal, de 1621, amb escultura de Francesc deHerrera i situada entre el manierisme i el barroc.
L’any 1813, les cartes foren editades en cinc volums sota el títol Memorias histórico-artísticas de arquitectura.

Margalida Castells

JOVELLANOS A MALLORCA (I): VALLDEMOSSA

Article publicat al SUPLEMENT DE CULTURA DEL DIARI DE BALEARS / NÚMERO 375 / 13 DE SETEMBRE DEL 2008
Gaspar Melchor de Jovellanos (1744-1811) fou empresonat a l’illa de Mallorca entre 1801 i 1808. Entre març del 1801 i maig del 1802, va romandre a la Cartoixa de Valldemossa, que ara rememora els doscents anys de l’estada de l’escriptor i jurista il·lustrat que conreà gairebé tots els gèneres literaris poesia, teatre, assaig, discursos, escrits econòmics, artístics, jurídics i polítics– i propugnà una educació popular, oberta i gratuïta per a tots i totes; demanà l’abolició de la tortura; defensa que les dones entrassin a les Societats Econòmiques; reclamà la democràcia i contribuí a la reformade les Corts i a la redacció de la Constitució de Cadis del 1812. Amb només 23 anys, fou nomenat Alcalde del Crim de la Reial Audiència de Sevilla i el 1774 fou ascendit a Oïdor de l’Audiència. Col·laborà en la creació de la sevillana Societat Econòmica d’Amics del País, de la qual arribà a ser el secretari. A Sevilla va escriure els seus primers poemas amorosos, amb el pseudònim de Jovino. L’any 1778 es traslladà a Madrid com alcalde de Casa y Corte, relacionantse amb Goya, pintor de la Cort, qui li va pintar un parell de retrats. Durant aquest període accedí a la Real Acadèmia de la Història i a la Societat Econòmica de Madrid. Reclamà millores en el comerç, l’explotació minera i les vies de comunicació, redactà l’Informe sobre la Llei Agrària, on criticava els privilegis del clergat i de la noblesa i defensava la lliberalització del sòl, i la Memoria para el arreglo de la policía de los espectáculos y las diversiones públicas, on parlava del mal ús que els magistrats feien de les lleis. El 1780 fou anomenat Conseller de les Ordres Militars d’Alcántara. El 1790 Floridablanca el nomenà subdelegat de la situacióminera d’Astúries; el 1794 fundà a Gijón el Real Institut de Nàutica i Mineralogia, per formar els treballadors. El 1797, sota el regnat de Carles IV i amb Godoy com a Ministre a la Cort, fou nomenat Ministre de Gràcia i Justícia, càrrec que ocupà nou mesos ja que va ser cessat per desavinences amb l’església, en intentar renovar el Tribunal de la Inquisició, els estudis universitaris i la justícia. Tornà a dedicar-se a l’Institut que havia impulsat, emperò Godoy manà espiar-lo. El mes de març del 1800 es va publicar la traducció a l’espanyol d’El contrato social de Rousseau, on s’enaltia la seva persona i es criticaven alguns ministres del govern. Tot i que l’asturià va escriure el rei intentant suavitzar la situació, no va poder alliberar- se de la mà de Godoy: el 13 de març de 1801, fou apressat, acusat de tenir llibres prohibits per la Inquisició, i portat a Mallorca, sense acomiadar-se de familiars i amics, sense llibres ni papers.
En arribar a Mallorca, el portaren davant del capità general Juan Miguel de Vives, qui va disposar empresonar-lo a la Cartoixa de Valldemossa, on alesmores residien uns cinquanta monjos, que el varen rebre amb gran hospitalitat. El prior de la Cartoixa, fra Miquel Pascual va demanar permís a la Cort per deixarlo sortir a passejar pels jardins, autorització que va ser concedida. L’asturià es va començar a relacionar amb artistes, historiadors i erudits mallorquins com Bru deMontaner, Joan Baptista Capó i Manuel Bayeu. Va ordenar la biblioteca delmonestir i hi va aportar alguns volums. També aportà diners per a la construcció de l’església, donà almoines als habitants necessitats de Valldemossa i ajudà els joves a estudiar. Amb l’ajuda del monjo encarregat de l’herbolari del convent, estudià botànica i començà el Tractat de Botànica Mallorquina. En aquell any a Valldemossa també va escriure Memoria sobre educación pública o tratado teóricopráctico de enseñanza, en la qual fa una recopilació de les seves idees sobre l’educació i la formació, que considerava la font de tot progrés social i personal. A la Cartoixa va escriure alguns poemes, com Epístola a Posidonio, i les representacions al rei Carles IV, dues cartes en les que reclamava la seva innocència, emperò aquestes missives no van arribar mai a lesmans de Carles IV. El 1802, el ministre Caballero ordenà traslladar-lo a un lloc més aïllat, ja que va trobar que gaudia de massa llibertat: fou enviat al Castell de Bellver.
Margalida Castells




JOVELLANOS A MALLORCA (i II): EL CASTELL DE BELLVER
Article publicat al SUPLEMENT DE CULTURA DEL DIARI DE BALEARS / NÚMERO 379 / 11 D’OCTUBRE DEL 2008
Com es considerà que Jovellanos gaudia de massa llibertat a Valldemossa, les autoritats decidiren el seu trasllat al Castell de Bellver, on va restar aïllat i incomunicat a partir del 5 demaig de 1802. La vigilància era constant i,amés, li varenrequisar tota ladocumentació que havia escrita a la Cartoixa. La primera etapa en el castell va ser molt dura per a l’empresonat, ja que es trobava bastant delicat de salud i com empitjorà, per prescripció mèdica el deixaren pujar a la terrassa del castell a prendre l’aire i també banyar-se a Cala Major. Després el deixaren passejar pel bosc circumdant, comunicar-se amb la seva família i escriure el testament. Va ser a partir de l’any 1804 quan el presoner va començar a gaudir d’una major llibertat, ja que els guardians varen anar disminuint la severitat amb què el tractaven i li disposaren una habitació per a dormir i treballar, una sala per menjar i cambres per al seu majordom Domingo García de la Fuente, el seu secretari Manuel Martínez Marina, el cuiner Ramon de la Huerta i el servent Juan Malleu. Aquests últims podien entrar i sortir del castell, rebre i enviar cartes. Des de 1806 li va ser permès relacionar-se amb estudiosos, erudits i aristòcrates mallorquins, menjar amb alguns guardians, convidats i a vegades amb el governador. Gràcies al sou de ministre que conservava tenia coberts de plata, quadres, gravats i llibres. Va llogar les cases de Son Fornari a Miquela Fortuny, per passejar, gaudir de la mar i fer el que li agradava més: llegir, especialment Ciceró i la Bíblia. Encarregà llibres, diaris i revistes a Barcelona, Madrid i França; demanà en préstec manuscrits i edicions antigues; enquadernava llibres, i si no podia els enviava al convent dels Caputxins perquè els hi lliguessin.
Per combatre la soledat de la reclusió, començà a escriure cartes al seu amic, l’historiador i acadèmic Juan Agustín Ceán Bermúdez (Gijón, 1749-Madrid, 1829) qui alesmores treballava en l’edició del llibre pòstum de Eugenio Llaguno, Noticias de los Arquitectos y la Arquitectura de España, i concretament li parlava de l’arquitectura gòtica deMallorca. Jovellanos va descriure des del Castell, amb l’ajuda d’uns binocles i set corresponsals que li proporcionaven totes les dades, manuscrits, llibres i edicions que necessitava, el Castell de Bellver, La Llonja, La Seu, Cort i els convents de Sant Francesc i Sant Domingo de Palma. Aquestes cartes foren posteriorment publicades sota el títol de Memorias histórico-artísticas de Arquitectura.
Mentre Jovellanos continuava empresonat a Bellver, la situació a la Península era tensa. El 1808, el poble d’Aranjuez assaltà el palau de Godoy i el rei abdicà en el seu fill Ferran VII. La primera acció de Ferran va ser alliberar tots els presos polítics, inclòs Jovellanos. Aquest va rebre una carta del rei anunciantli la llibertat, cosa que no li va agradar del tot perquè Jovellanos pensava que havia de ser jutjat per poder demostrar la seva innocència. Tot i això acceptà la llibertat i va tornar a Astúries després de visitar novament la Cartoixa de Valldemossa, alguns pobles de Mallorca i rebre alguns reconeixements i homenatges per part de les institucions illenques.
Ja a l’etapa final de la vida, va acceptar ser representant a Astúries de la Junta Suprema Central, constituïda a Aranjuez. Allà proposà com a forma de govern un Consell de Regencia temporal fins la convocatòria de les Corts, per oferir a Ferran VII com a rei. També va assistir a la Isla de León, Cadis (ara San Fernando), on s’intentava renovar la Constitució i es volien formar dues cambres, però en aquest cas els absolutistes es varen imposar i sols se’n va constituir una. Allà Jovellanos va demostrar la seva disconformitat amb algunes idees recollides per les Corts de Cadis, com el sistema de sobirania nacional, el carácter democràtic que varenadoptar i la idea de fer una nova Constitució. Jovellanos va morir tornant de Cadis, el 27 de novembre de 1811, a Puerto de Vega, Astúries.
Margalida Castells

embARCA't "Els espais Jovellanos: el Castell de Bellver"

Recorregut embARCA't "Els espais Jovellanos: El castell de Bellver" dirigit per l'investigador Pere Galiana.

Imatge: Monument a Jovellanos a Bellver


Patrocini: Govern Balear, Conselleria d'Educació i Cultura, direcció General de Cultura

embARCA't:"Els espais Jovellanos: La Cartoixa de Valldemossa

Recorregut embARCA't "Els espais de Jovellanos: la Cartoixa de Valldemossa" dirigit per la professora de la UIB Concepció Bauzà de Mirabó.

Imatge: La Torre dels Hostes de la Cartoixa de Valldemossa, on va ser empresonat Jovellanos