31 d’oct. 2011

Una passa més cap a la despersonalització de Santa Catalina per la deixadesa municipal

Una façana típíca de Santa Catalina alterada una vegada més per una estètica totalment aliena a aquesta barriada històrica.

ARCA vol que l’Ajuntament de Palma impedeixi aquest desgavell.

ARCA ja va advertir a la passada legislatura que la peatonalització del carrer Fàbrica sense haver imposat unes normes urbanístiques i estètiques respectuoses amb el barri, durien a la despersonalització. La realitat ho demostra sobradament.

Els actuals responsables polítics municipals també han fet oïdes sordes fins el moment a les propostes d’actuació urgent a Santa Catalina per preservar el seu atractiu.

ARCA vol manifestar la seva indignació per la incapacitat de l’Ajuntament de Palma d'atendre les advertències de la ciutadania i deixar mans lliures al mal gust d’alguns negocis particulars.

En el cas concret del que avui enviam fotografies exigim a l’Ajuntament que verifiqui si tenen permís i evitin aquest desgavell estètic que altera una fisonomia pròpia d’un barri amb més de cent anys d’història.

Visita a Son Mut Nou (Llucmajor)

El passat dissabte 29 d’octubre ARCA organitzà una visita a la finca de Son Mut Nou (Llucmajor), propietat de Montserrat Pons, expert i estudiòs del món de les figues i figueres.
L’any 1989, Montserrat començà el seu projecte de camp d’experimentació a la seva finca familiar i des d’ençà han plantat un total de 1.600 figueres i 600 varietats de tot el món. El projecte de Son Mut Nou és únic a Mallorca i un referent a nivell mundial, que ha permés estudiar i analitzar les diferents varietats de Mallorca i de la resta del món. La finca de Son Mut Nou presenta una altra característica i és que d’aquesta forma s’han pogut conservar i recuperar varietats, que a dia d’avui estarien extinguides. Hi ha la casualitat que tenen una varietat de Fukushima (Japó), que segurament degut a l’accident nuclear acabarà morint, però la sort és que està sembrada a Son Mut Nou.

La visita comptà amb un grup d’unes 35 persones, que pogueren gaudir de la magistral explicació de Montserrat Pons, sobre el passat i present de la figuera, sobre les diferents varietats, les seves possibilitats curatives i els productes que s’elaboren d’aquest fruit (pa de figa, confitura, licor, cafè, figues seques,...). Un cop acabada l’explicació el recorregut del nostre grup fou per dins del figueral, on poguerem observar d’aprop les diferents varietats de figuera i veure les seves diferències, de la mà de Montserrat i el majoral de la finca, Colau.



http://www.sonmutnou.com

27 d’oct. 2011

VIª visita agrària del programa Agricultura, paisatge i patrimoni: El patrimoni de la serra de Tramuntana a les bodegues Bartomeu Isern (Estellencs)

El passat dissabte 22 d’octubre ARCA organitzà la VIª visita del programa Agricultura, paisatge i patrimonio: el patrimonio de la serra de Tramuntana a les bodegues Bartomeu Isern (Estellencs).

El productor Bartomeu Isern abandonà la seva Palma natal, ara fa més de trenta anys, per afincar-se a un dels punts més privilegiats de la serra de Tramuntana, el poble d’Estellencs. Dedicat al negoci de la restauració, a l’any 1996 decidí començar un nou projecte, la producció de vi, recuperant l’espècie autòctona de la comarca d’Estellencs i Banyalbufar, la malvasia.

El que en un principi era una petita producció, destinada a amics, coneguts o gent del poble, passat els anys ha anat creixent i segons les dades actuals s’han produit uns 4.500 litres de malvasia durant aquesta campanya. La petita producció de vinya del Sr. Isern es va veure incrementada gràcies a l’aportació d’altres productors de la zona d’Estellencs, que decidiren recuperar aquesta producció pròpia d’una comarca i que han fet que a dia d’avui el seu vi tengui la distinció de Vi de la serra de Tramuntana-Costa Nord.

Un cop finalitzada la visita, ens dirigirem fins a la finca de Planícia (Banyalbufar), adquirida pel Govern Balear l’any 2009. Les seves 445 hectàrees suponen un 25% del territori total de Banyalbufar. Planícia és una finca que comença des de la mar i puja escalonadament fins a la carretera que connecta Banyalbufar amb Estellencs. Tota aquesta zona se la coneix com l’horta de Planícia i ha estat rigada per la Font de la Menta, amb uns rendiments en quant horticultura, realment excel•lents.

La nostra ruta començà des de la carretera per un camí construït durant el segle XX, per la família Balle, propietaris d’aquesta finca des de 1938. El camí es construí per comunicar millor les cases de possessió amb la Font de la Menta. A mesura que anem pujant, observam les oliveres centenàries, que formen part d’aquesta finca, ja que l’oli d’oliva ha estat un dels productes que més rendiments históricament ha donat. A mitja pujada, devora una caseta amb un pou interior anomenada es Porxo, que servia per guardar-hi carros o com a aixopluc, s’observa una explanada amb marges baixos anomenada es Camp Gran. D’aquí vendria l’originari nom de la finca, Planitia, documentat per primer cop al segle XIV.

Un cop arribem a sobre un turó, tenim les cases de possessió, d’una arquitectura senzilla, degut a que aquí no residien els propietaris d’aquesta finca, sinó que aquests ho feien al Rafal de Planícia (actualment, finca veïna, situada a llevant). La finca fou propietat dels Joan al segle XV, al segle XVI per vincles matrimonials passà als Sunyer i posteriorment als Pueyo, que després de la Guerra de Successió (1715), es convertiren marquessos de Campofranco. Finalment, al 1938 la família Balle comprà la finca per dedicar-la a l’explotació intensiva d’oli.


25 d’oct. 2011

ARCA demana al Consell Insular la catalogació d’un dels primers xalets del Port de Pollença construït a principis del SXX.

ARCA demana al Consell de Mallorca la catalogació d’un dels primers xalets del port de Pollença construït a principis del SXX.

Can Franc, també conegut com Can Llobera és un edifici singular que forma part de la història del port de Pollença que abans de ser eminentment turística era i continua essent una zona d’estiueig per determinades famílies mallorquines especialment de Pollença i d’Inca. 

El xalet és de planta quadrada i ocupa el centre d’una parcel·la  que té accés des de dos carrers paral·lels: des del carrer Colón (Passeig de Voramar o camí de la Base) i des del carrer del Far. Els materials de construcció són marés, pedra, fusta i teula. Té una torreta central que potencia la seva presència i singularitat.

El Consell de Mallorca ja ha reconegut els valors patrimonials de l’esmentat edifici ja que no va acceptar la proposta de catàleg provisional de Pollença precisament perquè faltaven molts d’elements,  entre els quals es troben aquest i d’altres xalets del port de Pollença.

El Consell de Mallorca té facultat i obligació de preservar el Patrimoni i a criteri d’ARCA aquest xalet es mereix rebre la protecció con Element Catalogat pel Consell. D’altra banda seria desitjable que també es protegissin d’altres edificis de similar vàlua malgrat estils distints que hi ha al port de Pollença.

ARCA vol recordar que a instància de la nostra entitat i davant la passivitat de l’Ajuntament de Santanyi, el Consell va catalogar una sèrie dels primers xalets de Cala D’Or precisament pel seu valor de primeres cases d’estiueig i turístiques. Estarien, doncs a un cas molt similar i de gran importància.

Mentres l’Ajuntament de Pollença que no ha sabut actuar preventivament respectant tot el patrimoni, ha de donar totes les passes necessàries per evitar la desaparició de Can Franc i d’altres cases d’estiueig del port de Pollença pel seu valor patrimonial  històric i paisatgístic. No oblidem que el turisme valora precisament aquests entorns particulars de la nostra illa i conservar-ho fa que nosaltres ens reconeguem en el nostre passat.  


23 d’oct. 2011

ARCA a la Diada de la ONCE


Com cada any, ARCA va participar a la Diada de la ONCE. Enguany hem dedicat la nostra taula a la campanya "Salvem Santa Catalina". Una col.lecció de rajoles hidràuliques i esmaltades n'han estat protagonistes.

Les rajoles hidràuliques

Quan en Benedicte B. Va anar a viure a Barcelona fa uns anys (podria haver estat perfectament a Mallorca), es va sorprendre de que els contenidors d’obra fossin plens d’unes precioses rajoles hidràuliques. És per això que es va posar a investigar sobre com estaven fabricades i quina era la seva història. Així va ser com va descobrir que aquest tipus de rajoles és utilitzada tradicionalment a les zones urbanes de la Meditetrrànea seguint una tècnica artesanal originalment introduïda pels àrabs però millorada durant el segle XIX, moment en que arribà el seu màxim amb el modernisme català.

La rajola hidràulica es diu així perquè es fabrica una a una per premsat hidràulic, sense cocció. Està formada per tres capes de morter de ciment de distinta dosificació, que s’estenen sobre un motllo d’acer. La capa superior és la que té el dibuix, habitualment inspirat en estores o tapissos, realitzat amb colorants a base d’òxids de ferro i plasmat amb l’ajuda d’una plantilla anomenada “trepa”.En Benedicte va donar ús a les rajoles que altre gent llençava als contenidors i va crear un negoci.

ARCA té molt clar que el millor negoci és deixar-les a les parets i els trispols originals. Mantenguin les seves rajoles hidràuliques o esmaltades. El seu valor és immens.


21 d’oct. 2011

Taula i plafó informatiu d’ARCA a la jornada de la ONCE

Salvem Santa Catalina serà el tema protagonista de la nostra activitat

Dem``a, dissabte dia 22 durant tot el dia a la plaça d’Espanya de Palma, ARCA tendrà una taula i un panell informatiu sobre la seva campanya “Salvem Santa Catalina”.

L'ONCE cada any convida la nostra entitat a participar a la seva jornada de projecció exterior.

Iniciativa d’ARCA per persones invidents
Exposició de rajoles hidràuliques i rajoles esmaltades per a que les persones afectades visualment, puguin tocar patrimoni
Amb el títol “Les rajoles hidràuliques i rajoles esmaltades. Un patrimoni oblidat”.
Farem una mini exposició de rajoles del tipus empleat a les cases tradicionals de Santa Catalina tant al trespol com a les escales i fragments de paret. 
És important posar en valor aquestes rajoles que són de gran qualitat i bellesa i encara romanen a moltíssimes vivendes del barri.
Les persones invidents que s’acostin podran tocar les superfícies i rebre les informacions per part de les persones voluntàries d’ARCA.

Iniciativa d’ARCA per persones amb altres discapacitats i públic en general
Panell “No volem més destrucció” 
És un panell amb dues parts diferenciades.
La primera part mostra fotografies de la destrucció de l’edifici de valors patrimonials de Santa Catalina (Avinguda Argentina 31) duita a terme amb el beneplàcit de l’Ajuntament de Palma el passat més d’agost.
La segona part mostra una selecció de 28 fotografies de detalls i edificis de Santa Catalina que demostren els seus valors patrimonials.
Al final del cartell s’expressa l’objectiu de la campanya “Salvem Santa Catalina”: Reclamem la protecció integral d’una barriada històrica.

17 d’oct. 2011

Visita a la Barriada de Santa Catalina

Diumenge 16 d’octubre de 2011 varem visitar la barriada de Santa Catalina de la mà d’Albert Herranz.
Unes quaranta persones coneguérem el passat industrial, el moviment associatiu amb el Montepio de l'Arrabal, i el Mar i Terra com a únics vestigis d’una època activa i participativa.
Ens assabentàrem de perquè l’església de Sant Magí no es diu així, malgrat el saber popular l’hagi batiada amb aquest nom.
Ens expilcàren que els  industrials que s’enriquiren construïen cases vistoses influenciades pel modernisme com és el cas de Can Palmer.
Vérem la porta més estreta de Palma i les persianes més originals.
Coneguérem del passat mariner de la barriada i la seva relació amb Andratx.
I passàrem un matí de diumenge ben interessant i agradable.

D’aquí unes setmanes farem un altre itinerari per conèixer altres indrets de Santa Catalina i aconseguir la seva PROTECCIÓ INTEGRAL.SALVEM SANTA CATALINA

Salvem Santa Catalina

13 d’oct. 2011

La cúpula de la capella /tomba més destacada del cementiri de Palma està totalment esbucada. ARCA exigeix a l’Ajuntament de Palma que ordeni a la propietat o executi la reparació

Es tracta de la cúpula de ceràmica vidriada rojenca d’un panteó signat per l’arquitecte Bennàzar i encarregat per la famila Maneu.

Una de les capelles/tomba o panteó familiar més importants del cementiri de Palma, la de la família Maneu,  construïda segons projecte de l’arquitecte Bennàzar, pateix la destrucció de la seva espectacular volta sense que ningú faci res per evitar-ho.

Aquest autèntic monument d’estil neogòtic està ubicat a un dels laterals del cementiri de Palma junt a d’altres capelles, qualcuna d’elles del mateix arquitecte.

El projecte va ser redactat per Bennàzar  l’any 1906 per a Juan Oliver Castañer Maneu. Era el continuador de la família de la coneguda empresa metal•lúrgica Maneu ubicada a s’Hort d'en Moranta que l’any 1902 va repartir la grossa de Nadal. Aquesta mateixa família encarregà al mateix arquitecte l’edifici “Can Maneu” d’Avingudes cantonada porta de Sant Antoni on hi havia l’antic Bar Triquet.

La capella és de planta quadrada amb forma de “templet” rematada per quatre pinàculs i un central de doble alçària.  La coberta és en forma de “cúpula” de ceràmica vidriada de color rojenc. El crit de marbre que presideix l’altar és de Miguel Arcas i la redta de les escultures són de l’escultor Juan Serra.

Hi ha cronistes d’art que consideren que aquesta capella és una síntesi del gòtic eclesial de Mallorca; que el pinàcul central imita el de Santa Eulàlia, que l'entrada recorda la Llonja. Les decoracions són tìpiques de l’estil neogòtic: motius vegetals i florals.

ARCA demana la intervenció immediata de l’Ajuntament i l’execució d’un projecte de restauració respectuós amb la qualitat del monument.

Urgeix la protecció patrimonial del Cementiri de Palma

Incomprensiblement, ni aquesta capella ni cap altre tomba ni escultura del cementiri gaudeix de cap grau de protecció patrimonial

VISITA GUIADA AQUEST DISSABTE ORGANITZADA PER ARCA
Aprofitam per recordar que ARCA ha organitzat per a aquest dissabte 15 d'octubre una visita guiada per l'escriptor i periodista Carlos Garrido a la zona antiga del cementiri conegut com “cementiri nou” on precisament està ubicada la dita capella de la familia Maneu. El recorregut es titula "Arquitectes, tallistes i escultors: els artistes del Cementiri". La trobada és a les 10,30h a la porta principal del cementiri. El preu és de 5€ per a no socis i 3€ per a socis.

10 d’oct. 2011

Recorreguts embARCA't al Cementiri de Palma amb Carlos Garrido

ARCA contínua organitzant els recorreguts embARCA’t, activitat cultural que permet conèixer de primera mà el patrimoni històric de Mallorca i la història que s’amaga darrera els monuments.

El passat diumenge 9 d’octubre a les 10,30h, organitzarem una visita que dugué per nom:

"Arquitectes, tallistes i escultors: els artistes del Cementiri". Itinerari I: Cementiri vell.
  
dirigit per l’escriptor i periodista Carlos Garrido, qui durant el darrer any ha seguit estudiant aquest indret de Palma. Ens aportà noves dades i curiositats, que encara no han sortit a la llum.
      
El proper dissabte 15 a les 10,30h, organitzarem una segona visita que durà per títol:

"Arquitectes, tallistes i escultors: els artistes del Cementiri". Itinerari II: Cementiri nou.

dirigit per l’escriptor i periodista Carlos Garrido.
      
lloc de trobada: Porta principal del cementiri, al camí de Jesús.


preu: 3€ per als socis
         5€ per als no socis

Vª visita agrària del programa Agricultura, paisatge i patrimoni: El patrimoni de la serra de Tramuntana a la finca des Verger (Esporles)

El passat dissabte 8 d’octubre ARCA organitzà la cinquena visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni: El patrimoni de la serra de Tramuntana. L’interès d’aquest programa es basa en fomentar la marca Producte Local i mostrar d’a prop els valors culturals i paisatgístics de la serra de Tramuntana.

La cinquena visita es dugué a terme a la finca de es Verger (Esporles) que produeix oli d’oliva i vi ecològic. Ambdós productes s’elaboren en petites quantitats, però amb una excel·lent qualitat per una empresa familiar, on al seu capdavant figura Miquel Fullana.

La marca es Verger presenta el distintiu de denominació d’origen (DO) i ha rebut nombrossos premis nacionals i internacionals. Els seus productes a part de ser venuts a Mallorca, són exportats a Alemanya, Suïssa i Aústria.

ES VERGER, significa hort amb flors i arbres fruiters.

La possessió va pertànyer a Francesc Valentí (1547-1563), que era cavaller i doctor de lleis i posteriorment a Arnau Soldevilla (1578) que era donzell de Mallorca. Es caracteritzà per la seva explotació ramadera (principalment ovelles), per la qual cosa se sembrava la possessió de pastures. Els conreus de la finca eren els habituals: olivars, alzinars, parrals, vinyes, garrovers, morques i forments.

L’any 1563, la finca  declarà que posseia 100 cabres i l’any 1564 declarà: 300 ovelles, 8 bous, 4 someres, 1 ruc, 1 ase, 5 braves i 3 porcs.

Als Estims de 1578 la finca era propietat d’Arnau Soldevilla dita lo Verger i es valorada en 10.000 lliures. Els seus béns mobles eren: botiga de l’oli, tafona, celler i caseta del pastor.

L’any 1677, el seu valor augmentà i fou valorada en 35.000 lliures

Devers 1860 era propietat del senyor Ramon Orlandis i la seva superfície era de 324 quarterades.

L’any 1957 fou urbanitzada per Jaume Fullana Homar a través de l’empresa Es Verger, S.L. Als anys 60 hi havia el restaurant es Verger, que en 1993 es transformà en un hotel ruaral d’alt poder adquisitiu.


Albertí i Albertí, Jaume. Història d’Esporles. Segles XIII-XVI. Lleonard Muntaner editor. Palma, 1996. pp.109-110.

Fotografies: Pep Camps.

ARCA recull signatures per Salvar Santa Catalina, a l’entrada del mercat


ARCA, com a una acció més dins la  campanya “Salvem Santa Catalina”, ha instal•lat al matí d’avui dissabte dia 8 d’octubre, una taula informativa a l’entrada del mercat de Santa Catalina.

La nostra entitat informa a persones veïnes i clients del mercat sobre la necessitat de que l’Ajuntament protegeixi una barriada tan singular i històrica com Santa Catalina.

Santa Catalina ha de conservar la seva personalitat i la seva imatge estètica i per això és imprescindible una modificació immediata de la normativa urbanística que actualment ja resulta obsoleta i desarrollista, en el sentit contrari al qual se’n ha d’anar.

A la taula  recollim signatures de suport a la campanya.

També  repartim fulls informatius convidant per al diumenge dia 16 a una visita cultural a la barriada guiada per l’escriptor Albert Herranz, veïnat de la barriada i gran coneixedor de la seva història. 

Per a més informació consultau el nostre blog: salvemsantacatalina.blogspot.com

7 d’oct. 2011

ARCA vol que es mantingui al seu lloc la porta amb l’escut del camp de fútbol del Mallorca i les finestres de les taquilles, per conservar el record visual d’una part recent de la història ciutadana

Des d’ARCA ja fa uns anys que feim aquesta petició sense que tenguem cap confirmació de que aquesta iniciativa serà acceptada. Tan sols varem rebre una carta del Reial Club Esportiu Mallorca a la qual demostrava la seva simpatia per la nostra proposta, però sense donar garanties de que seria conservat.
També, hem rebut moltes notes d’agraïment per part de ciutadans i socis del Mallorca i d’ARCA, alabant la nostra proposta.

Ja que ahir mateix, el batle va confirmar la necessitar d’esbucar l’estadi vell, avui des d’ARCA farem arribar als nous responsables municipals la nostra petició.

Conservar in situ la porta i la imatge de les finestretes de les taquilles i perquè no, la referència topogràfica dels quatres punts de córner, ajudaria a conservar la memòria d’una part de la nostra història real.
Sigui quin sigui el destí final d’aquest espai, la nostra proposta és perfectament compatible ja que es pot integrar en qualsevol projecte.

ARCA proposaria que en lloc del nom de Lluís Sitjar es recordàs pel nom amb el que tothom es sent reconegut, el de Camp de fútbol del Mallorca, no oblidem a més la històrica rivalitat entre la gent del Mallorca i la del Balears.

Denominació del Club
El club esportiu Mallorca es va fundar l’any 1916 amb el nom d'Alfonso XIII Futbol Club. Més tard, el Rei Alfons XIII li va concedir el títol de Real Sociedad.
Va ser l’any 1931 quan es va canviar el nom del Real Sociedad Alfonso XIII pel de Reial Club Esportiu Mallorca

El camp de futbol
El camp on primer jugava el Mallorca era a la barriada de Bons Aires-Arxiduc. Va ser l’any 1945 quan s’inaugurà es Fortí, el camp que avui es coneix com a Lluís Sitjar.

Hi ha llocs a les ciutats, que tothom coneix. Està bé quan els temps obliguen a la seva desaparició, conservar qualque vestigi que ens ajudi a recordar aquella fita ciutadana.

La nostra proposta no costa doblers, tan sols aporta sensibilitat.
Resumint: ARCA demana que al projecte de demolició de l’antic estadi del Mallorca s’inclogui l'obligatorietat de conservar el fragment de façana amb la porta completa i l’escut del Mallorca; la filera de taquilles ubicades a l’altre façana i la referència topogràfica dels punts de còrner o altreS elements significatius del camp. Aquesta inclusió s’ha de donar sigui qui sigui finalment qui es responsabilitzi de l’esbucament, ja sigui l’Ajuntament de Palma o el Reial Club Esportiu Mallorca.

30 de set. 2011

Les declaracions del Conseller Company sobre es Guix són inacceptables i alarmen a ARCA


Les declaracions del conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company contestant a un diputat de l’oposició a les quals afirmava que el tema de la urbanització d'ES GUIX estava damunt la seva taula pendent d’estudiar-lo, ha encès totes les alarmes de qui defensam el Patrimoni cultural, etnològic i paisatgístic de Mallorca.

Se equivoca el senyor Company si no dóna tranquil·litat a la ciutadania sobre la conservació del nostre Patrimoni. Al contrari, el conseller té l’obligació de donar tranquil·litat sobre aquesta qüestió.

Demanarem la retirada de la figura de la UNESCO
Si es continua amb aquesta idea destructiva que ja hauria d’estar desterrada per sempre, ARCA no dubtarà en instar la retirada del la figura de la UNESCO, que tants de rèdits econòmics ens pot aportar.

La figura de Patrimoni de la Humanitat per a la serra de Tramuntana atorgada per la UNESCO, s’ha de cuidar i millorar. Qualsevol merma de la qualitat paisatgística, natural o etnològica, com seria l’aberrant intenció de crear un poble a ES GUIX o continuar amb la urbanització existent, seria d'immediat percebut com  a un cop contra els interessos de futur de la nostra comunitat.

ARCA ha treballat contra la urbanització d’Es Guix i a favor de la declaració de la serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Ja està bé d‘agressions i passes enrere amb el Patrimoni de Mallorca.

El futur econòmic i turístic passa per la conservació
Aconsellam, al contrari al senyor Company que tregui pit per la conservació d’aquest espai vital per Mallorca ja que, sense dubte, el futur econòmic i turístic de la illa passa per la conservació i no per la destrucció amb més construccions.

27 de set. 2011

IVª visita agrària del programa Agricultura, paisatge i patrimoni: El patrimoni de la serra de Tramuntana a la finca des Coll Gomà de Francesc Sans (Es Capdellà, Calvià)


El passat dissabte 24 de setembre ARCA organitzà la quarta visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni: El patrimoni de la serra de Tramuntana. L’interès d’aquest programa es basa en fomentar la marca Producte Local i mostrar d’a prop els valors culturals i paisatgístics de la serra de Tramuntana.

Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d’aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l’economia mallorquina.

La quarta visita es dugué a terme a l’explotació agrícola de Francesc Sans a la seva finca des Coll Gomà (Es Capdellà, Calvià) on gaudirem d’un paisatge i marc incomparable als peus del Galatzó.

El seu propietari, Francesc Sans, ens parlà de com treballa a les seves finques ubicades a les contrades de Calvià i es Capdellà, on desenvolupa des de fa més d'una dècada el sistema d'agricultura ecològica, produint oli, fruits secs, confitures i conserves.

Francesc Sans és un dels pocs pagesos que poden dir que viuen de l’agricultura a Calvià. Un cop visitam la seva finca des Coll Gomà, podem entendre l’amor i la passió que possa a la seva feina. El resultat és una finca harmoniosa, ben cuidada i dedicada a la producció d’ametlles, garroves i olives. Un total de 40 hectàrees, 20 d’elles de garriga, permeten al nostre protagonista extreure els productes agrícoles més selectes d’un entorn únic i privilegiat en extinció, però que gràcies a persones com en Xesc encara perviuen en un món cada cop més globalitzat.

La finca des Coll Gomà es veïna de la finca pública de Galatzó i en un temps va pertànyer als dominis d’aquesta gran possessió. A dia d’avui, el camí per on passa aquesta finca, dóna accés als dominis de Galatzó, que suposen un 10% del total del territori del municipi de Calvià. Un indret de gran valor natural i paisatgístic, que ens mostra com era el Calvià d’un temps, molt diferent a la imatge que tenim actualment, de dedicació quasi exclusiva al sector turístic.

22 de set. 2011

De nou en perill l’edifici de l’Asai. Oposició frontal d’ARCA


ARCA ha pogut saber que l’edifici històric de la plaça de la Porta Santa Catalina conegut com l’edifici de l’Asai torna a estar en perill de demolició

Sembla que hi ha intenció per part de l’equip de govern actual de dur la proposta de demolició a la Comissió de Centre Històric i Catàleg.

Des d’ARCA volem manifestar la nostra indignació i oposició més frontal.

Fa dos anys la Comissió de Centre Històric i Catàleg va aprovar la protecció de l’edifici pels seus valors històrics de caire industrial i arquitectònic.

"En la reunió celebrada ahir, dia 17 d’octubre de 2009, la Comissió de Centre Històric i Catàleg de l’Ajuntament de Palma va decidir no derruir l’antiga fàbrica de Licors del segle XIX, anomenada Can Roca Suau o que més recentment va tenir als seus baixos la discoteca Asai i que es situa a la plaça de la Porta de Santa Catalina, 22".

A més conforma el conjunt harmònic d’una plaça emblemàtica com la Porta de Santa Catalina.

ARCA HAVIA DEMANAT LA SEVA CONSERVACIÓ I HO VA ACONSEGUIR

Aquesta és va considerar una victòria de la nostra entitat i del conjunt del patrimoni històric. En data de 30 d’abril de 2008 varem fer una roda de premsa al davant d’aquest edifici, construït al voltant de 1850 per l’industrial Bartomeu Roca Estades, on es demanava la protecció d’un immoble singular.

ARCA FARÀ CAMPANYA PER NO TORNAR ENRERA UNA DECISIÓ JA PRESA PER CENTRE HISTÒRIC FA DOS ANYS
Ara sembla que es torna a pretendre la seva destrucció  suposam que per pressions dels promotors. Fa dos anys la nostra informació era que el despatx dels arquitectes García Ruíz duien el projecte.

ARCA s’oposa frontalment a aquestes intencions destructives i hem demanat ja una reunió urgent amb el Regidor d'urbanisme Jesús Valls.

9 de set. 2011

Denegat el concert de música house a la Torre d'en Pau

Després de la petició realitzada per l'Associació de Veïns d'es Coll d'en Rabassa i ARCA el passat 6 de setembre, l'Ajuntament de Palma ha decidit suspendre el concert de música house que hi havia programat per dia 18 de setembre a la Torre d'en Pau. A continuació podeu llegir el comunicat posterior emès per l'Ajuntament de Palma i un poc més abaix l'emès per ARCA i l'Associació Veïnal d'es Coll d'en Rabassa després de la denúncia presentada dia 6 de setembre.

L'Ajuntament de Palma ha contestat el següent:
L’Ajuntament de Palma va denegar el 6 de setembre la llicència per realitzar un concert musical amb ànim de lucre a Torre d’en Pau

El decret es basa en l’aplicació de la llei i ha estat comunicat a Policia Local, i les regidories de Salut i Medi Ambient i Infraestructures

Palma, 8 de setembre de 2011.- El passat 6 de setembre, l’Ajuntament de Palma va decretar la denegació de la llicència per realitzar un concert musical a la fortificación de la Torre d’en Pau el pròxim 18 de setembre. El decret municipal indica que el concert no és autoritzable per quant es tracta d’una activitat catalogada no permanent d’iniciativa privada prevista a l’article 15 de la llei 16/2006 de 17 d’octubre de Règim Jurídic de les llicències integrades d’activitats de les Illes Balears.

A més, l’article 17.4 de l’esmentada llei indica que “queden prohibides les activitats catalogades no permanents d’iniciativa privada que pretenguin ubicar-se en sol rústic, urbanitzable o en terrenys pertanyents al domini públic”.

D’aquesta manera, aquest concert no compta amb cap autorització municipal. La denegació de llicència és prèvia a les crítiques dels veïns de la zona i d’ARCA.

Aquest decret ja ha estat notificat a Policia Local, i a les regidories de Salut i Medi Ambient i Infraestructures de l’Ajuntament de Palma.

8 de set. 2011

ARCA DEMANA LA CONSERVACIÓ, PROTECCIÓ I REHABILITACIÓ DE LES CASETES DE LA COSTA DES TEATRE

CONSERVAR LA HISTÒRIA I MILLORAR LA IMATGE
Valor històric. Les casetes tenen gairebé 150 anys d’antiguitat
Des d’ARCA demanam protegir les casetes per conservar la història i el tipisme, però també hem de millorar la imatge.
Les casetes de la costa des Teatre són el vestigi que ens queda de quan el mercat estava ubicat a la plaça Major i mantenia la comunicació amb la ubicació anterior, la plaça del Mercat.
La costa es va transformar en escalinata per fer més còmode el seu trajecte aproximadament l’any 1851. A partir del 1876 s’instal·laren les casetes de fusta actuals que són de propietat municipal.
Atractiu turístic
Basta anar una estona a “sa costa des Teatre” per adonar-se que és molt transitada per turistes i visitants, precisament per l’atractiu que suposen les casetes i el seu ús comercial.
No obstant i essent aquestes casetes de propietat municipal, seria molt important millorar la imatge i la qualitat d'allò que oferim.
Petita història de les casetes i l’aljub
Diu el llibre de Zaforteza i Musoles “La Ciudad de Mallorca” que “En el año 1857 con el fin de aumentar los fondos públicos y al mismo tiempo disimular la mala alineación de la cuesta en la parte derecha subiendo, a partir de una línea que se marcó, se ideó colocar una serie de casetas de madera adosadas al desigual muro”.
Les casetes tipus “bazar” que encara ara es conserven són de fusta ja que estan situades sobre un gran aljub que data del segle XVIII i aquest no permetia fer fonaments més profunds i pesats.
L’esmentat aljub, també es conserva i es va construir per poder combatre els possibles incendis del llavors anomenat Teatre de les Comèdies i que més tard es transformaria en el Teatre Principal.
ARCA es dirigirà una vegada més a l’Ajuntament
ARCA s’ha dirigit repetidament al consistori palmesà per garantir la conservació de les casetes. Ara reiteram la petició a aquest nou consistori.
Ens posarem en contacte amb les persones responsables de Turisme i d’Urbanisme per tal d’iniciar converses per aconseguir la protecció i dignificació de aquest espai emblemàtic.

7 de set. 2011

Oposició d'ARCA i l’Associació Veïnal d’es Coll d’en Rabassa a la celebració d'una festa house a la Torre d'en Pau dia 18 de setembre

L’Associació Veïnal d’Es Coll d’en Rabassa i ARCA (Associació per a la Revitalització dels Centres Antics) han tingut coneixement de la publicitació, efectuada per Internet i per radio, d’un macro concert de música electrònica i House, de promoció privada, previst pel proper diumenge 18 de setembre (de 14h a 00h) en l’espai públic del Parc i recinte de la fortificació de Torre d’en Pau (es Coll d’en Rabassa), declarat com a Bé Catalogat per l’Ajuntament de Palma.
Ambdues entitats, volen constatar un rebuig absolut a la realització d’una activitat d’explotació mercantil privada en un espai patrimonial i públic com és el del conjunt arquitectònic i Parc Torre d’en Pau, que ha constituït sempre una reclamació històrica com espai dinamitzador de la barriada, per ús i gaudí de la ciutadania i que en els últims anys havia estat clausurat a aquesta. Així de seguida que ha tornat a obrir les portes, permetre una activitat molesta a l’espai públic en benefici privat, a banda de vulnerar la legislació vigent, és un insult per a tots i cada un dels veïns d’es Coll d’en Rabassa.
Creim que tenim l’obligació d’actuar en defensa del patrimoni històric veïnal, per evitar perjudicis a les persones, al conjunt arquitectònic i al medi ambient. Una activitat com la plantejada de fort impacte sonor i d’afluència massiva de públic jove que pot comptabilitzar-se en uns quants milers, inevitablement causarà un col·lapse circulatori a tota la barriada, fort impacte de brutícia i possibles actes vandàlics contra un bé cultural i en els voltants residencials. A més, l’espai no reuneix les condicions d’emergència, de seguretat i d’evacuació exigibles legalment a aquests actes, degut a les pròpies característiques de l’antiga fortificació militar, amb fossats perimetrals i una única entrada i sortida.
Desconeixem si s’ha concedit algun permís per l’esdeveniment anunciat, però ja avancem que resultaria una temeritat la concessió d’autorització municipal per a la seva realització, per a contradir-se en la vigent legislació d’aplicació, prohibint el cas de forma expressa. Llavors aquest macro concert és il·legalitzable i per tant clandestí. Així qualsevol incident, accident o perjudici recauria directament o subsidiàriament sobre l’Ajuntament de Palma.
Hem demanat directament al batle de l’Ajuntament de Palma, el Sr. Mateu Isern que verifiqui si s’ha presentat tota la documentació acreditativa per a poder autoritzar l’esdeveniment, però com que aquesta no pot esser legalitzada, depuri responsabilitats al respecte i insti a la seva suspensió o prohibició, obligant a publicitar la comunicació de la mateixa per evitar que un bé cultural com és la Torre d’en Pau sigui deteriorataldarulls i concentracions de botellot.

2 de set. 2011

ARCA demana el canvi d'ubicació d'uns abocadors de fems, situats davant l'església del port d'Andratx

ARCA vol fer constància de la mala imatge que ofereixen uns abocadors de fems que hi ha situats al costat de l’església de la Nostra Senyora del Carme del port d’Andratx. Els abocars es troben a un carrer sense sortida que conflueix amb el carrer d’Isaac Peral.

Aquests abocadors de fems sempre estan plens i la brutor s’acumula al costat de l’edifici més antic del port d’Andratx. Cal recordar que aquest temple es construí entre 1917 i 1928. Sens dubte l’església de la Nostra Senyora del Carme és un atractiu turístic per aquesta zona i de vital importància per als seus residents.

ARCA creu que l’Ajuntament d’Andratx hauria de vetllar per la correcta imatge d’aquest edifici, pel seu valor històric i patrimonial, i en aquest sentit li hem demanat al consistori andritxol que cerqui una altra ubicació per als abocadors de fems, que hi ha situats al carrer lateral de l’església de la Nostra Senyora del Carme.

ARCA vol ser part interessada en aquest assumpte i li ha demanat ser informada al respecte de qualsevol decisió presa.

19 d’ag. 2011

Esplendor de la Mediterrània 2011, en honor de la dona y la feminitat






.

Entorn al 15 d'agost des de fa ja 10 anys que la Fundació organitza una actes festius que volen transcendir allò religiós per arribar al significat cultural i artístic. A més del muntatge artístic anual amb un llit de la mare de Deu morta a càrrec d’un artista plàstic, ja inaugurat fa uns dies a l’esglèsia dels Sagrat Cors (Sant Gaietà), cada any s’entreguen uns guardons de reconeixement a distintes dones que són significatives a la nostra societat, la mouen i l’enriqueixen. cada una dins les seves tasques, no sempre suficientment reconegudes.

Les guardonades són:

1. La Sra. Angelines Morales (a tìtol pòstum), per la seva dedicació a promoure la cultura, la música i l’art a Mallorca.

2. La Sra. Carmen Riu, per la seva labor com a empresària turística i difusora de la imatge de les Illes a la resta del món.

3. La Sra. Montserrat Fuster, per la seva trajectòria com a presidenta d’AMADIP ESMENT.

4. La Sra. Carmen Sampol, per la seva trajectòria dins el món empresarial hoteler i industrial amb l’expansió de projectes a altres països.

5. Sor Maria Camps, per una vida de dedicació als infants més desfavorits.

A més, enguany Amics del Patrimoni va lliurar la Medalla d’Or de la Fundació, concedida al Taller de Restauració del Bisbat de Mallorca, per comptar amb les restauracions d’unes col·leccions d’art sacre de gran valor artístic i patrimonial i per la professionalitat i cura a l’hora de fer aquesta feina tan delicada i meticulosa que fa que les peces restaurades tenguin un gran valor artístic. La medalla la recollirà, en nom del taller, la Sra. Antònia Reig Morro, directora.

A més es va presentar el segon volum del llibre de la Mare de Déu d’Agost, amb les intervencions artístiques contemporànies dels quatre darrers Llits (Amparo Sard, 2007. Eder Santos, 2008. Antoni Miralda, 2009. Euphrosyne Doxiadis, 2010).


Diario de Mallorca 19-8-2011Amics del Patrimoni premia al taller de restauración del obispado