XI TROBADA EN DEFENSA DEL PATRIMONI CULTURAL
17, 18 i 19 d'octubreValència
Organitzada per l'entitat SOS Monuments (Barcelona)
 |
| Vicenç Gallart |
Amb la participació de Ciudadanos por la Defensa del Patrimonio de Valladolid (Jorge Herreros), Asociación Histórica Retiro Obrero, de Sevilla (Basilio Moreno), Amigos del Patrimonio de Segovia, Associació d'Amics del Castell de Montjuic, de Barcelona (Carme Fusté), Ben Baso, de Sevilla (Ana Avila), El Arca de Noé, de Burgos i ARCA (Benet Bohigas i Xavier Terrasa).
Ens va rebre a l'estació de tren del Cabanyal Vicenç Gallart, vicepresident de l'Associació de Veïns del Cabanyal, qui ens va fer una introducció dels 16 anys de lluita que porta la Plataforma Salvem el Cabanyal. Posteriorment, anarem fins al carrer Sant Pere, 83, on ens va rebre l'arquitecte i activista Francisco “Tato” Herrero qui ens explica l'evolució històrica i urbanística del barri. També poguerem compartir espai i experiències amb una de les portaveus de la Plataforma Salvem es Cabanyal, Maria Villora.
EVOLUCIÓ HISTÒRICA
 |
| Francisco "Tato" Herrero |
La zona es constitueix pel Cabanyal, Canyamelar i Cap de França, històricament, durant el segle XVIII es coneixia com a Poble Nou del Mar i fou un municipi independent de València fins a 1897. Aquesta zona va evolucionar gràcies al port del Grau, on la majoria de població eren persones que treballaven al port o a la mar, com ara pescadors.
A finals del segle XVIII, només hi havia dues fileres de cases, el que a dia d'avui es coneix com els carrers de Sant Pere i Lluís Despuig. En aquesta zona es comencen a construir les primeres barraques, degut a que a la zona nord hi havia horta i al sud hi havia la mar.
Durant el segle XIX, en un període de 50-60 anys, degut a les obres d'ampliació del port de València i les corrents marítimes es comencen a acumular sediments davant la costa del Cabanyal i el barri anirà creixent progressivament cap al sud.
El creixement del Cabanyal en direcció sud o la mar s'atura a finals del segle XIX, quan es construeix la línea ferroviària davant la mar per a transportar mercadèries fins al port de València. Llavors, es perd el contacte físic amb el litoral. L'evolució urbanística canviarà de sentit i es desenvoluparà cap al nord, a la zona d'horta. En aquesta època es calcula que al Cabanyal hi vivien unes 14.000 persones, un 7% de la població de València.
A partir del 1939, es construeixen entre les vies ferroviàries i el litoral una zona d'infraestructures per a la insdustria pesquera i es construeix un balneari.
 |
Les franjes de color, marquen els solars que són propietat
de l'Ajuntament de València |
Durant la Guerra Civil fou un barri partidari a la República i fou greument castigat pels bombardetjos de l'aviació.
El projecte d'ampliació de l'avinguda Blasco Ibáñez és molt antic, s'ha contemplat durant tot el segle XX d'arribar de València fins a la mar, com a via alternativa a l'avinguda del port. Durant el franquisme hi va haver en tot moment aquesta amenaça, el que provocava una inseguritat jurídica i urbanística.
A partir de 1975, canvia el Pla General d'Urbanisme i es passa de 4 plantes permeses a un total de 9, el que provocà que la població augmentès fins als 35.000 habitants, una forta densitat, si tenim en compte que actualment resideixen 20.000 habitants.
A l'arribada de la democràcia, un cop s'havia desmantellat la línea ferroviària que anava fins al port de València, els veïnats demanen infraestructures públiques i en aquell espai es construeix un parc i un poliesportiu, que també en certa manera faran de barrera cap a la mar, ja el parc es construeix en altura i afecta a un total de 6 travessies que veuen el seu pas cap a la mar tallat.
URBANISME
Les primeres construccions del Cabanyal al segle XVIII foren barraques de dos aiguavessos, però els repetits incendis que hi va haver durant els segles XVIII i XIX, feu que a l'any 1875 es prohibís la seva construcció.
 |
| Parcel·les de diferents tamanys |
Aquestes barraques es construïen en parcel·les de 7 metres i es deixava una distància de 1'50 metres entre cada una d'elles, que servia com a passadís o espai de servidumbre, per si s'havia de reparar el sostre de les barraques o altres tasques de manteniment i conservació.
Un cop, a mitjans del segle XIX, es comencen a substituir barraques per cases, aquestes noves edificacions, respecten els 7 metres de la parcel·la on havia la barraca. Però, ens trobem el cas que una famíla tenia dos descendent, llavors la parcel·la es divideix en dos i per aquest motiu trobem parcel·les o cases que són la meitat de les veïnes. La Plataforma Salvem el Cabanyal a part de vetllar per la conservació integra del barri, ha al·legat aquest punt de les parcel·les com a imprescindible, per a entendre el Cabanyal tal i com és, ja que l'Ajuntament argumenta que hi pot haver un mínim i màxim per parce·la, però aboguen per respectar el tamany original de les parcel·les.
Normalment, el 15% de la superfície d'aquestes cases, es dedicava a pati.
Els arquitectes Victor Gonsalves i Àngel Romaní estan considerats com a els responsables de la construcció de les 2/3 parts del Cabanyal durant el segle XIX i els que elaboraren un cert plà urbanístic.
CAMPANYA SALVEM EL CABANYAL
 |
Maria Villora, portaveu de la Plataforma Salvem el Cabanyal,
junt amb Salvador Tarragó (SOS Monuments)
i Benet Bohigas (ARCA). |
La idea d'ampliació de l'avinguda Blasco Ibáñez per tal d'unir València amb la mar és un projecte ja contemplat entre finals del segle XIX i principis del XX. La projecció de l'avinguda ha estat molt lenta, inicialment havia de ser un passeig, però finalment s'ha convertit amb una avinguda amb un fort tràfic rodat intens de vehicles.
El PGOU de l'any 1988, no va deixar aquest assumpte resolt, degut a que si es projectava l'ampliació de l'avinguda en direcció a la mar, dividia el barri en dues parts i rompia la convivència i harmonia de la qual han gaudit els veïnats.
El 1993, la Generalitat Valenciana declara el barri com a Bé d'Interès Cultural, però l'Ajuntament de València s'oposa.
El 1998 l'associació de veïns comença a moure aquest assumpte davant els tribunals, per evitar que el planetjament urbanístic es dugui a terme i destrueixin un total de 1.600 habitatges.
 |
| Solar esbucat i habitatge típic del barri al fons |
L'any 2000, la Plataforma Salvem el Cabanyal acudeix al Ministeri de Cultura perquè es faci respectar la declaració de BIC, però el Ministeri argumenta que no tenen competències en temes d'expropiació.
Llavors, inicien una demanda al Tribunal Superior de Justícia de Madrid i els hi donen la raó, però el Govern Central recorre davant el Tribunal Suprem i la Plataforma Salvem el Cabanyal torna a guanyar. Llavors, a l'any 2009, el Ministeri de Cultura avala la protecció del barri del Cabanyal i li diu a l'Ajuntament de València que ha de protegir i no destruir a la construcció d'una gran avinguda.
A l'abril de 2010, en un interval de temps entre que no arribava l'ordre ministerial, entre la maquinària destructiva al Cabanyal i en una setmana enderrocaren entre 15-20 cases. Aquest és el moment, quan el Cabanyal apareix a totes les televisions nacionals, tot i que ja portaven 12 anys de lluita.
Tot i les sentències judicials en contra, l'ordre ministerial en contra, l'opinió d'arquitectes i urbanistes en contra i de gran part de la població, l'Ajuntament de València continua en voler dur a terme aquest projecte. I per aquest motiu, tot i no haver diners,ha presentat una modificació del Pla, però la idea és la mateixa, destruir menys superfície. En aquests moments, estan en fase d'al·legacions i posteriorment s'haurà de debatre al Ple de l'Ajuntament.
 |
| Exemple de bellesa arquitectònica |
Un cop aquí, s'haurà d'esperar la decisió de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana i del Ministeri de Cultura.
CONFLICTE SOCIAL
La Plataforma Salvem es Cabanyal porta 16 anys de lluita que no són uns altres que per conservar un barri tradicional i popular amb una personalitat molt especial, des del punt de vista urbanístic, com social.
Aquests dies i fins a dia 2 de novembre, es fan jornades de portes obertes, on un total de 15 cases estan obertes al públic per poder veure exposicions, mostres, projeccions, etc sobre la vida del Cabanyal.
 |
| La reivindicació continua |
Degut a l'amenaça constant de la prolongació de l'avinguda Blasco Ibáñez, la part central del barri s'ha anat degradant. Molts de veïnats han abandonat casa seva i aquestes presenten un mal estat de conservació, però en alguns casos, veïnats valents han decidit quedar-se i aportar pel seu habitatge i en definitiva el seu barri.
Fa devers 20 anys va entrar la droga i població marginal al Cabanyal. Degut a que els veïnats han anat abandonant casa seva, l'Ajuntament de València ha comprat propietats a preu molt baix i ha traslladat a viure en aquestes cases població marginal i excluida socialment. Molts d'aquests habitatges no presenten cedul·les d'habitabilitat, ni aigua, ni llum, però l'Ajuntament els hi presta i la degradació d'una zona del barri i el conflicte social entre veïnats és cada cop més patent, degut a que no és pràctiquen polítiques d'integració social i tampoc es donen llicències per a resturar les cases.
-page-001.jpg)
%2BOli%2Bsobre%2Btela%2B125cmx150cm.%2BPilar%2BMontaner%2Bprop.%2BSa%2BNostra.jpg)
