23 de nov. 2015

Recorregut embARCA't: “El desbordament de sa Riera”.

Albert Bouzas ens mostrà un dels pocs
elements que resten de la Palma del segle
XV al carrer de la Impremta d'en Gelabert.
ARCA va organitzar el passat dissabte 21 de novembre un recorregut embARCA't titulat: “El desbordament de sa Riera”, dirigit per Albert Bouzas.
L'itinerari ens recordà un dels capítols més tràgics ocorregut a Ciutat, el 14 d'octubre de 1403, on degut a una riada varen morir aproximadament 5.000 persones d'un total d'una població 21.000 persones que hi havia a Ciutat. Segons les fonts de l'època ens parlen que hi hagué una onada d'uns vuit metres d'alçada i les cases quedaren totalment desintegrades. 

Els voltants del torrent de la Riera (actualment la Rambla, carrer de la Riera, carrer de la Unió i el Born) quedaren totalment arrassats i tots aquests solars es convertiren en horts i no es recosntruiren fins a finals del segle XV i principis del XVI.

20 de nov. 2015

ARCA inaugura les Jornades Patrimoni Industrial

Antoni Vilanova, Kika Coll, Antoni Forteza, Josep Masot
i Alberto Humanes a la seu del COAIB.
ARCA inaugurà les Jornades de Patrimoni Industrial ahir dijous 19 de novembre amb una taula rodona sobre “L'actualitat del Patrimoni Industrial: el Pla Nacional”, a la seu del Col·legi d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB).

Varen intervenir com a ponents:
- Alberto Humanes, Instituto del Patrimonio Cultural de España (IPCE).
- Antoni Vilanova, president de l'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA).
- Kika Coll, Directora Insular de Patrimoni del Consell de Mallorca.
- Josep Masot, vicepresident d'ARCA.

Moderat per Antoni Forteza, arquitecte del COAIB.

Avui continuarà amb un col·loqui sobre "El cas de Sóller i el patrimoni industrial", a les 19'30h al Casal de Cultura-Museu de Soller (Carrer de la Mar, 13. Sóller). 

19 de nov. 2015

Jornades Patrimoni Industrial a Sóller


Demà, divendres 20 de novembre a les 19'30h.


Col·loqui: “El cas de Sóller i els valors del Patrimoni Industrial”.

Ponents:
- Antoni Quetglas (arxiver de l'Ajuntament de Sóller).
- Plàcid Pérez (historiador local).
- Alberto Humanes (IPCE).

Lloc: Casal de Cultura- Museu de Sóller. Carrer de la Mar, 13 (Sóller).


Organitza: 





Patrocinen: 






Col·laboren:

18 de nov. 2015

Jornades Patrimoni Industrial a Palma

Demà, dijous 19 de novembre a les 20'00h: Taula rodona sobre “L'actualitat del Patrimoni Industrial: el Pla Nacional”.

Ponents:
- Alberto Humanes, Instituto del Patrimonio Cultural de España (IPCE).
- Antoni Vilanova, president de l'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció
en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA).
- Kika Coll, Directora Insular de Patrimoni del Consell de Mallorca.
- Josep Masot, vicepresident d'ARCA.

Modera: Antoni Forteza, arquitecte del COAIB.

Lloc: Seu del COAIB. Carrer de la Portella, 14 (Palma).



 Organitza:





Patrocinen:

17 de nov. 2015

Recorregut embARCA't: "El desbordament de sa Riera”.

Dissabte 21 de novembre a les 10'30h.

"El desbordament de sa Riera”.

Itinerari que recordarà un dels capítols més tràgics ocorregut a Ciutat, el 14 d'octubre de 1403.

dirigit per Albert Bouzas.

sortida: Seu d'ARCA. Carrer de Can Oliva, 10 baixos.

preu: 5€ socis i estudiants
        8€ no socis


Inscripció prèvia, places limitades.

16 de nov. 2015

13 de nov. 2015

ARCA presenta al Consell de Mallorca un escrit del professor emèrit de la UIB, José Morata a favor de la conservació de sa Feixina

ARCA ha entregat al Patrimoni del Consell un interessant informe a favor de la conservació del monument de sa Feixina escrit pel professor emèrit de la UIB José Morata

José Morata ha impartit classes d’Història de l’Art a la UIB i ara és professor emèrit de la mateixa.
ARCA li va sol·licitar el seu parer i ens ha proporcionat aquest magnífic escrit.
Ens limitam a reproduir alguns dels seus paràgrafs i els adjuntam per si és del seu interès, l’escrit complet.

Conservar és més pràctic i intel·ligent, destruir és inútil
En Morata comença el seu informe dient:

“Este informe sobre el hito urbano de La Faixina tiene como objetivo señalar que la conservación de un determinado hecho arquitectónico o urbano no puede depender ni de las intenciones de su promotor, ni de los deseos de su creador, ni tampoco de la lectura, interpretación o simbolismo que se le pueda atribuir.”

I continúa:
Para fundamentar esta aseveración es conveniente analizar unos ejemplos históricos que son significativos de las posturas que otorgan a la conservación una primacia sobre la destrucción. Las conclusiones que se derivan del análisis de los casos que se mencionan a continuación y, también de otros muchos, ponen de manifiesto que el reempleo y la reutilización suponen la postura más práctica e inteligente frente a la destrucción que siempre se caracteriza por su inutilidad.”

Los argumentos que propugnan la desaparición de cualquier elemento arquitectónico o urbano, -vistos con la perspectiva que les da el paso del tiempo-, son gratuitos, aunque deriven de razones justificadas que podemos llegar a comprender e incluso compartir. Entre ellas, el infinito dolor que padecieron las victimas de la vesania de sus promotores. Pero, ni las intenciones del constructor primigenio ni la comprensible reacción ante ellas, tienen en cuenta que el objeto o manufactura son sólo el soporte de los contradictorios significados que uno y otros le puedan atribuir. Si acudimos al símil lingüístico son sólo una parte de la arbitrariedad del signo y la fluctuante relación entre el significante y el significado es una convención que felizmente se puede forzar o transgredir.”

Exemples de adaptacions de monuments despullant-los de significats
La demolición formaba parte del deseo de descontaminar una arquitectura, zona o terreno que encarnaba el dolor más extremo. Si atendemos al sentimiento y al sacrificio es una reacción lógica, pero llevada al extremo provocó actuaciones casi incomprensibles. Porque se llegó a proponer la demolición del templo cristiano sobre el Gólgota, iniciado por Constantino, por considerar que este lugar era demoníaco; e incluso, se talaron bosques sacros paganos por creer que sus árboles eran malditos. Pero con el paso del tiempo, en torno a siglo VI, se impuso una postura más equilibrada y práctica. Era algo tan sencillo como cambiar el nefasto significado originario, con todas sus connotaciones negativas, por uno nuevo que redimía gozosamente a unas arquitecturas, piedras y lugares que evidentemente no tenían ninguna culpa de las tropelías que en ellos habían realizado los hombres. Esta respuesta aunque tardía implicó la transformación de los templos paganos en iglesias, lo que representaba la ruptura de la barrera convencional entre significantes y significados tal como se había concebido hasta el momento. No hablo ni de arte, ni de patrimonio, es una cuestión de lectura: a partir de la transgresión de la dualidad del signo las mencionadas arquitecturas y lugares pasaron a ser leídos de otra manera. Este cambio no sólo afectó a la conservación de monumentos insignes (Panteón de Roma) pues abarcó a otros muchos.

Posiblemente el ejemplo mas significativo de la capacidad de absorción de variados significados, funciones y usos sea la catedral de Siracusa.”

Les empremtes del totalitarisme
Frecuentemente se alude a que los rastros de los totalitarismos del s. XX se han suprimido totalmente de los paises afectados. Esto no es cierto ni el caso de Italia, Alemania o Rusia. Y los ejemplos serían numerosísimos. Naturalmente se les ha eliminado el simbolismo de enseñas o inscripciones pero subsisten con otras funciones. Vuelvo a repetir que no quedaría nada en pie si intentáramos borrar absolutamente todo lo ensuciado. Porque el dictador, en la misma visita que supuso la inauguración del hito de la Faixina, también asistió al traslado de los despojos del último rey de Mallorca a la capilla de la Trinidad de la catedral de Palma, rehabilitada convenientemente para la ocasión. Llevado al extremo ¿cualquier rastro de lo nefasto se convierte en canditato a la destrucción?”

El canvi de significats o el prescindir d’ells
“Frente al vandalismo y la destrucción, -que también han existido-, tal vez sea una característica de la historia europea sobre esta cuestión, la capacidad de conservar, eliminando los significados de unas instituciones y símbolos que ingénuamente aspiraron ser eternos. Pero ni los que los promovieron lo han sido ni sus ideas ni sus instrumentos tampoco. El cambio de significados o simplemente el prescindir de ellos supone acercarse humildemente a los objetos, no traspasar su propia materialidad, restándoles las intenciones de sus promotores. He aquí la gran revancha: ya no sirven para significar. Y el resultado puede ser anodino si se quiere, pero la desvirtuación se nos revela más útil y más barata que la destrucción. Puede ser también contradictorio, porque la mezcla es paradigmática de las servidumbres implicitas todo colectivo o persona, frente al puritanismo poseedor de la verdad absoluta.”

Presentat el llibre “Mallorca, la isla de los escritores”, de Franco Mimmi.

Franco Mimmi durant la seva presentació a la seu d'ARCA.
Ahir Dijous 12 de novembre fou presentat a ARCA el llibre: “Mallorca, la isla de los escritores”, de l'escriptor i periodista Franco Mimmi.

El llibre fa un recull dels escriptors més universals que han passat i residit a Mallorca i on aquesta fou font d'inspiració per a la seva obra. Entre d'altres podríem destacar a les següents personalitats: George Sand, Rubén Darío, Gertrude Stein, Jorge Luis Borges, Robert Graves, Agatha Christie, Camilo José Cela, etc. 


10 de nov. 2015

Presentació llibre: “Mallorca, la isla de los escritores”.

Dijous 12 de novembre a les 19'30h.

Presentació del llibre: “Mallorca, la isla de los escritores”, de l'escriptor i periodista Franco Mimmi.

Lloc: Seu d'ARCA. Carrer de Can Oliva, 10 baixos.

Informació de la contraportada del llibre: 

El Mediterráneo con su aventura milenaria y sus infinitas desventuras, sus brisas y sus vicios, sus lenguas y sus malentendidos, sus amores y sus guerras, su increíble patrimonio cultural, nuestra antigua infancia, nuestro futuro indescifrable... Circundada por este mar que es nuestro destino, con la Península Ibérica a un lado, la Itálica al otro, la costa africana al Sur, está Mallorca: una isla pequeña pero no muy pequeña, una isla grande pero no muy grande, agua y arena, rocas y árboles, colinas fértiles y montes escarpados: un universo en miniatura, una perla. 


Un atraque perfecto para las primeras rutas que audazmente se alejaban de la costa, el objeto de deseo para el invasor en busca de botín y el ansiado retorno para quien partía a depredar, el lugar ideal para quien, inmóvil, quisiera el mar como defensa y para quien, inquieto, lo quisiera como aventura. Cómo sorprenderse si Mallorca se ha convertido en una atracción invencible para esos extraños animales hambrientos precisamente de aventura – quizás ajena, para correrla con gran placer y poco riesgo – que son los escritores. Y de hecho, de George Sand a Jorge Luis Borges, de Robert Graves a Agatha Christie, de D.H.Lawrence a Albert Camus, y muchos muchos otros, han venido aquí en tropel desde todo el mundo en busca de belleza y tranquilidad para nutrir su inspiración, para escribir un libro o incluso un solo verso, para vivir como eremitas felices o para mezclarse felizmente con sus colegas isleños, para una corta y frívola vacación o para dar sentido a toda su existencia.

9 de nov. 2015

ARCA demana al Consell de Mallorca la declaració com a Bé Catalogat Insular del monument de sa Feixina.


ARCA presenta al Consell de Mallorca la petició perquè sigui declarat bé catalogat insular el Monument de sa Feixina. Petició avalada amb informes de persones expertes.

A més adjuntam dues Sentències de Tribunals favorables a mantenir aquests elements patrimonials que reforçarien la idea de que el monument compleix la Llei de Memòria Històrica

En un extens escrit de més de quinze pàgines, ARCA ha presentat la petició de protecció del monument de sa Feixina al Consell de Mallorca.

Després d'explicar la situació actual del Monument, la inscripció i adaptació dutes a terme per l’Ajuntament de Palma a l’any  2010, ARCA argumenta:

a)    Els valors culturals del Monument: històric, arquitectònic i artístic, social, documental o pedagògic,; amb aportació d'informes o articles històrics i tècnics de: Pere Nicolau, Bartomeu Bestard, Miquel Deyá, Blanca Castaldo, Jaume Llabrés, entre d'altres.

Destacam entre els informes i escrits presentats:
·         Projecte de Pere Nicolau pel Parc de sa Feixina encarregat pel batle Ramón Aguiló  i escrit de l’autor. L’arquitecte apostava llavors i ara també pel manteniment del monument, despullat de qualsevol significat ni simbologia.
·         Informe de Bartomeu Bestard, Cronista de la Ciutat, on es detallen els orígens històrics del monument i s'opina sobre la necessitat de conservar-lo.
·         L’informe de Miquel Deyà, professor titular de Història Moderna de la UIB on es lamenta de les destruccions patrimonials fetes a la nostra ciutat per motius ideològics i comenta la riquesa que ara hi hauria si no s’haguesin produït. També demana la conservació.
·         La professora de l'Escola Superior de Disseny, Blanca Castaldo, aporta una relació de les obres de Francesc Roca Simó, autor del monument i un dels arquitectes mallorquins més internacionals.
·         Jaume Llabrés, investigador en Història ens parla de l’estil arquitectònic del monument i diu a les seves conclusions: “Ochenta años después del segundo proyecto de Forteza es imposible recuperar aquel modelo porque la remodelación de sa Feixina fue por otros derroteros y, sobretodo, porque el trazado paisajista actual (1994), bastante mediocre por cierto, es tan potente que supondría hacer tabla rasa de todo para empezar desde cero. No nos llevemos a engaño, porque derribar el antiguo monumento del  Baleares no sirve de excusa para “recuperar” la traza ideada por Forteza”.

b)    La compatibilitat absoluta de conservar el Monument i complir escrupolosament la Llei 52/2007 (de Memòria Històrica).

Sentències que venen a demostrar que el Monument compleix la Llei de Memòria Històrica, en contra del que ara argumenta l’Ajuntament de Palma.

ARCA aporta dues interessants Sentències per interpretar adeqüadament l'article 15 de la Llei de Memòria Històrica que exigeix només la “RETIRADA” dels objectes d'exaltació franquista. Aquest Monument NO té res d'exaltació franquista, objectivament.

Les Sentències citades són dels Tribunals Superiors de Justícia de Valladolid (de 20 de gener de 2014) i de Galícia (núm. 54, de 5 de febrer de 2015).

La primera, amb motiu d'un recurs d'Esquerra Unida que demanava la retirada de tota una sèrie d'elements d'allà. El Tribunal exigeix que hi hagi un estudi cas per cas per ordenar la retirada concreta, que això preveu la Llei ordenant un “Catàleg de vestigis franquistes” amb col·laboració amb l'Estat. Afirma el Tribunal:

V.- Es cierto, en cambio, que la obligación de retirada de escudos, insignias, placas y otros objetos y menciones que impone la ley, no es absoluto, pues, como se vio, el artículo 15.2 establece una excepción, cuando dice, «Lo previsto en el apartado anterior no será de aplicación cuando las menciones sean de estricto recuerdo privado, sin exaltación de los enfrentados, o cuando concurran razones artísticas, arquitectónicas o artístico-religiosas protegidas por la ley» ; es decir, determinados bienes a los que, en principio, les afecta la Ley, cabe que no sean retirados cuando concurran determinados supuestos. Y respecto de esos casos el propio legislador prevé una norma complementaria cuando dice, «3. El Gobierno colaborará con las Comunidades Autónomas y las Entidades Locales en la elaboración de un catálogo de vestigios relativos a la Guerra Civil y la Dictadura a los efectos previstos en el apartado anterior.» . Por lo tanto, siendo así que no todos los bienes que, estando afectados en principios, deban ser retirados y que la administración central debe - "colaborará" , dice imperativamente el precepto- trabajar con las entidades locales, como lo es el Excmo. Ayuntamiento de Valladolid, en la «elaboración de un catálogo de vestigios relativos a la Guerra Civil y la Dictadura a los efectos previstos en el apartado anterior.» , no deja de tener sentido, en ese aspecto, y siempre relativa y parcialmente, la tesis de la administración en cuanto a la necesidad de tener en cuenta la intervención de la administración estatal en lo que toca a la ejecución de la ley y la elaboración de los catálogos, con las peculiaridades de cada caso, pues, por vía exclusivamente de ejemplo, la eliminación del escudo nacional anterior a la Ley 33/1981, de 5 de octubre, con sus connotaciones históricas, en unos casos podrá ser procedente y no en otros, para lo que, muy posiblemente, puede reputarse conveniente una suerte de normalización al respecto para que, salvando lo admisible, se llegue a una suerte de decisiones iguales para todo el territorio nacional.

La segona, amb motiu d'un recurs de l'Associación Viguesa Pola Memòria Històrica do 36 que exigia la retirada d'una Creu del Monte do Castro rebutja aquesta reclamació perquè no considera que suposi infringir la Llei de Memòria Històrica:

“aun admitiendo que originariamente tuviera un significado de exaltación de la guerra civil y de la dictadura, no puede compartirse que hoy, una vez desaparecida toda la simbología fascista a que más arriba se hizo referencia -puesto que no se puede considerar que la tengan las figuras y símbolos representativas de los ejércitos-, siga teniendo ese componente de exaltación nicial, habiendo desaparecido su carga política, y puede ser contemplada como un elemento religioso, aunque no fuera su significado originario, puesto que es evidente que se trata de una cruz latina. Al margen de las manifestaciones del perito de la parte demandante, no se puede obviar que la cruz también refleja la persecución por razones políticas en un contexto histórico que no ha de ser olvidado para que no se repita, de forma que ha de conservarse esa memoria, pero no en el sentido de exaltación de los valores franquistas sino en el de que permita reflexionar sobre el pasado, una vez desaparecido el componente político inicial y dado el contexto político actual. Como ese aspecto de exaltación ha desaparecido, no se da la exigencia del artículo 15 antes transcrito. Y contemplada a día de hoy, al margen de las creencias superadas que motivaron su construcción, como muchos otros monumentos a lo largo de la historia de la humanidad, ha de llevar al conocimiento y reflexión por las generaciones presentes y futuras sobre un pasad  ya superado pero que no ha de olvidarse, habiendo de considerarse representativo de los caídos de ambos bandos”

Com veim, l'argument de la Sentència que obliga a retirar una “estàtua de Franco” no és aplicable a aquest cas i, ben al contrari, tenim casos similars en els quals els tribunals interpreten que la Llei de Memòria Històrica no obliga a destruir Monuments com el de Palma.

Finalment, ARCA vol recordar que la Llei de Memòria Històrica obliga a conèixer la Història -quan estableix les exigències per retirar elements de la via pública- i explica que:

S´estableixen, així mateix, una sèrie de mesures (art.15 i 16) en relació amb els símbols i monuments commemoratius de la Guerra Civil o de la Dictadura, basades en el principi d'evitar tota exaltació de l’aixecament militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura, en el convenciment que els ciutadans tenen dret que sigui així, que els símbols públics siguin ocasió de trobada i no d'enfrontament, ofensa o greuge.


Aquest propòsit també està a la base de les actuacions de l'Ajuntament de Palma de 2010 (PSOE i BlocPSM) tal com diu el decret de l'exbatlessa Aina Calvo de 29 de gener de 2010, situació que avui en res ha variat.

4 de nov. 2015

ARCA i Plataforma Parc Vies recorden amb fotos la destrucció del Pont des Tren

Concentració abans de l'esbucament del Pont des Tren
ARCA i la Plataforma pel Parc de les Vies han inaugurat al  local d'ARCA (c/can Oliva núm 10 baixos)  una exposició amb fotografies de la destrucció del Pont des Tren

Recordant els 10 anys d'una destrucció patrimonial.

La Plataforma pel Parc de les Vies va intentar salvar el Pont des Tren; advertírem a l'Ajuntament de Palma de que el Pont estava catalogat i no es podia tocar. Organitzàrem una jornada fotogràfica dia 1 de novembre de l'any 2005 en defensa del Pont... res no va servir.

Les màquines destruïren el pont des tren, destruïren gairebé 100 anys d'història en dos dies. Era la primera obra civil a Palma de formigó armat. Era obra de l'arquitecte Bennazar.

Des de la Plataforma pel Parc de les Vies vàrem passar una nit de vigilància, la del dia 4 de novembre, per poder ser testimonis de la destrucció des del minut zero. Varem ser nosaltres qui avisàrem als mitjans de comunicació.

Exposició a ARCA
A partir de la destrucció, la Plataforma pel Parc de les Vies, aliada amb ARCA i amb una ciutadania dolguda per la destrucció d'un símbol de Ciutat, els esforços es centraren en aconseguir la restitució del Pont des Tren.

La restitució del Pont des Tren: un triomf de la ciutadania

La restitució s'aconseguí, tot i que ja no és un pont de formigó armat. Es va encarregar la restitució a la mateixa enginyera que el va destruir, i, evidentment, molta d'estima no li tenia. No obstant, les millores als acabats que va introduir l'arquitecte municipal Toni Sbert, ens conhortaren.

El Pont des Tren segueix essent Patrimoni de Palma. Perquè tot i no ser
l'original serveix per a:

1.     Recordar l'accés a Ciutat des de la Part forana a través del tren.

2.     Rememorar les vivències personals que la majoria de la gent de Palma ha tengut amb aquest element singular. La gent recorda el policia urbà que hi havia abans de la pujada al carrer d'Eusebi Estada, les corregudes en bicicleta quan eren infants, les processons, els cotxes quan encara era de doble direcció... Tots aquests records,  també són patrimoni.

3.     Donar una lliçó als polítics que actuaren d'esquena a la ciutadania. Era il·legal destruir el pont i ara continua allà per recordar-ho.

L'exposició de tota l'obra de l'arquitecte Bennazar, també continua al local d'ARCA.

2 de nov. 2015

ARCA opina sobre els lamentables fets de diumenge a sa Feixina

El patrimoni, era el darrer que l’importava a la dreta ultraconservadora que ahir, diumenge, es concentraren a sa Feixina.

Aquestes persones, a les antípodes ideològiques de la feina d’ARCA, tan sols cerca autopropaganda a costa del que sigui.

La notícia de que la dreta ultraconservadora es faci visible no és bona. L’Ajuntament de Palma ha encès un foc del que se’n aprofita l’extremisme i el sectarisme.

La contextualització del monument de sa Feixina feta per Nanda Ramón i Aina Calvo va aconseguir la unanimitat dels representants polítics. La ruptura unilateral del consens provoca fets lamentables.

D’altra banda  no entenem com s’ha permès una manifestació com la d'ahir diumenge, ja que tenim la creença que la Llei de Memòria Històrica les prohibeix.

Per aquest sentit condenem i censurem els actes ocorreguts ahir davant el monument de sa Feixina. 

1 de nov. 2015

Recorregut embARCA't: "Visita a s'illot de sa Galera".

Jorge Argüello explicant el jaciment arqueològic.
ARCA realitzà el passat dissabte 31 d'octubre una visita a s'Illot de sa Galera, jaciment d'època púnica situat davant es Caló de Son Caios, a la zona de Can Pastilla (Palma).

L'equip format pels arqueòlegs Jorge Argüello i Ramón Martín, els quals codirigeixen aquestes excavacions des de fa tres anys, estan descobrint i aportant importants investigacions al món arqueològic de Mallorca i consolidant aquest jaciment, com un espai únic de la badia de Palma i d'important referent a nivell històric i cultural. 

Jaciment arqueològic de s'Illot de sa Galera.
ARCA vol recolzar la feina dels arqueòlegs i voluntaris que participen en aquesta excavació i agrair-los la seva contribució en el descobriment d'aspectes històrics que es trovaben amagats i que gràcies a la seva acurada feina, van sortint a llum i són possats en coneixement de la ciutadania. 

30 d’oct. 2015

Presentat a ARCA el projecte d'excavació de s'Illot de sa Galera

Jorge Argüello, Silvia Jovani i Ramón Martín a la seu d'ARCA.
Ahir fou presentat a la seu d'ARCA el projecte d'excavació del jaciment púnic de s'Illot de sa Galera, on poguerem escoltar els testimonis dels codirectors de l'excavació, els arqueòlegs Jorge Argüello i Ramón Martín i la conservadora Silvia Jovani.

Demà dissabte 31 d'octubre durem a terme una visita al jaciment, per conèixer de primera mà, les informacions que ens varen transmetre ahir durant la seva magnífica exposició. 

ARCA anomena soci d'honor de 2015 a l'investigador Pere Galiana Veiret

Pere Galiana rep el guardó de soci d'honor de mans del
president d'ARCA, Pere Ollers. Fotografia: Benet Bohigas.
ARCA a dia d'ahir, coincidint amb la presentació del projecte d'excavació de s'Illot de la sa Galera a la nostra seu, va concedir un guardó com a soci d'honor de 2015 a l'investigador Pere Galiana Veiret.

Des d'ARCA valorem molt els anys dedicats a la seva feina acurada i minuciosa que han permès la divulgació d’elements patrimonials i culturals entre la nostra societat. Gràcies als seus estudis hem estat més a prop del patrimoni cultural del municipi de Palma i hem après a identificar-lo i a respectar-lo com es mereix. 

ARCA ha volgut reconèixer profundament a Pere Galiana Veiret per la seva dedicació i constància en investigar aspectes culturals inèdits fins al moment i possar-los a l'abast de la ciutadania, mitjançant les seves publicacions:

- Les coves de Bellver (2009).
- Es Cabo loco (2013).
- El Club nàutic de Cala Gamba en imatges (2013).
- Formentera (2014).
- Es Carnatge i l'illot de sa Galera (2015).

ARCA vol recordar a més, que aquest any Pere Galiana ha estat elegit per l'Ajuntament de Palma, per llegir el pregó de la Festa de l'Estandard. 

28 d’oct. 2015

ARCA opina que el projecte de Forteza és irrecuperable i una excusa per destruir patrimoni

El projecte de Forteza per sa Feixina, que ara l’Ajuntament de Palma esgrimeix com el gran argument paisatgístic per destruir el monument de sa Feixina, és una excusa.

Quan l'arquitecte Guillem Forteza va fer el seu projecte, sa Feixina donava directament a la mar era un gran solar de primera línia. Llavors no existia el Passeig Marítim (una via de circulació de sis carrils) ni el centenars d’amarraments de vaixells del Port de Palma.

El revisionisme que planteja ara l’Ajuntament és una excusa per justificar el que és injustificable: la destrucció del Patrimoni.

Amb o sense monument, des de l’escola Jaume I no es veurà la mar.

Des de que es varen allargar l’Avinguda de l'Argentina i el Passeig Mallorca, sa Fexina té un  paper més aviat de comunicació transversal entre barriades a més del seu gaudi com a espai públic d’oci i esbarjo.

El projecte urbanístic de Forteza, sens dubte un bon projecte per les condicions originals de sa Feixina, que ja no existeixen, implicaria ara destruir tot el parc actual de sa Feixina i en qualsevol cas, requeriria un nou projecte urbanístic actualitzat i molt costós.

Informe de Jaume Llabrés en defensa del monument de sa Feixina

Jaume Llabrés, investigador en història i especialitzat en arquitectura i jardins, ha elaborat un informe en defensa del monument de sa Feixina del qual els adjuntam una còpia.

Destacam alguns paràgrafs de les conclusions:

Ochenta años después del segundo proyecto de Forteza es imposible recuperar aquel modelo porque la remodelación de sa Feixina fue por otros derroteros y, sobretodo, porque el trazado paisajista actual (1994), bastante mediocre por cierto, es tan potente que supondría hacer tabla rasa de todo para empezar desde cero. No nos llevemos a engaño, porque derribar el antiguo monumento del  Baleares no sirve de excusa para “recuperar” la traza ideada por Forteza. Todo lo contrario,  el diseño  actual se hizo pensando en potenciar un eje central a base de fuentes escalonadas  con la idea de integrar el monolito del Baleares que, en cualquier caso, ocupa un gran espacio rectangular con su propio estanque cuya configuración ha pivotado, desde siempre, como el entorno “ideal” para dicho monumento en un claro ejercicio de auto integración en un espacio tan inmenso como es el glacis de Santa Catalina.

Respecte a l’estil arquitectònic del monument, art déco,  conclou:

En conclusión, creemos que el monolito de sa Feixina forma parte de una etapa muy significativa de la evolución de la arquitectura del siglo XX en Palma y, que una vez desprovisto de toda su simbología original, merece ser preservado. Recordemos, por último, que la estética art déco la encontramos aplicada, solamente, a unas pocas fachadas de nuestra ciudad y que la única construcción relevante de este estilo que es un monumento de ornato público es este monolito de sa Feixina.

ARCA torna a demanar a l’Ajuntament de Palma que rectifiqui i conservi el monument de sa Feixina.

Demà ARCA intervindrà al Ple de l’Ajuntament de Palma per a defensar el monument en base a una moció que la nostra entitat va proposar a tots els grups municipals.

Visita a s'Illot de la Galera.

Fotografia: http://www.toponimiamallorca.net/ 
Dissabte 31 d'octubre a les 10'30h visita al jaciment arqueològic de s'Illot de la Galera.*

Sortida amb barca des del caló de Son Caios, devora el Puro Beach.**

Preu de l'activitat: 15 euros (trasllat amb barca i visita al jaciment i explicacions dels responsables de l'excavació).

* L'activitat està sotmesa al temps que pugui fer a la mar.

**IMPORTANT: Cal que venguin amb calçons curts i calçat apropiat per a l'aigua. Al baixar de la barca, els peus tocaran l'aigua i es poden banyar la roba i el calçat.

Inscripció prèvia, places limitades.

26 d’oct. 2015

Conferència: El jaciment púnic de l'illot de la Galera.

Dijous 29 d'octubre a les 20'00h.

Conferència sobre sobre l'excavació del jaciment púnic de l'illot de la Galera, a càrrec dels codirectors de l'excavació, Jorge Argüello i Ramón Martín i la conservadora Silvia Jovani.


Lloc: Seu d'ARCA. Carrer de Can Oliva, 10 baixos.

25 d’oct. 2015

Recorregut embARCA't: "Visita a es Carnatge".

Pere Galiana dirigint-se als assistents a la zona des Carnatge.
ARCA organitzà el passat dissabte 24 d'octubre un recorregut embARCA't que dui per títol: “Visita a es Carnatge”, la qual fou dirigida per l'investigador Pere Galiana Veiret.

Després de la seva recent publicació titulada "Es Carnatge i s'illot de la Galera" (Ed. Lleonard Muntaner, 2015), Pere Galiana ens va poder oferir de primera mà un tast del més destacat d'aquesta zona tan transitada del llevant de Palma, però a la vegada tan desconeguda.

23 d’oct. 2015

ARCA opina que a sa Feixina ha de prevaldre el Patrimoni i no la imposició

Cates al Monument sa Feixina, ahir 22 d'octubre
ARCA continua treballant per salvar el monument de sa Feixina. L’equip de govern, pretèn fer via per evitar el debat públic i aquesta postura és intolerable en democràcia.

Fins ara ARCA ha trobat una paret de formigó en cada una de les moltes converses que hem mantingut amb distints membres de l’equip de govern. Però, no perdem l’esperança. Fa molts d’anys que lluitam pel Patrimoni i mentre un monument o un edifici estigui en peu, nosaltres treballarem. No serà la primera vegada que la ciutadania salvem in extremis un element patrimonial.

L’equip de govern no ha volgut atendre cap dels molts arguments que els hem exposat sobre els valors del monument de caire Patrimonial, Històric, Educatiu i Social. No volen atendre a raons.

Tots els arguments els continuarem explicant a ells i a la societat balear.

La majoria de la gent vol que el monument es mantengui. Potser per això es neguen a fer una consulta popular?

Ahir, quan la grua feia la cata del monument per saber més de la seva estructura, davant la imminent sol·licitud del projecte de destrucció, la gent que passava els insultava. La majoria de la gent vol que el monument es conservi. El president d’ARCA estava present perquè casualment en dirigir-se a la feina es va trobar amb l’ensurt de la grua.

Les enquestes als diaris parlen sempre d'entre un 65 i un 70% a favor de que se mantengui.

Negar-se a consultar a la ciutadania i frustrar el debat des del primer moment és tot el contrari del que pregonen quan parlen de la seva manera de fer política. Sempre es jacten de la seva capacitat de diàleg i de promoure la participació ciutadana.

ARCA ha demanat téntol en nombroses ocasions. Ho tornam a demanar. Tranquil·litat i reflexió són importants en política. No pot triomfar la imposició. També hem demanat a l'Ajuntament tota una sèrie de dades i documentació que no ens faciliten de moment, mostra de la poca transparència amb que actuen.

El monument compleix la Llei de Memòria Històrica (de 2007).
L’arribada de centenars de ferits al Port de Palma, va ser traumàtic per a la població. Als llistats de ferits i morts hi ha moltíssims d’al·lots que feien el servei militar, perquè la traïdora sublevació contra el govern republicà democràtic els va agafar a la zona nacional. No perquè combregessin  ideològicament.

Fa anys que el monument tan sols és un element arquitectònic dins ciutat, una fita urbana sense cap simbolisme feixista. En el monument no hi ha exaltació al franquisme que és la única cosa que prohibleix la Llei.

Els monuments ens parlen de la història i de les seves petjades, però també són records de vivències personals i del nostre paisatge urbà.
Continuam confiant en que el monument es conservi.

ARCA no necessita donar proves de la seva defensa de la dignitat de les víctimes republicanes i lluitadores per la llibertat
Hem demanat que en lloc de destruir patrimoni per ideologia, es crei un monument a un espai cèntric de Ciutat per honorar-les.
Demanam que se recuperi el Fortí d’Illetes i els refugis de la guerra.

Donam la benvinguda a la futura Llei de Foses.
ARCA va ser consultada fa unes setmanes sobre aquesta qüestió i vàrem garantir el nostre suport per aconseguir la declaració de BIC dels llos d’enterrament, fins i tot una vegada s’aconsegueixi que siguin excavades.