IIª visita agrària a PRILAC i al món agrari de Vilafranca

El programa Agricultura, paisatge i patrimoni dirigit per ARCA i amb el suport de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear continuà amb la seva segona visita agrària.

El passat dissabte, 29 de maig visitarem PRILAC, empresa situada als afores de Porreres. La central lletera de Productors Illencs de Lactis, coneguda comercialment com PRILAC, és una empresa del sector agroalimentari mallorquí dedicada a l'elaboració de productes lactis. La creació de PRILAC l'any 2002 és fruit de l'esforç d'un grup de ramaders disposats a produir, elaborar i comercialitzar la seva pròpia producció de llet.

Un dels principal objectius de PRILAC es obtenir productes de gran qualitat, respectant en tot moment les característiques nutritives de la llet i, alhora, oferir al client unes garanties de servei.
En aquests primers anys d'activitat, PRILAC ja ha aconseguit un lloc molt important en els sector dels lactis a l'illa i cada vegada hi ha més consumidors que escullen els nostres productes pel seu sabor tradicional, que els diferencia dels altres.

Les instal·lacions de PRILAC són modernes i àmplies i sovint s'obren les seves portes a diferents excursions programades, mitjançant les quals els visitants poden observar d'aprop tot el procés d'elaboració dels nostres productes.

PRILAC elabora diferents productes lactis com a formatges i iogurts de llet de vaca o de cabra, i gelats de diferents sabors.

SANT MARTÍ D’ALANZELL

Un cop finalitzada la visita a les instal·lacions de PRILAC, el programa continuà cap un lloc d’interès històric i patrimonial com és la possessió de Sant Martí d’Alanzell, situada al municipi de Vilafranca. Fou declarada Bé d'Interès Cultural (BIC) l'any 1993 a petició d'ARCA.

La possessió de Sant Martí d'Alanzell, antigament una de les més importants de Mallorca, ocupava els terrenys que en la dominació musulmana eren de les alqueries Alanzell i Albadellet, a més d'alguns altres rafals (Llabrés, 17). Després de la conquesta de 1229, en el repartiment formà part de la porció reial. Segons la GEM, «és citada en el Llibre del repartiment de Mallorca, en què figura com a propietat de Ramon Saclusa».

Des de l’any 1391 la finca ha estat en mans dels Sureda, quan Arnau Sureda li comprà a Guillem de Santjust per valor de 3.000 lliures. Des de la meitat del segle XX, és propietat de la família Ferrer de Sant Jordi.

VILAFRANCA

Un cop acabada la visita a la possessió de Sant Martí d’Alanzell, ens aproparem a la localitat de Vilafranca, que va néixer durant el segle XVII d'unes terres que el senyor de Sant Martí donà als primers pobladors, que foren 26 famílies. Allà puguerem gaudir del seu patrimoni històric i cultural, on visitarem el cementiri municipal i l'església parroquial.

Paralitzades, a instàncies d’ARCA les obres que s’estaven realitzant sense permís al voltant del puig des Castellet, a Calvià

Des de fa unes setmanes al voltant del Puig des Castellet (Calvià), on es troba el molí de vent fariner des Castellet, s’estan duent a terme unes actuacions sense permís municipal per part del propietari d’aquests terrenys. La zona esmentada està declarada com ANEI.

Les obres sembla que pretenen la reconstrucció d’una sèrie d’antigues casetes de roter situades al marge del camí, de les quals només es conservaven les seves parets. El propietari ha decidit construir-hi de nou la coberta, però sense respectar la tipologia ni els materials tradicionals que hauria d’emprar per a dita restauració. A més les obres no tenen permisos municipals.

Que s’exigeixi projecte acurat de restauració i permisos.

ARCA desitja la restauració acurada de tots els elements etnològics, però respectant la legalitat i els autèntic tipus de materials originals.
És evident que una casa de roter no tenia el mateix tipus de teulada que té un xalet amb bovedilla de fang, ciment i teula. L’original duria canyís, sota la coberta i en lloc de ciment industrial utilitzarien sistemes menys corrosius. Totes aquestes tècniques de construcció avui en dia estan recuperades i es poden fer sense problema.
La restauració d’aquests immobles s’està duent sense cap projecte de restauració previ i sense criteris estrictes de recuperació dels elements etnològics.

ARCA va demanar fa deu dies a l’Ajuntament de Calvià i al Consell de Mallorca que un tècnic es desplaçàs fins a aquest punt per avaluar l’estat de les obres ja avançades i que les aturàs immediatament, al tractar-se d’una zona ANEI i per no haver demanat llicència prèvia. A dia de avui hem conegut de l’aturada de les obres.

També hem demanat s’estudiï si el propietari és reincident en actuar sense permisos tal i com ens comenten les persones que han fet arribar a ARCA la senyal d’alarma i si s’escau procedir expedient sancionador.

No al tancament del camí d’accés al molí des Castellet.

Un altre tema que preocupa a la nostra entitat, és el possible tancament del camí d’accés al molí des Castellet. (Al puig de 230 metres), documentat a l’any 1830 i catalogat per l’Ajuntament de Calvià amb el número 79. El camí és utilitzat per la gent de Calvià des de finals del segle XIX per fer-hi el Pancaritat. ARCA ha demanat una reunió amb l’Ajuntament de Calvià per arribar a una fórmula amb el propietari, perquè aquesta via tengui un ús de pas públic, respectant l’espai privat i on totes les parts puguin sortir guanyant.
La pujada al cim des Castellet es fa a través d’un camí situat a l’est del turó del mateix nom i s’accedeix des de la carretera que connecta el poble de Calvià amb la urbanització de Son Font.

ARCA demana a l'Ajuntament de Palma on és la llinda del portal forà de les cases de Son Fuster

La nostra entitat ha de lamentar la desaparició d’un element patrimonial, d’un conjunt que ja ha patit una desconfiguració degut a la seva desafortunada rehabilitació de l’any 2006. Ens referim a les cases de possessió de Son Fuster, propietat de l’Ajuntament de Palma i documentades a l’any 1560, tot i que la construcció actual es fruit d’una reforma del segle XVIII.

ARCA ja va denunciar a l’any 2006 les obres de rehabilitació promogudes per l’Ajuntament de Palma, on les cases de Son Fuster perderen el seu caràcter emblemàtic com a exemple clar d’arquitectura rural del municipi de Palma.

Durant els darrers mesos de l’any 2009, la nostra entitat dugué a terme un treball de catalogació de les possessions de Palma i aquest conjunt fou inclòs junt amb altres 76 elements històrics de les ruralies de Palma.

La nostra sospresa arribà fa unes setmanes, quan descobrirem que la llinda del portal forà que dóna accés a la clastra, havia desaparegut, i a dia d’avui només s’observen els brancals. La llinda presentava una curiositat, emmarcava al centre quatre rajoles que dibuixaven l’anagrama de Jesús (IHS).

Hem demanat a l’Ajuntament de Palma que es restitueixi aquest element al seu lloc original i que s’acctuïi amb rigorositat davant aquest qualsevol intervenció d’aquest element patrimonial.

I que l’Ajuntament de Palma expliqui on es troba la llinda del portal forà que dóna accés a la clastra de Son Fuster.

Inaugurat el programa de visites agràries: Agricultura, paisatge i patrimoni

ARCA amb el patrocini de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear torna a organitzar un total de 10 visites agràries per tota Mallorca durant l’any 2010.

La idea d’aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin conèixer de primera ma com s’elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d’aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l’economia mallorquina.

La primera visita es dugué a terme el passat dissabte, 15 de maig, on gaudirem de l’explotació agrícola de Francesc Sans de Can Ros (Calvià). Agricultura ecològica. La visita comptà amb la presència de la directora general d’Agricultura del Govern Balear, la Sra. María José Suasi Amengual. El seu propietari, Francesc Sans, ens parlà de com treballa a les seves finques ubicades a les contrades de Calvià i es Capdellà, on desenvolupa des de fa més d'una dècada el sistema d'agricultura ecològica, produint oli, olives i fruits secs (bessons torrats), els quals vàrem poder tastar i saboretjar.

Les cases de possessió de Can Ros les tenim documentades per primer cop a l’any 1809, on trobem a Rafel Colomar, “Ros”, malnom que ens dóna indicis per pensar que aquesta propietat fos de la família Colomar. L’any 1880 trobem que era propietat de Joan Salom i Jaume. Actualment és propietat de Francesc Sans i Salom. A l’esquerra de l’edifici es conserva la tafona amb un trull, una biga amb la inscripció de 1772, una premsa mecànica i una premsa hidràulica. Amb aquestes dades de la biga, hem de pensar que la finca ja existia al menys a la segona meitat del segle XVIII.A l’interior, encara es conserven unes menjadores en l’habitació contigua a la cuina, seguint l’exemple de Can Verger. A l’exterior és interessant l’aljub situat a llevant de les cases, el qual s’ha excavat dins una roca mare i agafa una gran profunditat. A sobre d’aquest, hi ha l’antiga sèquia que provenia les aigües del pou nou i les quals entraven a la vila per aquesta propietat.

Seguidament, el grup visità el casal municipal de Can Verger, on la primera referència la tenim al segle XVIII, la qual era propietat de la família Verger. En el cadastre de 1809 surten com a propietaris membres de la mateix família, Joan Verger i Gabriel Verger. En 1880 era propietat de Francesca Aina Sastre i Vadell, veïna des Capdellà i durant la primera meitat del segle XX fou propietat de l’amo Macià de ses Verdures. L’any 1982 fou comprada per l’Ajuntament de Calvià, la qual ha tingut diversos usos, però des de 2005 té la funció de centre cultural de la vila, on hi ha la biblioteca i es desenvolupen diferents tallers formatius.La casa presenta dos cossos arquitectònics, el més gran ocupa la banda dreta davant una carrera empedrada, mentre que el més petit es situa a banda esquerra i destaca per tenir sobre la portassa l’escut dividit dels Ferrà (armes) i dels Alemany (tres faixes). Aquest es corona amb una espadanya que te una campana. Hi ha una teoria, que diu que aquestes portes eren de l’edifici de la Inquisició a Madrid, les quals foren comprades.A l’interior destaca la cuina que conserva una gran foganya i el seu sostre amb volta d’aresta. A la dreta d’aquesta, es dóna pas una habitació, que conserva les menjadores per als animals. Al bloc esquerra de la casa, es troba el cossi de la bugada i un forn.A l’exterior hi ha un jardí, on cal destacar un pou amb capelleta, elements d’una tafona i una superfície circular enrajolada, que devia ser una era.

Un cop acabada la visita per la vila de Calvià, ens desplaçarem fins a fora vila, cap al camí de Son Pillo (antic camí Reial, que unia Andratx amb Palma, passant per Calvià) on visitarem l'antiga possessió de Ca n'Estades (segle XVII), recuperada i restaurada per Biel Clar i convertida a dia d'avui en un agroturisme.

ARCA torna a organitzar el programa Agricultura, paisatge i patrimoni

ARCA amb el patrocini de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear torna a organitzar un total de 10 visites agràries per tota Mallorca durant l’any 2010.

La idea d’aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin conèixer de primera ma com s’elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d’aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l’economia mallorquina.

Visites del programa Agricultura, paisatge i patrimoni

Dissabte, 15 de maig.
1. Francesc Sans de Can Ros (Calvià). Agricultura ecològica. Visita a la localitat de Calvià

Dissabte, 29 de maig.
2. PRILAC. Productors illencs lactis (Porreres). Formatges. Visita a la localitat de Vilafranca.

Dissabte, 12 de juny.
3. Embotits La Lluna i S’Estel Nou (Sóller). Embotits i confitures. Visita a localitat de Sóller.

Dissabte, 26 de juny.
4. Ramaders agrupats (Felanitx). Ramaderia. Visita a la localitat de Felanitx.

Dissabte, 11 de setembre.
5. Es Vinyol (Manacor). Agricultura ecològica. Visita a la localitat de Petra.

Dissabte, 25 de setembre.
6. Confraria de Pescadors de Porto Colom (Felanitx). Visita a la localitat de Porto Colom.

Dissabte, 16 d’octubre.
7. Bodegues Tomeu Isern (Estellencs). Vi de la serra de Tramuntana-Costa Nord. Visita a la localitat d’Estellencs.

Dissabte, 6 de novembre.
8. Arc Al Cel (Pollença) i Cas Siulet (sa Pobla). Pa i rebosteria ecològica i farinera. Visita a la localitat de Pollença.

Dissabte, 27 de novembre.
9. Oli Solivellas (Alcúdia). Oli d’oliva. Visita a la localitat d’Alcúdia.

Dissabte, 11 de desembre.
10. Olis de Jornets (Sencelles). Oli d’oliva. Visita al llogaret de Jornets.

Sortida: Amb autocar des del camí de Jesús cantonada via Alemanya a les 9,00h.

Inscripció prèvia, places limitades

Patrocini:

COMUNICAT DE PREMSA DEL GOVERN BALEAR

Pancarta en defensa des Guix

Ahir 9 de maig, el Col·lectiu en Defensa de Lluc, format pel GOB, ARCA i l'Associació en d'Antics Blauets, amb la col·laboració d'altres entitats, com la Comunitat dels Pares Custodis del Santuari de Lluc, GEM, APA de l'Escolania de Lluc i Membres de la Pujada a Lluc a peu de la Part Forana, està decidit a alçar més la veu per exigir la protecció integral i definitiva d'el Guix. Per això penjàrem una pancarta amb el lema "LLuc és sagrat. Protegiu es Guix" a l'entrada del monestir de Lluc, per reclamar que la protecció d'aquest indret de la Serra no sigui moneda de canvi entre partits per cercar compensacions i contrapartides en la negociació de les ART.

També entregàrem als mitjans de comunicació un resum informatiu de les iniciatives preses fins ara per tal d’evitar la destrucció paisatgística d’un entorn únic i perfectament conservat com és Lluc, al municipi d’Escorca.
La urbanització d’es Guix posa en perill l’harmonia del conjunt.

El Govern de les Illes Balears té a les seves mans no permetre la urbanització d’aquest indret i per les tres entitats esmentades seria adient que la decisió al Consell fos per unanimitat. PSOE i BLOC s’han de mantenir sense cap reducció de expectatives en la postura inicial. UM hauria de tornar a favor. I el PP s’hauria de afegir i er seva també la proposta de protecció.

El paisatge actual de la serra i els elements etnològics tradicionals són l’única garantia que tenim per la declaració de Patrimoni de l’Humanitat. Una urbanització com la planificada en “Es Guix” per l’ajuntament d’Escorca és tirar al terra les espectatives de progrés econòmic que donaria a la illa la declaració de la UNESCO.

embARCA't: República i Guerra Civil: Un passeig per Manacor de la mà de la dona

El passat dissabte 8 de maig, sota la direcció dels historiadors i investigadors Sebastià Sansó i Antoni Tugores ens trobarem a la via de Majòrica, 48 (davant l'antiga fàbrica de perles) de Manacor, per gaudir del recorregut titulat República i Guerra Civil: Un passeig per Manacor de la mà de la dona. Cal agrair la col·laboració de l'Associació de Dones de Llevant, que gràcies a elles fou possible l'elaboració d'aquest recorregut cultural pels carrers de Manacor.

Es tractava de fer un passeig per la ciutat de Manacor, gairebé només pel centre, per tal de conèixer un fragment de la seva història, el que es compren entre la República i la Guerra Civil. Aquest passeig fousempre de la mà d’algunes dones que es significaren, més que en la lluita, en el patiment de vicissituds de tota casta. L’objectiu fouidentificar els llocs de la ciutat amb els fets i els personatges.

1.- CARRER MAJÒRICA (ANTIC CAMÍ DE PALMA) La fàbrica de les perles. Què significaren les perles per a Manacor (S. Sansó). L’amagatall inicial de batlle. La sublevació de les perleres el gener de 1942. Ca na Ferrana.

2.- CARRER LLEÓ XIII. Ca na Marçala; els quarters durant la guerra.

4.- PLAÇA PP CREUS I FONTIRROIG. La presó de les dones. El quarter de la Guàrdia Civil. Presó dels homes. Les tretes. L’oficina de col·locació obrera.


5.- EL CLAUSTRE. L’escola de les nines. El dispensari d’higiene sexual. La presó de na Ferrana.

6.- LA SALA, la resistència al cop d’estat.

7.- CARRER DEL CONVENT - carrer de Ciutat: Ca’n Garanya, Voz y Voto i Nosotros.

8.- CARRER DE L’ÀNGEL; el cas de Maria Cardell Socias (tres fills i el marit); el de Magdalena Brindis Cortès (dos fills i el marit). Carrer Bartomeu Sastre a l’actualitat. (Anam per Verònica).

9.- CARRER AMISTAT. Na Magdalena Roig Gelabert i la seva causa. La causa de n’Antònia Artigues Estelrich (la bicicleta). El Teatre Principal, el cas del baríton Francesc Cano.
10.- SA BASSA. Les milicianes. Falange, estat major. Es “sequeió”. Desfilades. Rossi

11.- CARRER DE N’AMER. Local d’Unió Republicana. Falange Femenina




12.- SA GRADUADA.- Carrer d’en Sales, la història de na Culera i la mort de les Sales Retxa. Cas de l’ “ambigú”


13.- CARRER D’EN BOSCH, casa del poble. Menjador d’auxili social.


14.- L’ESGLÉSIA. Funerals, el factor del sant Crist. El campanar, el Montepio. La covardia dels capellans, el suport de les monges. (Passam per Rector Caldentey).


15.- CARRER OLESA. Can Puig, hospital de sang. (Cap a Jaume Domenge)
16.- SA PLAÇA (Si és dissabte hi haurà molta gent) La rellotgera de Llubí, la guerra carlista, l’antiga presó, l’antic ajuntament.



diariodemallorca.es 9-5-2010 Manacor desvela secretos históricos con un paseo de la mano de las mujeres

Això no és art, és manca de respecte al patrimoni històric

Durant els darrers temps les parets i portes d’alguns edificis històrics de Ciutat s’han vist agredides per la marca d’alguns artistes emergents que han volgut mostrar els seus treballs d’una forma pública, però molt poc ètica.

L’expressió artística és i serà part de les ciutats amb una certa vanguardia, però quan aquesta expressió agredeix d’una forma tan clara una meravella històrica i artística com és l’oratori de Sant Feliu, es converteix en un réflex de manca de coneixement artístic i cultural.

En aquest cas ARCA vol denunciar que el plàtan que s’ha dibuixat al costat dret del portal d’entrada de l’oratori de Sant Feliu és irrespectuòs, poc creatiu i desencertat. Hi ha altres llocs on es pot pontenciar la creació de nous artistes, sense haver de fer malbé a la imatge del patrimoni cultural de la nostra ciutat.

ARCA envia un escrit de suport a la defensa del Cabanyal de València

La Junta directiva d'ARCA va decidir per unanimitat fer arribar un escrit amb la nostra solidaritat i el nostre suport a la lluita encomiable en defensa de la barriada originalment marinera dita “El Cabanyal” a València, per la seva constància, creativitat i responsabilitat a càrrec de la Plataforma “Salvem El Cabanyal” creada a tal fi.

A l’escrit feim constar les següents apreciacions:

- ARCA és una entitat cívica que des de fa vint i tres anys treballa a l’illa de Mallorca en defensa del patrimoni històric, artístic i cultural. És evident que quan parlam de Patrimoni, amb majúscula, no ens referim únicament als elements de gran vàlua artística o monumental, si no també aquells elements més humils però que donen personalitat a les barriades i parlen de la història de la gent del carrer. Aquest és precisament el cas d’es Cabanyal.

- Dividir el Cabanyal amb una avinguda de proporcions i estètica alienes a la barriada, no fa sinó destruir el conjunt d’un barri estimat no tan sols per qui l’habita, sinó per moltes persones de València i de fora que ho coneixen i ho admiren. Sense dubta es tracta d’un expòli de la memòria paisatgística d’una ciutat.

- Els plans urbanístics de l’Ajuntament de València van en el sentit oposat al que haurien d’anar. Molta gent visitaria València atrets per una barriada del Cabanyal rehabilitada conservant tots els seus trets fonamentals i per suposat el seu entramat viari. En resum, si el Cabanyal conserva el seu aroma històric. pot ser un punt d’atracció per a moltes visites de turisme cultural i patrimonial. Consideram que les obres que el consistori valencià planteja per a la reordenació urbanística de la ciutat i la prolongació de l'avinguda Blasco Ibáñez fins a la mar, són una equivocació i suposaria una agressió irreparable a l'herència d’una part important de la ciutat.

- Demanam per tant que l’Ajuntament de València retifiqui i acati les sentències i totes les passes legals donades cap a la protecció real de la barriada que en el seu origen va ser marinera.

- Volem donar l’enhorabona a la Plataforma Salvem el Cabanyal per la seva constància, el seu civisme i la seva manera d’actuar pacífica. Sabem per experiència pròpia que no és fàcil des de la independència política, mantenir una postura ferma i constant que duen a terme de de fa anys. Feim una crida, doncs per a que imperi la conservació del Cabanyal, es faci un pla d’ordenació respectuós, es rehabiliti i s’eviti així la seva degradació.

- ARCA creu que el dret a gaudir del Patrimoni és universal i l’obligació de protegir-lo i de treballar per a la seva conservació, també. Per això des de Mallorca volem ajudar en la mesura de les nostres possibilitats a la protecció i conservació del Cabanyal.

ARCA i el batlle de Valldemosa han mantingut una reunió

Es demana sanció de multa i restitució del jardí històric de la cel.la de la Cartoixa.

ARCA ha mantingut una reunió amb el batlle de Valldemosa, on li hem volgut transmetre la preocupació de la nostra entitat, pel fet que s’hagi destruït un jardí històric de una de les cel·les de la Cartoixa, sense que ningú ho evitàs. L’entrada i sortida de material s’efectuava a escassos metres de l’edifici municipal.

L’Ajuntament ha obert un expedient sancionador. ARCA demana restitució digna

El Sr. batlle ens ha informat de que han obert un expedient sancionador i ha aturat les obres. A petició nostra, a més la seva intenció és obligar a la restitució del jardí històric.
ARCA li ha proposat que per aconseguir una restitució digna es recorri a les persones expertes, estudiosos i llicenciat en història de l’art que coneixen el tema. A Mallorca n’hi ha professionals amb gran experiència. A més els jardins de les cel.les veïneses conserven i es poden agafar com a models.

Sembla que els propietaris sabien que actuaven fora de la legalitat
Ha quedat confirmat que la intenció dels propietaris, que viuen a Madrid i gaudeixen de formació cultural i possibles econòmics, era fer-se una petita piscina i transformar l’antic hort del Cartoixà que habitava aquella cel.la en un pati d’apartament d’estiu. Sembla, a més, que varen ser avisats per un constructor de que les seves pretensions no s’ajustaven a la legalitat, però el propietari va assumir el risc i la responsabilitat del que pogués passar.

I el que va passar és que ARCA es va assabentar i ho va denunciar davant la direcció insular de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca i a l’Ajuntament de Valldemossa.

Aquesta actitud per part d’alguns propietaris és lamentable, insultant i produeix tristor a més d’indignació, però no és nova. Per desgràcia, algunes persones demostren menyspreu pels valor històrics del seu propi patrimoni que en realitat ens pertany a tothom i és feina de ARCA obrir els ulls i mostrar el seu valor.

Positiva actitud de l’Ajuntament de Valldemosa.
ARCA agraeix i es congratula de l’esperit col·laborador i respectuós del batlle de Valldemosa i confiam en que aquest trist succés hagi servit per alertar de la importància de conservar l’autenticitat del nostre patrimoni.

ARCA lamenta la desaparició de la nostra sòcia María del Señor Martínez

ARCA vol lamentar la desaparició de la nostra sòcia MARÍA DEL SEÑOR MARTÍNEZ VECINA qui ens va deixar a dia d'ahir. Volem transmetre el nostre més sincer còndol al seu espòs Pepe, als seu fills José Ignacio, Álvaro i Luis, als seus pares Vicente i Amparo i al seu germà Vicente.

Per tots serà recordada, per la seva gran vitalitat i energia, i com a gran persona que sempre col·laborà amb aquesta entitat, per la seva estimació cap al patrimoni cultural de la nostra terra.

Sigui on sigui, sempre serà al record de tots els que la vàrem conèixer!!

Conferència sobre la restauració integral de la catedral de Santa Maria de Vitoria

El passat dimecres 14 d’abril la Fundació Amics del Patrimoni organitzà una dissertació sobre “La restauración integral de la Catedral Santa María de Vitoria”, a càrrec del Sr. Juan Ignacio Lasagabaster, director – gerent de la Fundación Catedral Santa María de Vitoria.

Presentaren l’acte el Sr. Jon Lasa, secretari i la Sra. Izaskun Fernández de Castillo, responsable de l’àrea de Gestió del Coneixement i Divulgació de la Fundación Catedral Santa María de Vitoria.

La conferència s'explicà el projecte global; antecedents i contexte, l'alarma social, els primers estudis i treballs, el pla director, les noves potencialitats, algunes intervencions i futurs projectes, la labor paral·lela d'arrelament; la presència socio-cultural, el motor turístic-econòmic i la gestió unificada.

Algunes notes damunt la Fundació Catedral de Santa María: http://www.catedralvitoria.com/:

La Fundación Catedral Santa María es una institución creada para gestionar y desarrollar las propuestas del Plan Director de Restauración Integral del templo más emblemático y con mayor valor histórico de Vitoria-Gasteiz. La Fundación es una institución sin ánimo de lucro.
El trabajo de investigación realizado ha permitido conocer muy bien las características constructivas del Templo y su evolución histórica, posibilitando la definición de las intervenciones necesarias para resolver los diferentes problemas detectados. Pero también, y como resultado del rigor metodológico aplicado, se ha podido obtener una valiosa información sobre los orígenes de la ciudad de Vitoria-Gasteiz. El modelo de gestión aplicado en la Fundación ha sido exportado a otras entidades, un método de trabajo.

La Fundación no sólo gestiona la restauración arquitectónica de la Catedral sino que también desarrolla actividades culturales, didácticas y turísticas para su puesta en valor constituyéndose en un instrumento de dinamización cultural para la ciudad y su centro histórico. Entre ellas destacan, además de las visitas guiadas a las obras de restauración, la celebración de congresos, encuentros y seminarios especializados, las reuniones y conferencias con escritores de prestigio, la producción de conciertos de música, piezas de teatro, exposiciones y edición de publicaciones o la organización de talleres y cursos de oficios tradicionales.

embARCA't: Visita a l'aeròdrom de Son Bonet: centenari de l'aviació a Mallorca

Recorregut embARCA't: “Visita a l’aeròdrom de Son Bonet: centenari de l’aviació a Mallorca”dirigit pel president de la Fundació Aeronàutica Mallorquina, Miquel Buades.

Pàgina web de la Fundació Aeronàutica Mallorquina

Fitxa de Catàleg de Son Bonet de l'Ajuntament de Marratxí:

Conjunt de diversos edificis d'ús aeronàutic. Integrat pel Centre de Control d'Àrea, la Terminal aeroportuària amb la torre de control, ambdós d'estil regionalista, edificis d'oficines, hangars i altres construccions. La Terminal presenta diversos volums amb formes geomètriques. Les façanes estan pintades en blanc deixant els marcs de les obertures amb pedra de marès vista. A les cobertes es combinen les teulades amb cobertes planes formant terrasses. A la part posterior, mirant la pista d'aterratge, destaca la torre de control, de planta quadrada i quatre plantes, sostinguda damunt pilars. El Centre de Control d'Àrea, de característiques semblants a l'anterior, presenta a la part central una torre amb porxo de dalt i coberta plana formant terrassa. Les parts laterals, de dues plantes, presenten cobertes diferents: l'esquerra plana amb terradda i la dreta amb teulada de quatre vessants. Totes les façanes estan pintades en blanc amb les obertures emmarcades per marès vist.

Article de la Última Hora 30-11-2009

Laura Jurado. Palma. Primero fue el circo, luego llegó el transporte. La historia de la aviación en Mallorca se escribe entre anecdótas y sistemas de control que, vistos desde la actualidad, resultan completamente surrealistas. El próximo 28 de junio se cumplirán cien años del primer vuelo en la Isla, una fecha para la que la Fundación Aeronáutica Mallorquina prepara multitud de actividades.
Hacía pocos meses que la aviación existía en España cuando llegó a Mallorca. El francés Julien Mamet –pionero en sobrevolar el Canal de La Mancha– llegó a la Isla para la celebración de la Semana Deportiva. El Hipódromo de Son Macià (Marratxí) era el escenario escogido para que realizara el primer vuelo de Baleares sobre un aparato que tenía más de bicicleta –incluso las ruedas– que de avión. El interés de la prensa llevó a realizar un pase previo de diez minutos de duración. El éxito de aquella hazaña hizo que al día siguiente una gran multitud se congregara en el recinto.
"Aquello era puro circo. Mamet llevaba ramos de flores que lanzaba a la tribuna cuando volaba a poca altura. Una de las veces una ráfaga de viento le hizo chocar contra los árboles y acabó estrellado contra el suelo", relata el presidente de la Federación Aeronáutica de Mallorca (FAM), Miquel Buades.

La alegría había durado apenas un par de minutos y habría que esperar seis años más hasta que Salvador Hedilla llegó a Mallorca, esta vez volando desde Barcelona. De nuevo, la cantidad de gente que le esperaba en la playa de Can Pere Antoni le obligó a desviarse hasta los terrenos de Son Sunyer, junto al actual aeropuerto. El vecino Son Sant Joan era sólo un bosque. La jornada se convirtió entonces en una loca carrera para ser el primer mallorquín que saludara al piloto. El médico Tomás Darder fue el afortunado.
Hasta los años 20 la aviación en Mallorca fue sólo cosa de pilotos. El catalán Manuel Colomer fue el primero que se dedicó a pasear en su Aviatik C.III a todo aquel que estuviera dispuesto a pagar cuatro pesetas. "Aquellos vuelos turísticos también se celebraban sobre Son Macià, pero el ruido molestaba a los caballos y Colomer pidió permiso para volar en las instalaciones del cuartel de ingenieros de Son Bonet", relata Buades. Otro acontecimiento casi premonitorio.
Poco habían avanzado los aparatos desde aquella bici voladora de Mamet hasta los aviones de madera de Colomer. Un cuentarrevoluciones y una brújula eran todos sus indicadores.
Un año después se instauraron los vuelos regulares entre Palma y Barcelona. "El Ministerio de Fomento convocó un concurso para elegir una empresa que llevara el correo aéreo entre ambas capitales. Hasta el momento se transportaba en un barco rápido que tardaba catorce horas en llegar. Los periódicos se leían con dos días de retraso", afirma el presidente de FAM. La iniciativa ganadora fue la de un grupo de empresarios mallorquines sin vinculación alguna con la aviación y entre los que se encontraba el arquitecto Gaspar Bennàssar.
La Compañía Aero-Marítima –como fue bautizada– utilizaba hidroaviones que despegaban desde los hangares situados en el actual Paseo Marítimo, bajo Es Jonquet. "Lo primero que salió de Mallorca fueron dos ensaimadas. Los periodistas catalanes publicaron que por primera vez las habían comido casi calientes". El trayecto duraba sólo una hora y media.
Palomas en lugar de radio
Sin torres de control, la llegada de los aviones era casi un milagro. "Cada vuelo salía dotado con una pareja de palomas mensajeras que se soltaban en caso de accidente para avisar", asegura Buades. Tragedias como la de Colomer –contratado por la empresa y que se ahogó al caer al mar– pusieron en funcionamiento un servicio de lanchas rápidas. Poco después llegaría la telegrafía sin hilos.
Portocolom contaba entonces con una de las pocas escuelas de pilotos de la Isla. Aún se recordaba la celebración de la inauguración del Aeroclub de Son Bonet que acabó con el robo de una avioneta. Dos delincuentes que habían escapado de la cárcel intentaron huir con ella de la Isla, pero les faltó tiempo.
La crisis de la empresa hizo que la francesa Latécoere –precedente de Air France– comprara las acciones. Mallorca se convirtió entonces en la escala del vuelo Marsella-Alcudia-Argel. "El hidroavión podía llevar unos diez pasajeros que iban en asientos de mimbre. Las instalaciones de Alcudia apenas tenían una gasolinera donde repostar y un restaurante", explica Buades. El aparato amerizaba cerca de la costa y un barco lo arrastraba hasta el puerto.
La LAPE –precedente de Iberia– fue la primera en utilizar aviones terrestres en la ruta Palma-Valencia-Madrid. El embarque se hacía con carros de caballo que transportaban a los pasajeros hasta el avión. En 1936 dejó de operar y otras como la Ala Littoria eligieron Pollença como inicio de sus conexiones con Roma, Cádiz y Melilla. Al final de la guerra, Iberia ya estableció vuelos diarios con Barcelona y Madrid. El primer chárter llegó a la Isla en 1946 con el escritor Robert Graves a bordo.
Son Bonet fue hasta los años 60 el primer y único aeropuerto de la capital. "Con el boom turístico se creó Son Sant Joan ya que las pistas del primero eran demasiado pequeñas para algunos aviones", explica Miquel Buades. Son Bonet quedó entonces como centro de control y hangar de reparación de los aparatos. En 1959, el piloto Rodolfo Bay y Marta Estades fundaron la aerolínea Spantax, que años más tarde trasladó su sede a Mallorca. Una empresa pionera en los vuelos chárter que luego se convirtió en la compañía más importante del país.
Hoy, Son Bonet será la segunda sede en acoger la exposición que la FAM ha creado para repasar cien años de aviación en Mallorca. Un escenario escogido, además, para presentar todo el programa de actividades que se desarrollará el próximo mes de junio para conmemorar el centenario. Una celebración que promete estar a la altura.

Una vegada aconseguida la paralització, ARCA exigirà la restitució del jardí destruït a una cel·la de la Cartoixa de Valldemossa

Gràcies a la nostra denúncia del dijous de la setmana passada i a la insistència davant el Consell de Mallorca el passat dilluns dia 29, el dimarts 30 s’han paralitzat les obres que un particular estava duent a terme a una de les cel•les de la Cartoixa i especialment al jardí històric de la mateixa. El jardí ha estat arrassat, les petites rajoles de fang i els parterres de terra, eliminats i han fet una excavació d'uns 5 X 3,5 m i 1,6m de fondària, tamany aproximat a una piscina petita.

L’Ajuntament de Valldemossa sembla que és el responsable directe del control del patrimoni de la Cartoixa ja que hi ha elaborat un pla especial. A instàncies d’ARCA i de la direcció insular de Patrimoni del Consell de Mallorca, l’Ajuntament va aturar ahir les obres.

Crida l’atenció que ningú hagués advertit abans d’aquesta malifeta ja que ARCA va poder comprovar (adjuntam fotos) que el moviment de materials es feia a través del passadís cap a una porta que dóna als jardins exteriors de la Cartoixa i han d’haver estat molts els sacs de terra extrets a la vista de turistes, visitants i habitants de Valldemossa.

Cel·la i jardí són inseparables
Les cel·les de la Cartoixa no s’entenen sense el seu jardí històric, que eren en realitat els petits horts individuals dels monjos El jardí ja està destruït, però l’obligació a reposar-lo ha de ser inqüestionable. A més de les penes corresponents per destrucció de patrimoni i no haver complit cap legalitat a l’hora de fer obres.

L’interior de la cel•la també ha sofert obres ja que es pot apreciar a una foto feta des de l’exterior que la instal•lació elèctrica ha estat feta recentment.

Demanarem una reunió amb el batle
ARCA sol·licitarà reunir-se amb el batle de Valldemossa per tal de fer un seguiment d’aquesta qüestió. L’Ajuntament de Valldemossa tenia coneixement de la denúncia d’ARCA des del passat dijous.

Incultura, insensibilitat
Quina sensibilitat ha de tenir un propietari que compra una cel·la de la Cartoixa per destruir-la en gran part? No és de rebut que s’apropiïn d’un element històric de primer ordre i que es pensin que perquè ho han comprat ja poden fer desaparèixer aquells elements que no valoren. Ignorar el que un compra demostra incultura i menyspreu per la història i l’estètica.

Destruït el jardí històric d’una de les cel·les de la Cartoixa de Valldemossa

Un particular està fent una excavació del tamany d’una piscina petita, obres que a judici d’ARCA són il·legals

ARCA ha comunicat la seva alarma al Consell de Mallorca i a l’Ajuntament de Valldemossa

La cel·la ubicada a la dreta de la número 4 (probablement li correspon el número 5) i que no es pot visitar pel públic és el lloc on ARCA ha pogut comprovar que s’està fent una excavació que ocupa gran part de la superfície del jardí. La fondària de l’excavació és quasi la d’un home i l’extensió com la d’una piscina petita. Per fer aquesta excavació ha estat arrasat el jardí històric del que disposen totes les cel·les. (adjuntam fotos amb detalls del jardí de la cel·la número 4, que segons ens informen és similar al que ara han destruït). ARCA creu que de cap manera es pot haver concedit permís per fer unes obres que són un atemptat contra un bé cultural de primer ordre. De fet no hi havia cap cartell amb el permís a la vista, com seria obligat.

El conjunt de la Cartoixa de Valldemossa disposa de la declaració de BIC, Bé d’Interès Cultural, la més alta protecció que dóna la nostra Comunitat.

L’antic monestir de cartoixos disposava de cel·les individuals les quals varen ser venudes a particulars arrel de la desamortització de 1835 . Aquests, al llarg dels anys les han anat utilitzant per viure-.hi o llogar-les. És per això que a la seva visita a Mallorca, Chopin i George Sand habitaren una de les cel·les, es diu que concretament la número 4. Ara unes quantes poden ser visitades. Totes les cel·les disposaven i disposen just al davant, amb unes vistes fantàstiques, d’un espai enjardinat amb plantes típiques dels jardins històrics de Mallorca.

Des d’ARCA es demana que s’aturin de forma immediata les obres que ara denunciam, que es restitueixi a la situació original i que es depurin responsabilitats. És inacceptable i extremadament trist, la falta de sensibilitat que demostren moltes persones, propietàries d’elements d’enorme valor històric. Els jardins que s’han mantingut i donen personalitat a aquests espais tenen un valor incalculable. Destruir-lo demostra incultura, menyspreu i mediocritat.

ARCA estarà pendent i demanarà explicacions a totes les institucions responsables del control de la legalitat i la protecció del patrimoni.

diariodemallorca.es 30-3-2010ARCA denuncia la destrucción del jardín histórico de una de las celdas de la Cartoixa
dBalears.cat 30-3-2010ARCA denuncia “obres” a una cel·la de la Cartoixa
Última Hora Digital 31-3-2010 Paralizan unas obras en un jardín de la Cartoixa al carecer del licencia

El Puig de Sant Pere acull una xerrada sobre el barri de Pere Garau i l'exposició

Concha Gallego i Àngels Fermoselle d'ARCA
amb Feli Marcos i Micaela Llull de la AAVV Puig de Sant Pere

Els panells de l’exposició “Pere Garau, un barri amb historia” continuen l’itinerari per les diverses barriades i centres veïnals de Ciutat. Es tracta d’una proposta cultural d’ARCA per donar a conèixer el patrimoni del barri de Pere Garau a les persones que viuen a un altre indret de la mateixa ciutat. A més aquesta iniciativa ajuda a despertar la curiositat per descobrir el seu propi entorn i els seus valors.
L’Associació de Veïnats del Puig de Sant Pere és qui ha acollit la exposició durant aquesta setmana i a més ha organitzat una xerrada - col·loqui a càrrec d’Àngels Fermoselle i Concha Gallego.
Vint plafons amb més de 200 fotos mostren els elements arquitectònics i culturals de la barriada de Pere Garau, també ens conten petites histories i anècdotes que formen part de l’historia veïnal i del patrimoni humà d’aquest barri.

Els plafons de l'exposició

ARCA demana als grups parlamentaris que no tramitin la Proposició de llei RGE núm. 558/10, de modificació de la llei de Patrimoni històric

Sembla que la pressa en consideració es discuteix demà dimarts al Parlament.

Consideram que és una modificació perillossa i atenta contra el futur turístic de Balears.

Aquesta modificació de la Llei de Patrimoni Històric a criteri d'ARCA suposa un perill per la protecció patrimonial, ja que amb la excusa de l'explotació turística permetria “adaptar tota la superfície construïda del BIC a aquesta activitat (turística), sense límit en relació amb el número d’habitacions o places.”

A totes llums aquesta iniciativa no pretén defensar el patrimoni, sinó llevar controls per tal de poder treure un aparent benefici econòmic.

ARCA és conscient de la importància del turisme a l'economia balear. També sóm conscients de la importància del Patrimoni Cultural, Històric i Etnològic com atractiu turístic de llarg recorregut. És per això que una rebaixa de la Llei de Patrimoni tan perillosa com la que es proposa ara, ens sembla inacceptable.

L’aprofitament turístic dels BIC i demès elements patrimonials, com béns catalogats, són perfectament possible amb seny, intel·ligència i moderació i per aconseguir-ho precisament el que és més important és no alterar l’autenticitat dels elements singulars de la nostra Comunitat, o fer les mínimes alteracions.

El patrimoni cultural ha de ser “CONSERVAT” com a motor turístic, NO COM A CONTENIDOR de restaurants i hotels sense control.

Reforma sí, per a millor conservació, no a la proposta actual parcial i incoherent.
ARCA demana una revisió global de la Llei de Patrimoni del 98 per tal de superar els entrebancs que hem notat després d'aquests anys d'aplicació. Però ha de ser una reforma global amb criteris proteccionistes i amb participació de les entitats que treballam per a aquest fí, mai una reforma parcial i incoherent com la que ara es preten.

ARCA DEMANA LA RESTAURACIÓ DE L’AQÜEDUCTE DE LA FONT DE LA VILA (ARTÀ)

ARCA ha pogut tenir coneixement personal del mal estat de conservació en el qual és troba la Síquia de la Font de la Vila (Artà), declarada com a Bé catalogat amb el numero d’inventari ART 376 al Catàleg de protecció de patrimoni històric del terme municipal d’Artà.

Les dades històriques ens parlen que aquest gran aqüeducte construït sobre el torrent des Revolts o Son Canals servia per conduir l’aigua canalitzada de la Font de la Vila fins al nucli d’Artà. Fou obra del mestre binissalamer Bartomeu Moyà, qui participà durant el segle XVIII en altres obres a Artà, com a la construcció de la capella de Son Sureda i al portal de Can Sureda.

Al moment que es feia la fitxa de catàleg, durant l’any 2002, ja s’indicava la necessitat d’actuació i de dur a terme una restauració a mig termini, pel seu estat deficient de conservació.

A dia d’avui ja han passat quasi vuit anys des de que es feu aquesta valoració tècnica i creim que l’estructura mereix una intervenció urgent perquè no ens haguem de lamentar en un futur. La zona que més ens preocupa és la banda inferior de l’arc, on es veuen uns espais entre maons que fan inestable la pròpia sustentabilitat d’aquest element etnològic conegut com el pont d’en Vell.

Per aquest motiu heme demant al Consell de Mallorca i a l’Ajuntament d’Artà el següent:

1. Que un equip tècnic es desplaci fins a l’aqüeducte de la Font de la Vila (Artà), situat sobre el torrent des Revolt o Son Canals per avaluar els danys que presenta la seva estructura.

2. Que un cop analitzades les pertinents anomàlies es faci un estudi que garanteixi la seva conservació.

3. Que es tengui informada a aquesta entitat de qualsevol actuació o decisió.

Última Hora Digital 25-3-2010 Exigen que se restaure el acueducto de la Font de la Vila de Artà