PREMIS BLANC I NEGRE 2010

ARCA va triar els seus PREMIS BLANC I NEGRE DEL PATRIMONI durant un sopar celebrat el dia 25 de gener al restaurante Rodeo Grill del carrer Ramon i Cajal.

PREMI BLANC

Conjuntament a la Pàgina web “Alta Mar” de Fabián Montojo i a la Pàgina web “Possessions de Palma” de Roberto Fernández: Per la seva tasca de promoció i divulgació del patrimoni històric i cultural de Mallorca i Palma a través de la xarxa, apropant la informació a tothom d’una forma actualitzada, plural i independent.


PREMI NEGRE

Consorci de la Platja de Palma: Per les intencions de destruir el Patrimoni Etnològic, conservat junt a ses Fontanelles (Cases de Saliners, Cases de Trencadors de Pedra, molins i pedreres antigues) i algunes de les primeres cases d’estiueig de Can Pastilla i s’Arenal.

Així, combinant festa i reivindicació, ARCA continua dedicada a donar valor cultural, econòmic i turístic a tot el nostre Patrimoni.

Discurs de Pere Ollers, President d'ARCA:

Un any més, em plau donar-vos la benvinguda, companyes i companys, a la Festa anual del Patrimoni, si més no, una de les cites anuals d'ARCA i de les persones amigues.

Comencem per un ràpid balanç

Enguany la gran notícia ha estat la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco de la Sibil·la. És una mostra de la pervivència al llarg dels segles d'una tradició, amb components artístics-musicals, estètics, històrics i religiosos. El mèrit, pens, és sobre tot dels qui han mantingut la tradició, l'acte viu i irrepetible de l'execució, any rere any, en nombrosos temples del cant. Perquè és viu necessita protecció i cura, no podem dissecar-la ni reduir-la a cd-rom. És un exemple evident de les possibilitats del nostre patrimoni cultural immaterial. Esperem que la candidatura de la serra de Tramuntana pugui tenir idèntic èxit, encara que la dedicació del Consell de Mallorca a la seva declaració ja ha estat un bon treball en si mateix, això no basta ni ha de quedar aquí. Protegir la Serra -com sempre- ha de comportar responsabilitats públiques i il·lusió perquè tota la població, també els propietaris, es sentin orgullosos d'aquest majestuós conjunt de: PAISATGE, PATRIMONI I NATURA. Per tant, volem protegir també els escars i les alcoves del port des Canonge amb valors etnològics

Si passam a l'altra banda de l'anàlisi, la pèrdua irreparable del Quarter de Carrabiners de sa Colònia de Sant Jordi ha estat un cop ben fort a la nostra esperança en que les Administracions poden canviar i refer les seves dèries constructives/destructives, més per la labor de convèncer que ARCA havia anat fent. No va bastar i això també ens fa reflexionar. És vergonyosa l'actitud dels responsables del patrimoni en aquest cas: del Consell de Mallorca, de l'Ajuntament de ses Salines i de l'Estat.

Però hem de recordar també que encara no basta ni la Llei ni els Plans territorials ni els Plans urbanístics. I que fan falta mesures de conservació del patrimoni. Bastin per mostra: el talaiot de s'Avencar d'Inca, les cases de Son Ametler, l'edifici de la Trasmediterrànea, el pou de Son Fortesa, Son Cabrer, la cel·la X de sa Cartoixa de Valldemossa, el paisatge rural de Palma representat en Son Bordoi potser un bé intangible avui que, si desapareix, demà lamentarem. Manca, com sempre, sensibilitat i estar a l'alçada per part de polítics i de funcionaris tècnics.

Altrament, tenim bons exemples de treball pel patrimoni, a més del que duim dit, la protecció urbanística en alguns carrers de Sóller pot permetre mantenir un patrimoni urbà molt valorat i en un centre històric de primera magnitud, sense oblidar els esforços de Can Prunera. La modificació del PGOU de Palma permet albirar la realitat d'una protecció efectiva en alguns conjunts històrics (encara que també és un espasa de damocles sobre certs béns sense la suficient catalogació i protecció), sense oblidar les passes donades per millorar la protecció des Jonquet. La posta en valor d'un refugi de la Guerra Civil trobat a Inca mostra també un canvi d'actitud municipal davant el patrimoni cultural a diferència de l'actitud gairebé infantil del batlle de Felanitx davant l'avís que abans de fer un projecte de pàrking soterrani hauria de pensar en el patrimoni arqueològic que s'hi pot trobar i que és molt més valuós per un poble amb un procés de degradació urbana.

Els nostres objectius d'enguany

A ARCA treballam amb il·lusió i ambició. I així paga la pena lluitar perquè les expectatives de conservar els béns culturals es consolidin i això ho podem dur a terme mitjançant:

- Les normatives municipals (PGOU-NNSS, Catàlegs): és urgent que els municipis posin el patrimoni cultural a les seves agendes polítiques. No sé què fan amb les agendes 21 però un poble amb patrimoni potser un poble orgullós i amb futur. Hi ha bones expectatives per la protecció a Palma (en una millora pròxima del Catàleg), com hem dit també a Sóller i podem afegir a Capdepera on podem recuperar un edifici del conjunt històric gràcies a una ralentització de la febre constructora.

- La normativa autonòmica de la Llei de Patrimoni i dels Reglaments ha de permetre que la defensa del patrimoni sigui un principi efectiu i pràctic, no un mer enunciat per la foto. També es necessita que la normativa sectorial (discapacitats, accés, llicències, activitats, seguretat, etc) compti amb la conservació del patrimoni. No podem perdre béns culturals (de segles passats o d'anys enrere) perquè incompleixen normatives d'avui i, tal volta, absurdes.

- La política d'habitatge potser ha de comptar amb la compatibilitat amb el paisatge i l'entorn: Caldrà anar amb compte amb Son Bordoi.

Cal que les Comissions de Patrimoni actuïn amb eficàcia i no estiguin sotmeses als vaivens dels partits, dels polítics de torn o dels tècnics “en propietat”, potser massa vegades es creuen “amb propietat” sobre el patrimoni.

No aturam perquè la conservació i els criteris d'intervenció dels béns culturals siguin aplicats amb efectivitat i amb la màxima qualificació científica.

Punt i apart és la gran descoberta del patrimoni geològic, científic i etnològic de la zona compresa a la Platja de Palma. La veritat és que les errades patents del Consorci de la Platja de Palma han pogut ajudar també a que descobrim les pedreres de Can Pastilla, els primers Xalets d'estiueig , les eines de canteria que vàrem poder mostrar a la Festa de la ONCE d'enguany, etc. Un ric patrimoni que s'ha de conservar sí o sí.

Capítol apart -per ARCA- és la DIFUSIÓ del patrimoni. Sabem bé que gran part de la tasca de sensibilització i de guanyar l'opinió pública es deu a les accions de difusió. Voldríem que aquestes es centressin en béns culturals desconeguts, béns en perill i també conjunts patrimonials que incorporen elements de paisatge i de protecció mediambiental, inseparables de la protecció del patrimoni cultural. No hi ha patrimoni cultural sense natura ni entorn. Per això mantenim, gràcies a la Direcció General de Cultura del Govern i, esperem, a la Conselleria de Presidència: els programes EMBARCA'T i AGRICULTURA, PAISATGE I PATRIMONI.

Dels candidats a premis d'enguany crec que ja n'hem parlat prou. Tal volta, en l'àmbit positiu, vull remarcar dues candidatures que no he esmentat abans:

- a) Les pàgines Alta Mar i Possessions de Palma. Defensar el patrimoni amb noves tecnologies no és una necessitat, és l'únic camí pels qui tenim pocs mitjans. I la web, blogs, facebook, etc estan demostrant que poden guanyar la partida al poder i a l'Administració, gairebé sempre més anquilosats i poc atractius.

- b) La conservació del pont del carrer de Robert Graves és una mostra de com un Projecte “faraònic” anti-patrimonial pot convertir-se, amb una Administració i uns tècnics sensibles, en un projecte de “conservació” patrimonial.

Deixau-me afegir una abraçada molt cordial a tots els companys i companyes de les entitats germanes: la Fundació AMICS del Patrimoni, l'Associació ARCA LLEGAT JUEU.

Entre tots ho podem tot!

Permeteu-me acabar, abans del sus a la festa, amb dos desitjos més per l'any 2011:

Una petita llicència: El patrimoni cultural no és un tema de “cultura” és un assumpte prioritari d'economia. I economia vol dir activitat productiva, turisme, serveis qualificats, etc. Voldria que féssim entre tots i totes un corpus tècnic sobre com és possible que el patrimoni sigui un -un més- dels motors del turisme és a dir, de l'economia balear. La conferència del Dr. Riera, economista, va anar en aquesta direcció.

En les eleccions que ens vénen al damunt el patrimoni cultural ha d'estar en els programes polítics electorals i esperam que no sigui només com una pedrada de foner (com és el trist cas de l'edifici GESA).

Bon any 2011 a tothom. Que continuï la festa!

Seleccionades les candidatures als Premis Blanc i Negre del Patrimoni Històric de 2010

Durant el més de gener, ARCA acostuma a fer un repàs a les accions a favor i en contra del Patrimoni Històric duites a terme a la illa de Mallorca durant l’any recent acabat.

El premi BLANC simbolitza l’alabança a les accions privades o públiques a favor de la protecció o preservació del Patrimoni.

Al contrari, el premi NEGRE simbolitza el rebuig a aquelles iniciatives que han destruït o posat en perill el Patrimoni Històric

Les candidatures d’aquesta edició són les següents:

CANDIDATURES AL PREMI BLANC DE PATRIMONI

- Conjuntament a la Pàgina web “Alta Mar” de Fabián Montojo i a la Pàgina web “Possessions de Palma” de Roberto Fernández: Per la seva tasca de promoció i divulgació del patrimoni històric i cultural de Mallorca i Palma a través de la xarxa, apropant la informació a tothom d’una forma actualitzada, plural i independent.

- Cantaires, músics investigadors, parròquies i temples: Per la conservació a través del temps del cant de la Sibil.la com a bé immaterial de la cultura de Mallorca.

- Regidoria d’Infraestructures de l’Ajuntament de Palma: Per la restauració del pont del carrer Robert Graves (El Terreno). Hem de recordar que la primera intenció era esbucar-lo i va ser la intervenció d’ARCA i veïnats de la zona i la capacitat de rectificar i escoltar del regidor Francisco Donate, qui ha fet possible una restauració molt digna i acurada.

CANDIDATURES AL PREMI NEGRE DE PATRIMONI

- Consorci de la Platja de Palma: Per les intencions de destruir el Patrimoni Etnològic, conservat junt a ses Fontanelles (Cases de Saliners, Cases de Trencadors de Pedra, molins i pedreres antigues) i algunes de les primeres cases d’estiueig de Can Pastilla i s’Arenal.

- Als propietaris del talaiot de s’Avancar: Per la destrucció d’un Bé Catalogat. També consideram correponsables a l’Ajuntament d’Inca i al Consell de Mallorca, per no tenir-lo senyalitzat ni informat degudament.

- Als propietaris de la cel·la 5 de la Cartoixa: Per la destrucció del jardí històric de la cel·la i les obres il·legals de construcció d’una piscina, dins un conjunt de màxima protecció declarat com a Bé d’Interès Cultural (BIC).

Avui vespre, al sopar de socis i simpatitzants d’ARCA es produirà la votació per tal de triar la candidatura guanyadora de cada premi.

Dia: Avui, dimarts 25 de gener.
Lloc: Restaurant Rodeo Grill. C/ Ramon i Cajal, 16.
Hora: a partir de les 21’00h

Discurs de cloenda

Finalment el president d’ARCA, Pere Ollers, pronunciarà un discurs de valoració sobre la gestió del Patrimoni durant el darrer any. A més de passar revista, ressaltarem una acció positiva i una negativa practicada des de les institucions insulars i que per la seva transcendència mereixen un tractament especial: La menció positiva per part de ARCA la mereix el Consell de Mallorca per la difusió cultural i el treball per a la declaració de la serra de Tramuntana, com a Patrimoni de la Humanitat. La menció negativa la mereixen l’Ajuntament de ses Salines, el Consell de Mallorca i els partits polítics responsables de les dues entitats, per haver destruït el Quarter de Carabiners de sa Colònia de Sant Jordi, demostrant incultura, menyspreu i prepotència per no haver escoltat la veu d’entitats i persones expertes (ARCA, arquitectes, Departament d’Història de la UIB) que descobriren la importància de l’edifici i proposaren alternatives i avantatges d’atracció cultural i turística.

Teulats de la parròquia de Santa Eulàlia

El passat dissabte 15 de gener ARCA organitzà una visita exclusiva per als seus socis als teulats de la parròquia de Santa Eulàlia. Els assistents pogueren conèixer de forma excepcional les noves obres de restauració de la coberta d'aquest sagrat temple i el projecte d'il·luminació que s'ha dut a terme, que inclou la mecanització del campanar que torna a sonar després de molts d'anys sense fer-ho.

ARCA pretén seguir durant els propers mesos visitant altres teulats de parròquies de Palma, com Santa Creu, Sant Francesc, Sant Nicolau, Sant Jaume, Sant Miquel i la Seu. Gràcies a la col·laboració amb Direcció General de Cultura del Govern Balear començarem un programa que es dirà "Poesia al terrat", on un poeta novell ens llegirà la seva obra de la Palma que sent o vol expressar.

ARCA demana a l'Ajuntament de Palma que rehabiliti el pou de Son Fortesa

ARCA reclama que es restitueixi la integritat del “pou de Son Fortesa” que fa mesos ha estat fet malbé. Es tracta del darrer vestigi arquitectònic del que fou la possessió de Son Fortesa, on les cases foren esbucades el 1994.

Cal recordar que la negligència i manca d’interès per part de l’Ajuntament de Palma provocaren aquest mal record, per totes aquelles persones que estimen el patrimoni cultural. La llicència per poder esser esbucades la donà abans de perdre les eleccions de 1991el govern municipal socialista, quan a les hores era batle Ramon Aguiló. Però quan el batle Joan Fageda del Partit Popular pujà al poder aquell any, tampoc no féu res per evitar-ho.

De llavors ençà, el pou roman enmig d’una zona verda pública, completament abandonat. Les darreres pluges han debilitat encara més l’estructura i un dels brancals (i part de l’altre) ha caigut i s’ha fet trossos.

A finals de 2009 ARCA va fer un estudi de catalogació de les possessions de Palma i va incloure aquest element que no gaudia de cap tipus de protecció, per tal d’assegurar la seva conservació.

Ara ARCA demana a l’Ajuntament de Palma que rehabiliti el pou de Son Fortesa, el deixi així com estava i eviti que en un futur torni a patir desperfectes.

ARCA ha demanat a l’Ajuntament de Palma ser part interessada davant qualsevol intervenció que es dugui a terme sobre aquest bé patrimonial.

ARCA demana on són els àngels de Giuseppe Sanmartino?

El Betlem napolità de la fundació Bartomeu March, conté peces dels més grans autors napolitans del segle XVIII.

Quan Leticia Arbeteta feu la seva proposta per tal de muntar les figures damunt d’uns estants en comptes del sistema en que s'exposava als baixos del casal, (l'actual Capuccino del carrer Conqueridor), només el misteri va romandre amb una escenografia on sobresortien una munió d'àngels. Així els podem veure al catàleg editat el 2003.

Aquest Betlem viatjà a Madrid el Nadal del 2008 i fou exposat al Palacio Real, on dissenyaren una nova escenografia que una vegada acabada la mostra viatjà a Palma.

El Nadal del 2009 a la Fundació Bartolome March, havien arribat la majoria de peces del Betlem, però no hi eren exposats ni els reis ni una bona colla d'àngels obra de Giuseppe Sanmartino, el més gran dels betlemistes napolitans. Interessats per aquestes figures, ens digueren que els reis s'estaven restaurant i hem vist que aquest Nadal, sí estaven incorporats a la vitrina on ara es troba el misteri de la Nativitat.

No obstant, el àngels de cos sencer que penjaven del sotil i que com hem esmentat són obra de Sanmartino, encara no hi són i no en tenim notícies.

Demanaríem que amb urgència s’explicàs on paren les esmentades peces, que hem de recordar als responsables polítics, formen part del patrimoni de la Fundació Bartolomé March i estan declarades com a BIC i per tant protegides per la Llei de Patrimoni.

Lliurament de diplomes a les associacions participants al programa d'IB3 "Una mà per a tots"

El passat dissabte 18 desembre, el castell de Bellver com a marc de fons serví per a commemorar el final del programa d'IB3 de Responsabilitat Social Corporativa, "Una mà per a tots" que ha tengut lloc dels mesos d’octubre de 2009 a setembre de 2010. El programa ha servit com a altaveu a través dels mitjans de comunicació del grup IB3, a dotze causes socials de la mà de dotze entitats no gubernamentals representatives de cada causa.

Projecte Home, Alas, Unicef, Cáritas, Associació Espanyola Contra el Càncer, Lobby de Dones, Metges del Món, Creu Roja, GOB, Donants de Sang, ARCA i Aspace són les dotze associacions que s’han vist reconegudes mitjançant un diploma acreditatiu que ha lliurat el director general d'IB3, el Sr. Pedro Terrasa als seus representants.

Josep Masot, vicepresident d'ARCA, primer per l'esquerre.

ARCA vol una placa de record i homenatge als mestres de la República junt a la font del pati de l’escola de Son Espanyolet.

La placa de reconeixement recordarà al mestres, homes i dones compromesos amb la renovació educativa de tota Mallorca.

ARCA ha traslladat a les autoritats educatives i a la Vicepresidència del Govern Balear que, aprofitant la rehabilitació d’un dels edificis racionalistes més emblemàtics construït com a centre educatiu a l’època de la II República, l’Escola de Son Espanyolet, s’instal·li una placa commemorativa en record dels professionals de l’ensenyament que visqueren una època molt dura amb la posterior repressió durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.
Consideram que suposarà el reconeixement a un col·lectiu vital per a l’evolució de la societat. Moltes d’aquestes persones varen pagar molt cara la seva integritat. Homes i dones entre els quals molts varen ser assassinats, d’altres varen ser inhabilitats per exercir la seva professió i d’altres empresonats i estigmatitzats.

Mallorca deu un reconeixement com aquest a persones tan destacades com humils. Aquesta iniciativa, a més ajudarà a que les futures generacions coneguin, valorin i no oblidin l’exemple i la necessitat del compromís individual en la societat.

Vicepresidència ha vist amb bons ulls aquesta iniciativa i esperam ben aviat veure plasmada en realitat la nostra petició.

Amb aquesta proposta, ARCA continua amb la seva filosofia de demanar que la ciutat sigui també un llibre obert on puguin ser recordades totes i cada una de les circumstàncies significatives que ha viscut. Tan sols el record dels fets positius i els negatius mantenint les seves empremtes, ens farà retre homenatge als primers i rebutjar i no repetir els segons.

Pujada reivindicativa al molí des Castellet (Calvià)

La Comissió Pro-Molí des Castellet (composta per ARCA, GOB, Plataforma pro-camins públics i oberts, Plataforma Calvià per la Llengua, AA.VV. de Calvià, Associació Pere Josep canyelles, SOS Can Veiret, GADMA i Amics de la vall de Coanegre) organitzà una marxa cívica el passat diumenge dia 12 de desembre per tal de demanar a l’Ajuntament de Calvià que no és tanqui l’accés al molí des Castellet, com a espai simbòlic i que es garanteixí el dret de pas públic per un vial que considerem de caràcter històric.

La Comissió demana també, que aquest camí sigui incorporat al Catàleg de Béns a Protegir de l’Ajuntament de Calvià i la conservació i retauració del molí des Castellet com a patrimoni històric i simbòlic del poble de Calvià.

La marxa pretenia recordar les diferents infraccions que s’han duit a terme al seu conjunt: destrucció per abandonament, obres il.legals a les casetes de roters i instal.lació d’una barrera al camí públic.

El molí està catalogat com a bé d´interès etnològic per l’Ajuntament de Calvià i es troba en zona ANEI però es demana també que es declari Bé d´Interès Cultural per el seu valor paisatgístic i històric, ja que s´hi celebraven els Pancaritats antigament.

Ens sentim orgullosos del nostre patrimoni, el volem disfrutar i donar conèixer.

Cloenda del programa Agricultura, paisatge i patrimoni 2010 a la finca Olis de Jornets

ARCA ha organitzat al llarg de l’any 2010 un projecte titulat Agricultura, paisatge i patrimoni amb el patrocini del Govern Balear.

El passat dissabte 11 de desembre es clausurà aquest programa amb la visita a Olis de Jornets, on poguerem visitar i gaudir del llogaret de Jornets (Sencelles) i el magnífic olivar i oli que produeix Mariano Planas a la seva finca. Cal dir que és un oli amb el distintiu de denominación d’origen de Mallorca i aquest any ha estat considerat per un isntitut Alemany i un altre Italia com un dels 250 millors olis que es produeixen al món.

La visita comptà al Sr. Benito Amengual, com a represemtant del Govern Balear i gerent de l’empresa pública SEMILLA, amb qui ARCA ha treballat per confeccionar els programes dels anys 2009 i 2010.

El programa ha concluit amb la participació de 480 persones que han pogut conèixer d’aprop a productors del sector primari de Mallorca, que ens han mostrat com elaboren els seus productes i sempre apostant per un distintiu de qualitat.

El productors visitats del programa Agricultura, paisatge i patrimoni de l’any 2010 han estat els següents:

1. Francesc Sans de Can Ros (Calvià). Agricultura ecològica.
2. PRILAC. Productors illencs lactis (Porreres). Formatges.
3. Embotits La Lluna i S’Estel Nou (Sóller). Embotits i confitures.
4. Ramaders agrupats (Felanitx). Ramaderia.
5. Es Vinyol (Manacor). Agricultura ecològica.
6. Confraria de Pescadors de Porto Colom (Felanitx).
7. Bodegues Tomeu Isern (Estellencs). Vi de la serra de Tramuntana-Costa Nord.
8. Arc Al Cel (Pollença). Pa i rebosteria ecològica i farinera.
9. Oli Solivellas (Alcúdia). Oli d’oliva.
10. Olis de Jornets (Sencelles). Oli d’oliva.

Fotografies: Pep Camps.

La Fundación Jakober, guardonada en els premis Europa Nostra

Diario de Mallorca 3-11-2010

Fundación Yannick y Ben Jakober de Alcúdia ha recibido una mención especial de los premios Unión Europea de Patrimonio Cultural/ Premios Europa Nostra, en su convocatoria de 2009.
Los premios serán entregados de manos de la Reina, presidenta de Honor de Hispania Nostra –asociación que convoca y gestiona estos premios en España–, el próximo 25 de noviembre en el Palacio Real de El Pardo, en Madrid.
La principal colección de la fundación Jakober es Nins y está formada por más de 140 retratos de niños de la realeza y aristocracia europea de los siglos XVI al XIX.



ARCA havia presentat a la Ponència Tècnica de Patrimoni del Consell de Mallorca una petició de declaració com a BIC de Sa Bassa Blanca,a Alcúdia, seu de la fundació Yannik i Ben Jakober, petició que va ser rebutjada per l'esmentada Ponència.




També varen rebre el Premi Amics del Patrimoni Històric 2009 per part de la Fundació Amics del Patrimoni, el 17 de març del mateix any.

Sebastià Verd, la pèrdua d’un defensor del Patrimoni

ARCA vol transmetre al Diario de Mallorca i a la seva família el nostre pesar per la mort del periodista Sebastià Verd.

En Sebastià era un gran defensor del Patrimoni i de tot el llegat cultural que conforma la nostra identitat. Era un articulista de capçalera per a nosaltres.

Notarem la seva absència

IXª VISITA A OLIS SOLIVELLES I A LA LOCALITAT D'ALCÚDIA

El passat dissabte 27 de novembre ARCA amb el patrocini del Govern Balear va organitzar la IXª visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni a la finca d'Olis Solivelles (Alcúdia).

La família Solivelles és la tercera generació de pagesos, ubicats a la finca des Guinyent, situada molt aprop de la mar, el que fa que la suau brisa ventili les oliveres i temperi el seu fruit durant les caloroses nits d'estiu. La finca tradicionalment s'ha dedicat a la producció de blat, però des de fa uns 13 anys, la família Solivelles decidí sembrar una sèrie d'oliveres que produeixen les següents varietats: arbequina, picual, hojiblanca i picuda. D'aquesta oliva s'obté un oli que rep el segell de Denominació d'origen, un distintiu de qualitat i de procedència autèntica, que garanteix al consumidor un sabors i aromes propis de Mallorca.

Un cop finalitzada la visita, poguerem gaudir de la localitat d'Alcúdia, on comptarem amb una guia d'excepció, la historiadora alcudienca, la Sra. Francisca qui ens passejà pels carrers de la seva localitat natal, contant-nos la història dels llocs més simbòlics d'aquesta antiga ciutat amurallada.

Fotografies: Jordi Mut.

ARCA ES DEMANA ON ÉS L’ESCUT DE LA POSSESSIÓ DE SON ESPASES VELL

ARCA vol fer constància de la desaparició de l’escut de la possessió de Son Espases vell durant el transcurs de les obres del nou hospital.

La possessió de Son Espases vell comptava amb un escut de la família Espases superposat sobre la clau de l’antic portal forà, però a dia d’avui, sense saber el motiu aquest ha desaparegut.

Cal recordar que la possessió de Son Espases de vell és de titularitat pública i en aquests moments s’està fent una intervenció per tal de rehabilitar-la, el que ha provocat la desaparició d’aquest emblema. Com sempre deim, tota intervenció damunt el patrimoni històric ha de ser sensible i acurada, però en el cas que ho faci l’adminstració pública se li a de demanar un major rigor i transparència.

La possessió de Son Espases vell està catalogada per l’Ajuntament de Palma amb una protecció de tipus B i en quant a aquest punt senyala el següent “Restaurar el que era l’antic portal d’ingrés a les cases (avui a la façana de ponent), amb l’escut dels Espases”.

La preocupació de la nostra entitat radica en saber on és ara mateix aquest emblema i que s’en ha fet d’ell. En aquest sentit hem demanat a l’Ajuntament de Palma i al Consell de Mallorca:

1. Que es torni a col·locar aquest escut al seu lloc original.
2. Que se’ns informi de l’estat de conservació i ubicació de l’escut de la possessió de Son Espases vell.

LA LLINDA DE SON FUSTER VELL

ARCA vol recordar la desaparició d’un altre element d’un possessió de titularitat municipal, que ja denunciarem el passat mes de maig.

La llinda del portal forà que dóna accés a la clastra de la possessió de Son Fuster vell es troba desapareguda des del mes de maig. A dia d’avui només s’observen els brancals d’entrada. La llinda presentava una curiositat, emmarcava al centre quatre rajoles que dibuixaven l’anagrama de Jesús (IHS).

De moment no hem rebut cap resposta per part de l’Ajuntament de Palma, el qual hauria de donar explicacions al respecte. Cal recordar que ARCA va catalogar aquest possessió en el període de novembre de 2009 a gener de 2010.

El cas de la desaparició de la llinda és un agravi més cap aquest possessió, després de la desafortunada rehabilitació amb diner públics de l’any 2006.

embARCA't: Visita als fars de Formentor i Capdepera

Explicada per Rafael Soler Gayà.

Iniciada la cinquena dècada del segle XX Espanya portava un notori retard en la implantació de l'enllumenat marítim, de que ja disposaven els països avançats. El general Espartero, Cap de Govern aleshores , va disposar, doncs, el 1842 la formació d'un pla. Aqueix Pla va arribar a contemplar cent onze fars a tot Espanya, nombre molt superior al de vint que, segons recull el mateix Pla -alguns realment només llums de port- existien en aquell temps en la totalitat de la costa costejats institucionalment. Això no vol dir que no pogués haver-hi hagut altres llums i de fet se sap de l'existència a les Balears, en segles anteriors, de senyals a Sóller, a Maó i a Eivissa. A Balears van correspondre al Pla vint i un fars, onze a Mallorca, cinc a Menorca i cinc a Eivissa i Formentera.

El Pla va sistematitzar els fars en sis ordres, seguint el model francès de lents escalonades de l'enginyer Fresnel, de major a menor abast i complexitat d'aparença -la qual cosa tenia la seva conseqüència en la grandària de les òptiques i llums a més de llanternes- i es van dotar de far els principals accidents geogràfics, sense pretendre una rigorosa continuïtat de cobertura al llarg de la costa, amb models dels primers ordres, reservant els dels últims ordres a abalisament de passos o recalades de ports. Al far de Formentor es va assignar el 2n ordre –màxim a Balears- i al de Capdepera el de 3r. A les Balears el Pla contempla inicialment set fars de 2n ordre, tres del 3r, 3 de 4t, quatre de 5è i tres de 6è. El Pla es va aprovar per RD el 1847 i des de llavors ençà el Servei de fars depèn de l’Estat.

Tot i que inclosos els fars en el pla aprovat les obres no s’inicien fins a 1857 a Formentor i fins a 1859 a Capdepera per l’enginyer de camins, canals i ports Emilio Pou, en aquell temps cap dels serveis d’Obres Públiques de Balears, d’acord amb un dels models d’edifici de torre circular i clàssic estil –amb certa obsessió per la simetria- amb la solució constant de disposar en un vestíbul, o passadís general a cel obert, els accessos a la torre, al despatx magatzem, ala denominada “inspecció” (una o dues habitacions destinades als facultatius inspectors dels muntatges o del funcionament) i les habitatges dels torrers (d’ordinari d’una a tres segons a la importància del far). Correspongueren dos als dos fars.

Far de Capdepera

Les obres es realitzen per administració en el camí, i subhasta en el edifici, a Formentor- avui el més alt de les Balears amb el seu focus a 210 m d’alçada damunt la mar- començant pel camí de ferradura de més de disset quilometres, i per subhasta a Capdepera de 76 m d’alçada de focus. Els fars s’encenen en 30 d’abril de 1860 el de Formentor i en 30 de novembre de 1861 el de Capdepera després de notòries i curioses incidències a Formentor –com la d’emprar més de dos-cents obrers i topar amb l’Església- i sense incidències apreciables a Capdepera, i després de ser dotats de les corresponents llanternes de 3,00m de diàmetre en un i de 2,25m en l’altre, i pertinents instal·lacions franceses amb llums d’oli d’oliva de l’enginyer Degrand i òptiques amb elements diòptrics, és a dir per refracció, i catadiòptrics, és a dir per refracció i reflexió, amb perfil de Fresnel (Fresnel va ser un enginyer de “ponts de chausées”, director del Servei francès de Fars, que, en 1819, va revolucionar la tecnologia de fars en aconseguir les lents escalonades que ràpidament s’estendrà per tot el món i encara perduren). Els dos fars que van participar, doncs des del primer moment, de les solucions tècniques en aquell temps més avançades en matèria de senyalització marítima.

Un nou Pla de 1902, que tracta d'esmenar els inconvenients del de 1847 (en el més essencial augmentar el ritme dels llampecs i evitar les llums blanques fixes), dona lloc a les primeres dècades del segle XX - unit a l’aplicació de la nova tecnologia de la llum de petroli a pressió canca a la substitució de les columnes de basament per altres amb cub de mercuri substituint a Formentor l’òptica diòptrica per quatre panells procedents de Conillera, instal·lacions que, bàsicament, persisteixen fins a les electrificacions de 1962 a Formentor i de 1960 a Capdepera, sense substituir òptiques ni basaments.

Digna de menció es la inauguració el 1951 del camí de servei de Formentor convertit avui en important ruta turística que permet abandonar el secular camí de ferradura i el proveïment per mar des del mollet de Cala Murta.

D’acord amb les previsions de l’ambiciós Pla de 1967 es produeix, el 1971 a Formentor, i el 1969 a Capdepera, un profund canvi de les instal·lacions substituint sendes llanternes decimonòniques i les instal·lacions òptic lluminoses que, a Formentor, de nou canvien el 1995, llevat de la òptica, per solaritzarles com es troben en l’actualitat.

Far de Formentor

Els primitius abastos reconeguts el 1847 en “temps mig”, respectivament de 16 i 15 milles nàutiques, per als segon i tercer ordres, ha experimentat un notable augment, doncs desprès d'una reforma de 1985 del Projecte de 1967, els seus abastos “nominals” són, respectivament, de 21 i 16 milles la qual cosa suposa, de fet, mes del doble de l’inicial. Segons les ultimes planificacions el pilot d’un vaixell de gran port (a 16 m da munt de la mar) ha de veure al menys un far a vint milles de la costa en temps mitja i un de petit port ( a 4 m damunt la mar: pesquers, iots) almenys dos fars a dotze milles en temps estendard.

Excepte en els períodes en que els fars van romandre apagats per haver-se així decretat en la generalitat dels fars per motius de guerra (americana i civil) els senyals han prestat servei ininterrompudament d'ençà del seu establiment.

Text: Rafael Soler Gayà

Hem rebut notícia de la destrucció total del Quarter de Carabiners de sa Colònia de Sant Jordi just desprès de haver enviar el comunicat anterior.

És difícil expressar amb paraules la nostra consternació.

Amb aquesta destrucció còmplice entre l’Ajuntament de ses Salines i el Consell de Patrimoni ha quedat demostrat la manca de respecte pel Patrimoni més humil de la nostra illa.

Hem perdut per sempre una petjada de la nostra història recent per la incultura i insensibilitat d’uns polítics que mai estan a l’altura.

Efectivament, com dèiem al comunicat anterior, es repeteix la història del pont des Tren, aquesta vegada amb uns altres actors protagonistes.

ARCA presentarà una denúncia contra el Sr. Lladonet, batle de ses Salines per la destrucció de patrimoni de manera conscient. Si la denúncia va endavant i la guanyem, podrem salvar molts altres béns que perillen ara o en el futur.

És un dia trist i lamentable per la història de sa Colònia de Sant Jordi, de ses Salines i de Mallorca

L’Ajuntament de ses Salines vol dur endavant una destrucció patrimonial a l’estil de la destrucció del pont des Tren de Palma

El Consell de Mallorca ho ha d’evitar si no vol ser còmplice d’un fet tan reprovable.

Si el Consell de Mallorca no fa passes per evitar-ho, es pot consumar una de les majors demostracions de menyspreu pel patrimoni etnològic i històric dels darrers anys a la nostra Comunitat. Els autors de la malifeta seran els responsables polítics del consistori de ses Salines i els representants dels mateixos partits al Consell de Mallorca si no ho eviten.

Recordem els fets
ARCA va descobrir l’existència del darrer quarter de carabiners que quedava intacte a la nostra comunitat, a sa Colònia de Sant Jordi. El consistori llavors encapçalat per batlle socialista, el Sr. Sebastià Burguera va ignorar tots els informes tècnics de la UIB, historiadors independents, d’ARCA i del mateix Consell de Mallorca per tal que ho protegís com a element catalogat i fins i tot va procedir a l’esbucament d’un 40% de l’immoble. La direcció insular de Patrimoni històric del Consell de Mallorca va aturar la seva destrucció.

Desprès d’aquests fets, la Ponència Tècnica de Patrimoni del Consell de Mallorca va aprovar la protecció com a Bé Catalogat del Quarter de Carabiners i a més exigí la restitució d’allò que havia estat destruït. Aquesta votació es va guanyar gràcies als vots de la majoria de les entitats civils representades a la comissió i en contra del vot del Director Insular de Patrimoni. De manera incongruent els responsables de Patrimoni continuaven diguent que l’immoble s’havia de protegir però havia de ser l’Ajuntament qui ho fes. Es veu que no els havia bastat la demostració de voluntat destructiva del consistori saliner.

Quan s’havia de traslladar la decisió de la Ponència Técnica a la Comissió Insular d’Urbanisme i Patrimoni per la ratificació política, es va aturar la tramitació perquè de cop els hi varen entrar dubtes de si Mallorca podia protegir un bé que tot i estar aquí el propietari sobre els papers era Madrid. Aquest dubte està suficientment aclarit per la jurisprudència i la consulta en sí és un insult a la autonomia de les decisions de la nostra comunitat. Evidentment que Mallorca pot i ha de decidir sobre que un immoble de valors històrics es conservi i no s’esbuqui. En realitat a criteri d’ARCA ha estat una maniobra per guanyar temps i disminuir la pressió de les entitats ciutadanes.

La contesta de Madrid ha arribat dient que a ells els competeix protegir (què havien de contestar si li posaven en safata?) però que si li enviaven informació estudiarien la conservació de l’immoble.
Quina ha estat la reacció del Consell? No ho sabem però la del consistori de ses Salines sí, el seu batlle de UM, el Sr. Lladonet vol tomar el quarter ja. Què diuen ara els responsables del Consell de Mallorca que volien que fos l’Ajuntament que ho catalogués? S’han adonat que no ho pensen fer ni ara ni abans ni mai? Els responsables del Consell de Mallorca no poden mirar cap a un altre costat, igual que va fer l’Ajuntament de Palma davant la destrucció del pont des Tren. Serien còmplices tots.

Aquesta seqüència de fets pot tenir unes conseqüències nefastes pel patrimoni de les Illes per molts motius:
1. Perquè es pot perdre per sempre l’únic quarter de carabiners que quedava intacte i és una part molt important de la història social, econòmica i etnològica de Mallorca.
2. Perquè és botar-se una decisió democràtica d’una Ponència Tècnica amb representació de les entitats ciutadanes tan sols perquè es va guanyar la votació en contra del vot del president, representant polític. Si és aquesta la regla de joc, potser ens haurem de replantejar quin concepte de democràcia es manega.
3. Perquè és posar en perill la decisió autònoma de protegir el patrimoni deixant en mans de Madrid, per conveniència puntual, allò que ens pertoca a nosaltres.

Per tot això demanam que de manera immediata a la presidenta de la Comissió Insular d’Urbanisme i Patrimoni i a la Direcció Insular de Patrimoni que actuïn per evitar la destrucció del Quarter de Carabiners de sa Colònia de Sant Jordi i el declarin Bé Catalogat.

L’Ajuntament podria cometre un delicte.
ARCA vol recordar al consistori de ses Salines que és un delicte destruir un bé patrimonial malgrat no estigui catalogat. El Quarter de Carabiners té valors patrimonials reconeguts per nombrosos informes a més del que va emetre el Consell de Mallorca amb data de 11 de maig de 2009 al qual es reconeixien els valors etnològics de l’immoble.

EL CANT DE LA SIBIL·LA, PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL

Volem manifestar l’alegria per la declaració del cant de la Sibil·la Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

La Sibil·la és part del patrimoni de la nostra cultura que a més durant els darrers anys ha anat a més en quant a la seva popularitat.

Aquesta popularització, conservant la seva puresa és la millor manera de respectar el patrimoni immaterial.

Enhorabona a tothom

Cant de la sibil·la a la Seu, desembre de 2007. Retransmès per IB3. Interpretat per Cristina Van Roy.

ARCA AMB LA SERRA DE TRAMUNTANA

ARCA s’ha adherit a la proposta perquè la UNESCO declari la serra de Tramuntana patrimoni mundial, i aprofità l’avinentesa per dur a terme un homenatge a Robert Graves en el 25è aniversari de la seva mort.

El passat diumenge, dia 14 de novembre, l’entitat ARCA coordinà, amb el suport del Departament de Territori del Consell de Mallorca, un acte de declaració pública en què es dóna suport a la candidatura de la serra de Tramuntana perquè la UNESCO la declari patrimoni mundial en la categoria de paisatge cultural.

En aquest dia, ARCA va homenatjar un dels personatges més universals que han viscut a la serra de Tramuntana i que han promocionat aquest indret: el poeta anglès Robert Graves (1895-1985). A final d’any, es complirà el 25è aniversari de la seva mort. Per aquest motiu, la nostra entitat li va retre homenatge al peu de la seva tomba, com ja vàrem fer el dia 1 de novembre de 2008.

L'acte comptà amb la presència del Sr. Pere Ollers Vives, president d'ARCA, la Sra. Isabel Oliver Sagreras, consellera d'Economia i Turisme del Consell de Mallorca, la Sra. Margalida Ripoll, regidora de Cultura de l'Ajuntament de Deià i el Sr. William Graves, fill de l'autor i persona que ens obrí les portes de la Casa de Robert Graves, on es firmà l'adhessió a la mateixa taula del poeta anglès.

ARCA demana la protecció al Consell de Mallorca d’una sèquia al port d’Andratx, degut a la inoperància i impassibilitat de l’Ajuntament d’Andratx

La nostra entitat ha pogut tenir coneixement personal de les obres que es duen a terme a un solar situat a l’avinguda de Gabriel Roca, parcel·la 8, polígon 12 del port d’Andratx.

Aquest solar presenta un conjunt hidràulic, on aquesta antiga sèquia canalitza l’aigua que prové d’un pou i un safareig que hi ha a la mateixa contrada.

Dins aquest solar hi ha una antiga sèquia, la qual està sent tapada amb blocs de ciment i pals de ferro per tal de fer un tancament. L’atac cap a aquest element patrimonial començà el passat 27 d’octubre i a dia d’avui encara continua, sense que l’Ajuntament d’Andratx hagi paralitzat aquesta intervenció. L’actuació no compta amb cap tipus de llicència, l’Ajuntament d’Andratx no reconeix la importància d’aquest element etnològic i per aquest motiu hem instat al Consell de Mallorca demanant-li el següent:

1. Que un tècnic es dirigeixi a aquest solar per supervisar el grau de les obres que s’estan duent a terme i comprovar que aquestes no s’ajusten al que ha demanat inicialment el propietari davant l’Ajuntament d’Andratx.

2. Que el propietari presenti un projecte de les obres d’execució, que vol dur a terme a la seva propietat

3. Paralització d’aquestes obres i una sanció administrativa per al propietari, pel dany que ha realitzat a aquest element etnològic.

VIIIª VISITA A ARC AL CEL (POLLENÇA) I AL POBLE DE POLLENÇA

El passat diumenge 7 de novembre ARCA organitzà amb el patrocini del Govern Balear la VIIIª visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni a Arc Al Cel (Pollença).

Tomeu Morro i Bianca són els responsables de l’existència d’Arc Al Cel, productors de pa i rebosteria ecològica. Des d’un petit forn de ca seva, situada a la zona de Can Pont, fora vila de Pollença aquests dos productors cuinen els seus pans d’una forma tradicional, elaborat amb blat de producció ecològica.

A dia d’avui compren la seva matèria prima, és a dir, la farina als dos únics moliners que encara produeixen aquest producte d’una forma tradicional. Els moliners en qüestió són Sebastià Torrandell de cas Siulet (sa Pobla) i can Soler (Campos).

A la visita, Tome Morro ens explicà la varietat de blats que hi ha a Mallorca i posteriorment, ens oferí una mostra del pa que produeix d’una forma tradicional. Arc Al Cel es comercialitza directament i els podeu trobar els dissabtes, al mercat ecològic de la plaça de Berenguer de Palou (Palma) o els diumenges al mercat de Santa Maria.

Un cop finalitzada la visita, ferem un recorregut pel centre històric de Pollença, on visitarem el seu ric patrimoni històric i cultural que ens aquests moments està en fase d’estudi previ perquè acabi incoansi com a Bé d’Interès Cultural (BIC) amb la categoria de conjunt històric.

La visita començà per l’oratori del Roser vell, seguí per l’homònim carrer fins a l’abeurador de Sant Isidre. Arribat per aquest punt prenguerem pel carrer de Mallorca on poguerem contemplar l’antic torrentó de la Solana. Seguidament avançarem fins als Jardins de Joan March, on hi ha la preciosa torre de defensa del segle XV, propietat de la família Villalonga-Desbrull fins als anys’60 del segle XX. Davant d’aquests jardins públics poguerem gaudir del convent de Sant Domingo, on aquesta congregació religiosa s’instalà a Pollença a l’any 1578. Posteriorment, avançarem fins a la plaça Major, on poguerem comentar la font de l’Algaret (1829), el Club Pollença (1910), l’hostal Juma (1907) i la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels, fundada a 1248 per l’ordre dels Templaris. El nostre recorregut seguí pel carrer del Temple fina a la plaça de l’Almoina, on comentarem la Casa de l’Almoina, la font del Gall (1827) i la casa parial de Costa i Llobera. La visita finalitzà a la plaça Vella, antic espai central de Pollença fins que a mitjans del segle XIX es bastí la plaça Major. A aquest indret es celebra la pujada del pi de Trenelles (17 de gener) i el ball dels cossiers (2 d’agost).

Fotografies: Pep Camps.