Cicle cultural reivindicatiu

ARCA DEFENSA ELS HOSPITALS: UN PATRIMONI VIU.

ARCA ha organitzat un cicle de tres actes culturals en defensa dels Hospitals General i Joan March.

Al llarg de les tres iniciatives combinarem la informació reivindicativa de caire mèdic i assistencial amb la història de la medicina i dels edificis.

Interessants participants a la taula de conversa i a les conferències

ARCA comptarà amb la participació de dues persones significatives i coneixedores de la situació i història mèdica, el doctor Francesc Albertí, que va ser director mèdic de l’Hospital General i del Joan March i ara és el coordinador  del Programa de Pluripatològics al General. També comptarem amb l’especialista doctor Bartomeu  Togores. Cap de Secció de Medicina Interna. Unitat d’Ortogeriatria. Hospital Joan March.

Gaspar Valero, reconegut Historiador serà el responsable d'aportar fotografies i coneixements sobre la història dels Hospitals, centrada en el seu cas en l'Hospital General.

Bàrbara Suau, de la revista Es Castellet de Bunyola i Caterina Garcies, periodista, seran les que ens il·lustraran sobre la reivindicació ciutadana i la seva col·laboració en la investigació sobre la història de l'Hospital Joan March.

Una acte a la setmana les tres primeres de juliol

Dijous 5 de juliol de 2012 a les 20.15h.

Taula de conversa. Hospitals General i Joan March: Un patrimoni viu.

Hi participen: Francesc Albertí, Bàrbara Suau, Gaspar Valero, Caterina Garcies.

Modera ARCA: Àngels Fermoselle.

Dimecres 11 de juliol de 2012 a les 20,15h.

Conferència i projecció de fotografies.

La història de l’Hospital General. Una mare que va desprenent fills.

A càrrec de: GASPAR VALERO.

Presenta  ARCA Xavier Terrasa.

Dimecres 18 de juliol de 2012 a les 20,15h.

Conferència i projecció de fotografies.

Hospital Joan March. La història i el compromís.

Hi participen: Bàrbara Suau, Caterina Garcias, Bartomeu  Togores.

Presenta  ARCA Pere Ollers.

Perquè ARCA organitza un cicle com aquest

L’associació per a la conservació i la recuperació del Patrimoni de Mallorca, ARCA, s’ha manifestat públicament a favor del manteniment dels dos hospitals més antics de l’illa: l’Hospital General i el Joan March.

Ara volem indagar en la història i  col·laborar amb la notable reivindicació ciutadana. Aquestes activitats volen posar  en valor la història de l’assistència sanitària vinculada a aquests dos hospitals.

ARCA diu un NO rotund al delirant projecte del port

ARCA des del primer moment es posiciona amb decisió en contra del projecte anunciat del Port, ja que es sacrificarien tota una sèrie de valors històrics, paisatgístics i monumentals a favor d’una iniciativa privada que ja sabem que a la pràctica no controla ningú, però deixaria la seva empremta amb la destrucció del paisatge i d'una façana emblemàtica. De fet, és una iniciativa similar a la famosa i lamentable òpera promoguda per Jaume Matas que ara arribaria corregida i augmentada.

Tot i que ja sabem que potser sigui una “fantasmada” més d'un promotor sense liquidesa demostrada que vol aprofitar la nostra debilitat econòmica, ARCA vol ja des del primer instant, advertir a l'opinió pública que qualsevol projecte que pretengui transformar la imatge de Palma, és un suïcidi col·lectiu perquè implica arrasar la nostra personalitat i el nostre atractiu.

Mallorca té encara un potencial turístic a desenvolupar basat en la seva bellesa natural i la seva història i els polítics que ens representen tenen l'obligació de protegir i no destruir, com seria el cas.

No oblidem que ha estat l’excés en la construcció el que ens ha duit a una situació econòmica lamentable. Aquest anunci seria pa per avui i gana per demà, enganyant amb ofertes de llocs de feina que tanmateix no serien per la gent de Mallorca.

Palma s’ha d’obrir a la mar, no tancar-se per un altre mur de formigó, perquè ja fa temps que la mar cada vegada és més lluny de Palma

ARCA fa ja cinc anys que es va oposar a la creació d'amarraments de creuers davant la Seu

Situar-los en front de la Seu, és ofegar aquest singular edifici i destruir la seva imatge. El mateix es pot dir de voler desterrar els pescadors del que ha estat la seva ubicació tradicional.

No ens duguem tampoc a engany amb els creuers, basta veure el seu tamany i impacte, per arribar a la conclusió que l’únic lloc on poden tenir el seu amarrament es on ho fan ara.

ARCA demana a l’Ajuntament de Sóller que rectifiqui el seu projecte de reforma de l’antiga escola de Biniaraix

ARCA ve seguit d’aprop el projecte que vol dur a terme l’Ajuntament de Sóller, on es vol reformar i ampliar l’antiga escola de Biniaraix, situada al carrer de Sant Guillem, 1.

Cal tenir en compte que Biniaraix presenta una singularitat especial com a paratge pintoresc dins la Serra de Tramuntana i amb una arquitectura tradicional molt interessant, pel qual fou declarat com a Bé d’Interès Cultural (BIC) amb la categoria de conjunt històric en data de 29 de juliol de 2010.

El projecte de reforma i ampliació que vol dur a terme el consistori solleric alterarà la tipologia constructiva d’aquest edifici i del conjunt històric. La llei de patrimoni històric de les Illes Balears (12/1998) no permet alteracions de vòlum, ni modificar façanes i tampoc obrir finestres, com pretén aquest projecte.

Hi ha un informe tècnic del Consell de Mallorca desfavorable

Per aquest motiu, un informe tècnic de dia 30 d’abril de 2012 de la Direcció Insular de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca informa desfavorablement a la reforma i ampliació que vol dur a terme l’Ajuntament de Sóller a l’antiga escola de Biniaraix.

ARCA ha demanat a l’Ajuntament de Sóller el següent:

1. La redacció d’un altre projecte de reforma i ampliació de l’antiga escola de Biniaraix, el qual sigui més sensible cap a l’element històric, sense que aquest pateixi alteracions que desvirtuin el propi edifici i el conjunt històric de Biniaraix.

2. ARCA vol ser part interessada en l'expedient d’aquest projecte que afecta a la singularitat del nucli històric de Biniaraix.

ARCA s’oposarà a uns banys públics prefabricats al Centre Històric

Demanam temps, no a la precipitació d’una decisió equivocada

ARCA creu que és una equivocació i una precipitació licitar ara la instal·lació d’uns wàters públics que danyaran la imatge de la nostra ciutat.

S’han d’estudiar totes les alternatives i actuar sense precipitació. A la licitació no hi ha cap criteri ni d’ubicació concreta ni de condicions d’estètica De fet sembla pel plec de condicions, que podem estar davant la instal·lació d’unes cabines prefabricades. El que contribueix encara mes a la banalització del espai urbà.

ARCA tem una política de fets consumats en aquesta qüestió. Malgrat la Comissió de Centre Històric s’ha de pronunciar sobre la instal·lació de banys públics al centre de Palma,  creim que aquest tema arribarà, com de vegades passa, amb pressions de polítiques ja decidides prèviament. DE fet ja ha sortit a concurs sense que prèviamemt hagi cap condicionant ddee cap tipus des de Centre Històric.

Vulgarització i mal gust a  l’espai públic

Prou perjudicis tenim amb els contenidors col·locats devora les boques de fems per ara afegir més elements aliens, molests i que alteren estèticament el conjunt.

No hem d’oblidar la degradació que ha sofert el mobiliari urbà als darrers anys. Les casetes de floristes de La Rambla passaren d’un model de disseny fins i to reconegut per especialistes en arquitectura, a uns mòduls prefabricats que semblen vulgars contenidors. O els quioscs de premsa que tenint originalment un disseny contemporani e integrador, han estat gairebé tots substituïts per models prefabricats standard imitants l’estètica del XIX que es troben a qualsevol ciutat  

ARCA demana temps, no volem precipitació. Hem de pensar què és el que realment és necessita y quina és la millor solució. La decisió proposada pensam que és equivocada.

ARCA farà aquest plantejament a la Comissió de Centre Històric però molt temem que la majoria política ja ha pres la decisió.

Qui vigilarà l’ús cívic

ARCA creu que és fàcil imaginar que un WC públic pot ser ràpidament degradat tan interior com exteriorment; pintades, desperfectes, brutor....

Hi ha llocs públics i privats que permeten la utilització dels seus wàters i lavabos, es tractaria de senyalitzar la seva existència.  I si finalment es decidís construir-ne, ho hem de fer bé, tant en disseny com en ubicació i en el control de la higiene i els usos. Per tant hem d’aturar i pensar-ho bé.

Creim que l’Ajuntament s’equivoca i ha de rectificar.  

Patrimoni i gastronomia a Santa Catalina

El passat dissabte 16 de juny ARCA i Diana Ferreira oferiren un itinerari per la històrica barrida de Santa Catalina, per conéixer una mica més el patrimoni històric que presenta. La visita es completà amb una demostració gastronòmica de plats tradicionals de la cuina mallorquina, que tingué lloc al mercat de Santa Catalina.

El patrimoni i la gastronomia són dos exemples de la tradició cultural de Mallorca i que ARCA mitjançant els recorreguts culturals vol impulsar, per donar a conéixer als ciutadans i ciutadanes de Mallorca.

L’itinerari històric fou dirigit per Xavier Terrasa i comptà amb els següents punts de visita:

1. Montepío de Previsión del Arrabal de Santa Catalina. C/ Fàbrica. Exemple de moviment associatiu, fundat a 1894.
2. Can Palmer. C/ Quetglas, 5. Exemple de Modernisme popular de l’any 1910.
3. Església de la Immaculada Concepció. Construida a 1910. C/ Sant Magí.
4. Teatre Mar i Terra. Construït el 1898. C/ Sant Magí.
5. Es Jonquet. Barri tradicional mariner amb conjunt de molins fariners.
6. Rentadors municipals. Infraestructura pública de finals del segle XIX. Av. Argentina.
7. Hostal Cuba. Edifici colonial de 1904. Av. Argentina amb C/ Sant Magí.
8. Edifici la Central. Edifici modernista de 1908. C/ Sant Magí.
9. Can Pujol. Edifici modernista de 1903. C/ Pou, 24.

La degustació gastronòmica fou a càrrec de Diana Ferreira:

Amb la idea de divulgar el receptari de les Illes Balears, recuperar receptes, i en congruència amb els recorreguts disseyants pel tradicional barri de Santa Catalina i es Jonquet.

Els receptaris de plats escollits per dur a terme aquest projecte foren els següents:

Recepció:

Ponxe Rei En Jaume

Dada històrica: és una beguda del segle XVIII, posiblement una invenció de la cuina de la aristocràcia.

Font: “Tapes y Broquetes” de Javier Soriano

Aperitiu:

Ous de codorniu  en “budellets”.

(Inspirats en una recepta de finals del segle XIX).

Font: “Nuestra cocina” de Lluís Ripoll.

Principal:

Escabetx de peix (segle XVIII).

Postres:

Pipí

Un postre preparat amb quartos  o congrets i Menjar Blanc (segle XVIII).

Font: “Nuestra cocina” de Lluís Ripoll.

ARCA demana la recuperació urgent de l’indret on es troba l’ermita de Son Orlandis (Andratx)

ARCA s’ha fet ressó, gràcies a la denúncia d’una sèrie de veïnats del poble d’Andratx de l’abadonament que pateix l’indret on es troba l’ermita de Son Orlandis, construïda a 1935 al puig de Son Orlandis.

Degut a la seva ubicació estrategica, és un punt on hi van moltes persones del municipi d’Andratx, on poden gaudir d’unes vistes privilegiades del poble. Molts dels seus habitants van a retre homenatge a la Mare de Déu del Roser i des de l’any 1978 hi ha una romeria, on la gent del poble hi va a passar el dia.

Des dels incidents vandàlics de l’any 2008, l’espai on es troba l’ermita de Son Orlandis s’ha anat deteriorant cada cop més, sense que cap organisme públic hi possi remei. L’interior de l’ermita presenta problemes d’humitat, els Via Crucis han estat víctima dels actes vandàlics i unes construccions adjacents es troben quasi esbucades.

ARCA creu que l’Ajuntament d’Andratx hauria de vetllar pel seu correcte ús i estat de conservació, perquè és un referent, com a únic espai ermità del municipi i lloc de trobada de molts del seus habitants.

ARCA demana la recuperació d’aquesr patrimoni popular

ARCA ha demanat a l’Ajuntament d’Andratx que vetlli per la correcta conservació d’aquest espai de vital importància per al seu poble i que és redacti un projecte de recuperació i restauració de tot allò que ha estat danyat incloent l’edificació propera a l’ermita, el Via Crucis i els danys per humitats a la pròpia ermita, pel seu valor de patrimoni polpular.  

Al•legacions a l’ordenança de fixament de preus i utilització d’espais de Raixa

ARCA  ha presentat al·legacions davant el Consell de Mallorca a l’Ordenança de regulació dels preus públics corresponents a les visites i la utilització d’espais de la finca Raixa.

El passat 10 de maig el Consell de Mallorca va aprovar al Ple, aquest expedient, el qual va sortir publicat al BOIB nº 73 dia 22 de maig. Com que s’ha obert un període al·legacions, ARCA ha presentat una sèrie d’esmenes al text.

1. ARCA està d'acord en donar un ús i rentabilitat dels monuments històrics, com seria el cas de Raixa. Però pensem que aquesta rentabilitat econòmica o els ingresos que es puguin obtenir, han de revertir en la conservació adequada de la finca i tot el seu patrimoni.

2. L'ús que se li doni a la finca pública de Raixa ha de respectar sempre les prescripcions que marquen les fitxes de catàleg. S’ha de preponderar la conservació del patrimoni cultural i l’us que se li doni ha de ser l’adequat al seu grau de protecció. La finca de Raixa no es pot desvirtuar més, degut a obres de conservació o per activitats de difusió i informació. ARCA va discrepar durant la restauració de Raixa, de la introducció d’elements nous, aliens a l’edifici, com la balconada que dóna a la clastra o el focus, tal i com es pot veure a la fotografia que adjuntem.

3. Pel que fa a les tarifes fixades, cal tenir en compte als diferents grups socials, com per exemple els grups escolars o aquelles persones que pertanyen a associacions d’interès insular o d’utilitat pública. La idea d’aquestes visites es per difondre i divulgar les particularitats i la potencialitat de la finca de Raixa. Llavors, en aquests casos, pensem que s’hauria de cobrar un preu d’1 euro/persona/visita.

4. Les cases de Raixa tenen la declaració de Bé d’Interès Cultural (BIC), llavors com marca l’article 34 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, de Patrimoni Històric de les Illes Balears, s'han de respectar totes les exigències, en particular, les visites professionals o científiques i d’estudis així com els quatre dies de visita gratuïta al mes, en els quals també tindran preferència els grups anteriors.

5. Pel que fa a la imatge de la finca, cal ser molt extricte a l’hora de permetre que es penjin cartells publicitaris o que la clastra s’ompli de mobiliari, com taules, cadires, barres de bar, etc. Cal donar a Raixa uns usos que tenguin a veure amb la seva història i que millor que fomentar els aspectes culturals que en el seu dia va establir el cardenal Antoni Despuig.

L'Ajuntament de Palma ha de recuperar el pou de Son Fortesa ja!

Fa prop de dos anys que té els brancals esbucats i és un element històric fàcil de recuperar

Els  brancals del pou de Son Fortesa, únic element que queda després de la destrucció de la meravellosa possessió del mateix nom, han caigut en terra fa ja gairebé dos anys i l'Ajuntament de Palma no actua per reconstruir-ho.

ARCA ho ha demanat en nombroses ocasions i ens consta que l'Associació de veïnats del barri de Son Fortesa també.

El pou està situat al carrer de Blanes Vial. Es tracta del darrer vestigi arquitectònic del que fou la històrica possessió de Son Fortesa, on les cases foren esbucades l’any 1994 davant l'oposició de ARCA i moltes persones del barri.

De llavors ençà, el pou va quedar enmig d'una zona verda pública, i des de fa gairebé dos anys, completament abandonat. Dia 5 de gener de 2011, ARCA ja va denunciar els fets davant l'Ajuntament de Palma. Llavors un dels brancals (i part de l'altre) havien caigut i s'havien fet trossos. No varem rebre cap resposta i com es pot observar a la foto que adjuntam, tampoc hi va haver cap intervenció municipal.

ARCA ha demanat la catalogació

Volem recordar que a finals de 2009 ARCA va fer un estudi de catalogació de les possessions de Palma i va incloure aquest element que no gaudia de cap tipus de protecció, per tal d'assegurar la seva conservació.

L’Ajuntament ha d’actuar d’immediat per evitar més degeneració

Ara ARCA demana a l'Ajuntament de Palma que rehabiliti el pou de Son Fortesa, amb criteris patrimonials, el deixi així com estava i eviti que en un futur torni a patir desperfectes.

ARCA ha demanat a l'Ajuntament de Palma ser part interessada davant qualsevol intervenció que es dugui a terme sobre aquest bé patrimonial.

Carrer de la Llimona: No hi ha cap justificació per fer desaparèixer el nom d’un carrer centenari

ARCA demana a l’Ajuntament de Palma que el carrer de la Llimona del barri de Can Capes recuperi el seu nom original.

L’Ajuntament de Palma ha decidit canviar el nom d’aquest carrer centenari pel de carrer Poncir (que és el nom d’un cítric).

Sembla que el motiu del canvi de nom és la similitut amb el d’una plaça creada l’any 1996 a la que s’anomena Plaça de Can Llimona en record del nom de l’hort del mateix nom i la casa que ara queda a la mateixa plaça.

La llei permet conservar els dos noms

La llei de nomenclatura dels carrers prohibeix que hi hagin dues vies amb el mateix nom, però si són per exemple, un carrer i una plaça, com és aquest cas, poden mantenir el seu nom.

Però és que a més no coincideixen en les paraules, perquè una es diu Llimona i l’altre es diu Can Llimona, dos conceptes i sons distints. 

Carrer de la Llimona és el més antic

A més hem pogut saber que a la comissió de toponímia es va assegurar que es conservaria el més antic dels dos i s’ha fet tot el contrari: el carrer Llimona del nucli antic de Can Capes és un dels carrers més antics de Palma fora murades i ja té més de cent anys d’antiguitat. La plaça en canvi tan sols té menys de vint anys.

ARCA i persones veïnes del carrer demanen la rectificació

ARCA lamenta aquesta decisió de l’Ajuntament de Palma i demana la rectificació. El canvi era innecessari i la història de la ciutat i els noms  dels  nostres carrers  s’han de respectar sempre que sigui possible, com és aquest cas. Lamentam la despesa innecessària en les tres plaques ja canviades.

Hi ha casos recuperats fa poc com és en el nom del carrer Sant Francesc malgrat hi hagi la Plaça de Sant Francesc, que conviuen perfectament. Al cas que avui ens ocupa, encara és més evident la diferència dels topònims.

Per últim volem manifestar l’estupor de les persones veïnes que han acudit a ARCA demanant consell, pel nou nom atribuït al carrer: Poncir, el nom d’un cítric sense cap lligam amb la història del barri. Han canviat un cítric per un altre i es senten un tant menyspreats. Demanen tornar al nom original. I es demanen si és correcte haver-se assabentat amb una nota sota la porta quan les plaques ja estaven canviades.

Recorregut embARCA't: Passeig pel patrimoni desaparegut de Palma

El passat dissabte 26 de maig ARCA va organitzar un recorregut titulat El Patrimoni desaparegut de Palma (2ª part) a càrrec de Xavier Terrasa, autor de l’homònim llibre.

De la mà d’aquest llibre, es pogué veure gràcies a les imatges in situ com ha canviat el centre històric de Palma durant els darrers cent anys. El recorregut fou el següent:

1. Porta vella del Moll: Construïda a 1621, fou substituïda a 1836. Incialment es trobava al final de l’avinguda d’Antoni Maura i en l’actualitat es troba a l’entrada dels Jardins del Consolota de la Mar.

2. Porta nova del Moll: Construïda a 1836 i esbucada a 1873 amb les murades. S’ubicava al final de l’avinguda d’Antoni Maura.

3. Quarter de cavalleria: Fou esbucat a l’any 1967, juntamente amb el Teatre Líric i l’hotel Alhambra. S’ubicava on hi ha l’hort del Rei.

4. Baluard d’en Chacón o del Rosari: Construcció del segle XVIII i esbucat a l’any 1931. S’ubicava a l’actual Passeig Sagrera, on es troba l’escultura de Rubén Darío.

5. Plaça Drassanes: Hi havia un mercat Robert amb un porxo, construit a 1845, el qual fou esbucat a 1891.

6. Porta de Santa Catalina: Es construí una porta temporal a l’any 1578, però la definitiva fou de l’any 1644. La porta i la muralla foren derruïdes el 8 de juny de 1914.

7. Illeta entre carrer Catalunya i Murillo: Hi havia unes cases popular de moliners amb dues torres de molins, que foren esbucades a la dècada dels anys setanta.

8. Hort d’en Moranta: Zona agrícola per on pasava la font de la Vila. Aquesta zona fou urbanitzada a partir de l’obertura de l’avinguda de Jaume III.

9. Carrer de Bonaire: El pla Alomar va reformar aquesta zona dels voltants de Jaume III, on es varen perdre interessants elements patrimonials com algunes cases gòtiques del convent de la Concepció, el mur medieval que tancava l’hort de la Concepció o la fàbrica de sa Cotonera, de 1883. Sobre l’any 1967, aquests elements i altres varen desaparèixer.

10. Frontó Balear: Construït a l’any 1934 i esbucat a 1975. S’ubicava al Passeig Mallorca.

11. Baluard des Sitjar: Construït a 1575 i esbucat a principis del segle XX. Mentre que el baluard d’en Moranta fou esbucat cap a 1916. S’ubicaven al Passeig Mallorca.

12. Pont del Tirador: Construït a 1775, a la seva dreta hi havia la casa del Tirador i a la seva esquerra, l’Hornabeque, construït a 1670. Ambdues construccions han desaparegut.

13. Porta de Jesús: Fou esbucada a l’any 1913. Es trobava al carrer Baró de Pinopar, devora el Col·legi de Notaris.

14. Estàtua de Ramon Llull: Incialment es situava al pati del col·legi de Monti-sion, a 1913 fou traslladada davant el nou institut i es situà a l’interior d’una glorieta. Actualment, es troba al pati de l’institut.

 15. Font de la Rambla: Hi havia una font de 1827 dedicada a la Fidelitat, que substituïda per l’actual a finals del segle XIX. Es situava prop de la porta de Jesús.

16. Quarter del Carme: Fins a 1835 hi hagué en aquests terrenys el convent del Carme, després es construí un quarter militar i finalment a 1967, es construí l’Institut Nacional de Previsió.

17. Casa gremial platers: Fins a 1958 hi hagué aquesta antiga casa a la cantonada del carrer de la mIssió amb la costa de Can Muntaner.

18. Carrer Oms: L’any 1934 va desaparèixer un habitatge popular per obrir el carrer Font i Monteros.

19. Porta Pintada: Fou esbucada l’ant 1904 i partir d’aquí es projectà un nou espai urbà, anomenat de diferents, plaça de Joanot Colom, Eusebi Estada o Espanya.

20. Teatre Balear: Construït a 1909 fou reformat a 1948 i esperdé una bella façana d’estil modernista.

21. Església de Sant Antoni de Pàdua: Inicialment era una construcció del segle XIII, però es feu una important reforma a època barroca (1682-1705). Fou esbucada a 1909. Al seu interior hi ha la pintura de Sant Jordi de Pere Nisart, que fou salvada gràcies a la Societat Arqueològica Lul·liana i Bartomeu Ferrà. Es situava al carrer Sindicat, a l’alçada del carrer Maneu.

22. Porta de Sant Antoni: Construïda a 1578 i derruïda entre 1905 i 1908.

Passeig pel Patrimoni desaparegut de Palma

Per als que vulguin explorar de primera mà l’herència perduda de la seva cultura, ARCA i Xavier Terrasa, historiador local i autor de l’exitós llibre El patrimonio desaparecido de Palma organitzaràn aquest dissabte, 26 de maig, el segon recorregut per aquella Palma desapareguda i que queda retractada al seu llibre a través de 200 fotografies antigues. Un passeig que s’iniciarà a la seu d’ARCA (Associació per a la Revitalització dels Centres Antics) i al que podràn assistir tots els interessats en la conservació del patrimoni cultural. Començarà a las 10:30 hores al carrer de la Pau, 1A, efectuant-se el recorregut asenylat al mapa.

L’autor, Xavier Terrasa, recordarà la desaparició de la porta nova del Moll, del baluard d’en Chacón i de la porta de Santa Catalina. Es recordarà com era abans el carrer Bonaire, on s’ubicava el Frontó Balear i com eren les muralles de l’Hornabeque i el pont del Tirador. Repasarem on es situava l’estàtua dedicada a Ramon Llull i com era la font que hi havia a les Rambles, així com el Quarter del Carme. Reviurem la desaparició de la porta Pintada, la porta de Sant Antoni i de l’església de Sant Antoni de Pàdua.

Una altra desafortunada intervenció al quart molí del carrer Indústria

ARCA ha pogut tenir coneixement de les obres de referit que s’han dut a terme a les parets de la base del quart molí del carrer Indústria de Palma.

Els molins del carrer Indústria s’han de conservar, tal i com són i no necessiten aquests tipus d’entervencions, que el que fan es agreujar l’element orginal. Quan es treballa amb patrimoni històric, s’ha de ser molt respectuós i tenir clar que són uns molins amb història. No és el mateix que un local de nova planta, on es poden fer tot tipus d’intervencions, sense que l’estructura es faci malbé.

Segons la fitxa del Catàleg de protecció  d’edificis i elements d’interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic de Palma, en el punt 2 referit al Conjunt, diu següent “Les rehabilitacions s’han de fer amb molta cura”. En aquest cas, com podem observar a la imatge, no hi hagut gaire cura en aquesta intervenció.

Intervenció sense llicència

Segons hem pogut comprovar, no s’ha demanat cap tipus de permís o llicència, per tal de dur a terme aquesta intervenció, que al tractar-se d’un element catalogat hauria d’haver passat per la Comissió de Centre Històric i Catàleg de l’Ajuntament de Palma.

No és el primer cop que ARCA denuncia intervencions sense llicència en aquest molí. El 19 de març de 2009 denunciarem la instal·lació d’unes barres metàl·liques sense permís municipal, finalment l’Ajuntament obligà a retirar-les.

ARCA ha demanat a l’Ajuntament de Palma que investigui aquest cas i que sigui contundent contra aquells que intervenen contra el patrimoni històric catalogat sense demanar cap tipus de permís o llicència municipal, tal i com marca la llei.

Celebrat concert de música clàssica a favor d'ARCA. Quintet de vent Lluis Vives

Dimarts 22 de maig a partir de les 20h, un centenar de persones gaudírem d’un concert meravellós a càrrec del Quintet de Vent Lluís Vives.

Aquesta agrupació musical va regalar a ARCA un concert per tal que l’entitat pogués recaptar fons econòmics per continuar amb la nostra tasca de difusió i defensa del Patrimoni.

Podeu imaginar que la crisi no ens és aliena i més que mai el compromís individual és avui important amb les causes socials. És vital per ARCA fer noves persones associades i disposar d’un fons econòmic estable i amb iniciatives com aquesta eixamplar la nostra xarxa de simpatitzants.

Quintet Lluis Vives

L’origen del quintet el trobem a l’any 2009 dins del nucli de l’Orquestra Simfònica de Ses Illes Balears “Ciutat de Palma”.

El Quintet Lluís Vives segueix els ideals d’aquest pensador valencià: respecte per les cultures, amor a l’art i una pedagogia que faci la cultura més assequible a la gent.

Està format per Maite Abargues (Flauta), Silvia Insa (Clarinet), José Francisco Fortea (Trompa), José Tatay (Fagot) i Carlos Fortea (Oboe)

Recentment el grup ha resultat finalista al 6è Concurs Internacional de quintets de vent “Henri Tomasi” de Marsella (França), única competició en el món dedicada exclusivament a aquest tipus de d’agrupació musical.

Aquest reconeixement converteix al Quintet Lluís Vives en una de les principals i més prestigioses formacions de vent espanyoles.

Les obres interpretades:

Sereneta en Mi mayor. KV 375 de Wolfang Amadeus Mozart

Quintet Opus. 43 de Carl Nielsen.

Ahir varem poder gaudir de la combinació de dos elements patrimonials: la música clàssica i l’edifici que ens va acollir, l’església dels Sagrats Cors, amb una acústica excel·lent.  

L’orquestra simfònica està passant per moments difícils i malgrat tot alguns dels seus membres ens varen demostrar  la seva generositat i altruisme.

Agraïm de tot cor la seva presència desinteressada  i l’ajuda i reconeixement que suposa per ARCA.

ARCA recorda la seva oposició frontal a la recollida neumàtica al centre de Palma des d’abans que s’implantàs

Ara exigim que ens escoltin: al centre, volem recollida com a Oviedo. S’ha demostrat que la despesa i la destrossa no valien la pena.

ARCA va mantenir una actitud de clara oposició a la instal•lació de la recollida neumàtica al centre de Palma.

Els responsables municipals, entre d’altres María Crespo, José Mª Rodríguez i Álvaro Gijón, no varen voler atendre les nostres reflexions.

Palma va patir pèrdues de rastres històrics i materials arqueològics a més de l’absurda despesa econòmica de les obres i del manteniment del servei.

Retirada de les bústies, horroroses

El benefici d’aquest fracàs pot ser la retirada de les bústies, horroroses, que estan col•locades moltes vegades devora monuments històrics (Plaça del Mercat, Plaça de Sant Francesc, un aferrat al darrera de  l’església de Santa Eulàlia....), malmenant la imatge de la nostra ciutat històrica, fent  mal al patrimoni cultural que hem de defensar, conservar i aprofitar com un motor més de l'economia turística en la qual vivim.

Ara s’ha demostrat que la despesa i la destrossa no valien la pena, i això que sembla que encara ho estam pagant.

Seria bo exigir responsabilitats

És el moment de reconèixer les múltiples equivocacions i no tornar-hi a caure. D’altra banda ja és un clam popular exigir responsabilitat als polítics per la gestió mal feta.

A qui podem reclamar els prop de 20 milions d'euros que ha costat el sistema?

ARCA vol ser escoltada, aquesta vegada sí. Recollida com a Oviedo

ARCA demana ser interlocutora per les decisions i aposta clarament per implantar al centre històric de Palma el sistema de recollida que s’utilitza a la històrica i turística ciutat d’Oviedo. A l'hora de tancar les botigues, furgonetes arriben amb abocadors de distints colors que una vegada plens, són retirats passades les tres o quatre hores.

No volem Palma plena d'abocadors a totes hores. No volem al centre un sistema soterrat com s’ha posat a qualque barriada perquè ocasionarà problemes de pèrdues de rastre arqueològic i impacte paisatgístic negatiu tot el dia.

Agricultura, paisatge i patrimoni: vins Jaume Mesquida i Can Parrí (Porreres)

El passat dissabte 19 de maig realitzarem una visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni al municipi de Porreres.

Primer de tot visitarem la finca de Son Porquer, per veure d’aprop les vinyes de Jaume Mesquida. Ens va rebre la seva propietaria, Bàrbara Mesquida qui ens oferirà una magistral explicació del recull de la vinya i l'elaboració del vi en aquesta empresa familiar. Poguerem gaudir d’un espectacular molí, datat a l’any 1850 i que forma part d’aquesta gran finca que fou segregada durant la desamortització del segle XIX.

Posteriorment, pujarem fins al puig de Monti-sion per gaudir de l'històric santuri i de les magnífiques visites del Pla de Mallorca.

La visita va concloure a l’antiga Escrivania de Porreres (segle XIV) i seu de l’empresa Can Parrí, que es dedica a l'elaboració i comercialització d'aubercocs secs. El seu propietari Gabriel Mora ha estat elegit millor empresari jove de Mallorca per saber convinar la tradició amb la modernitat.

Vins Jaume Mesquida

L'empresa es constituí com a societat anònima l'any 1994, tot i que inicialment fou fundada per Jaume Mesquida Barceló el 1945 als carrers de sa Vileta i Pou Florit. Fa deu anys tenia 25 quarterades de vins repartides en 10 finques. El 1975 introduïren ceps de Borgonya i Aquitània. De les seves finques treien el 85% de la verema, la resta la compraven als pagesos.

El 1994 produïren vins fins de qualitat, com negre de criança, blanc varietat i fruital i blanc de criança. Fou la primera empresa de Mallorca que produí cava, 2.000 botelles l'any 1993 i 7.500 botelles l'any 1994. Entre vi i cava, l'any 1994 es produïren 80.000 botelles, de les quals s'exportaren a Alemanya, Bèlgica i Suïssa. En l’actualitat produeixen un total de 210.000 botelles.

Puig de Monti-sion

Al puig de Monti-sion, d’on poguerem gaudir d’unes magnífiques vistes del Pla de Mallorca i de la seva bella arquitectura.

El puig de Monti-sion que acull sobre el seu cim, a uns 250 metres d'altura, el santuari del mateix nom. La primera ermita dedicada a la Mare de Déu de Monti-sion s'edificà en el segle XIV. Posteriorment, a partir del segle XV, es construí l'actual església, el claustre i l'aula de gramàtica llatina on es preparaven els alumnes de Porreres i dels seus voltants per accedir a l'Estudi General. En el segles XVIII i XIX es feren noves reformes i el 14 de gener de 1954 gairebé tot el poble de Porreres treballà per obrir en un sol dia l'actual carretera de tres quilòmetres que permet accedir en vehicle fins el santuari. A banda i banda de la carretera, s'hi troben les set creus construïdes el segle XV que representen els Set Dolors i els Set Goigs de la Mare de Déu, de les quals se'n conserven cinc, i els petits monuments (segle XVIII) del recorregut del Viacrucis que finalitza a l'edifici del santuari.

Can Parrí (Porreres)

Es dedica a l'elaboració artesanal d'albercocs secs amb la particularitat que aquests es venen banyats en xocolata. Aquests és una idea innovadora, per part de Gabriel Mora, millor empresari jove a Mallorca que ha sabut convinar la tradició dels seus padrins amb els nous temps, per tal de comercialitzar un producte típic de Porreres, però que havia anat en detriment.

Fa poc més d’una any, ha recuperat un antic edifici del segle XIV al centre de Porreres, conegut com l’antiga Escrivania, que també fou seu municipal i antiga pressó.

Brutor, animals morts i destrossa de rajoles al pas d’entrada de Can Weyler

ARCA exigeix al Consell de Mallorca l’immediata neteja i correcte manteniment

A dia d’avui hem pogut comprovar que a l’edifici gòtic de Can Weyler, antiga seu de ARCA, ubicat al carrer de la Pau número 5 té romput el plàstic protector de la reixa d’accés i s’acaramullen al pas d’entrada brutors i fins i tot hi ha animals morts (ocells similars a oronelles).  També hi ha una certa destrossa de rajoles.

ARCA demana al Consell de Mallorca, propietari de l’immoble que de manera urgent procedeixi a la neteja del pas d’entrada, pati i demés espais de Can Weyler, edifici declarat BIC.

A més demanam que es designi a qualque membre del funcionariat per a que procedeixi a la visita i manteniment periòdic de l’immoble, que vigili la ventilació i  que mantingui netes les evacuacions d’aigua.

El Consell és l’òrgan competent per a la protecció del Patrimoni a Mallorca. És un precedent lamentable que no cuidi mínimament aquells elements patrimonials que són de la seva propietat.

Un edifici d’aquestes característiques tancat i sense un manteniment mínim pot degradar-se ràpidament i ho considerarem una negligència intolerable.

És molt més econòmic prevenir que després haver de tudar els doblers en reparacions costoses. O el que seria pitjor, arriscar-se a perdre una joia històrica. Per tant ARCA demana que de manera immediata es netegi i mantingui can Weyler.

Hi havia una partida econòmica per a la rehabilitació de Can Weyler. Què passa amb ella?

ARCA ja ha reclamant informació sobre la partida econòmica destinada a la primera fase de rehabilitació de Can Weyler. No hi ha hagut fins ara una resposta concreta. ARCA demana  que d’una vegada s’inverteixi en l’edifici històric els doblers que havien arribat per a la seva rehabilitació inicial. 

Recorregut embARCA't: Intervencions arqueològiques al Centre històric de Palma, El Temple

El passat dia 12 de maig ARCA va dur a organitzar un recorregut embARCA't titulat "Intervencions arqueològies al Centre històric de Palma: El Temple" a càrrec de l'arqueòleg Llorenç Vila, qui treballa per l'empresa Elements que ha gestionat diferents intervencions arqueològiques a Mallorca.

Durant l'any 2009-10, l'equip d'arqueòlegs format per Llorenç Vila i Noemi Prats treballaren en el singular edifici del Temple, construcció amb més de 900 anys d'història. Gràcies a aquesta feina encomanada per l'Ajuntament de Palma durant la passada legislatura s'han pogut conèixer més dades al respecte i saber o interpretar un poc més com era el seu estat original i com ha evolucionat al llarg dels segles.

La recerca arqueològica s'ha transformat en un material divulgatiu, que intenta explicar d'una forma més àmena i lleugera el pas del temps d'aquest històric edifici. Gràcies a les noves tecnologies, han ideat una reconstrucció en 3D, que ens permet viatjar en el temps i comparar les diferents fases constructives amb la base dels estudis arqueològics.

ARCA ha encetat aquest cicle de visites que pretenen donar a la llum les darreres investigacions arqueològiques. Durant els propers mesos realitzarem més visites de aquestes característiques per difondre la feina dels investigadors.

ARCA vol fer costat a les demandes de manteniment dels hospitals Joan March i el General de Palma

Arguments de protecció de Patrimoni material i immaterial

A més dels motius evidents de necessitat sanitària d’hospitals a escala humana com aquests dos, tant per dimensions com per atenció personalitzada i serveis específics, ARCA vol fer palès altres arguments de caire patrimonial material i immaterial.

L’Hospital Joan March: la memòria col·lectiva

L’Hospital Joan March conforma un espai únic a un lloc privilegiat per qui té problemes de salut. Per això i durant molt de temps es va considerar el lloc idoni per la recuperació de malalties respiratòries. L’edifici va ser construït amb l’objectiu de ser destinat a serveis sanitaris i els espais i les dimensions així ho demostren. Mallorca no ha de prescindir d’aquest servei ja que el seu manteniment no tan sols millorarà la xarxa sanitària, si no que ajudarà a conservar la nostra memòria col·lectiva.

L’Hospital General: 500 anys d’història

Les parets de l’Hospital han vist l’evolució d’un edifici vinculat a la medicina i a l’assistència social des de fa més de cinc segles. Les darreres reformes l’han adequat a les necessitats actuals però els usos d’ara també ens recorden els passats. Grans espais i passadissos presidits sempre per un claustre impressionant, han fet i han de continuar fent més agradables les hores d’incertesa, d’espera, d’alegria o de tristesa que envolten la salut i la malaltia.

No és necessari tancar l’Hospital General, al contrari, és necessari mantenir els seus serveis i a més recordar i continuar escrivint la història col·lectiva d’aquest hospital multicentenari.