ARCA participa un any més al programa de L'Assumpció de la Mare de Deú.

http://assumpciodelamarededeu.net/

ARCA intervé al Ple de l'Ajuntament de Palma per deixar constància de la nostra oposició a la normativa d'Ocupació de Via Pública.

Àngels Fermoselle intervé al Ple de l'Ajuntament de Palma.

L'Ajuntament de Palma ha aprovat la norma d'Ocupacuó de Via Pública. Una notícia dolenta perquè manté el perjudici al paisatge urbà i l'ocupació excessiva:

Una pressa de pèl a la ciutadania.

ARCA ha anat al Ple per deixar constància de la seva oposició.

A continuació copiam el text que hem llegit a la nostra intervenció, a càrrec de la vicepresidenta d'ARCA, Àngels Fermoselle.

Text íntegre de la intervenció:

Avui, per desgràcia per a aquesta ciutat gairebé segur que s'aprovarà la nova normativa d'Ocupacuió de Via Pública que consagra pràcticament les greus errades de l'anterior.

Continuarem tenint mampares, barreres, barreretes, pissarres i rètols i més rètols i pissarres, jardineres i tests, tot per privatitzar l'espai públic i compartimentar-lo.

També tendrem para-sols rectangulars molt grossos, que sumats a les mampares i a les jardineres, aconsegueixen un efecte pantalla igual o pitjot que el d'un tendal.

ARCA vol terrasses, però vol que siguin el més transparent possibles, volem veure la nostra ciutat a través d'elles. No ha hagut manera. Era fàcil. En privat ens deien que eren molt interessant les nostres propostes, ja no diguem quan eren a l'oposicuó, llavors sí que els hi agradaven...

ARCA també volia que els infractotrs, els que no compleixen les normes del PGOU, els que pinten la seva façana d'un color prohibit o planten un aire acondicionat o han fet unes obres il.legals a la façana, no puguin gaudir de la terrassa, ja veurien com ben aviat complirien la normativa i tothom guanyaria. Perquè no atendre les al.legacions d'ARCA en aquest sentit premia als infractors i castiga a la gent de bé que sí compleix la norma.

ARCA volia que als nostres barris singulars i al nostre Centre Històric els comerços fossin diversos i que la façana del seu edifici es pugui contemplar com a una unitat. Però no podrà ser perque no varien una línea de la normativa anterior i  els expositors dels comerços, souvenirs etc poden invadir, com ara, tota la façana. Ja tenim carta de legalitat per dur l'estètica de Magaluf al Centre Històric i als barris singulars.

ARCA volia que els suports de publicitat petits, mitjants i grans que poblen la nostra ciutat es vessin disminuits al màxim. Han canviat els TEMPS, ara la publicitat té vies digitals i personalitzades, no fa falta invadir el paisatge urbà i perjudicar-lo, però no ens han fet cas perquè es veu que aquests detalls, que fan bé o mal una ciutat, no els consideren.

ARCA volia que la ciutat recuperés les parts centrals i majoritàries de les plaçes per estar, passejar, prendre el sol i jugar els infants, però no, aquest govern municipal, igual o pitjor que l'anterior, consagra el robatori de les plaçes pels negocis particulars.  

ARCA considera una pressa de pel  aquesta nova normativa perquè els canvis més que mínims, són ridículs.

- Es prohibiran  els tendals d'aquí 18 mesos

- S'obligarà a retirar  tots els estris el vespre. (ara, la majoria també ho hauria de fer però no es fa complir)

- A dos barris es tendrà mig metre més per passar.

- I es lleven les terrasses petites aferrades a paret, el que diuen microocupacions-

I res més.

Per això tres anys de espera.

Ens han fet perdre hores, dies, setmanes de feina per no escoltar, no entendre i no vetllar per l'interès general?

La nostra decepció és més que profunda. Ratlla la indignació.

Nosaltres, demòcrates convençuts pensàvem que un període d'al.legacions era per a que qui governa mediti sobre les propostes ciutadanes, reflexioni i perquè rectifiqui. Però vostès han passat sobre aquest període per obligació, no han contestat les al.legacions de molts de folis i ben argumentades que hem presentat diversos grups ciutadans i tot, com han reconegut a qualque mitjà perquè atendre al.legacions com les nostres, tot i que saben que són de justícia, obligaria a retardar l'aprovació.

Nosaltres hem esperat tres anys amb l'esperança de  guanyar espai al carrer, i de guanyar paisatge urbà. Avui, a la votació previsible, per desgràcia, repetim, aconseguiran que perdem l'esperança. 

ARCA lamenta que Cort no aposti per recuperar Patrimoni Cultural amb l'impost de Turisme Sostenible.

Última Hora, 26-7-2018

ARCA lamenta que l' Ajuntament de Palma no sol·licti cap projecte de conservació o restauració patrimonial provenent de l'impost de Turisme Sostenible.

Aquesta decisió evidència el nul interès del govern municipal de Cort cap al Patrimoni Cultural de la ciutat, on cal recordar-li que l'edifici gòtic de Can Serra es troba totalment abandonat, com a exemple més patent.

Pensem que els projectes que es presenten són interessants per a la Ciutat, però s'haurien de finançar per a unes altres vies, degut a que l'impost denominat com a ecotaxa, tenia com a finalitat invertir en mediambient i patrimoni.

En aquest moment, podem afirmar que aquest impost ha perdut totalment la seva finalitat inicial, pel qual fou creat i observem com les administracions presenten qualsevol tipus de projectes.

L'Agència de Defensa del Territori dóna la raó a ARCA en relació a les denúncies presentades a la propietat del molí des Castellet (Calvià).

Primeres obres il·legals que ARCA va denunciar a unes
casetes de roter properes al molí des Castellet. Maig 2010.

ARCA va presentar les primeres denúncies davant l'Ajuntament de Calvià a l'any 2010, quan varem detectar que als terrenys propers al molí del Castellet, concretament a la parcel·la 225 del polígon 1 de Calvià, zona declarada com a ANEI, es duien a terme unes obres sense permís a unes antigues casetes de roter i la instal·lació d'una barrera que impedia passar pel camí que dóna accés al molí des Castellet, el qual es contempla segons el cadastre com a “via de comunicació de domini públic”.

L'Ajuntament de Calvià ens donà la raó i la propietat fou sancionada en aquell moment i es digué que la instal·lació de la barrera al camí d'accés, era una infracció urbanística molt greu i que no comptava amb llicència municipal.

VIII pujades reivindicatives organitzades des de l'any 2010

Barrera il·legal que no va permetre que la pujada reivindicativa
del 21 de desembre de 2014 es celebrés d'una forma normal.

La comissió pro-molí des Castellet, en la qual ARCA forma part ha organitzat fins a vuit pujades reivindicatives des de l'any 2010, demanant la restauració del molí des Castellet i la retirada de la barrera del camí d'accés. Fins al moment, tot i la il·legalitat d'aquesta, encara no s'ha retirat.

Obres il·legals reiterades

Tot i les sancions de l'Ajuntament de Calvià la propietat ha seguit duent a terme obres il·legals durant aquests darrers anys, les quals han estat denúnciades per ARCA, com ara la incorrecta intervenció que es dugué a terme al cintell del molí al novembre de 2014 o les obres que es dugueren a terme al camí d'accés al gener del 2015.

L'Agència de Defensa del Territori ha sancionat a la propietat amb una multa de 72.294 euros

Antic empedrat del cintell que va desaparèixer després
d'una desafortunada intervenció i sense permís al gener
de 2014.

L'Agència de Defensa del Territori del Consell de Mallorca ha sancionat a la propietat del molí des Castellet amb una quantiosa multa de 72.294 euros i obliga a:

1. La demolició de les obres consistents en tancament de l'accés a la finca del camí de sa Font i consolidació parcial des Molí des Castellet.
2. La restitució dels terrenys a l'estat anterior.
3. El cessament definitiu dels actes i usos desenvolupats i de qualsevol servei públic.

L'Agència de Defensa del Territori ha informat a l'Ajuntament de Calvià

Maquinària pesada i sense permís va dur a terme unes obres
al camí d'accés al molí des Castellet al gener de 2015.

L'Ajuntament de Calvià ha estat informat al respecte i la propietat té l'obligació de presentar un projecte de restabliment per haver executat obres sense llicència i no legalitzables.

Aquesta decisió i sanció exemplar ens dóna el cònsol d'haver actuat amb coherència i constància sobre els valors que defensem, que són la conservació i respecte del Patrimoni Cultural de Mallorca i a la vegada és un missatge clar i contudent que la llei està per a complir-se. 

ARCA exigeix a Cort que compri solars cèntrics a Pere Garau per a fer equipaments públics.

ARCA sol·licita a Cort que inverteixi a Pere Garau comprant un o dos solars cèntrics que permeti construir equipaments culturals i el Centre de Salut

Consideram que oferir ara un lloguer de 1.500€ per a un local, no és ni de prop el que necessita un barri amb greus mancances 

El barri necessita equipaments culturals i de tot tipus.

ARCA ho va plantejar al Consell de Gerència d'Urbanisme fa un any i el dimarts passat

ARCA, com a membre del Consell de Gerència d'Urbanisme ja va plantejar fa un any la urgència de comprar els pocs solars lliures i cèntrics que queden. Tan sols reverem bones paraules i cap acció.

Dimarts passat, a la darrera reunió del Consell de Gerència vàrem tornar a plantejar el mateix: és urgent la compra de solars i creació d'equipaments. Ens diguéren que havíen de trobar finançament. La resposta demostrava que no havia hagut voluntat clara de dotar d'equipament mínim una barriada a la que no s'ha fet cap inversió municuipal des de l'època d'Aina Calvo.

Darreres inversionsal al barri, els Plans E

A l'època d 'Aina Calvo, gràcies als Plans E, es varen millorar una sèrie de carrers principals i dotar aquests de contenidors soterrats, una acció molt encertada. També al final de legislatura amb unes restes de pressupostos es va crear la placeta proposada per ARCA i dedicada a Encarna Viñas a la confluència dels carrers Antillón i Luca de Tena.

De llavors aquí zero inversions al barri més poblat de ciutat amb una densitat de població i multiculturalitat que necessita una atenció especial.

No tenim cap equipament públic excepte el mercat i un centre de salut de lloguer i en condicions precàries.

ARCA va desenvolupar un estudi sobre el patrimoni de Pere Garau i el nostre compromís amb la barriada ha continuat.

En resum: intentar contentar ara el barri amb un lloguer de 1.500 € mensuals no aporta cap solució de futur i no és el camí. Demanam inversió real i finançament per a la compra de solars cèntrics i execució de projectes d'equipaments als mateixos.

Apostem per compensar l'oblit d'anys a Pere Garau. Ja tenim assumit que serà impossible crear cap zona verda perquè l'absurda planificació desenvolupista no ho permet. El barri més poblat de ciutat no té cap parc com no siguin la part central de les rodones de circulació: plaça Columnes i Plaça Miquel Dolç.

Invertim, doncs, en equipaments culturals i de salut que es cerqui un finançament ja.

Ressò als mitjans de comunicació de la nostra demanda reiterada al Consell de Mallorca perquè actui urgentment en la conservació de la Cartoixa de Valldemossa.

ARCA apel·la a regidores i regidors de Palma individualment a no aprovar una normativa d'Ocupació de Via Pública que perpetua les errades de l'anterior

Avinguda Antoni Maura.

ARCA envia una carta a cada regidora i regidor de l'Ajuntament de Palma per apel.lar  la seva responsabilitat per intentar evitar en darrer extrem l'aprovació d'una normativa d'Ocupació de Via Pública que perpetua les errades de l'anterior, ja que pràcticament és idèntica.

Respecte a les terrasses, han de ser el més transparents possibles. No han de compartimentar i tapar la ciutat

Les terrasses haurien de ser el més transparents possibles; hem de veure les façanes a través d'elles, per tant únicament haurien de contenir taules, cadires i para-sols, de tamany limitat. Tot per evitar molèsties i per afavorir el paisatge urbà. Es podria plantejar permetre l'hivern les estufes que no impliquin renous, ni olors, ni emisions de gasos.

No haurien de tenir ni cartells, ni pissarres, ni jardineres, ni tests, ni mampares, ni barreretes.

Respecte a l'ocupació. El guany per a vianants és esquifit

S'haurien de recuperar més espai públic i central especialment a les places, tal i com s'havia promés, a les places com la d'en Coll, Weyler, la redona junt al Parlament, la de la Mercè.... la nova ordenació preveu un increment mínim de l'espai lliure i no dels espais millors i centrals.

Respecte als carrers, guanyar tan sols mig metre i tan sols a tres barris, és un guany molt esquifit.

Respecte a comerços i souvenirs. Duen l'estètica de la Plaja de Palma als barris i al Centre Històric

Plaça Major.

Els comerços, especialment els de souvenirs, omplen la façana de tot tipus d'estris ja que la nova normativa, idèntica a l'anterior, els ho permet. Això seria raonable a la Platja de Palma, però no ho és a la majoria dels barris de ciutat. Tenim casos a l'entorn de la Seu que podem qualificar d'agressió estètica, però que compleix normativa i la seguirà complint perquè res ha canviat.

ARCA ha proposat que es copïi la manera de fer de ciutats com Girona. Allà el respecte és absolut. A Girona veus la ciutat i els seus edificis, no hi ha res a les façanes que pugui alterar l'estètica, no obstant té el nombre de petits comerços per metre quadrat més elevat que coneguem.

Respecte al compliment de la legalitat. Es beneficia a l'infractor

ARCA creu que el privilegi de tenir terrassa no se li ha de donar a qualqú que no compleix la normativa de façana que estableix el PGOU: color, obertures, aires acondiciionats, rètols.... Sino, es produeix un agravi comparatiu amb qui sí compleix.

Les propostes d'ARCA assumibles i necessàries

Les nostres propostes consideram que són raonables, assumibles i necessàries. D'altre banda no són ni extremes ni impliquen merma de negoci pels bars i restaurants. El que sí impliquen les propostes d'ARCA és una millora estètica de la ciutat, una reducció de l'efecte pantalla i compartimentació que tanmateix amb la nova normativa continúa. També impliquen les propostes d'ARCA,  la preservació d'un actiu econòmic de primera magnitut que és la imatge de la ciutat i l'us amable també per a qui aquí habitam.

ARCA TORNA A INSISTIR EN LA INTERVENCIÓ URGENT DE LA COMISSIÓ DE PATRIMONI DEL CONSELL DE MALLORCA A LA CARTOIXA DE VALLDEMOSSA.

Corredor de la Cartoixa de Valldemossa.

FA QUATRE ANYS QUE ARCA VA DEMANAR AMB UN INFORME EXTENS DE LA SITUACIÓ HISTÒRICA DE LA CARTOIXA DE VALLDEMOSSA.

MANCA CONSERVACIÓ I ORDENACIÓ DE LA INTERVENCIÓ EN EL GRAN IMMOBLE HISTÒRIC, AVUI DE DIFERENTS PROPIETARIS.

La situació de la Cartoixa de Valldemossa: manca intervenció i conservació

Segons informen els mitjans de comunicació, un recent informe tècnic sobre la Cartoixa de Valldemossa demanat per la propietat ha dictaminat greus danys estructurals, deguts a filtracions ocasionades pel seu sistema hidràulic.

Aquesta problemàtica s’ha agreujat per una ocupació inconscient del monestir, que ha arribat al límit durant les darreres dècades. Poc després de la desamortització de 1835, un pic hagueren partit els monjos, s’inicià la divisió del conjunt que comportà la multiplicació de propietaris, l’habilitació d'habitatges i la transformació dels edificis. Llavors es preveia el manteniment d’elements comuns. Però la subdivisió continuà fins a la situació actual, dominada per la falta de cura de les infraestructures i els espais compartits. Això es reflecteix avui als moviments estructurals dels corredors, al claustre de les murteres que s’esfondra o a la murada, que s’ha començat a esbucar per la zona de les cel·les del segle XVII. També les humitats i el tràfec dels visitants han afectat l’església, mostrant una radiografia molt preocupant del BIC.

Murada cel·les segle XVII.

Pensam que en el context actual no s’ha d’incidir en plans de màrqueting o en projectes museogràfics, perquè les necessitats són altres, molt més urgents.

El 21 de juliol de 2014, signàrem i adreçàrem a la Comissió Insular de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca una petició redactada conjuntament per Concepció Bauçà de Mirabò i ARCA, sembla ser que admesa com a necessària per l’Ajuntament de Valldemossa, on demanàvem una protecció efectiva del BIC de la Cartoixa de Valldemossa. A partir d’una completa visió del bé que partia d’una tesi doctoral, aportàvem gran quantitat d’informació sobre l’evolució i la situació actual del conjunt, per tal d’aclarir tot allò referent a la seva complexitat i emmarcar millor el seu valor patrimonial. Quatre anys després i malgrat les gestions fetes per uns i altres, no hem rebut encara resposta a aquella petició.

Cruis al corredor de Cartoixa.

Davant la greu situació, URGEIX LA INTERVENCIÓ DECIDIDA DEL CONSELL DE MALLORCA amb el compromís clar de tota la comunitat de propietaris (inclosa la Diòcesi i l'Ajuntament de Valldemossa), front a qualsevol interès particular. I també cal demanar la implicació del Govern de les Illes Balears (per exemple, la seva Conselleria de Cultura organitza concerts en l'espai sense preocupar-se'n, sembla, del seu estat de seguretat i de conservació real). Per la peculiaritat del BIC de què es tracta, el Govern també s'hi ha d'implicar, fins i tot, potser amb doblers públics de l'impost turístic.

Aquest sí que és un Projecte de conservació de patrimoni cultural pendent de realitzar i amb efectes directes a tota la serra de Tramuntana, a la població de Valldemossa i al turisme en general. Pareix mentida que en els temps que corren no ens poguem posar d'acord amb un Projecte d'intervenció com aquest que implica la conservació -si arribam a temps i esperam que sí- d'un BIC de primer nivell. Per complicat que sigui, la Cartoixa de Valldemossa ho requereix de forma urgent, no es pot esperar més.

Cort consuma la destrucció del paisatge de la ciutat amb la nova normativa d'Ocupació de Via Pública.

La nova normativa d'OVP és vella i caduca. Guanyar mig metre és una presa de pel i un insult a la intel·ligència.

Mampares, jardineres i grans para-sols seguiran privatitzant el sòl públic

És una autèntica vergonya que l'equip de govern de Cort i especialment els responsables de l'àrea, no han atès pràcticament cap de les propostes de grups com ARCA que venim alertant de l'efecte perniciós d'una normativa mal aplicada i amb grans errades de fons.

La nova normativa és pràcticament idèntica a l'anterior en tots i cadaun dels seus punts, excepte en aspectes molt puntuals i absolutament insuficients.

Probibir dins d'un any i mig els tendals, però permetre dues mampares de 1,70 metres d'altura en dos dels laterals endemés de jardineres, farà que l'efecte visual de pantalla paisagística sigui el mateix o pitjor.

Engany i pèrdua de temps

Tot aquest procés ha sigut un autèntic engany i una pèrdua de temps per a la ciutadania compromesa. Cort ni ha escoltat, ni ha consensuat, ni ha rectificat. S'ha limitat a deixar passar el temps per a que tot segueixi pràcticament igual.

ARCA no pretèn l'eliminació de cap terrassa. Sols demanem recuperar el paisatge urbà i per aquest motiu que sol es permetin cadires, taules i para-sols de forma que la terrassa sigui el més transparent possible.

És una proposta senzilla que és fàcil d'entendre. Però l'equip de govern de Cort vol que siguin havent pizarres de propaganda de paelles, begudes i pizzes de fins a 1,20 metres d'altura, dos per terrassa amb mampares, barreres, cossiols i jardineres, tot per fer malbé la imatge de la nostra ciutat.

Francament creim que les nostres propostes no perjudiquen al negoci de ningú, al contrari, millorar la imatge de la ciutat va a favor de tota l'activitat econòmica.

Podem i tot l'equip de govern vol els souvenirs de s'Arenal a tots els barris de la ciutat

Així ho permet l'ordenança, exactament igual a l'anterior. Permeten cobrir tota la façana de tot tipus de tavalloles, camisetes, estris de platja, collars, etc, amb tal de que no sobresurtin més de 20 cm de la mateixa. El resultat lamentable, ja el tenim en molts dels carrers del Centre Històric.

Si haguéssim que posar nota sobre la gestió de l'Ordenança d'Ocupació de Via Pública per part de l'equip de govern seria un zero rotund i lamentable. Pagarem les conseqüències igual que les esteim pagant ara.

La plaça d'en Coll, la de Santa Fe, la de Weyler, la del Parlament i tants carrers dels barris com a algunes de l'entorn dels mercats municipals, seguiràn sent espais robats.

ARCA continúa amb la seva campanya per a l'erradicació de les pintadas a Ciutat i demana a l'Ajuntament de Palma que actui amb urgència.

L'Ajuntament de Palma no protegeix les visuals de la Torre d'en Pau.

Al Consell de Gerència d'Urbanisme d'ahir dimarts 26 de juny, es va concedir construir planta i dues alçades just davant la Torre d'en Pau i obstruir la connexió visual amb la costa

Al Consell de Gerència d'Urbanisme d'ahir dimarts 26 de juny, es va concedir construir planta i dues alçades a l'únic solar que permetia veure la costa des de la Torre d'en Pau. ARCA va manifestar el seu desacord en el fons i en les formes.

La modificació de llicència s'ha concedit abans que el Consell Mallorca hagi publicat l'ampliació de la protecció definitiva.

ARCA considera que tot allò que ha envoltat la concessió de llicéncia al solar ubicat al carrer Mascaró Passarius just davant de la Torre d'en Pau és un cúmul de despropòsits, per part de l'Ajuntament de Palma i també del Consell de Mallorca

ARCA havia demanat protegir les visuals, a més de la galeria d'evacuació. La galeria es protegeix, però les visuials no.

Ahir al Consell de Gerència d'Urbanisme i una vegada que estava clar que l'equip de govern votaria a favor de la modificació de llicència, la persona representant d'ARCA va procedir a la lectura del següent text:

Text llegit per ARCA al Consell de Gerència d'Urbanisme:

Galeria d'evacuació que serà protegida.

La ciutat de Palma va tenir la gran fortuna fa gairebé dos anys de que estudiosos del Patrimoni com Àngel Aparicio i Pere Galiana advertissin al Consell de Mallorca de la probable existència de galeries d'evacuació de la fortificació. Una d'elles havia d'estar ubicada dins aquest solar i així és.

El Consell de Mallorca va obrir expedient de modificació de la delimitació del BIC de la Torre d'en Pau. Com sempre dins aquests processos, es varen suspendre llicències.

No obstant l'Ajuntamnt de Palma, va atorgar una llicència, tot i que  no podia. ARCA va advertir del moviment previst d'obres, però no ens varen atendre. Varen començar les obres i fins que els tècnics del Consell de Mallorca les aturaren, varen destruir aproximadament un 30% de la coberta de la galeria.

L'Ajuntament de Palma en lloc de declarar nul·la la llicència ara du una modificació de la mateixa. Al nostre criteri és una errada sobre errada.

L'actuació del Consell de Mallorca tampoc no ha estat idònia en aquest cas, perquè sembla ser que sense consultar als experts que avisaren del descobriment, sense haver publicat encara quin serà i quines condicions  la nova protecció, sense haver contestat les al.legacions que ARCA havia presentat, sembla ser que sense haver comunicat la suspensió en temps i forma,  ara  han emès un informe a favor de la modificació de llicència municipal. Una modificació, que al ser nul·la l'anterior, consideram que no es pot donar.

Una de les al.legacions que ARCA havia presentat parlava de les visuals des de la mar i des de Torre d'en Pau. Ni s'ha contestat ni sabem quines són les intencions. Tan sols protegeixen la poterna, sembla.

Les cartes i escrits que ARCA ha pesentat en el mateix sentit a l'Ajuntament de Palma tampoc no han estat contestades.

L'Ajuntament de Palma va cometre una errada contra el patrimoni donant una llicència quan no podia. Potser una part de responsabilitat la tengués el Consell de Mallorca per no comunicar, però s''hauria d'haver fet una investigació. I a més...  tampoc no es va comunicar al propietari? ... perquè abans de concedir avui una modificació de llicència, que consideram no es pot donar,  no s'aclaren totes aquestes qüestions?

L'urbanisme ha de ser compatible amb la preservació del Patrimoni, no tan sols d'elements catalogats en sí, si no també del seu entorn i les seves visuals.

Si llegim l'informe tècnic del Consell de Mallorca publicat al BOIB de l'any 2016 diu  textualment: a l'apartat de Preservació de les visuals: “En aquest sentit es considera que l'altura màxima de dues plantes: planta més una, per als edificis incluits a l'entorn de proteccions l'adequada per a mantenir la visió de la mar des del fort, que queda clarament interrompuda pels edificis existents de més plantes."

La legalitat, tota, s'ha de complir amb escrupulositat i pensam que en aquest cas, Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma es cobreixen mútuament.

Inaugurada a la seu d'ARCA l'exposició "Baranes de Palma", recull fotogràfic de l'arquitecte Lluís Moranta Jaume.

Roda de premsa de presentació de l'exposició Baranes de Palma i els aspectes reivindicatius.

Lluís Moranta i Àngels Fermoselle presentant l'exposició
"Les baranes de Palma".

Les baranes de les façanes de Palma un petit patrimoni a protegir

L'Ajuntament de Palma hauria de contemplar aquest element als seus plans de protecció dels barris

"Baranes de Palma. Recull de Lluís Moranta. Arquitecte".

ARCA ha organitzat aquesta exposició fotogràfica: amb un triple objectiu:

1-      Donar a conéixer la gran diversitat de baranes que hi ha a la ciutat.

2-      Posar en valor un element singular de les façanes de Palma: la barana. És un element funcional (evita la caiguda, protegeix) i també aporta un valor estètic i diferenciador.

3-      Proposar alternatives a la seva retirada i/o a la seva destrucció.

4-      Aconseguir una protecció real, com a patrimoni senzill que són, especialment les ubicades a les barriades tradicionals.

Feina de Lluís Moranta i la selecció per a l'exposició

L'arquitecte Lluís Moranta  entre els anys 2006 i 2007 va recollir en 9.000 fotografies totes les baranes de Ciutat.

La seva intenció era conservar la memòria, com si d'un notari es tractàs, d'aquests elements tan abundants i, que, per desgràcia van desapareixent de manera acelerada.

ARCA, fa un any es va assabentar d'aquesta tasca encomiable i va decidir donar-la a conéixer en la mesura de les nostres possibilitats.

Amb la col.laboració de Lluís vàrem decidir seleccionar unes 100 fotografies centrant la tria als edificis de planta baixa i planta i pis que eren els que corren més perill de desaparéixer.

Aquestes baranes es varen instal.lar especialmet durant la primera meitat del S.XX

Hi han altres baranes més elaborades i pròpies de cases de més alçades a carrers més senyorials com a alguns de Santa Catalina, de l'Eixample i del Centre Històric, moltes d'elles fetes amb forja, les quals, tot i que Moranta les té recollides a la seva col.lecció fotogràfica, no són objecte d'aquesta exposició.

Les baranes de l'exposició es feien amb mòduls de barres rectes, entorcillades, flors i altres ornaments que es composaven segons l'artesà ferrer ho considerava. Les peces s'unien amb reblons, no es soldaven. El resultat demostra que la diversitat de baranes és considerable. De vegades les façanes es diferenciaven, especialment, per la barana triada.

Dos perills principals  provoquen la desaparició de les baranes:

1. La substitució dels edificis de poques alçades per altres de major nombre de plantes.
2. La substitució de les persianes i marcs de fusta per altres d'alumini.

Normalmemt, tant en un cas com en l'altre les baranes es llencen i es venen a pes com si fos simple ferro. Tan sols en poques ocasions, qualque promotor sensible les reubica a la nova construcció i també poques vegades s'adapta la barrera original al nou marc i persiana d'alumini.

Des d'ARCA pensam que aquesta dinàmica es pot revertir si en primer lloc els particulars posen en valor aquest element que nosaltres qualificam com "petit patrimoni".

L'administració també té la seva part de responsabilitat ja que les baranes són uns dels elements que aporten pesonalitat a les barriades tradicionals. Per tant, l'ajuntament té una obligació en la protecció, recollint-ho per exemple a tots els plans especials de protecció.

Altres detalls de l'exposició:

El local d'ARCA és el lloc on es troba ubicada i és al carrer Can Oliva núm. 10 de Palma. Per ara estarà oberta els matins laborables. La mantindrem durant un període  mínim de tres mesos i la visita és gratuïta.

El contingut, disposició, i muntatge de l'exposició ha estat coordinat per Àngels Fermoselle, vicepresidenta d'ARCA.

Per visites especials, escoles, etc es pot contactar amb ARCA.

ARCA visita la Cooperativa Pagesa de Pollença en la segona visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni.

ARCA amb la col·laboració de la Conselleria de Mediambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears torna a organitzar un total de 8 visites agràries per tota Mallorca durant l’any 2018 en un programa titulat “Agricultura, paisatge i patrimoni”.

La idea d’aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin conèixer de primera ma com s’elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d’aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l’economia mallorquina.

La segona visita d'aquest programa s'ha dut a terme dissabte, 16 de juny, on hem gaudit del treball que es du a terme a la Cooperativa Pagesa de Pollença http://cooperativapollensa.es/

La cooperativa fou fundada l’any 1980 i tingué una gran resposta per part del sector primari de la contrada, amb una afiliació de 130 persones i amb una aportació personal de 5.000 de les antigues pessetes.

L’any 1986 la cooperativa s’hagué de restructurar, per tal de sanejar-la econòmicament, que comptà amb el suport del Govern Balear. El fet fou que les afiliacions varen descendre fins a 42.

L’any 2002 la cooperativa va inaugurar una nova seu, amb la construcció d’una nau a un solar industrial, ubicada entre Pollença i el Port, que ha permés donar millor servei als seus clients. De totes formes, encara es conserva l’antiga seu al centre de Pollença, que serveix com a botiga.

A part de la venda de productes agrícoles, destaca pel servei de venda directa de xots, el qual començà l’any 1999. Els xots són criats en diferents finques dels municpis de Pollença, Escorca, Campanet, Búger i Alcúdia.

Un cop acabada la visita, ens hem dirigit per a conéixer i gaudir dels molins de Llinars, ja documentats durant la conquesta de Jaume I, al segle XIII. Aquests magnífics sis molins són una obra d’enginyeria, que aprofitaven la pendent sobre la qual estan construïts, perque l’aigua caigués en forma de cascada pel seu interior i provoqués un moviment de força motriu. Tot i que els molins en l’actualitat són propietat privada i estan integrats dins habitatges particulars, és imprescindible pujar pel camí de Llinars fins a la seva part més alta i veure les magnífiques vistes que hi ha de la vall d’en Marc. El darrer molí en funcionar fou el d'en Jaume, a la dècada dels anys'50.

Els molins rebien l'aigua de la font de Llinars, documentada a 1260. És una font de mina o qanat, segurament d'origen islàmic. Actualment, es troba dins una propietat privada. 

Font: Cerdà Martín, M.; Vilanova Suau, B. Pollença: guia de passeig. El Gall. Pollença, 1998. pp. 113-124.

ARCA demana a l'Ajuntament de Palma que retiri d'immediat una gran banderola d'un establiment de menjar ràpid.

Aquesta banderola incompleix la normativa i pot ser un efecte cridada i ser copiat per altres terrasses.  Una agresió més al paisatge urbà que fa una setmana que hi és i no s'ha actuat des de l'Ajuntament de Palma.

ARCA, Associació que vetlla pel Patrimoni de l'illa de Mallorca amb aquest escrit de denúncia que a la Plaça d'Espanya de Palma, a la terrassa del negoci Burguer King fa aproximadament una setmana que hi ha una banderola de publicitat de l'esmentat negoci amb un peu i una alçada total d'uns 4 metres aproximadament.

ARCA demana que l'Ajuntament de Palma actiu d'immediat, retirant l'esmentat element pels següents motius:

1. És un obstacle que possa en perill la mobilitat segura de vianants.

2. No és un element considerat com a permisible a les terrasses.

3. Comporta un impacte paisatgístic negatiu molt important.

4. Implica la vulgaritzacio i despersonalització d'un espai emblemàtic de la ciutat.

5. No llevar-lo d'immediat podria provocar un efecte cridada per altres negocis que disposin de terrasses.

Incompleix l'Ordenança d'Ocupació de Via Pública i seguramemt d'altres. Aquest artefacte no compleix la ordenanza d'OVP vigent als següents articles:

1. Article 63 referit a banderolas al punt 2: No seran autoritzables quan la seva finalitat sigui realitzar publicitat comercial.

2. Article 21. Punt 2 on parla dels elements autoritzables, no es parla d'aquests tipus d'elements.

Per aquest motiu i segons l'article 79 de la mateixa ordenança referit a la retirada d'elements a la via pública l'Ajuntament de Palma, té l'obligació de comunicar la infracció i si en un termini de 24 hores no ha retitirat de la via pública l'element, la policia ha de retirar-lo subsidiariament.

ARCA demana que aquest element sigui retirat de la via pública de manera inmediata i total. És una agressió al paisatge urbà, és un obstacle i no l'ampara cap legalitat, per tant demanam celeritat al respecte.

ARCA inaugurarà el 25 de juny l'exposició "Les baranes de Palma", recull fotogràfic de l'arquitecte Lluís Moranta Jaume.

L'esmentada exposició constarà de més de 100 fotografies seleccionades entre les més de 9.000 que composen la col·lecció de Moranta.

L'objectiu de l'exposició és posar en valor un element característic de les façanes de Ciutat de la primera meitat del segle XX.

Posam l'atenció a les baranes dels habitatges més petits, els de planta o planta i una alçada, que són els que van essent substituits més fàcilment.

La curiositat, constància i sensibilitat de l'arquitecte Lluís Moranta ens permet tenir un arxiu fotogràfic que actua avui com a notari d'una realitat: les baranes són un petit Patrimoni.

L'exposició, coordinada per la vicepresidenta d'ARCA Àngels Fermoselle, va agafant forma i resten petits detalls fins a arribar a la inauguració, que serà el dia dilluns 25 de juny a les 20'00h a la seu d'ARCA (Carrer de Can Oliva, 10 baixos. Palma).

Convé reservar-se la data!

Agricultura, paisatge i patrimoni: Visita a la Cooperativa Pagesa de Pollença.

Molins de Llinars (Pollença).

ARCA amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears torna a organitzar un total de 8 visites agràriesper tota Mallorca durant l'any 2018.

La idea d'aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin conèixer de primera mà com s'elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d'aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l'economia mallorquina.

Dissabte 16 de juny a les 9'00h.

Visita a la Cooperativa Pagesa de Pollença. Agricultura i ramaderia. http://cooperativapollensa.es/

Visita posterior als molins de Llinars*.

Preu: 4 euros.

Sortida: Amb autocar des del camí de Jesús cantonada via Alemanya (Palma).

* Recomenem dur sabata còmoda, capell i aigua, degut a que realitzarem una petita excursió amb pujada.

Inscripció prèvia, places limitades.

arcainforma@arcapatrimoni.net