Presentació del llibre "Dos capellans xuetes en defensa de Mn. Josep Tarongí

A Can Weyler, ARCA- Llegat Jueu organitzà la presentació del treball de Francesc Riera i Montserrat "Dos capellans xuetes en defensa de Mn. Josep Tarongí". A l'acte hi assistiren l'autor Francesc Riera i Montserrat, l'editor Lleonard Muntaner ,el president d'ARCA-Llegat Jueu Manel Quadreny, l'investigador Andreu Pons, l'escriptora Rosa Planas, el president de Memòria del Carrer Albert Bonin i Jacqueline Tobiass.

Presentació del llibre "La esperanza del amanecer"

ARCA- LLegat Jueu presenta el llibre "La esperanza del amanecer"Antologia de l'autora Ana Inés Bonnin.
Hi assistiren el Sr Francisco Díaz de Castro, professor de la UIB;Lleonard Muntaner, editor i la Sra Maria Payeras professora de la UIB i coordinadora del llibre.
A la taula també hi hagè el sr Manuel Quadreny president d'ARCA-Llegat i la Sra Jackeline Tobiass

Última Hora Digital 27-11-2009 Maria Payeras recupera la poesía espiritual y simbólica de Ana Inés Bonnín

10 JORNADA DE LA CULTURA JUEVA

Organitza: ARCA-Llegat Jueu


2 DE SETEMBRE
Projecció de El jardín de los Finzi-Cotini (Itàlia, 1971). Hora: 20,30
Lloc: Teatre Municipal de Palma.

3 DE SETEMBRE
Projecció de Vals con Vashir (Ari Foiman, 2008).
Hora: 22
Lloc: Casal Solleric.

5 DE SETEMBRE
Concert de música klezmer.
Lloc: Plaça de Sant Jeroni.
Hora: 21


6 DE SETEMBRE
De 10 a 14h: Jornada guiada de portes obertes a la sinagoga de Palma. Lloc: C/ Monsenyor Palmer, 3.
De 10 a 14h: Exposició “Jueus, conversos, xuetes”. Lloc: C/ Monsenyor Palmer, 3.
De 10 a 14h: Mostra de llibres homenatge a Baltasar Porcel. Lloc: C/ Monsenyor Palmer, 3.
De 17 a 21’30h: Mostra de cultura jueva. Lloc: Vestíbul del teatre Xesc Forteza i plaça de Miquel Maura.
De 17 a 21’30h: VII Exposició bibliogràfica de cultura jueva. Lloc: Plaça Miquel Maura.

A les 20’00h: Projecció de Morirse está en hebreo (Mèxic-EEUU, 2007). Lloc: Teatre Xesc Forteza.

De 17 a 21’30h: Exposició d’esmalts de Teresa Volosin.
Lloc: Vestíbul del teatre Xesc Forteza.

De 17 a 21’30h: Genealogia d’actors i actrius xuetes
Lloc: Teatre Xesc Forteza.

De 17 a 21’30h: Exposició sobre Einstein (Any internacional de l’Astronomia).
Lloc: Teatre Xesc Forteza.

A les 19h: Conferència de l’historiador Joan Mas Vives amb el títol Aportacions dels xuetes al teatre de Mallorca: ss. XIX-XX.
Lloc: Can Alcover. C/ Sant Alonso, 24.

Visites guiades pel call jueu. A les 10h: català i anglès, 11:45h: alemany i castellà, 17h: català i anglès, 18:45h: alemany i castellà. Inscripció al 971 72 07 20. Sortida: Plaça de Cort, devora l’olivera.

9 DE SETEMBRE a les 20’30h
Projecció de Competencia desleal (Itàlia, 2001)

16 DE SETEMBRE a les 20’30h
Projecció de La calle de las rosas (Alemanya, 2003).

23 DE SETEMBRE a les 20’30h
Projecció de Monsieur Batignole (França, 2002).

Lloc: Teatre Municipal de Palma. Totes les activitats són de franc

Conferència "L'abolició de la Inquisició a Mallorca"

ARCA-LLegat Jueu organitzà a Can Weyler la conferència del professor de la UIB Miquel Bennàssar Alomar que ens dissertà sobre "L'abolició de la Inquisició a Mallorca. 1813"

Presentació del llibre "Creixement urbà i classes socials a Mallorca. 1578-1818"

Presentació del nou llibre del professor de la UIB Antoni Picazo, titulat "Creixement urbà i classes socials a Mallorca. 1578-1818"
Organitza: ARCA-LLegat Jueu

Presentacio del llibre "La Judería de Mallorca en 1931"

Presentació del llibre "La Judería de Mallorca en 1391" editat per Lleonard Muntaner, Editor, amb la intervenció d'Eduard Pascual Ramos, historiador; Jacqueline Tobíass, presidenta de l'Institut de relacions Culturals Balears- Israel i Manel Quadreny Cortès, president d'ARCA- Llegat Jueu.

Jornada Europea de la Cultura Jueva

Des del passat dimecres, Palma acull la novena edició de la Jornada Europea de la Cultura Jueva que té com a objectiu principal mostrar, recuperar i difondre el fort llegat jueu arreu d'Europa. ARCA Llegat Jueu juntament amb l'Ajuntament de Palma i altres institucions i associacions han organitzat tot un seguit d'activitats que, durant tota una setmana, ens aproparan a la cultura jueva. L'encarregada de presentar al públic el programa d'activitats fou la regidora de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística de Cort, Nanda Ramon, acompanyada pel president de la comunitat jueva de les Illes Balears, Abraham Barchilón; el president d’ARCA-Llegat jueu, Manel Quadreny i els representants de les diverses institucions i associacions que ho organitzen.

D'entre totes les activitats d'enguany se'n destaca el concert de Klezmer Sefardí, grup d'arrels jueves, musulmanes i cristianes que dissabte, a partir de les 21 hores a la Plaça de Sant Jeroni, omplirà el Call de Palma amb antigues melodies sefardites. També es reprenen les visites guiades per l'antic Call jueu, la jornada de portes obertes a la Sinagoga així com projeccions de pel·lícules i documentals, el Mercat jueu i moltes d'altres activitats per donar a conèixer l'ampli llegat jueu encara existent a Palma.

Més informació: Activitats de septembre

Última Hora Digital 5-9-2008 La música centrará la Jornada Europea de Cultura Judía en Palma

dBalears.cat 5-9-2008 El món jueu a Ciutat

dBalears.cat 8-9-2008 Palma s’afegeix a la Jornada europea de la cultura jueva

elmundo.com 9-9-2008 IX Jornada Europea de la Cultura Hebrea: La comunidad judía desvela sus secretos

Pàgina web d'ARCA-Llegat Jueu

ARCA-Llegat Jueu vol anunciar la posada en marxa de la seva pàgina web amb el següent domini:

http://www.arcallegatjueu.com/

Acte de lliurament de plaques ARCA-Legat Jueu

Miquel Ferrà i Martorell i la Llibreria Embat reben les “Plaques de Reconeixement 2008” de Arca Llegat Jueu.
L’escriptor ha pronunciat durant l’acte celebrat a la seu de la entitat la conferencia “Viatge oníric pel mapa dels Cresques”

Arca Llegat Jueu ha distingit aquest any amb les seves “Plaques de Reconeixement” la labor realitzada pel escriptor Miquel Ferrà i Martorell i la Llibreria Embat. El lliurament d’aquestes distincions ha tingut lloc avui a la seu de la entitat (Carrer de la Pau, 5, Palma) durant un acte que ha contat amb la presencia del director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà, així com dels regidors de l’Ajuntament de Palma Andreu Ferrer i Nanda Ramon, i durant el qual Ferrà i Martorell ha pronunciat la conferencia “Viatge oníric pel mapa dels Cresques”.

L’escriptor Miquel Ferrà i Martorell (Sóller, 1940), autor de llibres com “Contes del call", “El xueta”, “El dia que Himmler va anar als toros” o “El call de Palma: ciutat passa a passa”, ha estat premiat “per la seva labor de investigació i divulgació de la cultura jueva, i de la historia dels descendents dels jueus conversos de Mallorca”, segons paraules del president d’Arca Llegat Jueu, Manuel Quadreny. A aquest respecte, Miquel Ferrà i Martorell, ha afirmat: “Tota la meva literatura ha estat dedicada a defendre minories que han estat poc considerades i que han tingut que patir injustícies”.
Durant la seva dissertació sobre el mapa d’Abraham i Jafuda Cresques, el investigador va confirmar que es troba preparant un llibre sobre la gran obra d’aquests dos cartògrafs, el seu mapamundi de 1375. “És una obra cabdal per a entendre el descobriment d’Amèrica i una nova visió del món. El mèrit és haver desenvolupat un atlas tan precís des de Mallorca en una època en la que no n’hi havia comunicacions, només la informació que arribava de viatgers i mariners”.

Per altre banda, la Llibreria Embat, dirigida por Glòria Forteza-Rey, ha rebut aquest reconeixement “per la seva labor de difusió de llibres relacionats amb la cultura jueva, única a Palma que ofereix un apartat dedicat a aquesta temática”, ha assegurat Quadreny. Forteza-Rey ha afirmat que “és una satisfacció que una entitat civil com es Arca Llegat Jueu reconegui un treball professional”. Sobre la seva aportació anual a la Jornada Europea de la Cultura Jueva, pera la que han preparat en anteriors edicions monogràfics com “Aproximació bibliogràfica als jueus i conversos de la Corona d’Aragó” o “La creació literària i el món jueu”, Forteza-Rey ha avançat que aquest any podria dedicar-se a la “Literatura sobre els camps de concentració del nazisme”.
Aquest es el quint lliurament de les “Plaques de Reconeixement” d’Arca llegat Jueu, i la primera a la que aquesta distinció es doble. En anys anteriors han rebut aquest guardó els investigadors i historiadors Jaume Riera, Álvaro Santamaría, Gabriel Llompart i Ramon Rosselló Vaquer.

Text: www.arcallegatjueu.com/


Diari de Balears Digital

Commemoració del Dia de l'Holocaust

L’Assemblea General de les Nacions Unides ha decidit, per consens, designar el 27 de gener Dia Internacional de Commemoració de l’Holocaust. D’aquesta manera, es vol rendir homenatge a les més de sis milions de persones que van morir a mans del règim nazi durant i després de la Segona Guerra Mundial. S’ha triat aquesta data, el 27 de gener, perquè és la de l’aniversari de l’alliberament dels camps de concentració nazis a Europa, l’any 1945.

En la Sala de les Passes Perdudes del Parlament de les Illes Balears es celebrà aquesta data amb un acte presidit per la Sra. Maria Anònia Munar i amb la participació del Sr. Francesc Antich, el Rabí de Palma Sr. Shaul Fribberg, el president de la Comunitat Jueva de les Illes Balears, Sr Abraham Barchilon, el secretari d'ARCA, Sr. Joan Pascual, el president de Llegat Jueu, Sr. Manel Quadreny i representats dels partits polítics, del Bisbat de Mallorca; l'editor Lleonard Muntaner, l'escriptor Roman Piña i diverses autoritats i representacions.

Vegeu diariodemallorca.es Recuerdo a las víctimas del nazismo

Vegeu Diari de Balears Digital Balears commemora l'holocaust i recorda les víctimes del nazisme

__________________________________________________

Amb motiu d'aquesta commemoració, l'escultora María Isabel Ballester ha inaugurat l'exposició "Holocaust, una mirada", amb la col.laboració d'ARCA-Llegat Jueu.

Carrer Calatrava 1 baixos.

Fins al 4 de febrer

Festa de Hannukah

Llegat Jueu ha celebrat la festa de Hannukah.

El Hannukah és una calebració d'hivern, però festetja molt més que un canvi d'estació. Pels jueus, és el recordatori d'un periode de la seva història (165 aC.) en que varen lluitar en contra de la influència grega que amenaçava la seva identitat i la puresa del seu Temple. Judes Macabeu, membre de la familia dels asmoneus, dirigí una revolta contra aquells que havien profanat el Temple.

Segons la llegenda, a la llàntia del temple només li quedava oli per donar llum durant un dia. Tot i així, cremà miraculosament durant vuit dies, al final dels quals Judes Macabeu consagrà de bell nou el Temple. En cerimònies públiques i privades, els jueus celebren aquest dia encenent les espelmes d'una menorà de vuit braços. Un novè braç porta "l'espelma servidora" amb la que s'encenen la resta d'espelmes: una el primer dia, dues el segon, tres el tercer i així fins que el canelobe resplendeix de llum (Trevor Barnes, 2006)

Visita al Museu Bíblic

15-11-2007

LLegat Jueu i ARCA han organitztat una interessant visita al Museu Bíblic. Les explicacions han estat a càrrec de Mossèn Francesc Ramis.

Presentació del llibre "La aguja de la luz" de Isabel Turrent

Amb el suport de Memòria del Carrer i d’Arca Llegat Jueu, l’escriptora mexicana Isabel Turrent ha presentat a Mallorca la seva novel·la "La aguja de luz" editada a Mèxic .

Turrent és experta en relacions internacionals, editorialista del diari mexicà Reforma i col·laboradora de la revista Letras Libres. El llibre s’inspira en la figura de la seva àvia Isabel Picó Miró i retrata el mon social i polític de la Mallorca del segle XIX, des de la mirada d’una jove que descobreix la discriminació que pateixen els descendents dels jueus conversos portadors de llinatges com el seu.

Vegeu diariodemallorca.es

Vegeu Diari de Balears Digital

Cicle de Conferències: La Cartografia Mallorquina

Fundació Bartomeu March, 22, 25, 29 i 30 d'octubre.
La cartografia elaborada a Mallorca va facilitar un salt qualitatiu molt important en el desenvolupament científic i tèncic a Europa.
Un dels autors que més estudis ha provocat tant històrics com literaris han estat Cresques Abraham i Jafudà Cresques.
Per això mateix, i per donar un impuls al coneixement de la producció i de la història de la Cartografia Mallorquina, l'associació Arca- Llegat Jueu ha volgut promoure aquest cicle de conferències per donar a conèixer, divulgar i aprofundir en la història de la Cartografia Mallorquina i les seves implicacions.

Prticipants:
Dr. Gabriel Llompart. "Els Cresques: Catrtògrafs i bruixolers"
Dr. Antoni Ginard Bujosa. "Mallorca i la cartografia nàutica madieval"
Dr. Josep Juan Vidal. "La cartografia als inicis de l'època moderna"
Taula redona: "La creació literària en torn als Cresques" amb la participació d'Alfred Bosch, com a autor de “L’Atlas Furtiu” i Pascale Rey com a autora de “El maestro cartógrafo".

-Dins el marc del cicle de conferències la Biblioteca Bartomeu March presentà una mostra representativa de bibliografia sobre cartografia

ARCA Llegat-Jueu reconegut amb el premi Jaume II

El premi Jaume II suposa per a Arca-Llegat Jueu el reconeixement d’un treball de set anys, que ha suposat, entre altres coses, posar de manifest una part de la nostra història que, durant anys, ha estat en gran part oculta o que, al menys, no estava a l’abast dels ciutadans en general: La història dels jueus mallorquins i els seus descendents conversos. Aquest guardó no fa més que fer patent l’encert que va tenir ARCA el 2002 de constituir LLEGAT-JUEU. Des de llavors hi ha una gestió realitzada, fruit del treball de les successives Juntes Directives i del recolzament dels socis i de les institucions. Aquest premi quedarà dipositat a la seu d’ARCA, junt amb altres distincions, ja que allà tenim la nostra seu, junt amb ARCA i la FUNDACIÓ AMICS DEL PATRIMONI i tots, independentment que diversifiquem el nostre treball, formem part d’un mateix projecte i de la mateixa família. Enhorabona a tots.

A més han estat guardonats les següents persones i entitats: Sr. Xavier Mayol Mundó, Sr. Josep Moll Marquès, Sr. Joan Mesquida Obrador, Sra. Maruja Alfaro Brenchat, Sra. Miquela Lladó i Vidal, Amadip, Sr. Joan Soler Antich, Sr. Josef Egger, Ayneu Peru – Trinitàries, Sra. Maria Rosa Bueno Castellanos i Sr. Bernat Pomar.
Els premis Jaume II es lliuren a les a les persones físiques i jurídiques que hagin destacat durant l’any natural previ, en els mèrits consistents en la promoció dels símbols o referents històrics en nom de Mallorca.

Discurs d'inauguració estàtua de Jafudà Cresques

El passat dia 2 de setembre, coincidint amb la VIII Jornada Europea de la cultura jueva, va tenir lloc la inauguració de l'estàtua, en record al cartògraf Jafudà Cresques (1350? - 1427?), obra de l'escultora Mª Isabel Ballester. A l'acte hi assistiren les autoritats ciutadanes i membres representats del món de la cultura i de la memòria històrica jueva.

ARCA Llegat Jueu, com a entitat impulsora d'aquest projecte va tenir unes paraules pels assistents, en nom del seu president, el Sr. Manel Quadreny Cortés. A continuació oferim el seu discurs:

Molt Honorable Sra. Batlessa de Palma, Il·lustríssims membres del Con­sistori, autoritats presents, senyores i senyors, ciutadans i ciutadanes­ de Palma.

Quan aquesta ciutat, l’any 2005 va entrar a formar part de la “Xarxa de Juderies, Camins de Sefarad", diguérem que això no era un punt d’arribada, sinó un punt de partida. En aquest sentit, avui hem donat un pas important.

Vull agrair, en nom de l'Associació que actualment represent, el su­port, la sensibilitat i l'interès a l'hora de dur endavant aquest pro­jecte, al nou Consistori. També és just mencionar i agrair a l'anterior, l’acceptació del projecte que presentàrem, ara fa un any, juntament amb la Comunitat Jueva de les 1lles Balears; una comunitat cada dia més arrelada dins la societat de ciutat. Voldria citar, expressament, a Francisca Bennàssar, ex-regidora de Turisme i Promoció Exterior i a Rogelio Araújo ex-regidor de Cultura i Educació. Voldria citar també al Cronista de Ciutat, Bartomeu Bestard i al Servei de Manteniment i funcionaris de Cultura; i Turisme. També al Pare Gabriel Llompart, pel seu consell i suport. Ell és el redactor de la llegenda que du la placa del monument.

Vull citar també a la Fundació Amics del Patrimoni i a ARCA, que aquest any en fa vint de la seva existència. De l’escultora Isabel Ballester, no puc més que dir elogis: "Isabel, has fet un magnífic tre­ball. Gràcies”.

Aquest monument a Jafudà Cresques, fill il·lustre de Ciutat, és també un homenatge a l’anomenada: “Escola Cartogràfica Mallorquina” dels segles XIV al XVII. Els Dulcert, Olives, Prunés, Piris, Rosell,­ Vallseca i tants d'altres. Hi ha més de 200 mapes repartits pel món ­que pertanyen a aquesta escola. Abraham Cresques, pare de Jafudà, ambdós autors del "Atlas Català" que es conserva a Paris, obra capda1 de la ­Història de la Cartografia. Sigui per ell també aquest homenatge.

Però per a nosaltres, aquest monument, independent d'altres projectes futurs als que donem suport, és un record a aquel1s jueus de l'Edat ­Mitjana, que vingueren d'altres terres, que aquí naixeren, aquí treba11a­ren, aquí estimaren, aquí patiren i aquí moriren, molts víctimes de la intolerància, el fanatisme i la ignorància.

Uns a1tres partiren, per no abraçar unes creences que no eren les seves; i els que quedaren i es convertiren, molts de manera forçada, pa­tiren la repressió inquisitorial i una discriminació de segles.

I avui, com testimoni viu de tota aquesta història, encara trobam persones i famílies que es reconeixen com el seus descendents; descendents del geògraf Judà Mosconi, dels astrònoms Isaac Nafucí i Efraín Vidal, del mercader Johan Faquín, del rabí Desmaestres, del talmudista i rabí Benshema Duran i tants d’altres... Avui també aquí hi ha persones que, des de la seva llibertat, estan reconstruint la seva identitat perduda: Als arxius, biblioteques, llibreries, laboratoris, universitats, a “Eretz Israel” a les­ editorials, als diaris, als seus tallers d'artistes, a casa seva cer­cant vells papers, recomponent arbres genea1ògics i repassant antigues fotos de família... A tots ells, a la nostra admiració i agraïment.

Avui, doncs, és un dia important i estic segur que, si encara estiguessin­ aquí amb nosaltres, hi serien: el capellà Josep Tarongí, mossèn­ Piña, Antoni Pons, Llorenç Pérez, Gabriel Cortés, Miquel Forteza, Josep ­Mascaró Passarius, Alvaro Santamaria i altres que destacaren en la de­fensa, estudi i investigació dels jueus mallorquins i els seus descen­dents conversos.

Però la història és sempre passat, un passat que no hem d’oblidar mai, i que hem de saber assumir en positiu per transmetre a les noves generacions.

Avui, mirant tots junts al futur, lluny de demanar perdons inútils
i fer victimismes estèrils, el que hem de fer, al costat dels nostres ­polítics, al costat del nostre Ajuntament de aquesta Palma estimada, és anar-la fent, dia a dia, més viva, més culte, solidaria, respectuosa amb el seu Patrimoni, tolerant, cosmopolita t i oberta al món de la raó i del coneixement. Sé cert que, en una Palma així, els Cresques es sentirien còmodes i segurs.

Avui, mirant aquesta estàtua i dins aquest Call que com diu Barto­meu Fiol, en el seu llibre de poemes, “Cábales del Call", és un "indret sagrat, com qualsevol altre, ara mateix i sempre”, vull expressar ­en nom d'aquesta associació, el desig que arribi un dia en que es faci rea­litat la pau entre els pobles i l'enteniment entre les cultures.

Avui, per uns moments, ens deixin pensar, i creure, que els Cresques i totes aquelles famílies han tornat a casa seva.

Gràcies, enhorabona a tots, "enhorabuena a todos” , "SHALOM I MAZAL TOV”.

Manel Quadreny Cortés
President d’ARCA Llegat Jueu

Llegat Jueu: La cultura judaica a Mallorca

El Sr. Jaume Riera i Sans ens ha parlat de "La cultura judaica a Mallorca". Hem tingut l'oportunitat de gaudir dels coneixements d'una de les persones que més sap sobre el món jueu a la Corona d'Aragó durant l'Edat Mitja. Gran estudiós i autor d'innumerables treballs en relació a la història dels jueus, tant a Mallorca com a Catalunya.

Concert de música sefardita

Concert de música sefardita amb Judith Cohen (viola d'arc medieval, llaüt àrab, instruments de vent, veu i percussió) i Tamar Ilana Cohen Adams (veu i percussió).

El concert va ésser tot un èxit, tant des del punt de vista de l'actuació, com l'assistència de públic.