31 de març 2023

Recorregut embARCA't :"Anem a fer Cases Santes" (Dues visites)


                    


Itinerari per diferents Cases Santes del centre històric de Palma


PRIMER TORN:

Portal de l'Almoina de la Seu , Plaça de l'Almoina

Divendres Sant, 7 d'abril 2023. 10h


SEGON TORN: 

Punt de trobada: La Rambla, a l'alçada de l'esglèsia de Santa Teresa Palma 

Divendres Sant, 7 d'abril 2023. 12,15h


Seu de Mallorca, Santa Eulàlia, Santa Clara, Sant Nicolau, Sant Jaume, Santa Magdalena, Ses Tereses


Dirigeix la visita: Juan José Soler, historiador de l'art, coautor de l'Estudi sobre Cases Santes.

 Punt de trobada:  al portal de l'Almoina de la Seu. Plaça de l'Almoina. 


Donatiu: 

5€ persones associades

8€ no associades

Inscripciò prèvia. 

Tf 651425987

Recórrer diferents Cases Santes entre el vespre del Dijous i el matí del Divendres Sant és una devoció molt estesa des de fa segles. 

Podria semblar, llavors, un esdeveniment limitat únicament al ciutadà confessional, però és molt esbiaixat obviar la bellesa i la importància patrimonial dels elements que componen aquests muntatges.

És una convidada a REDESCOBRIR el cicle de Pasqua, el patrimoni artístic a aquest vinculat, l'arquitectura religiosa i la ciutat que ens acull. 

Una oportunitat única que no pots deixar perdre!

30 de març 2023

ARCA reclama la paralització d’obres al molí de Ca’n Salvà, de Santa Maria del Camí

 Pere Ollers Vives, president de la institució, ha remés sengles instàncies a l’Ajuntament de Santa Maria del Camí i a la Direcció Insular del Patrimoni, del Consell de Mallorca

                                                            Molí de Can Salvà abans i després 

L’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) amb data 23 de març de 2023,  ha denunciat, mitjançant sengles instàncies, davant l’Ajuntament de Santa Maria del Camí i la Direcció Insular del Patrimoni del Consell de Mallorca, l’estat en què es troba el molí de Ca’n Salvà, demanant la paralització urgent de les obres que es duen a terme.

L’esmentat molí, que es troba al carrer Mossèn Joan Vic, núm. 17, de Santa Maria,  constitueix un dels pocs molins de treure aigua del municipi, i és un conjunt únic, format per una antiga mola de sínia, un molí d’extracció d’aigua a l’interior del habitatge, un safareig, una mina i diverses síquies. 

 

Al molí s’estan duent a terme diverses obres que han suposat un augment del volum i que a més han implicat la desaparició de l’envelador del molí, impossibilitant així la seva restauració. Durant aquests darrers anys, el molí ha anat perdent part de la seva estructura sense que els propietaris hagin complit amb el seu deure de conservació –com a element protegit- i l’Ajuntament de Santa Maria del Camí tampoc hagi fet cap actuació.

 

Amb les instàncies abans esmentades, a l’Ajuntament de Santa Maria del Camí i la Direcció Insular del Patrimoni, ARCA demana la paralització immediata de les obres,  per infringir els valors patrimonials objecte de protecció, i que es restitueixi el molí al seu estat inicial d’abans de les obres.

29 de març 2023

AHIR VESPRE ES VA CELEBRAR EL SOPAR ANUAL D'ARCA AMB MOLTA PARTICIPACIÓ




                      Les persones premiades junt alguns membres de la Junta d'ARCA

ES VAREN ENTREGAR ELS TRES PREMIS PROTECCIÓ DEL PATRIMONI, BEN MERESCUTS

TAMBÉ ES VA RECONÈIXER AMB UNA MENCIÓ ESPECIAL A KIKA COLL PER GESTIONAR EL BIC I LA COMPRA DE LA CENTRAL TÈRMICA D'ALCANADA

LA VOTACIÓ VA DONAR GUANYADOR DEL PREMI DESTRUCCIÓ DEL PATRIMONI A DEMARCACIÓ DE COSTES PEL RISC DE DESAPARICIÓ D'ESCARS, ALCOVES I ALTRES PETITES CONSTRUCCIONS DE COSTA
 
Ahir vespre es va celebrar el sopar d'ARCA al restaurant Portixol amb 90 persones assistents dins un ambient molt agradable, emocionat i de sensibilitat cap al Patrimoni.
 
PREMIS ARCA PROTECCIÓ DEL PATRIMONI
El més important de la nit va ser l'entrega dels tres Premis ARCA Protecció del Patrimoni que reconeix la tasca desenvolupada per persones o entitats a favor de la protecció del Patrimoni històric i cultural de la nostra illa.
 
JOSEP FORTEZA-REY BORRALLERAS va rebre un dels premis per la generositat i l'amor pel Patrimoni demostrat a la rehabilitació exemplar de l'edifici modernista Can Forteza-Rey. Josep va agrair el reconeixement del Premi i va recordar el compromís individual que tenim per millorar el nostre entorn i va recordar com, la seva mare li va trasmetre aquest consell i gràcies a ella ha pogut conservar l’edifici. 
 
MARIA MASSANET GILI va rebre un altre dels nostres Premis Protecció per una vida dedicada al patrimoni documental, que va posar en marxa l'arxiu de Capdepera, una iniciativa exemplar. Maria es va emocionar parlant de la passió per la seva feina i va agrair el guardó d'ARCA precisament perquè és un Patrimoni no vistós però imprescindible.
 
MIQUEL ÀNGEL RIERA , va rebre també el Premi ARCA pel seu esforç titànic per donar a conèixer l'obra del seu pare organitzant el Centenari Gaspar Riera. Miquel Àngel va recordar la modernitat de l'obra del seu pare i, per tant, com perdurarà en el temps
 
PREMI ARCA DESTRUCCIÓ DEL PATRIMONI
Aquest premi negatiu castiga aquella iniciativa que ha implicat o amenaça la desaparició d'elements patrimonials a la nostra illa. La votació que es va produir durant el sopar, va donar com candidatura més feresta i en conseqüència guanyador del Premi negatiu d'ARCA:
 
La Demarcació de Costes pel Risc de perdre escars, alcoves i petites construccions de costa. Sembla que vulguin esborrar del nostre paisatge costaner tots els elements etnològics, que són importants per reconèixer-nos.
 
Però la votació va ser molt ajustada i també les altres dues candidatures varen rebre molts vots:
 
L'amenaça dels parcs fotovoltaics al nostre paisatge i agricultura
Ningú qüestiona la necessitat d'un canvi de sistema en l'obtenció d'energia. El problema ve quan les presses fan que sovint s'oblidi la necessitat de consensuar, planificar i preveure inconvenients abans que es produeixin. Vivim i ens reconeixem en el nostre paisatge. L'agricultura s'ha de preservar. Personificam el premi en la Direcció General d'Energia del Govern, per la manca de participació en les decisions que afecten aquest canvi.
 
La desaparició del Museu de la Granja
A sa Granja podies entendre la vida a una possessió a través de tots els ambients presents dins i fora de l'habitatge. Consideram que és una pèrdua irreparable que Consell, Ajuntament i Govern haurien d'haver evitat.
 
 
MENCIÓ ESPECIAL ARCA PER KIKA COLL
 
Kika Coll, directora Insular de Patrimoni del Consell Insular de Mallorca ha merescut una menció per la gestió de l'adquisició i declaració de BIC de la Central tèrmica d'Alcanada.
És un dels tres béns de Mallorca que es troben inclosos al Plan Nacional del Patrimonio Industrial, juntament amb el Sindicat de Felanitx (també adquirit pel Consell) i la Fàbrica Nova de Sóller. (Que des d'ARCA hem sol·licitat sigui la següent es ser adquirida)
 
Els Premis ARCA Protecció del Patrimoni mai s'atorguen a administracions, però fa uns anys hem creat una categoria especial la de "Menció" per valorar alguna iniciativa pública que es mereix un reconeixement extra. Així han estat guardonades anys anteriors: La rehabilitació del voladís de Cort; el projecte del Port del Molinar i la celebració amb suport públic de l'Adoració dels Reis d'Orient.
 
En resum, la nit d'ahir va ser memorable, molt participativa i carregada d'emoció respecte pel PATRIMONI HISTÒRIC I CULTURAL

27 de març 2023

ARCA RESPON AL CONSELLER RESPONSABLE D'ENERGIA SR. YLLANES


Davant la seva crítica d'avui cap a la nostra entitat, totalment injustificada i  desaforada i que probablement surt del nerviosisme d'haver estat objecte de discussió, gràcies a altres entitats socials i a ARCA, la política d'instal·lacions de plaques solars indiscriminades afectant paisatge i territori (Santa Maria, Son Bonet, Selva i Inca, entre d'altres); ARCA recorda que fa una setmana el seu director general d'Energia va participar en el debat sobre energia renovable organitzat per ARCA i la seva presència, la de sr. Yllanes, hagués estat molt ben acollida. Parlàrem junt a d'altres entitats cíviques de necessitat de més participació, més diàleg i més planificació consensuada. 

 

La tasca d'ARCA no depèn, ni ara ni mai, dels polítics ni de si els sembla a uns o altres seriosa o no. Ens devem a les persones associades i a la ciutadania.

 

DEMÀ DIMARTS, CELEBRAM EL NOSTRE SOPAR PER L'ESTIMA DEL. PATRIMONI

Volem recordar que demà celebram el nostre sopar anual, que estan cobertes totes les places i que unes 90 persones gaudirem especialment de compartir la nostra estima pel Patrimoni i poder entregar els tres PREMIS  ARCA PROTECCIÓ DEL PATRIMONI a les tres candidatures premiades que tant s'ho mereixen 

Serà al Restaurant Portixol a partir de les 21h. 

22 de març 2023

ÉXIT DEL DEBAT SOBRE ENERGIES ALTERNATIVES ORGANITZAT PER ARCA

 LA CONCLUSIÓ SERIA: ENERGIES ALTERNATIVES SÍ, PERÒ PRESERVANT EL PAISATGE, EL PATRIMONI I L'AGRICULTURA I AMB UNA PLANIFICACIÓ CONSENSUADA.


El debat organitzat per ARCA amb el títol ENERGIES ALTERNATIVES SÍ... PERÒ AIXÍ? i celebrat el passat dilluns a Can Sales, va ser animat, interessant i es va demostrar necessari 

ARCA ha manifestat reiteradament la seva preocupació pels efectes negatius sobre el paisatge rural i urbà de les plaques fotovoltaiques i altres equipaments captadors o acumuladors d'energia.

Aquesta preocupació i d'altres es varen manifestar també entre el públic que va omplir totalment la sala.

La necessitat d'avançar en la substitució de les energies més contaminants i la lluita contra el canvi climàtic està fora de discussió. L'acord existeix.

La discussió que està sobre la taula és com arribar al canvi real.

Hi participaren:

Miquel Coll Crespí, president d'APAEMA

Josep Malagrava Rigo, DG Energia GOIB

Margalida Ramis Sastre, GOB

Joana Maria Petrus Bey, geògrafa UIB

Josep Masot Tejedor, ARCA

Jordi Quer Sopeña, Inti Energía

Va moderar el debat Àngels Fermoselle Paterna, ARCA

Varen sortir molts dubtes i també critiques sobre la manca d'una planificació consensuada i pensada amb suficient participació ciutadana sobre la implantació de les energies alternatives.

Preocupa que el negoci de les elèctriques sigui implantat ara a sòl rústic, el qual és envaït contínuament per edificacions i ara plaques solars, amb l'excusa de la rendibilitat immediata.

Però també preocupa hipotecar per un mínim per 30 anys uns terrenys i un paisatge amb el qual ens identificam i necessitam per aconseguir l'autonomia alimentària. Aquí es va posar de manifest al debat la gran font de contaminació i despesa energètica que implica el transport de mercaderies.

També es posaren de manifest les incongruències de transformar sòl rústic en industrial, no haver explorat l'aprofitament exhaustiu de les cobertes d'espais industrials. I no haver analitzat aprofitar carreteres i asfalt per determinats aprofitaments energètics

La preocupació per la manca d'un aval econòmic per garantir la reversió del terreny i el reciclatge de les plaques.

Es va repetir entre el públic i alguns participants la crítica a la manca de participació real i a les presses en fer instal·lacions sense parlar seriosament abans de límits en el consum.

La gran participació i la riquesa d'arguments demostraren que el debat està viu i s'ha de continuar, abans de caure a errades que es podien haver evitat.

ARCA fa una crida a l'Administració sobre la necessitat d'establir un canal continu de comunicació amb les entitats de defensa del Patrimoni i de defensa del territori.

La conclusió seria Energies alternatives sí, però preservant el paisatge, el patrimoni i l'agricultura i amb una planificació consensuada.

21 de març 2023

Han demolido Son Matet ( Article d'Àngels Fermoselle Paterna al Diario de Mallorca el 21-03-2023 )






Han demolido Son Matet y algún responsable de Urbanismo reconoce que se merecía haber tenido algún tipo de protección.

Pero les había pasado desapercibido. Pasa mucho eso de que pasen desapercibidas cosas en la gestión pública. Lástima que nohubieran estudiado las alegaciones al PGOU que desde ARCAhabíamos presentado y en las que se pedía su catalogación. Esoantes de ser destruido, claro, y sin que desde la entidad se tuvieraconstancia de que hubiera ningún riesgo inmediato de desaparición.

Son Matet daba nombre a una de las calles con las que lindaba. Era una casa señorial, probablemente de los años 20 y ubicada en Cala Major. Ves el patio delantero y te recuerda a las “clastres” de las casas de Possessió. Era agradable y majestuosa la composición arquitectónica y su integración en el paisaje y el bosque. Después de las piedras arrancadas, vendrán los árboles talados. Cala Major es, además de Sant Agustí, Génova y la Bonanova, uno de los barrios especialmente masacrados durante los últimos 10 años. Y antes también, ciertamente. La edificabilidad permitida es mucho mayor a la existente y eso, junto con una ubicación más o menos privilegiada, ha convertido a esos lugares en un polo de atracción para el negocio especulativo. Además, habría que añadir planes parciales urbanísticos obsoletos que quienes gobiernan no han sabido detectar. Ahí parece estar el quid de la cuestión en la desaparición de Son Matet. Son Matet fue probablemente demolido allá por el mes de julio pasado. A mí me llegó el rumor de su desaparición hace unas semanas. Pedí confirmación de la triste noticia a un amigo, gran conocedor de la zona que fue quien, meses antes, me había pasado un extenso listado de casas que no estaban protegidas y se lo merecían, ubicadas todas ellas en el Terreno, Son Armadans y los barrios anteriormente citados. Son Matet estaba en esa lista, que trasladamos íntegra a Cort con foto incluida, destacando en una ladera entre muchos árboles.

En un primer momento, ante mi pregunta sobre la sospecha de que la casa ya no existíera, mi amigo y colaborador me tranquilizó. –“No puede ser -me dijo- Son Matet es importante. Esta tarde voy a ver”. Pese a su propia incredulidad la buscó y no encontró rastro.

Ante la evidencia, la tristeza te invade porque lo primero que piensas es: si destruyen Son Matet, ¿qué no destruirán? Se edificó en la finca que da nombre a una calle y ya solo nos queda eso. Algún propietario sensible de Cala Major hace tiempo que clama contra la despersonalización de la zona. En la Bonanova los chalets que tenían extensos y frondosos jardines han sido arrasados para colocar hormigón en el 100% de la parcela y elevarse para tener un poco de vista más allá de sus piscinas, las grandes reinas del carnaval urbanístico de los últimos tiempos. Y qué decir de Génova, lugar en que las obras llevan años horadando las rocosas pendientes y donde permitieron arrancar la importante historia de la estancia de Falla en nuestra ciudad. Se pueden acercar a ver la mole que sustituye la preciosa casita cargada de historia habitada durante unos meses por el músico, justo antes de la Guerra Civil. Hace más de un año que muchas entidades ciudadanas, colegios profesionales y particulares presentamos alegaciones al PGOU quehabía sido aprobado inicialmente a finales del 2021.

 Ninguna de las alegaciones ha sido contestada. Desde luego ninguna de aquellas en las que yo de alguna manera participé y que fueron entregadas por registro electrónico el 15 de febrero del 2022.

La propuesta de proteger Son Matet estaba incluída en esas alegaciones, cinco meses antes de su demolición. No llegamos tarde, aunque ahora ya lo sea.


20 de març 2023

DEBAT: Energies alternatives SÍ, però AIXÍ?


Dilluns 20 de març. A les 18'30 h

A la biblioteca Can Sales, Palma 

Hi participen: 
Miquel Coll Crespí, president d'APAEMA
Josep Malagrava Rigo, DG Energia GOIB
Margalida Ramis Sastre, GOB
Joana Maria Petrus Bey,  geògrafa UIB
Josep Masot Tejedor.  ARCA
Jordi Quer Sopeña, Inti Energia 
Moderadora: Àngels Fermoselle Paterna, ARCA

Ningú qüestiona la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic, però sorgeixen dubtes sobre la planificació de la implantació de les energies alternatives. Parlarem d'eficàcia, de futur, d'agricultura, de paisatge, d'economia, de salut..

19 de març 2023

ARCA LAMENTA LA DEMOLICIÓ DE SON MATET, A CALA MAJOR

 



VA SER DEMOLIDA L’ESTIU PASSAT PERÒ NO HO HEM SABUT FINS ARA

ARCA, 5 MESOS ABANS DE LA DESTRUCCIÓ HAVIA DEMANAT LA CATALOGACIÓ

Son Matet era una casa de gran presència a Cala Major, amb torre, que va ser construïda probablement els anys 20 del segle passat dins la finca del mateix nom i que dona nom al carrer on estava ubicada.

La demolició de Son Matet es va produir probablement durant l’estiu passat, tot i que no ens hem assabentat fins fa unes setmanes.

ARCA, el mes de febrer de l’any 2021, 5 messos abans de la destrucció, havíem demanat la catalogació d’aquest immoble i una revisió exhaustiva del catàleg dins les al.legacions a l’aprovació inicial del nou PGOU, ja que havíem detectat importants mancances.  


Cala Major és una de les barriades que més pèrdues d’edificis singulars i originals ha tingut durant els darrers anys. ARCA ja ho havia denunciat en altres ocasions i no s’ha posat remei.

Des d’ARCA no ens queda sinó lamentar una gestió insatisfactòria del nostre Patrimoni dins uns plans urbanístics que permeten un aprofitament excessiu o uns plans especials obsolets amb criteris antics que no s’han sabut aturar. Tot plegat continuen  afavorint la substitució dels immobles originals i la desaparició de l’empremta de la història.


18 de març 2023

embARCA't :Exposició Gaspar Riera i visita Valldemossa


18 de març de 2023





El passat dissabte 18 de març tengué lloc la visita que, organitzada per ARCA, va començar a la Fundació Coll Bardolet amb l'exposició de Gaspar Riera per a tot seguit endinsar-se, de la mar de la historiadora Concepció Bauzá de Mirabo, en una Valldemossa tan insòlita com desconeguda.

             

Puntual i precís, Miquel Àngel Riera ens guià a través de l'obra de son pare, primer a la planta baixa, on hi havia les obres dedicades a Valldemossa o els seus voltants, i posteriorment als pisos superiors, on ens mostrà una selecció de les pintures amb què ha recorregut bona part dels pobles de Mallorca i que constitueixen el bessó més personal i genuí de la seva obra. Riera ens tornà a parlar de la fascinació de son pare pel pla de Mallorca, de la seva generositat i altruisme, de la seva dèria per la cultura i tot allò que per a ell representava, sempre amb la passió i l'entusiasme amb què ha itinerat les exposicions de les quals ha pogut gaudir gairebé tota l'illa.




A continuació sortírem als carrers de Valldemossa, on na Concepció explicà amb sensibilitat i coneixement múltiples aspectes de la història de la vila. Començàrem amb una aturada davant la casa que habità Catalina Homar, la qual, tot i la seva elegant presència, restà fora dels límits del poble a causa de la relació que mantigué amb l'Arxiduc Lluís Salvador. Foren també molt interessants les seves explicacions sobre la Cartoixa i la vida dels monjos que l'habitaren, rigorosa i austera, així com la descripció dels límits sobre els quals estenia la seva influència, més dilatats quant a extensió que el mateix poble. Finament, Bauzá de Mirabo ens conduí pels carrers empedrats i estrets que conformen la part baixa del poble, on destaca l'església parroquial, dedicada a la Beata Catalina Thomàs, i la casa humil on ella va néixer i viure part de la seva infància abans d'entrar al convent de Santa Magdalena a Palma, a dia d'avui convertida en una curiosa i devota capella on es recorda la personalitat de la santa més popular de l'illa de Mallorca.


En resum, un matí d'allò més enriquidor i ben aprofitat, que alguns dels visitants finalitzàrem amb una bona coca de Valldemossa abans de tornar cap a casa. Gràcies per tot plegat, Miquel Àngel i Concepció!

15 de març 2023

ARCA PROPOSA QUE S’ESTUDII MANTENIR A LA VISTA LES RESTES DE LA MURADA TROBADES A PLAÇA D’ESPANYA

Es podria posar una protecció transparent i un panell informatiu recordant que forma part de la murada renaixentista i que allà estava la Porta Pintada.

El fet que estam parlant d’un espai de vianants, facilita encara més aquest plantejament

En el cas del fragment de murada apareguda fa unes setmanes a les Avingudes sembla que degut a una filtració d’aigües residuals, era molt difícil mantenir-les a la vista per tractar-se d’una zona de trànsit rodat intens. A Avingudes era part de la murada exterior del Baluard de Santa Margalida i ara, amb motiu de les obres de de la Plaça d’Espanya, ha aparegut part del traça de la Porta Pintada

A Plaça d’Espanya estam davant una altra circumstància.

Es tracta d’un espai de vianants i se podria incorporar i augmentar l’atractiu de l’espai amb uns panells informatius

Al principi de les obres, ARCA ja va plantejar a la regidoria d’Infraestrucures que es podria marcar a la superfície la petjada topogràfica de les restes que se sabia que hi havia.  Però ara se pot anar una miqueta més enllà i, ja que han aparegut físicament restes, deixar-les a la vista i protegides, fet que suposaria una demostració de respecte pel Patrimoni.

Tan sols recuperant i  conservant el Patrimoni,  podrem tenir una ciutat plenament diferenciada i que pugui oferir als que l’habiten i la visiten la riquesa de la seva historia, que es la de la humanitat.

Serà feina futura realitzar altres intervencions a altres indrets per, de manera didàctiva i atractiva recordar el traçat del conjunt de les murades a la trama urbana de la ciutat.


A les fotografies adjuntes veis un plànol i una maqueta a escala del foso i els Baluards de Zanoguera i de Santa Margarita, amb la Porta Pintada entre ells. La maqueta va ser realitzada a escala 1/87 per l’Associació d’Amics del Ferrocarril.



Marcat en vermell la probable ubicació de les restes aparegudes ahir

24 de febr. 2023

21 Asociaciones de toda España firman la Unión de Asociaciones para la Promoción y Defensa del Patrimonio Cultural y Natural



El presidente de ARCA, Pere Ollers, tendrá el cargo de secretaría de la nueva entidad


La asamblea constituyente de la nueva entidad se celebró el pasado sábado en Madrid.

Crear una unión de asociaciones nos dará la oportunidad de intercambiar conocimiento, investigación y luchar juntas para alcanzar objetivos comunes, bien mediante el apoyo de unas asociaciones a otras, bien para la defensa de un objetivo común a todas.

Se han sumado por ahora a este proyecto común 21 asociaciones de gran parte del territorio español. Con la firma de los estatutos el fin de semana pasado y la constitución de la ejecutiva, se culminó un trabajo que veníamos desarrollando durante meses para alcanzar un objetivo primordial: poder tener una voz común y ser interlocutores ante la administración y ante los medios, cuando sea necesario.




Durante ese tiempo, varias asociaciones para la defensa del patrimonio nos hemos estado dando cuenta que hay asuntos diferenciadores entre los territorios y los tipos de patrimonio, pero también asuntos comunes a todas las asociaciones.

En el cuarto trimestre de 2022 se celebró un encuentro de asociaciones en Almería, en el que cada asociación divulgó sus fines y sus particularidades, y en ese encuentro de firmó el Compromiso de Almería, documento según el cual un grupo de trabajo, a modo de comisión gestora, fue puliendo los distintos puntos de encuentro, recogió la documentación, y elaboró una agenda, que se fue cumpliendo hasta el pasado sábado, que se protocolizó los acuerdos alcanzados, y se firmó formalmente el documento, que tiene carácter de unión de asociaciones, con personalidad jurídica propia.

El fin de semana pasado se designó una Junta Directiva, en la que la presidencia recae en la asociación sevillana Ben Baso, la secretaría en la mallorquina ARCA, la tesorería en la aragonesa APUDEPA. Además, se han creado siete vocalías temáticas, que todavía están por definir, para las asociaciones Huermur (Murcia), Amigos de la Alcazaba (Almería), Acuíferos Vivos, AJVA (Murcia), Lagunas Vivas, Observatorio del Patrimonio de la Sierra de Guadarrama y APATRIGAL.



Las asociaciones firmantes, que forman parte de la nueva Unión, son las siguientes:

           Acuíferos vivos. Plataforma en Defensa del Agua en Almería

           Asociación Histórica Retiro Obrero

           AJVA Murcia

           ACEM. Asociación para la Conservación y el Estudio de los Molinos

           Amigos de la Alcazaba de Almería

           Amigos del Patrimonio de Segovia

           Asociación Amigos del Serrablo

           APATRIGAL. Asociación para a defensa do Patrimonio Cultural Galego

           APUDEPA. Asociación de Acción Pública para la Defensa del Patrimonio Aragonés

           ARCA. Associació per a la Revitalització dels Centres Antics

           Asociación para la defensa de las Chimeneas yel  patrimonio industrial de Málaga  

            Asociación Cultural Athenaa de El Ejido

          Ben Baso. Asociación de profesores para la difusión y protección del patrimonio histórico

          Sociedad Caminera del Real de Manzanares

           Huelva Te Mira

           HUERMUR. Asociación para la Conservación del Patrimonio de la Huerta de Murcia

           Lagunas Vivas

          Observatorio del Patrimonio de la Sierra de Guadarrama

           SOS Monuments. Barcelona

           Asociación Cultural Abuxarra de La Alpujarra

           Málaga Monumental


UNIÓN DE ASOCIACIONES PARA LA PROMOCIÓN Y DEFENSA DEL PATRIMONIO

CULTURAL Y NATURAL

A les fotografies adjuntes, membres de les entitats de la nova associació estatal i Pere Ollers signant la documentació de la sessió constituent. 

ARCA

Defensa del Patrimonio

11 de febr. 2023

ARCA lamenta la mort d'Andreu Muntaner

Home sobradament format, intel·ligent, divertit, conversador incansable, un pou de sabiduria,... 

Guardava un tresor en fotografies, documents, fòssils i artilugis d'imatge a més de tot tipus de curiositats úniques que sempre compartí generosament. 

ARCA fa anys que el va declarar Soci d'Honor de l'entitat. Una persona com ell, cult, sincer, treballador,... es mereix el record i l'homenatge de la ciutat de Palma i de tota la Comunitat de les Illes Balears.



10 de febr. 2023

ARCA DEMANA A L’AJUNTAMENT DE SÓLLER I AL CONSELL DE MALLORCA NO DEIXAR DEGRADAR MÉS LA FÀBRICA NOVA (SÓLLER)

ÉS BIC, PEÇA CLAU DEL PATRIMONI INDUSTRIAL DE MALLORCA AL MATEIX NIVELL DES SINDICAT DE FELANITX I LA CENTRAL TÈRMICA D’ALCÚDIA

DEMANAM QUE LA ADMINISTRACIÓ LA COMPRI, I LAMENTAM QUE HAGI PERDUT L’OPORTUNITAT DE TENIR-LA GRATUITAMENT

ARCA demana urgentment a l’Ajuntament de Sóller, al Consell de Mallorca i al Govern de les Illes Balears que adquireixin l’immoble de Sa Fàbrica Nova i se li donin els usos que siguin respectuosos amb la seva conservació.

DAVANT LES DARRERES NOTÍCIES, de l’incendi d’una part de la Fàbrica Nova, dels temors de degradació en l’estat actual de l’immoble mentre s’espera una resolució judicial, i de les possibilitats que donen per inversions en patrimoni cultural l’actual conjuntura de “Projectes de Recuperació i Resiliència”.

És un edifici industrial de principis del s. XX, i és “l’única fàbrica de teixits de Mallorca que conserva tots els seus components arquitectònics i gran part de la seva maquinària” (de la Declaració del Consell de Mallorca)) i això la fa un bé inclòs en el catàleg de patrimoni industrial que figura en el Plan Nacional de Patrimonio Industrial (al mateix nivell que la Central Tèrmica d’Alcúdia i es Sindicat de Felanitx).

QUÈ ÉS LA FÀBRICA NOVA DE SÓLLER?

La Fàbrica Nova es situa a Camí de Cas Jurat, 2 de Sóller (tancada i sense conservació adequada de fa anys) parla encara (tant per l’exterior com per l’interior) del passat industrial de Sóller, juntament amb tants altres immobles i indrets. Era un fàbrica tèxtil que va tenir el seu moment d’expansió i de decadència, comença el 1907 i va tenint reformes i canvis fins a arribar al tancament l’any 1971.

MALLORCA NO POT PERDRE AQUESTA FÀBRICA. S’HA D’ADQUIRIR I EMPRENDRE UN PROJECTE RESPECTUÓS AMB EL PATRIMONI I LA HISTÒRIA.

ADJUNTAM UNA BREU HISTÒRIA DEL DESPROPÒSIT

L’OPORTUNITAT PERDUDA PER INACCIÓ DE L’AJUNTAMENT DE SÓLLER

L'antiga propietària,  Sra. Adela Oliver va morir l’11 de gener de 2002 i va llegar aquest immoble meitat a l’Ajuntament de Sóller i meitat a la família per a destinar-hi un “Museu de la Indústria Tèxtil” deixant preparat fins i tot un Projecte de “reconversió de Sa Fàbrica Nova en museu tèxtil i de la indumentària” a càrrec de la Sra. Natàlia Rabassa.

L’Ajuntament de Sóller del moment (un altre color polític) va acceptar el llegat i va registrar-la. Fins i tot es va preparar la constitució d’una Fundacio Museu Tèxtil Sa Fàbrica Nova en la que participava el Govern de les Illes Balears. Els canvis polítics de maig de 2003 deixaren sense constituir la Fundació i en estat d’abandonament l’edifici, malgrat estar en possessió de l’Ajuntament de Sóller (n’era cotitular registral).

Davant la situació i amb el pas del temps, va revertir l’immoble a la família, tal com manava el testament i la voluntat de la Sra. Oliver. Corria ja el maig de 2013.

Més tard s’iniciaren altres converses per poder donar un ús a l’immoble amb una possible compra per part d’un industrial solleric, però va resultar inviable.

El novembre de 2013 s’inicien els treballs per una modificació puntual de l PGOU de 1998 de Sóller per una ampliació de la Fitxa A9 i una adaptació de la fitxa d’equipament públic E.24 (canvis de superfícies). Aquesta modificació tot i que es tramita (impacte ambiental favorable el 9 de maig de 2014) per informe davant Urbanisme del Consell de Mallorca (29 de gener de 2016) no s’aprova. 

El novembre de 2017 s’inicia la declaració de BIC i l’Ajuntament de Sóller (escrit d’1 de juny de 2018, un altre batle) al·lega

QUIN és EL SEU GRAU D’IMPORTÀNCIA I PROTECCIÓ?

La fàbrica està protegida com a Fitxa de Catàleg local en el PGOU de 1998 (text refós de 2000). Es la FITXA A9, i està juntament qualificat amb l’Equipament Socio Cultural públic i uns espais declarats també ZONA VERDA.  

També està protegit l’immoble com a BÉ D’INTERÈS CULTURAL per Acord del Ple del Consell de Mallorca de 26 de juliol de 2018, que estableix que la Fàbrica té la categoria de Monument juntament amb un ampli entorn i 15 elements de maquinària industrial i mobiliari que s’han de conservar també segons la qualificació del Consell de Mallorca.

QUIN ÉS EL PUNT EN QUÈ ESTAM?

Després d’oportunitats perdudes i intents de trobar una sortida a tot l’immoble, han anat passant els anys i l’edifici ha perdut finestres, vidres, ha estat sotmès a vandalisme i degradació de l’edificiació en si. Després de que totes les persones copropietàries sol·liciten a l’octubre de 2020 l’expropiació per ministeri de la llei (és a dir obligatòria per l’Ajuntament de Sóller). Després de la desestimació d’aquesta expropiació (que permetria adquirir la finca pel preu just taxat) per part de l’Ajuntament de Sóller (21 de seetembre de 2021), els hereus de la Sra. Adela Oliver (que havia deixat la meitat de la fàbrica al poble amb un Projecte de museu a punt)  han presentat un contenciós administratiu contra l’Ajuntament de Sóller que deixa el tema pendent de resolució judicial.

L’Ajuntament de Sóller nega la seva responsabilitat i diu que és el Consell de Mallorca qui ha d’adquirir-la. El Consell de Mallorca després de fer inviable la modificació de PGOU i aprovar la Declaració de BIC ara se’n renta les mans tot i que diu que ha tingut negociacions amb la família.

Darrerament (finals de 2022) la fàbrica ha sofert un incendi probablement per vandalisme. La reacció de l’Administració: ordenar a la propietat que “apuntalin la fàbrica i facin actuacions al seu càrrec per aturar el procés de deteriorament” d’una part de l’edificació així com altres mesures de protecció.

REPETIM. PROPOSTES URGENTS:

Davant la realitat que estam davant un immoble declarat BIC del patrimoni industrial del mateix nivell que la Central Tèrmica d’Alcúdia i es Sindicat o Celler de Felanitx, que s’adoptin per les tres Administracions mesures eficaces per protegir l’immoble i ser coherents amb la Declaració de BIC i en la catalogació com a Patrimoni Industrial en el Pla Nacional.

Cal negociar amb la propietat urgentment i aconseguir aturar la degradació de l’immoble i reivindicar els usos públics que estan prevists en el pla de Sóller.

Per això, podrien aplicar-se fons europeus o fons de l’impost turístic o d’altres iniciatives de l’Estat de suport als municipis turístics com Sóller.

Només així mantindrem una peça essencial del patrimoni industrial de Mallorca.


6 de febr. 2023

Recorregut embARCA´t: PASSEJADA HISTÒRICA PEL BOSC DE BELLVER

ARCA va organitzar el passat dissabte 4 de febrer un recorregut embARCA't que duia per títol: "Passejada històrica pel bosc de Bellver”.

Gràcies al llibre El bosc de Bellver, història i actualitat, de l'investigador Pere Galiana Veiret vàrem poder descobrir amb el seu autor aquest enclau natural, des de la formació geològica de la muntanya fins als nostres dies.

Bellver és el parc municipal més gran i més antic de la ciutat, per on han passat personatges històrics de renom, com Melchor Gaspar de Jovellanos, a qui dedicàrem un apartat especial pels seus interessants estudis damunt aquesta zona, durant el període que estigué empresonat al castell de Bellver a principis del segle XIX.

També poguérem veure els vestigis d'un dels dos polvorins que hi havia al recinte del bosc, on a dia d'avui es conserva el coll de la seva cisterna, les carreteres que s'han construït al llarg de la història, les pedreres d'on es va treure pedra per construir el castell, la capella dedicada a Sant Alonso Rodríguez en record al fet miraculós que li va ocórrer mentre pujava al castell de Bellver al segle XVI, el pou del dimoni, la sortida del túnel de la cova, els cocons, la flora i la fauna que s'amaga en aquest indret, l’estratigrafia i altres punts d’interès de la muntanya.

1 de febr. 2023

Recorregut embARCA't: "Visita al castell de Sant Carles".

Dissabte 18 de febrer a les 10'30h.

“Visita al castell de Sant Carles”.

Dirigida per l'investigador Àngel Aparicio Pasqual, president del GEFB (Grup d'Estudis de Fortificacions de Balears).

La visita amb l'especialista d'estudis històrics de fortificacions de Balears ens permetrà conèixer molt millor i d'a prop l'evolució històrica del castell de Sant Carles, construït a l'any 1612 i la seva posterior ampliació, on es construí una fortalesa a l'any 1662.

La visita oferirà novetats històriques interessants fruit de la recerca incessant de l'investigador als arxius i que properament sortiran publicades al llibre: "El castell de Sant Carles. La història i els personatges".

Punt de trobada: Castell de  Sant Carles. Crta. Dic de l'Oest, s/n.

Possibilitat d'arribar amb la línea 1 de l'EMT, aturada Museu de Sant Carles: http://www.emtpalma.cat/en/route/-/L/1/aeroport-ciutat-port

Preu: 5€ socis; 8€ no socis

Inscripció prèvia, places limitades.

arcainforma@arcapatrimoni.net


26 de gen. 2023

Recorregut embARCA't: "Passejada històrica pel bosc de Bellver”.

Dissabte 4 de febrer a les 10'00h.

"Passejada històrica pel bosc de Bellver”.

Dirigida per l'investigador Pere Galiana Veiret.

Damunt la publicació del llibre El bosc de Bellver, història i actualitat vos convidem a descobrir amb el seu autor aquest entorn natural, des de la formació geològica de la muntanya fins als nostres dies.

Bellver és el parc municipal més gran i més antic de la ciutat, per on han passat personatges històrics de renom.

punt de trobada: darrera corba abans d'arribar al castell de Bellver.

preu: 5€ socis; 8€ no socis

Inscripció prèvia, places limitades.

arcainforma@arcapatrimoni.net

IMPORTANT:

- Recorregut a peu de 3,5 km pel bosc de Bellver.

- Convé dur calçat còmode, capell i beguda.

18 de gen. 2023

ARCA recupera els bancs de Marratxí gràcies al fuster Raúl Fullana.

ARCA RECUPERA ELS BANCS DE L'ESGLÉSIA D'ES PONT D'INCA

Raúl FULLANA, fuster, els ha recuperat sense voler cobrar res per la feina realitzada

El passat 8 de juliol l'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics – ARCA va lamentar  l'abandonament per part de la parròquia d'es Pont d'Inca d'uns bancs centenaris a la plaça de l'Església. La denúncia del fet i la ràpida reacció de la Regidoria de Cultura i Patrimoni de l'Ajuntament de Marratxí impedí la recollida selectiva -i la destrucció, segurament- dels bancs, que varen ser traslladats a un dipòsit municipal a l'espera d'una possible restauració que permetés rehabilitar-los.

Bancs abans de la recuperació.

Ara, després d'un acurat treball i gràcies a la iniciativa d'ARCA i la feina altruista de Raúl Fullana Aguirre, mestre artesà i veí del Pont d'Inca, aquests bancs han estat recuperats de nou per al poble. Tot i que no ha estat possible recuperar-los en el seu estat i mida originals a causa de la considerable destrossa que varen patir, se n'ha recuperat considerablement la seva essència i, per tant, s'han salvat aquests elements patrimonials amb totes les vivències i la memòria històrica que comporten. Efectivament, en la primera meitat del segle XX, en plena postguerra, es va encarregar al fuster Bartolome Salvà Beltran la realització dels bancs,  encàrrec que li va suposar un canvi de domicili, traslladant-se des de la seva Inca natal al Pont d'Inca, fet que al poble li va valer el malnom de "s'Inquero". Els bancs eren d'estil clàssic per a l'època, realitzats en fusta massissa de sapel·li i pi mallorquí, composts originalment per dos cossos de seients units amb un peu central separador i dos peus de tancament en els seus laterals. Eren bancs robusts i construïts per a durar, proveïts de filigrana de marqueteria en la part superior, en forma de gelosia. Sorprenentment, com s'ha assenyalat, aquests bancs van ser rebutjats per l'església sota el pretext que presentaven deterioració pel corc, però res que no es pogués solucionar.

La recuperació d'aquests bancs -comenta Raül Fullana- s'inicià després de veure per l'Instagram d'ARCA una foto en què apareixien romputs i deixats a la plaça de l'Església per a la seva recollida selectiva. “Era una pena perdre aquests bancs, que al cap i a la fi formen part del patrimoni del nostre Municipi. Una vegada vist el que quedava dels bancs, vaig veure que era possible recuperar-ne una part, encara que no en les mesures originals, però sí respectant l'origen constructiu. Durant un parell de mesos, sense presses, vaig anar realitzant la restauració al meu taller de fusteria”. Amb la finalitat de deixar constància del treball realitzat, va fer diferents fotos del procés de restauració, de les quals s'adjunten un parell.

Bancs recuperats, gener de 2023.

Segons fons provinents del propi Ajuntament de Marratxí, els bancs restaurants seran instal·lats en el vestíbul de la recentment restaurada Escola Vella del Pont d'Inca, junt amb una placa on s'explicarà breument la seva història. D'aquesta manera les persones del poble podran tornar a gaudir de la seva elegant presència i recordar així el significat i protagonisme que al seu moment varen tenir per a la ciutadania de Marratxí.

30 de des. 2022

Recorregut embARCA't: "Llegendes de Palma".

Dissabte 14 de gener a les 10'30h.

"Llegendes de Palma".

Dirigit pel professor d'història Josep Borne Mas.

Recorregut on podrem gaudir dels llocs més misteriosos de la Palma antiga, on la història i la ficció van de la mà.

Sortida: Seu d'ARCA, carrer de Can Oliva, 10 baixos (Palma).

preu: 5€ socis

         8€ no socis

Inscripció prèvia, places limitades.

arcainforma@arcapatrimoni.net 


Amb el suport de 







ARCA vos desitja un Feliç 2023