31 de maig 2013

ARCA demana protecció Casa de Neu única a Pollença

ARCA demana al Consell de Mallorca la catalogació de la Casa de Neu del Pujol, a Pollença

I que posi remei a la incipient degradació

ARCA ha informat a la Direcció Insular de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca de l’estat en el qual es troba la Casa de Neu del Pujol o Fartàritx (Pollença) i li ha lliurat un informe tècnic que confirma que és un dels exemples més importants de Mallorca.

La casa de neu del Pujol o Fartàritx es documenta al segle XVIII i es considera de les més importants que hi ha Mallorca, degut a que conserva la coberta i altres elements d’interès.

Malauradament, durant les darreres dates, aquesta casa de neu presenta cert deteriorament a la seva estructura. La coberta de la Casa de Neu del Pujol o Fartàritx presenta una sèrie de forats.

ARCA , demana a l’admistració,  en aquest cas al Consell de Mallorca, que ha de vetllar per la conservació del patrimoni cultural de Mallorca, que actui urgentment per evitar la degradació d’aquest element tant singular i únic a la nostra illa.

La serra de Tramuntana, Patrimoni de la Humanitat

La Casa de Neu del Pujol o Fartàritx es troba a la serra de Tramuntana, llavors és una qüestió d’imatge i prestigi vetllar pel patrimoni cultural d’aquest conjunt declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i cal que el Consell de Mallorca es preocupi per conservar i fomentar aquest espai universal.

És competència de l’administració fer un esforç per protegir i conservar aquests elements, i concretament aquest, que no es troba catalogat degut a l’absència d’un catàleg de patrimoni al municipi de Pollença.

ARCA ha demanat al Consell de Mallorca que actui d’urgència a la Casa de Neu del Pujol o Fartàritx (Pollença) perquè aquesta no segueixi deteriorant-se.


També li hem demanat la catalogació d’aquest bé cultural, per tal de protegir un element tant significatiu immers dins el paratge de la serra de Tramuntana.

28 de maig 2013

ARCA demana que no aparquin vehicles davant el port del Mirador de la Seu

Tampoc a la placeta on està l’entrada del Museu Diocesà i l’edifici amb el Drac de na Coca

ARCA, Associació que vetlla per a la conservació del Patrimoni, ha fet una proposta  a l’Ajuntament de Palma per tal de millorar la imatge estètica d’un dels llocs més emblemàtics de Palma: els voltants de la Catedral.

Es dóna la circumstància de que tant davant el portal del Mirador de la Seu, com a la placeta on s’ubica l'entrada al Museu Diocesà, hi ha sempre aparcats fins a un total de 18 vehicles que impossibiliten la contemplació harmoniosa d’un conjunt arquitectònic excepcional.

A més, tot l’espai central de la ja esmentada placeta ubicada a la confluència del carrer Mirador amb el carrer Palau, sol estar ocupat durant el dia per taxis que esperen els seus clients mentre visiten la Seu. Hem pogut observar fins a sis vehicles al mateix temps ocupant tot el centre de la placeta.

Tenim el convenciment que si es cercàs una alternativa tant pels taxis com per als vehicles (que suposam deuen ser de residents ja que és zona ACIRE) i s’eliminessin tots aquests vehicles de devora el nostre major monument, la imatge patrimonial i turística de Palma quedaria altament beneficiada

Per tot això hem enviat a l’Ajuntament de Palma un escrit amb dues demandes concretes:
1. S’eliminin les places d’aparcament actuals del carrer Mirador i de la placeta inicial del carrer Palau (Aproximadament uns 18 cotxes)
2.                  S’eviti que els taxis que esperen visitants a la Catedral estacionin a la Plaça del Bisbe ja que impossibiliten la contemplació i l’ús de l’esmentada plaça per part de qui vista o passeja per la ciutat.

Atendre aquesta proposta, sense dubte redundarà en benefici de la imatge de Palma i en conseqüència del futur econòmic i de l’estima pel Patrimoni i la seva cura.


22 de maig 2013

Noves dates per visitar la Llotja i la seva terrassa



ARCA vol informar que tenim noves dates per anar a visitar la Llotja i la seva terrassa. Degut a l'èxit de participació, la nostra entitat ha hagut de demanar més dies per tal de profunditzar en la història d'aquest monument.

Les noves dates per dur a terme aquesta activitat són les següents:

- Dissabte 25 de maig a les 10’30 hores.

PLACES ESGOTADES

- Dimecres 29 de maig a les 17’00 hores.

                        PLACES ESGOTADES

- Divendres 31 de maig a les 17’00 hores.

                        PLACES ESGOTADES

Els hi agrairíem ens informessin quina data els hi aniria bé per dur a terme aquesta activitat i el nom de les persones que podran venir.

També els hi volem recordar que el lloc de trobada és la seu d’ARCA, situada al Carrer de la Pau, 1A (Palma).

Preu socis ARCA: 5 euros.

Preu no socis ARCA: 8 euros

Inscripció prèvia, places limitades

20 de maig 2013

ARCA demana que es retirin els rètols d’un comerç al Centre Històric de Palma


Un comerç d’hamburgueses  i gelats a la cantonada de la Plaça del Mercat amb el carrer Unió

Són rètols de color rosa cridaner que ocupen massa superfície de façana i alteren l'estètica del mateix edifici i de l’entorn.

Aquest comerç està a escassos metres dels edificis modernistes més importats de la illa

La Plaça del Mercat reb  l’enèsima agressió al Patrimoni

ARCA demana la intervenció immediata de l’Ajuntament

No es cumpleix la normativa de publicitat i rètols. Tampoc no  oblidem que el Conjunt del Centre Històric està declarat BIC

La normativa que regula els rètols i la publicitat no  permet aquests rètols publicitaris. L’article 9 diu:
1 Les instal·lacions publicitàries, tant pel contingut com per la configuració, no han de desentonar a l’ambient del sector.
2. A les àrees protegides, edificis i conjunts catalogats i als seus entorns és preceptiu l’informe previ dels serveis tècnics municipals.
3. L’Ajuntament pot exigir la utilització de materials i sistemes constructius determinats per tal de conservar o establir un tipus arquitectònic o urbanístic específic.
4. No s’autoritzen activitats publicitàries que impliquin la utilització de suports que no estiguin en les degudes condicions estètiques i ambientals.

Perquè aquesta imatge cridanera i de mal gust?
ARCA no entén perquè vol cridat tant l’atenció rebaixant la categoria de la seva imatge  un  negoci ubicat a un lloc absolutament cèntric, a una cantonada perfectament visible i per davant el qual circulen milers de persones i turistes diàriament, perquè està ubicat a una de les places més destacades arquitectònicament amb alguns dels edificis modernistes més importants de la illa.

Si la intel·ligència i el gust dels responsables del comerç en qüestió no donen per apostar per l'estètica i el respecte patrimonial, ha de ser l’Ajuntament qui actuï d’immediat en aquest i en tants d’altres que darrerament proliferen a la nostra ciutat.

17 de maig 2013

La prensa alemanya es fa ressò de les denúncies d'ARCA sobre l'estat abandonament del Coliseu Balear

La premsa alemanya s'ha fet ressò de la denúncia pública feta per ARCA el passat 19 d'abril, on demanava a l'Ajuntament de Palma una actuació en favor del manteniment i conservació del Coliseu Balear. A dia d'avui, l'Ajuntament encara no ha respost la nostra petició, presentada conjuntament amb l'Associació de Veïns del Coliseu Balear.

Veure notícia: http://www.bild.de/unterhaltung/tv/wetten-dass/wetten-dass-arena-auf-mallorca-zerbroeckelt-30429458.bild.html

16 de maig 2013

ARCA denúncia la instal·lació d'un aire acondicionat a la casa del pintor Guillem Mesquida


ARCA com a entitat que vetlla per la protecció i conservació del patrimoni històric veu amb preocupació intervencions gens respectuoses amb el nostre llegat cultural, com la que a continuació volem denunciar.

A un immoble situat al carrer Àngels, 6 de Palma cantonada amb el carrer Ecce Homo, es troba la casa on va morir el pintor Guillem Mesquida (1675-1747) i així ens ho recorda una làpida commemorativa que la ciutat dedicà a aquest celebre artista.

ARCA ha denunciat la instal·lació d’un aparell d’aire acondicionat a la façana del carrer Àngels, 6, molt aprop de la làpida en honor a Guillem Mesquida. Aquesta intervenció s’ha fet sense cap criteri estètic i atenta greument contra la imatge del patrimoni cultural d’aquesta zona del centre històric de Ciutat.

ARCA ha demanat al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament de Palma que actuin  urgentment i facin retirar aquest aparell d’aire acondicionat de la façana del carrer Àngels, 6 de Palma.

15 de maig 2013

Plaça d’en Coll: ús o abús?


ARCA adverteix que les terrasses dels bars de la Plaça d’en Coll estan abusant de l’espai públic

La Plaça d’en Coll és una de les més belles de Palma, si no fos que l’excés de para-sols, cadires i taules que amaguen el seu encant.

ARCA sempre ha dit “Terrasses sí, però amb mesura”. Les de la Plaça d’en Coll són a totes llums desmesurades.

L’arquitectura de la plaça queda amagada per la quantitat de para-sols que hi han.

La font central de pedra, rehabilitada, és totalment inaccessible i queda amagada perquè les cadires arriben per tots els costats a la mateixa.

Volem un espai lliure entorn a la font

ARCA demana que es retalli l’ocupació de la Plaça d’en Coll i que es respecti un espai lliure prou ample a l’entorn de la font per a que també pugui gaudir i utilitzar la plaça qui no vol consumir als bars. També que es deixi espai per poder  travessar caminant per enmig de la plaça cap als carrers que hi convergeixen.

ARCA considera que l’ocupació actual de la plaça és molt poc respectuosa amb la gent que hi viu a Palma i també és poc respectuosa amb la gent que ens visita.

Combinar amb intel·ligència l'oferta de terrasses sense perdre l’encant del lloc
Gaudir de la bellesa d’una plaça com la d’en Coll és un atractiu turístic. Es tracta de combinar amb intel·ligència l'oferta de terrasses sense fer perdre l’encant al lloc. Això que proposam és activar l'economia. L’abús actual fa malbé una imatge única que és precisament allò que fa atractiva la ciutat.

13 de maig 2013

Reunió amb el batle de Palma per la protecció des Jonquet


Avui la Plataforma Salvem Es Jonquet ha mantingut una reunió amb el Batle de Palma. ARCA ha assistit, com a membre de la Plataforma.

Des d’ARCA creim que al consens per a Es Jonquet  és possible si hi ha voluntat per part del Govern Municipal

Hem centrat la reunió d’avui sobre les dues parcel.les conflictives, la de Rentadors i la de Mar i Terra. Des de la Plataforma  les propostes són perfectament adaptades a la realitat. No demanam reducció del nombre de habitatges, per tant l’aprofitament edificatori en quant a vivendes és el mateix.

La diferència entre la proposta de l’Ajuntament i la de la Plataforma està en la ubicació de les edificacions dins la mateixa parcel.la  i en la perfecta adaptació al terreny. Aquesta darrera condició obliga a fragmentar molt més les edificacions, i adaptar-se a la configuració del talús.

Aquesta diferència no és mínima, és molt important ja que la nostra proposta garanteix la conservació de les façanes actuals, tant des del Baluard de Sant Pere o el Passeig Sagrera com des del Passeig Marítim.
A més la Plataforma no accepta l’accés a l’aparcament des del Passeig Marítim si no des de Marquès Palmer i/o Sant Magí. En quan al nombre acceptam 1,5 per vivenda.

La nostra proposta coincideix amb el PERI del 98
El PERI va ser producte d’un estudi al detall de les tipologies i de la topografia i les visuals, a més de la història.

Tant Mateu Isern com Jesús Valls volen consens si és possible
Així ens ho han manifestat. Des d’ARCA tenim clar que el consens és possible, però és l’Ajuntament qui ha d’actuar.

Patrimoni i gastronomia a Santa Catalina


El passat dissabte 11 de maig ARCA i Diana Ferreira tornaren a oferir "Patrimoni i gastronomia a Santa Catalina" un itinerari per la històrica barrida de Santa Catalina, on es va poder conèixer una mica més el patrimoni històric que presenta. La visita es completà amb una demostració gastronòmica de plats tradicionals de la cuina mallorquina, que tingué lloc al mercat de Santa Catalina. Degut a la bona rebuda que tingué aquest activitat, ara fa prop d’un any, es va decidir tornar-la a repetir amb algunes modificacions en quant a l’oferta gastronòmica.

El patrimoni i la gastronomia són dos exemples de la tradició cultural de Mallorca i que ARCA mitjançant els recorreguts culturals vol impulsar, per donar a conèixer als ciutadans i ciutadanes de Mallorca.

L’itinerari històric fou dirigit per Xavier Terrasa i comptà amb els següents punts de visita:

  1. Montepío de Previsión del Arrabal de Santa Catalina. C/ Fàbrica. Exemple de moviment associatiu, fundat a 1894.
  2. Can Palmer. C/ Quetglas, 5. Exemple de Modernisme popular de l’any 1910.
  3. Església de la Immaculada Concepció. Construida a 1910. C/ Sant Magí.
  4. Teatre Mar i Terra. Construït el 1898. C/ Sant Magí.
  5. Es Jonquet. Barri tradicional mariner amb conjunt de molins fariners.
  6. Rentadors municipals. Infraestructura pública de finals del segle XIX. Av. Argentina.
  7. Hostal Cuba. Edifici colonial de 1904. Av. Argentina amb C/ Sant Magí.
  8. Edifici la Central. Edifici modernista de 1908. C/ Sant Magí.
  9. Can Pujol. Edifici modernista de 1903. C/ Pou, 24.
La degustació gastronòmica fou a càrrec de Diana Ferreira:

Amb la idea de divulgar el receptari de les Illes Balears, recuperar receptes, i en congruència amb els recorreguts disseyants pel tradicional barri de Santa Catalina i es Jonquet.

Els receptaris de plats escollits per dur a terme aquest projecte foren els següents:

Recepció:
Ponxe Rei En Jaume
Dada històrica: és una beguda del segle XVIII, posiblement una invenció de la cuina de la aristocràcia.
Font: “Tapes y Broquetes” de Javier Soriano

Aperitiu:
Ous de codorniu  en “budellets”.
(Inspirats en una recepta de finals del segle XIX).
Font: “Nuestra cocina” de Lluís Ripoll.

Principal:
Espàrrecs frits.
Font: “Sa cuina” de Toby Molenaar
Periodista, fotògrafa i directora de cinema que va realitzar una important investigació a la història balear, els seus costums i gastronomia.

Postres:
Pipí
Un postre preparat amb quartos  o congrets i Menjar Blanc (segle XVIII).
Font: “Nuestra cocina” de Lluís Ripoll.


Col·laboren: Mercat de Santa Catalina
                     Fruiteria Maria de Porreres C.B.
                     Carniceria Vicente
                     Liagiba Los Sabores del Mundo


Fotografies: Lluís Arague.


10 de maig 2013

Horrible publicitat al Centre de Palma


Demostra mal gust, menyspreu pel Patrimoni i a més és il·legal.


Responsable: concessionari dels aparcaments d’Antoni Maura, propietat de  l’Ajuntament de Palma

A ple centre de Palma, al carrer d'Antoni Maura el propi Ajuntament de Palma sembla que ha permès la instal·lació a les baranes de la baixada i a l’ascensor de l’aparcament públic unes tanques publicitàries que distorsionen l’estètica i l’harmonia patrimonial del lloc.

Imatge “Chabacana i cutre” , aquesta és la imatge que es transmet del centre de Ciutat envaït de publicitat cridanera.

Una invasió publicitària a Antoni Maura que ha anat a més.

Prometeren uns ascensors de vidre per a que l’impacte visual fos menor
Els ascensors de l’aparcament soterrat d’Antoni Maura són de vidre per minimitzar  l’impacte visual que la infraestructura provocàs sobre la postal patrimonial de S’Hort del Rei amb l’Almudaina i la Catedral al fons.
Fa mesos que, davant l’estupor d’ARCA varen col·locar cartells publicitaris sobre els vidres, fent inútil tanta precaució manifestada prèviament.

Ara, no contents amb l’impacte negatiu inacceptable dels ascensors amb publicitat aferrada, omplen també les baranes de l’escala  i de la baixada dels cotxes conformant en total una tanca publicitària d’enormes dimensions.

Demanam la retirada immediata de tota la publicitat
Demanam a l’Ajuntament la retirada immediata de tota la publicitat, el respecte per allò acordat a Centre Històric i la posada en valor d’un paisatge urbà patrimonial únic, com és el de l’entorn d’Antoni Maura.

Les tanques publicitàries estan prohibides al Centre Històric
L’Ajuntament ha de vetllar pel compliment de la normativa. Aquest cas és especialment greu perquè els aparcaments són de propietat municipal i seria el propi Ajuntament qui no es sotmet a la legalitat. 

6 de maig 2013

Xerrada sobre “L’arribada del vi a Son Fornés; darreres aportacions a la recerca”.


El passat  divendres 3 de maig es va dur a terme a la sala Ruanda, seu d'ARCA on es duen a terme actes culturals i de divulgació envers al patrimoni històric una xerrada sobre “L’arribada del vi a Son Fornés; darreres aportacions a la recerca”.

La Dra. Lara Gelabert Batllori, membre de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Museu Arqueològic de Son Fornés ens presentà la seva tesi doctoral que tracta sobre aquest interessant assumpte.

Recuperació de l'escultura de la Pagesa de Tomàs Vila


“Pagesa”, de Tomàs Vila torna al carrer gràcies a ARCA i a l’Ajuntament.

A proposta d’una sòcia d’ARCA, Aina Vidal, la nostra entitat ha aconseguit la recuperació d’una escultura al mateix lloc d’on va ser retirada fa uns anys. 

Ara, si anau a la Plaça Verge de la Salut, situada davant l'església de Sant Miquel  i descriviu un cercle en torn a ella veureu dues figures femenines que es donen l’esquena. Una és “Dona que cus” de Pavía, l’altra la recentment recuperada “Pagesa” de Tomàs Vila.  

ARCA va celebrar la seva tornada el passat 3 de maig, on hi assistiren a més dels representants d’ARCA, els regidors Sebastià Sansó (Infraestructures) i Fernando Gilet (Cultura). ARCA també vol donar les gràcies a les següents persones que han contribuit i s'han involucrat en aquest tema, Mª José Massot, directora general de Cultura i Frederic Climent, arquitecte de la regidoria d'Infraestructures.

2 de maig 2013

ARCA organitza la segona visita a la Llotja

ARCA ha organitzat la segona visita a la Llotja amb un èxit de participació, on els assistents pogueren conèixer de la mà de Gabriel Barceló curiositats que s'amaguen darrera d'aquest magnífic edifici del gòtic civil.

L'activitat començà amb una projecció a la seu d'ARCA, on Gabriel Barceló introduí l'evolució del edifici al llarg dels segles i apropà detalls, que dificilment es veuen in-situ. Un cop finalitzada la part introductòria, els assistents realitzaren un petit recorregut pel barri mariner de Palma fins a arribar a la plaça de la Llotja. Abans d'entrar al seu interior, voltarem el monument per veure les famoses gàrgoles i detalls exteriors.

Un cop a l'interior, seguirem desgranant aspectes curiosos del monument, que a vegades se'ns escapen als presents, però que formen part de la seva història. La part més esperada i desitjada pels assistents, fou quan pujarem al terrat de la Llotja, per l'escala de caragol mallorquí dissenyada per Guillem Sagrera i situada a la torre de Santa Catalina.

Joan Manresa recitant un dels seus poemes
Un cop a la terrassa, els assistents pogueren observar una perspectiva diferent de la ciutat amb magnífiques vistes cap a la Seu. Allà tinguerem una especial sospresa, entre els assistents a la visita tenguerem el plaer de comptar amb el poeta Joan Manresa, qui ens lletgí dos poemes seus al mateix terrat de la Llotja.

La propera visita està programada per dia 18 de maig i ARCA vol informar que totes les places es troben esgotades. En aquestes moments estem gestionant noves reserves, degut a la gran demanda que hi hagut.

Col·labora: Direcció General de Cultura i Joventut del Govern de les Illes Balears.

29 d’abr. 2013

Recorregut embARCA't: Maria Mayol i La Nostra Terra


El passat dissabte 27 d’abril ARCA va dur a terme un recorregut embARCA’t titulat “Maria Mayol i La Nostra Terra”, dirigit per Biel Barceló.

La visita a Sóller va ser per retre homenatge a Maria Mayol (Sóller, 1883- Palma 1959). Fpu una figura destacada des del punt de vista cultural i fundadora a 1926, de l’associació Foment de Cultura de la Dona, encara vigent a dia d’avui.

L’activitat comptà amb una xerrada per part de Biel Barceló, sobre la figura de Maria Mayol i el seu context històric a Mallorca i Sóller, gràcies a les aportacions de la revista cultural La Nostra Terra.

Els assistents a la visita també pogueren gaudir del Museu-Casa de Cultura de Sóller, que normalment roman tancat, però que presenta una col·leció interessant de la història sollerica. Finalment, la visita va concloure visitant la finca de Can Bardí de sa Figuera, on es pogué veure un bon exemple de casa senyorial sollerica, molt ben conservada i propietat de la família Alcover.

Maria Mayol i el foment de cultura de la dona de Sóller

J. Villena | Sóller | 10/10/2010
La imatge que hom es pot fer de la Serra de Tramuntana a principis del segle XX, paratge idíl·lic, tradicional, aïllat de la resta de Mallorca i del món, troba una excepció fonamental, com sap qualsevol mallorquí, en el poble de Sóller i en els seus tradicionals vincles amb França. Avui dia Mallorca és dibuixada al mapa d’Europa amb absoluta nitidesa, però fa 120 anys no era exactament així. L’empenta dels sollerics, la seva emigració a França i les relacions comercials establertes amb aquell país aconseguiren acostar Mallorca a Europa i un desenvolupament econòmic, cultural i social que encara ara és proverbial.

Una de les pàgines més conspícues d’aquesta europeïtzació de Sóller i, per extensió, de la Serra de Tramuntana i de Mallorca la va escriure curiosament una dona, Maria Mayol (Sóller, 1883-Palma 1959). De família acomodada, fou educada a França i va ser una de les primeres dones amb estudis universitaris de Mallorca. Obtingué una llicenciatura en llengua i literatura franceses a Bordeus. Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial va tornar a Mallorca, on obtingué, l’any 1921, el grau de perit mercantil a l’Escola Mercantil de Balears. 


De família acomodada, Maria Mayol fou educada a França i va ser una de les primeres dones amb estudis universitaris de Mallorca.


Capella al Museu de Sóller
Republicana, catòlica, catalanista i progressista, va vincular-se com a escriptora i activista cultural a l’Associació per la Cultura de Mallorca els anys difícils de la Dictadura de Primo de Rivera. Exercí de professora a Sóller, a Felanitx i a Vilanova i la Geltrú. Va publicar poemes, articles i una obra de teatre, Margalideta de Sortdeviu,estrenada l’any 1931. Durant la Segona República va militar, primerament, a Acció Republicana de Mallorca i després a Esquerra Republicana Balear. A les eleccions de 1933 va ser candidata per la coalició republicanosocialista. El cop d’Estat de 1936 la sorprengué a Madrid. El 1939 s’exilià a França i a mitjan dècada dels quaranta va tornar a Mallorca.

 

Retrat de Maria Mayol.

Gens convencional i poc acomodada al paper passiu reservat tradicionalment a les dones per la societat mallorquina, Maria Mayol va entendre que l’educació de la dona era un factor de progrés, per al seu sexe i per a la societat en general. A aquest objectiu va dedicar tots els seus esforços. L’any 1926 va fundar a Sóller una associació pionera, el Foment de la Cultura de la Dona, de la qual va ser presidenta fins a l’any 1934, en què la seva tasca política la va allunyar de Mallorca. 

Can Bardí de sa Figuera
Inspirada en altres associacions culturals femenines de Catalunya,el Foment de la Cultura de la Dona de Sóller va desenvolupar una tasca educativa capdavantera en una època en què l’accés de la dona a l’educació i la cultura era dificultosa i, fins i tot, mal vista pel conjunt de la societat mallorquina. Finançada per aportacions de les famílies benestants de Sóller i per aportacions institucionals, el Foment va crear una biblioteca i va organitzar tot tipus d’activitats educatives i culturals pensades per a les dones. Les seves activitats, que avui dia ens poden semblar tan innocents, varen tenir un marcat caràcter reivindicatiu en una època en la qual el paper reservat a la dona era el de mestressa de casa i en què no sovintejaven les dones amb estudis.

Torre de defensa de can Bardí de sa Figuera

L’any 1926 va fundar a Sóller una associació pionera, el Foment de la Cultura de la Dona, de la qual va ser presidenta fins a l’any 1934.


El Foment encara existeix avui dia. Comparteix espai a la seu del Casal de Cultura de Sóller (carrer de Sa Mar, 13) amb el Museu de Sóller i altres associacions. Les seves activitats, òbviament, avui no tenen la rellevància que tingueren a les dècades dels vint i dels trenta. Per sort, vivim una època ben diferent, tant per a la dona com per a la cultura i l’educació en general. Com a dada curiosa i que no deixa de ser emocionant, hem sabut per la seva actual presidenta, Llum Got, que encara es mantenen activitats pensades al seu moment per Maria Mayol, com, per exemple, una exposició de flors i plantes que coincideix amb les festes de Sóller, amb un èxit de públic notori.

26 d’abr. 2013

ARCA demana que la tafona del refugi de Can Boi (Deià) no sigui utilitzada com a magatzem


ARCA vol denunciar  l’ús inapropiat que en aquests moments se l’hi està donant a la tafona del refugi de Can Boi (Deià), propietat del Consell de Mallorca.

La tafona del refugi de Can Boi fou restaurada a l’any 2006 amb diners públics i condicionada per a què qui visita el refugi pugui observar i valorar com era una antiga tafona, el lloc de la casa on es produia oli.

ARCA no entèn com aquesta tafona o espai es pot usar com a magatzem de begudes, capses i altres materials.

Creim que aquest és un ús inapropiat i molt poc respectuòs cap al patrimoni cultural, a part de generar una molt mala imatge d’aquest refugi, per a totes les persones que el visitin.

ARCA demana una resposta per part del Consell de Mallorca

ARCA ha demanat al departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca, que és responsable de la xarxa de refugis públics, que la tafona del refugi de Can Boi deixi de tenir un ús com a magatzem i sigui emprada com a sala, on els visitants puguin veure i valorar el que era una antiga tafona.

25 d’abr. 2013

ARCA alerta del perill de pèrdua patrimonial d’un pou catalogat al municipi d’INCA


ARCA com a entitat que vetlla per la conservació i protecció del patrimoni històric de Mallorca veu amb preocupació l’estat de conservació en el qual es troba un pou situat a la finca de Son Bordils, localitzada al Km 4’1 de la carretera PM-324, que connecta Inca amb Sineu. El pou en qüestió presenta un grau de protecció A2 al Catàleg de Patrimoni del terme municipal d’Inca (B-040).

ARCA lamenta que, malgrat l’aspecte ben cuidat de la finca dedicada a  la producció vinícola, en ella hi hagi un element patrimonial d’unes característiques molt especials i que estigui a punt d’esbaldragar-se, per una manca de conservació.


Obligació de conservar els bens patrimonials catalogats per part de la propietat

El pou de la finca de Son Bordils presenta una singularitat molt especial, la seva factura és de pedra, presenta uns brancals que soporten un arc de mig punt amb dovelles, aspecte que fa que aquest element sigui significatiu i rellevant.

Actualment, la part superior de l’arc ha cedit i amenaça l’esbucament d’aquest sino es posa remei aviat i d’una forma urgent.

ARCA ha demanat a l’Ajuntament d’Inca i al Consell de Mallorca que intervenguin d’urgència com a entitats competents en temes de patrimoni històric, per tal que no haguem de lamentar la pèrdua d’un bé cultural i catalogat tant significatiu.

ARCA també els hi ha demanat ser part interessada d’aquest procés i desitja ser informada de tota decisió que es prengui al respecte.

19 d’abr. 2013

ARCA i l’Associació de veïnats Coliseu demanan la conservació i rehabilitació del Coliseu Balear


Desperfectes visibles

ARCA i l’Associació de veïnats Coliseu han denuciat davant l’Ajuntament de Palma el progressiu estat d’abandonament que experimenta el Coliseu Balear o Plaça de Toros, obra de l’arquitecte Gaspar Bennàssar Moner, acabada l’any 1929, que es troba catalogat amb un grau de protecció A2, segons el Catàleg de protecció d’edificis i elements d’interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic de Palma.

L’estat de degradació en què es troba l’edifici, reixes de tancament del recinte, etc., per la manca de conservació i de manteniment és ben palès. És el deure del propietari i la responsabilitat de l’Ajuntament de Palma que es dugui a terme un pla de recuperació integral.

§         de totes les parts que hi falten (com puguin ser les persianes dels pisos superiors).
§         de les reixes de tancament de la part de l’avinguda Gaspar Bennàssar.
§         d’altres elements (baranes de fusta o de ferro, etc.)

Perquè les conseqüències de no fer-ho en un futur pròxim podrien ser irreversibles.

És ver que en aquests moments hi ha dificultats econòmiques, però aquesta excusa no es pot acceptar perquè no s’hi ha invertit ni ara ni mai. El propietari  no pot eludir la responsabilitat que té de “conservar i protegir aquest edifici”, tal i com marca clarament la fitxa de catàleg clau 48/03 de l’Ajuntament de Palma.

El Coliseu Balear o Plaça de Toros genera uns ingressos a la propietat per diverses activitats:
per dur a terme activitats diverses d’entreteniment
Brutor

§         per a espectacles de dubtosa esportivitat com pugui ser el “Free Style”, acrobàcies de motos que fan un renou insuportable per als veïns. (Hi ha sonometries preses durant l’espectacle que ho certifiquen)
§         per fer-hi una televisió alemanya un programa (durant tot un mes).
§         per fer-hi espectacles taurins (única activitat per a la qual va ser creat l’edifici)
§         la visiten milers d’estrangers al llarg de l’any, que accedeixen al recinte en autocars i taxis, juntament amb una visita a una joieria propera (activitat aquesta molt semblant a la que es coneix com de “manteros”, és a dir, el “ganxo” és la visita a la plaça, perquè els estrangers comprin a la joieria).

No tenir les mesures de seguretat adequades suposa un perill per a les persones que freqüenten el recinte. La massiva afluència de públic els dies en què s’hi fan activitats és un perill greu. Per fer qualsevol espectacle, l’edifici ha de tenir les mateixes mesures de seguretat que les que s’exigeixen a qualsevol altre local del tipus del Palma Arena, o d’altres, per evitar accidents com els que hi ha hagut darrerament, tant a Madrid com a d’altres parts del món.

A més, totes les activitats esmentades, excepte els espectacles taurins, són summament molestes per als veïns que tenen els seus habitatges a uns 15 m. de l’edifici:

§         els concerts, amb la música molt forta. S’ha aconseguit que s’acabin  a les 24.00 h, però quan acaben, recullen els equips de so, vídeo, mescles, etc.; els traginen i els carreguen als camions corresponents, la qual cosa suposa que, fins més de dues o tres hores després, impedeixen el descans.

§         el Free Style, espectacle de motos fent acrobàcies. En aquest espectacle es tanquen la majoria d’escales d’accés i de sortida amb tanques publicitàries; es munta un escenari complicadíssim i es fa un renou insuportable (hi ha sonometries fetes des de les cases d’Arxiduc Lluís Salvador que sobrepassen en molt els decibelis aconsellables per a la salut).

§         el programa d’una televisió alemanya significa que, durant un mes hi ha camions de refrigeració amb el motor contínuament en marxa per refrigerar el menjar i la cervesa que consumeixen, amb la consegüent contaminació que això suposa. L’any passat no es va fer, però els dos anteriors (2010 i 2011) vàrem aconseguir que dits camions fossin situats a la part contrària de la plaça, al carrer Jaume Ferran. Els anys anteriors estaven situats davall dels nostres habitatges.

Cruis a les parets
Amb els beneficis de totes les activitats esmentades és lògic demanar que una part d’aquests ingressos es dediqui a la conservació i protecció de l’edifici i els seus voltants. La recuperació i dignificació d’aquest espai, que dóna nom a la barriada és important per als veïnats, que veuen degradar-se l’espai dia a dia. Un exemple del que significa per a un barri dignificar els seus espais emblemàtics el tenim en la recuperació i restauració del conjunt de s’Escorxador.

Els veïnats no s’oposarien que l’ampli espai que té la plaça a la part del carrer Jaume Ferran s’acotàs amb reixes i es dotàs dels elements d’un parc infantil, d’un parc de gimnàstica per a adults, de bancs, etc., en horari diürn, com tants de parcs municipals que, en caure la llum solar es tanquen, de tal forma que el conjunt arquitectònic quedàs més integrat en el barri.

La seva recuperació també significaria una passa cap a la promoció turística de la ciutat. L’edifici és monumental i mereix comptar-se entre els llocs d’imprescindible visita que s’esmenten a les guies turístiques. Però no unes visites de l’estil dels “manteros”, sinó en una franja horària concreta i amb guia de visita.

Tancament exterior deteriorat

Mitjançant un acord amb tallers d’ocupació, es podrien recuperar diversos elements del monument, com poden ser les persianes modernistes; pintar-les de color verd, tal com hi estaven; recuperar les baranes, tant de fusta com de ferro... En fi, de tots els elements que necessiten, per una banda, d’obrers especialitzats, i per l’altra, mà d’obra de persones no especialitzades que podrien col·laborar en la recuperació, i posteriorment, en el manteniment de dits elements.

ARCA i l’Associació de veïnats Coliseu han demanat a l’Ajuntament de Palma:

1. La conservació i protecció del Coliseu Balear o Plaça de Toros, seguint les directrius que marca la fitxa del catàleg, per evitar que l’edifici se segueixi fent malbé.

2. Arribar a acords entre les parts implicades en els diferents punts exposats (propietat, Ajuntament, Turisme i veïnats) per tal de dignificar i integrar aquest important edifici de l’Eixample de Palma.