30 de set. 2011
Les declaracions del Conseller Company sobre es Guix són inacceptables i alarmen a ARCA
3 de juny 2010
ARCA CELEBRA LA PROTECCIÓ DES GUIX
ARCA celebra la decisió on la majoria dels grups polítics han estat coherents i han apostat per preservar un espai emblemàtic i no destruir la imatge global conservada de la serra de Tramuntana
Aquest fet és especialment important per aconseguir la categoria de Patrimoni de la Humanitat pel conjunt de la serra. Aquests fets que demostren respecte pel patrimoni natural i etnològic, garanteixen el futur econòmic de les nostres illes, ja que son polos d’atracció per visitants de categoria.
ARCA anima a tots els partits polítics a que es continuï amb polítiques respectuoses com aquesta.
1 de juny 2010
Acte per a la protecció de l'entorn de Lluc
L'Associació d'Antics Blavets, ARCA i el GOB organitzen un acte reivindicatiu per reclamar la desclassificació de la urbanització d'Es Guix.
La urbanització d'aquest espai emblemàtic de la Serra de Tramuntana, malauradament, continua sent motiu de reivindicació. La desclassificació de la urbanització d'Es Guix dista encara de fer-se efectiva per les diferències de parer entre les diferents forces polítiques al Consell de Mallorca.
Lluc és sagrat i el seu entorn excepcional. Cal protegir Es Guix de
manera definitiva i restaurar aquest entorn natural i paisatgístic. Per tot això, les entitats que formam el Col·lectiu en Defensa de Lluc, organitzarem Can Alcover, un acte cívic per reivindicar, un cop més, la protecció d'aquest entorn.
_________________________________________________________________________________________
Text presentat a l’acte en defensa d’Es Guix del dia 31 de maig de 2010 organitzat per GOB, ARCA i Antics Blavets a Can Alcover, llegit pel president d'ARCA, Pere Ollers
Es Guix
La finca de Can Guix deu el seu nom al material mineral que s’extreia de la muntanya.
El camí vell de Lluc que uneix Caimari i el monestir, era pas obligat pels desplaçaments a peu i amb animals de càrrega fins a la construcció de la carretera actual. El Camí vell de Lluc ara és una travessa de muntanya on ja a prop del final del recorregut, apareixen les fites de les Cases des Guix, la font del mateix nom, amb la seva vegetació de jonc i falgueres i es pont just abans des Coll de Sa Batalla.
Fa molts anys que es Guix podria haver estar fet malbé per sempre, però la urbanització que es va començar els anys vuitanta, mai va tenir èxit. La cicatriu que ha produït l’urbanització fins ara és petita. I per això ara és el moment de suturar-la.
No obstant, els darrers temps, en lloc de voler guarir la ferida, han incrementat la pressió per a que es densifiqui la construcció a la zona, pretenent crear un nucli de població desmesurat i fals, ficat amb cunya i que provocaria una alteració irreparable a la estètica i l'ètica de la nostra Serra.
Sembla que qualque dirigent polític no vol que Escorca continuï essent un dels indrets més espectaculars i diversos de la nostra terra. Cala Tuent, el Torrent de Pareis, el santuari, el monestir i l’entorn de Lluc, els alzinars, l’Ermita, les possessions, les fonts, els camins, les sitges, les barraques, les marjades conformen un paradís per a nosaltres i per a qui ens visita. Per destruir l’Eden volen crear una “Aldea Turística” que més aviat seria una “Aldea Fastasma”, posats a utilitzar paraules foranies.
El turisme és una font de riquesa per Mallorca. Però durant anys, l’ambició de guanyar doblers ràpids a costa de qualsevol preu ha provocat uns efectes secundaris negatius. Gran part de la costa destruïda, els arenals més importants envaïts per les construccions i ara unes recionversions on s'invertiran una barbaritat de doblers públics previstos per reconversions.
Per tant, hi ha massa proves que les iniciatives turístiques han suposat grans avanços, però també han comés greus i de vegades imperdonables equivocacions. El futur econòmic ha de viure un canvi de rumb real i ràpid. No hi haurà salvació de la industria turística si no es respecta el patrimoni paisatgístic, arquitectònic, etnològic i cultural de Mallorca.
Així, podem dir que és necessari que el patrimoni passi de ser la víctima, a ser el redemptor. És aquesta filosofia la que ha d'impulsar la figura de Serra de Tramuntana Patrimoni de l’Humanitat.
No tan sols mourem un dit per la Serra, com ens aconsellan des del Consell, nosaltres hem mogut i mourem tots els dits que faci falta.
10 de maig 2010
Pancarta en defensa des Guix
Ahir 9 de maig, el Col·lectiu en Defensa de Lluc, format pel GOB, ARCA i l'Associació en d'Antics Blauets, amb la col·laboració d'altres entitats, com
També entregàrem als mitjans de comunicació un resum informatiu de les iniciatives preses fins ara per tal d’evitar la destrucció paisatgística d’un entorn únic i perfectament conservat com és Lluc, al municipi d’Escorca.
La urbanització d’es Guix posa en perill l’harmonia del conjunt.
El Govern de les Illes Balears té a les seves mans no permetre la urbanització d’aquest indret i per les tres entitats esmentades seria adient que la decisió al Consell fos per unanimitat. PSOE i BLOC s’han de mantenir sense cap reducció de expectatives en la postura inicial. UM hauria de tornar a favor. I el PP s’hauria de afegir i er seva també la proposta de protecció.
El paisatge actual de la serra i els elements etnològics tradicionals són l’única garantia que tenim per la declaració de Patrimoni de l’Humanitat. Una urbanització com la planificada en “Es Guix” per l’ajuntament d’Escorca és tirar al terra les espectatives de progrés econòmic que donaria a la illa la declaració de
20 de nov. 2008
Paralització cautelar de la urbanització de Es Guix
L'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) celebra la decisió judicial presa, on es paralitza cautelarment la urbanització de Es Guix (Escorca), en ple cor de la Serra de Tramuntana.11 de jul. 2008
EL COL·LECTIU EN DEFENSA DE LLUC FELICITA A LA CONSELLERA DUBÓN PER LA DESCLASSIFICACIÓ D'ES GUIX

Cal recordar, que aquesta desclassificació es contempla dins de la modificació del Pla Territorial de Mallorca, del que es té prevista la seva aprovació inicial demà divendres al Ple del Consell de Mallorca. Precisament en aquest sentit, el Col·lectiu ha manifestat la seva intenció de seguir amb les actuacions reivindicatives, ara ja, per donar suport a la desclassificació i amb l'objectiu de veurer-ho aprovat definitivament dins d'aquesta legislatura.
El Col·lectiu ha recordat a la Consellera, que la demanda d'Es Guix anava associada també a la desclassificació de Son Massip i que aquest seria l'objectiu desitjable que asseguraria la protecció total i definitiva de l'entorn de Lluc davant dels interessos d'urbanitzar aquest emblemàtic espai de la Serra de Tramuntana.
Per altra banda, el Col·lectiu ha mostrat també la seva decepció davant la postura del batle de l'Ajuntament d'Escorca, que ha manifestat que posarà un contenciós contra aquesta decissió i que a més, interposarà una querella criminal davant els consellers que demà votin a favor de la desclassificació. Per part del col·lectiu, consideren lamentable l'actitud del batlle d'Escorca qui entenen que hauria de ser el primer en liderar la protecció d'aquest entorn.
30 d’abr. 2008
Col•lectiu en Defensa de Lluc
30 d'abril de 2008
El Col·lectiu en Defensa de Lluc continua les accions per aconseguir la protecció definitiva de l'entorn de Lluc.
Per demà, dia 1 de maig, es muntarà una paradeta d'informació i recollida de firmes a Lluc, de 10.00h a 13.00h.
El Col·lectiu en Defensa de Lluc, continua les activitats per reclamar la protecció definitiva dels projectes d'urbanització que amenacen l'entorn de Lluc, més concretament els projectes d'Es Guix i Son Massip.
RECOLLIDA DE FIRMES
Demà dia 1er de maig, de les 10.00h del matí a les 13.00h del migdia, el col·lectiu muntarà una paradeta amb informació sobre els projectes i per a la recollida de firmes en contra de la urbanització d'aquest emblemàtic enclau de la Serra de Tramuntana.
Aquesta recollida de firmes, es farpa extensiva a tots els municipis de Mallorca a partir de dia 1er de maig a través dels representants municipals del col·lectiu d'Antics Blavets.
Per altra banda, continua la campanya electrònica de recollida de signatures a través de la plana web del GOB: http://www.gobmallorca.com/
ALTRES ACCIONS: ARTISTES PER A LA DEFENSA DE LLUC
El Col·lectiu en Defensa de Lluc, ha mobilitzat diversos artistes d'arreu de Mallorca, per a que facin un dibuix que, al seu entendre, representi la lluita per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics de l'entorn de Lluc, amb la idea de fer camisetes amb aquestes impressions.
Alguns artistes ja ho han fet, i els seus dibuixos seran exposats demà també a Lluc.
ARCA forma part d'aquest col.ectiu. A la nostra seu també es poden trobar fulles per a recollir signaturas contra aquest projecte.
9 d’abr. 2008
El Consell presenta un recurs contra el projecte d'Es Guix
El Consell de Mallorca ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra el projecte d’Es Guix, en concret contra l’Ajuntament d’Escorca per la tramitació de la llicencia d’obres.El Consell assenyala que la llicència que va atorgar l’Ajuntament d’Escorca el 2006 per al projecte d’Es Guix no va tenir l’informe de patrimoni ni va passar per la Comissió d’Urbanisme, un procediment, ha assenyalat la consellera de Cultura i Patrimoni, Joana Lluïsa Mascaró, obligatori per a qualsevol gestió urbanística que es fa al municipi d’Escorca en tenir la denominació de paisatge pintoresc i un pla especial de protecció.
Durant 15 mesos, ha explicat la consellera de Territori, Ma Lluïsa Dubon, l'Ajuntament d'Escorca ha omès la informació al Departament de Territori, quan des d'aquest departament se li ha reclamat la informació. No ha estat fins al 12 de febrer de 2008 quan l'Ajuntament ha enviat el document que confirma la tramitació de la llicència per urbanitzar d'Es Guix.
Aquesta situació obliga al Consell a interposar el recurs contra la llicència per entendre que s’ha comès una il·legalitat en la tramitació.El Consell de Mallorca entén, a més, que de dur endavant aquest projecte de construcció de plurifamiliars suposaria alterar les característiques de la Serra de Tramuntana amb la creació d’una nova població amb més de 700 habitants.
La consellera de Territori ha apuntat que els serveis jurídics i tècnics del Consell treballen per conèixer totes les característiques del projecte d’Es Guix i la seva tramitació per aportar la informació als jutjats. Es reconeixen possibles irregularitats tant a l’hora d’atorgar serveis com en els paràmetres urbanístics que es varen establir.
____________________________________________
El mes de novembre de 2007 es va constituir el Col·lectiu en Defensa de Lluc, un col·lectiu liderat per l'Associació d'Antics Blavets, i que compta amb el suport i participació de ARCA i GOB que neix amb l'objectiu d'evitar el projecte d'urbanització que amenaça Es Guix.
Mes informació i imatges:
Consell de Mallorca
GOB Mallorca Fes un clic per protegir Es Guix
A la seu d'ARCA es poden trobar fulles per recollir signaturas contra aquest projecte.
22 de març 2008
Fes un clic per protegir l'entorn de Lluc
“el nou poble” d'Escorca. Cases plurifamiliars, que donaran cabuda a 771 habitants més, comerços i restaurants són part del projecte que es preveu construir en aquest emblemàtic paisatge de la Serra de Tramuntana.En data 8 de setembre de 2006, l'Ajuntament d'Escorca va concedir la llicència d'obres per a la construcció de 105 habitatges.
Tot i que les obres es troben cautelarment paralitzades per la Norma Territorial Cautelar del Consell de Mallorca, en pocs mesos s'haurà de determinar el futur definitiu d'aquest entorn que mereix esser preservat. Una NTC a la qual, l'Ajuntament d'Escorca hi ha presentat al·legacions en contra.
Tant la urbanització d'Es Guix com la de Son Massip representarien una greu pèrdua per Escorca i per Mallorca sencera. Escorca no necessita un poble nou, ni Mallorca crear nuclis a la Serra de Tramuntana
Per tot això, demanam la teva col·laboració. Envia un missatge a la Presidenta del Consell de Mallorca, a la Consellera d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca i al batlle de l'Ajuntament d'Escorca. Omple les teves dades personals i clica el boto “enviar”.
Gràcies per la teva col·laboració!
Formulari: GOB Mallorca
17 de gen. 2008
Suspensió del projecte d'es Guix
NORMA TERRITORIAL CAUTELAR: EL COL.LECTIU EN DEFENSA DE LLUC, VALORA POSITIVAMENT LA SUSPENSIÓ DEL PROJECTE D'ES GUIX
Aturar, una primera passa imprescindible, però no suficient.
El col•lectiu en Defensa de Lluc, constituït per l'Associació d'Antics Blavets, ARCA, GOB i així com nombroses persones a títol particular, valorca positivament la inclussió d'Es Guix en la Norma Territorial Cautelar aprovada ahir pel Consell de Mallorca, tot i els vots en contra del Partit Popular.
Un primera passa imprescindible
La suspensió del projecte d'Es Guix, a través de la Norma Territorial Cautelar, és una primera passa per evitar danys irreversibles en aquest espai emblemàtic de la Serra de Tramuntana.
El col•lectiu espera que, després d'aquesta primera passa, es pugui alliberar aquest espai de l'amenaça d'urbanització, amb la corresponent modificació del Pla Territorial de Mallorca.
Campanya de recollida massiva d'al•legacions
Tanmateix però, el col•lectiu continuarà amb la Campanya massiva de recollida d'al•legacions atenent que el passat dia 8 de desembre va sortir publicada al BOIB l'inici del període d'exposició pública per 45 de la revisió de les Normes Subsidiàries per a la seva corresponent adaptació al Pla Territorial de Mallorca
Així mateix, el col•lectiu continuarà amb una intensa campanya, per reclamar que no es construeixi a Es Guix i per tant que es requalifiqui aquest sòl impedint que mai més es puguin plantejar projectes que amenacin la tranquil•litat, paisatge i valors naturals d'aquest espai emblemàtic.De la mateixa manera, fa extensiva la petició al sòl urbà de Son Massip, un altre espai d'Escorca amenaçat per la construcció d'habitatges.
El col•lectiu no descarta demanar una reunió amb Jaume Font, portaveu del PP al Consell de Mallorca, partit que ha manifestat la seva oposició a la conservació i preservació d'aquest espai d'Escorca, declarat Paisatge Pintoresc (Decret 984/1972), ara, Bé d'Interès Cultural, fet que hauria d'impulsar a totes les administracions i partits a promoure'n la seva protecció.
4 de gen. 2008
Premis Sucre i Carbó d'ARCA
Al transcurs d’un sopar celebrat fa uns dies, la votació entre les persones assistents va decidir que el PREMI CARBÓ 2007, era per al BATLE D’ESCORCA, el Sr. Antonio Gómez Pérez, per la seva pretensió de crear un nucli de població intens a la coneguda com a urbanització des Guix. Aquesta iniciativa suposaria un mal irreparable a l’entorn de Lluc, Escorca i la Serra de Tramuntana i no respon a cap interès general que ho pugui justificar.

També, pràcticament per unanimitat es va decidir que el PREMI SUCRE 2007, seria per a la RECUPERACIÓ DEL BALUARD DEL PRÍNCEP, un projecte que venia de molt enrere i encara ha de concloure, però sense dubte és una retrobada amb la fisonomia històrica de Palma.

Els primers premis no ens han de fer oblidar les altres candidatures. Altres que optaven al CARBÓ eren: l’Ajuntament de Montuïri per la destrucció de Ses Tres Creus; l’Ajuntament de Felanitx, per no voler conservar l’edifici de sa Torre, antiga caserna de la Guàrdia Civil, per l’estat de conservació del castell de Santueri, per la destrucció d’una timba del segle XIX, per les mesures desproteccionistes del llogaret de Cas Concos i per la no redacció d’un catàleg de béns patrimonials. També cal incloure a Mateu Crespí, ex-regidor d’Urbanisme de Santa Eugènia per la paralització d’un estudi previ per a la declaració de Bé d’Interès Cultural (B.I.C.) amb la categoria de conjunt històric per als llogarets de ses Olleries i ses Coves, on varen prevaleixer els interessos urbanístics i particulars, davant els proteccionistes i comuns.
A les candidatures al premi SUCRE també quedaven recollides: La estàtua de Jafuda Cresques, l’esforç i altruisme dels Amics del Museu Marítim i la restauració del Convent de Sant Bonaventura de Llucmajor.
També volguérem fer un reconeixement explícit a la feina conservacionista i sensible amb el patrimoni que ha desenvolupat durant 30 anys en Miquel Àngel March, com a capdavanter del GOB.
