ARCA proposa la creació del “Petit museu de la Història del Contraban”, al Quarter de Carabiners de la Colònia de Sant Jordi

Imatge: Joan Pascual i Àngels Fermoselle, d'ARCA, amb Cristòfol-Miquel Sbert, historiador, durant una roda de premsa feta a Can Weyler per donar a conèixer als mitjans de comunicació aquest projecte.

El Quarter de Carabiners s’ha de catalogar i destinar a un nou ús. Des d’ARCA donam per salvat l’edifici per dos motius: 1. Perquè el Consell de Mallorca ha elaborat un informe reconeguent els seus valors patrimonials i demanant a l’Ajuntament de ses Salines la seva protecció i 2. Perquè és un delicte destruir elements patrimonials, malgrat no estiguin catalogats.

ARCA proposa que a la negociació del nou conveni amb el Ministeri de Interior, l’Ajuntament de ses Salines passi a ser el propietari de l’immoble.
L’edifici s’ha de rehabilitar amb sensibilitat i es pot dedicar a un equipament públic de interès
ARCA fa questa proposta per demostrar que hi ha un projecte original i capaç de crear il·lusió, de la mateixa manera que podrien haver-hi d’altres.

Museu del contraban. Una proposta útil i viable
El bastiment d’un museu dedicat al contraban en el quarter de carrabiners de sa Colònia de sant Jordi podria ser molt convenient com a:

1) Fet cultural. Es tracta d’una iniciativa capdavantera dins el seu gènere ja que no tenim coneixença de que n’hi hagi d’altre a cap banda. Es tracta de treure els trets històrics i sociològics d’una activitat econòmica que tot i ser il·legal va suposar una important font de supervivència i que degut a la seva clandestinitat pateix d’una gran manca d’informació i estaria condemnada a desaparèixer del tot en un període de temps relativament curt.
2) Reclam turístic. Podria constituir un segon motiu cultural de visita a la zona, juntament amb el Centre d’interpretació del parc nacional de Cabrera, que pocs llocs turístics illencs podrien igualar.

Continguts:
- Estris emprats pels mariners, portadors o perseguidors tals com un llaüt de 16 pams, un pitrall (vestimenta per amagar-hi mercaderia), alguna capçana per transportar-la, o uniformes de carrabiners o de la guàrdia civil.

- Mercaderies importades s’hi podrien ubicar: mostres de tabac de picadura o de pastilla, a la vista o dins bultos, i d’altres tabacs més acuradament empaquetats, articles de vestir com calces de cristall, robes de seda, mantons de Manila;; armes com mosquetons, queviures tipus farina, sucre o cafè, dins /amb els seus sacs, articles d’abillament com barres de pintallavis i d’altres tan heterogenis com capses de penicil·lina, màquines d’escriure , encenedors, transistors, alguna moto BSA o Colomet, totes fetes amb materials d’importació il·legal.

- Algunes filmacions - testimoni com el documental sobre el tema de Tv Mallorca, la pel·lícula mallorquina El secreto de la Pedriza (1925) així com una petita biblioteca amb publicacions sobre el tema.

- Planells marcant les rutes dels mallorquins cap al sud o en direcció a Sicília i finalment cap a l’Adriàtic, altres explicant algun tret com les diferències entre contraban i estraperlo,; fotografies de les embarcacions i velamen emprats, dels mariners, fotocòpies de notificacions de captures i multes imposades a contrabandistes. I altres coses que poden anar apareguent .

Es podria separar el material per èpoques que marcarien les canviants diferències entre elc comerç de finals del XIX fins arribar al final, els anys 80 del segle passat.
Han col·laborat en la elaboració de la proposta els historiadors Cristòfol Miquel Sbert, Pere Ferrer i Celso Calviño

Com es veu la idea del bastiment del museu és una activitat d’alló més viable en un termini raonablement curt.

Perquè un museu al Quarter de Carabiners de la Colònia?
L’edifici té la ubicació i característiques apropiades

- El centre serviria com a lloc centralitzador no sols dels estudis sobre l’activitat sinó també de possibles donacions particulars o troballes, tot ubicat en un marc incomparable, el decorat més adient, el lloc des d’on precisament s’intentava controlar, el contraban.

- L’edifici és dels més antics existents al nucli de sa Colònia. Ha estat un edifici públic i una fita o referència urbana. L’edifici fou l’antic quarter de carrabiners i posteriorment de la guàrdia civil i forma part important de la història de la Colònia.

-L’edifici és un contenidor senzill i sobri, sense cap concessió monumentalista que, tot i essent típic de certes tipologies quartereres, s’aproxima bastant, en la seva imatge exterior, a les tipologies populars d’habitatge mallorquines. Tot i la seva humilitat, s’ha de dir que no es troben molts edificis a sa Colònia que l’igualin en valor arquitectònic i ambiental. La seva estreta amplada i la situació central d’un buit central en el tester fa pensar que està construït amb dos simples murs de càrrega i una coberta amb encavallades de fusta, cosa que afavoriria molt la seva reconversió en molt diversos usos.

- La seva singularitat arquitectònica respecte a la resta d’edificacions de la Colònia, les seves dimensions, la seva condició de fita urbana, probablement també la seva diafanitat interior estructural i la seva situació cèntrica respecte dins la trama urbana de sa Colònia el fan molt indicat per albergar un equipament públic i contribuir a la millora i dinamització del seu entorn

Agrorrutes: IIª visita a sa Casa Pagesa (Palma)

El passat dissabte, 20 de juny ferem la IIª visita d'agrorrutes a sa Casa Pagesa, on poguerem gaudir d’aquesta explotació que es dedica a l'agricultura ecològica i dels coneixements de la persona que està al capdavant de la mateixa, Toni Feliu.

ARCA i la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear continuen amb el projecte, anomenat Agricultura, paisatge i patrimoni. Aquest consisteix en el disseny de 10 agrorrutes, que es duran a terme durant el 2009, en diferents explotacions agrícoles i ramaderes de Mallorca.

Sa Casa Pagesa és un negoci familiar situat en terrenys de la possessió So na Jaume nou, entre els municipis de Palma i Esporles. L'antiga possessió es troba documentada a 1605 i era propietat de Pere Busquets. Tenia cases i tafona, i es dedicava a la producció de olivars, vinya, magranars, i conreu de cereals i lleguminoses. En quant a ramaderia havia ovina, porcina i aviram. Feia una renda anual de 160 lliures.

El 1705 era propietat de Joana Ferrà i tenia un molí fariner denominat de So na Jaume o des Tasconet, situat a la sèquia de na Bastera, amb casa i mitja quarterada de terra. Era arrendat a la possessió i havia de moldre de franc per a aquesta.

FONT D'EN BASTER.

Dita vulgarmente de na Bastera, de na Pastera o s’Ullal. Neix a la possessió de Son Quint (Esporles).

Surt d’Esporles en direcció a la fàbrica de paper de s’Esgleieta i es manté al marge esquerra de la carretera de Valldemossa, en direcció a Palma fins a Son Ripollet, on passa a la dreta de la carretera i es separa en dos ramals:

- Un desemboca a la font de la Vila i proveeix aigua a Palma.
- L’altre ramal se’n va a Son Sardina, on es ramifica fins a arribar al Secar de la Real per una banda i a Son Llorenç (prop del polígon de Son Castelló) per una altra.

El ramal principal un cop s’atrecava a Ciutat passava per Son Espases, la Real, Son Cabrer, Son Serra Parera, ca l’Ardiaca i entrava pel camí de Jesús.

Els recursos mitjans d’aquesta font són de 1’5 hm3 que s’aprofiten per regar el que l’Arxiduc Lluís Salvador anomenava l’Horta d’Amunt (Palma).

El Llibre del Repartiment l’anomena la Font de Canet, i encara es diu així entre el tram que va de l’Ullal a s’Esgleieta. Sabem que la seva aigua regava Palma i movia 32 molins.

Rep el nom de Guillem Baster que va rebre el dret de bastir molins d’aigua, per part de Pere de Portugal. El 1247, Jaume I li atorgà la propietat de les aigües de Canet, Esporles, Bunyolí i Puigpunyent.

A la seva mort, els seus drets passaren al monestir de la Real fins a que els perderen l’any 1821. A partir d’aquest punt cronològic es creà un regim de distribució de l’aigua, anomenat sistema de tabuc, pel qual s’obtenia aigua durant 12 hores, que equivalia a 28 tandes. La Comunitat de Regants tingué dret a aquestes tandes entre el 16 de febrer i 16 de novembre, la resta de l’any la propietat de l’aigua era de l’Ajuntament de Palma.

El 1870 la Comunitat de Regants creà un reglament i un òrgan de govern, format per un president, sots-president, tresorer i 4 vocals, dels quals dos eren regidors municpals. També contractaren a un siquier que s’encarregava de vigilar i netejar la sèquia. El 1888 la font d’en Baster fou tancada amb una paret seca.

El 1968 es decidí per unanimitat entubar la sèquia. Els 1987 s’aprovaren els actuals Estatuts de la Comunitat de Regants d’acord amb la llei de l’aigua de 1985. El 1989 hi havia 93 propietaris amb dret a aigua.

HISTÒRIA DEL SECTOR PRIMARI A ESPORLES.

Municipi de 35’73 Km2. Es troba documentat des de 1248, el qual és un mot mossàrab en plural derivat d’un mot llatí Sportula, que significa senalla. Sembla que hi devia haver a la zona una artesania de palmes de garballó.

Des del segle XIV es troba unit per carretera amb Establiments i Valldemossa. Al segle XVIII es féu la carretera de Banyalbufar i es port des Canonge.

Durant època romana hi domina la triologia mediterrània (cereals, vinya i oliveres) i en quant a la ramaderia tenim (ovelles, cabres i cavalls).

A època islàmica es construeixen marjades i es desenvolupa l’horticultura i els arbres fruiters. La població es distribuia dispersament entre alqueries i i rafals.

A partir de 1229, ja tenim testimonis de l’abundància d’aigua al terme, com exemple se’ns presenta la sèquia de Canet que alimentava a 32 molins d’aigua.
Els cultius més importants eren: blat, ordi, lli, cànem, vinya, olivera i figuera, mentre que el bestiar era el mateix que a època romana.

La crisi del segle XV, agreujada per unes sequeres, provocaren la disminució de la producció agrícola i que molts d’esporlins haguessin de vendre les seves propietats a ciutadans. Moltes d’aquestes cambiaren el seu nom per cognoms ciutadans: Son Cabaspre, Son Dameto, Son Quint i Son Simonet.

Als Estims Generals de 1578 tenim un total de 120 finques catalogades, de les quals hi havia:

- 33 possessions valorades en 248.300 lliures.
- 2 rafals valorats en 1.050 lliures.
- 5 horts valorats en 612 lliures.

Havia 99 propietaris, que representaven el 32,14% de la població, aquest era el percentatge més alt de la serra de Tramuntana.

El segle XVI destaca per la seva producció d’oli, però també es produia vinya, cereals (blat, ordi i civada), murta i arbres fruiters (melicotoners i cirerers). En quant a la ramaderia trobem: ovelles, cabres, porcs i mules.

Als Estims Generals de 1685 el nombre de propietaris augment a 307, que representaven el 64’63% de la població. Aquest motiu es degué a la parcel·lació d’alguns latifundis: es Coll, Son Ferrà i Camp Redó. Tot i que cal aclarir que el latifundi encara conservarà les terres de major qualitat i valor. Segons el recompte hi havia les següents propietats catalogades:

- 32 possessions valorades en 429.400 lliures. Tenien la quasi exclusivitat de la producció d’oliveres, horts i vinyes.
- 1 rafal valorat en 420 lliures.
- 3 cavalleries valorades en 21.000 lliures.

El segle XVII l’activitat productiva es comença a diversificar, ja que trobarem fusters, picapedrers, marxants, traginers, teixidors, ferrers, moliners, paraires i sastres.

El 1789 destaca la següent producció agrícola: oli (hi havia 70 bigues), blat, ordi, civada, llegum, lli, cànem i vi. En quant a la ramaderia destaquen ovelles i cabres.

El segle XIX l’extensió del conreu de l’olivera suposava el 8’2% de tota Mallorca i la producción mitja d’oli era la segona després de Sóller.
A 1860, Pere Josep Tries, propietari de la possessió des Coll presentà a una exposición que es féu a Palma en honor a Isabel II una varietat del cànem anomenada Sida abuliton i també fou dels primers en introduir el conreu del moniato, que acabaria estinguint-se per tota Mallorca.

Gràcies a la força motriu de l’aigua va néixer a Esporles la indústria textil. Fou a sa Granja a 1870 i per iniciativa de Joan Riutort Palmer. A principis del segle XX, Esporles tendrà les millors fàbriques tèxtils de l’illa dedicades a la producció de flassades. El 1890 s’inicià una indústria dedicada al paper d’embalatge.

La seva constitució muntanyenca, les grans extensions forestals (un 64’3%, on destaca l’alzina a partir dels 400 metres) i la proximitat a Palma han acabat estancant la producción agrícola durant el segle XX.

El 1988, un 41’39% de la superfície del terme estava cultivada. Destacaven: garrovers, ametllers, olivars, cítrics, cereals i fruiters. En quant a la ramaderia trovavem: oví, porcí i equí. De la superfície cultivada un 92’4% era de secà i un 7’5% de reguiu.

El 1985 hi havia 19 fonts, de les quals les més importants eren la font Major i la d’en Baster. La primera neix a sa Granja i va dirección a la vila. A principis del segle XX movia 10 molins: Draper i Son Roig, que es feien servir per la indústria textil i paperera.

Possessions més importants d’Esporles:
- Tramuntana: Son Dameto i Son Cabaspre.
- Gregal: Son Simonet.
- Llevant: Son Quint, Miralles, ses Rotes, Son Antic, ses Planes, Son Tugores, Canet, na Sureda, sa Casa, Nova de Canet i Son Verdera.
- Xaloc: Es Coll.
- Migjorn: Son Mas, Son Malferit, Son Llabrés, can Manent i es Verger.
- Llebeig: Son Poquet i Son Ferrà.
- Ponent: Son Tries i sa Granja.
- Mestral: Ses Casotes.

TORRENT DE SANT PERE

Aquest afluent rep la quasi totalitat de les aigües superficials del terme. Neix al penya-segat des Puntals (Puigpunyent) i davalla per la vall de Superna. Travessa la vila d’Esporles, on rep aportacions de Son Dameto i de na Sastre. Surt de la vila dirección a s’Esgleieta, on es junta amb el torrent de Valldemossa i quan és a Palma conflueix amb el torrent de Bunyola, formant el torrent Gros que desemboca a Ciutat Jardí.

Al sud del terme neix el torrent de na Bàrbara i afluents de sa Riera.

Patrocina:

ARCA s'oposa a la grandària desproporcionada dels cartells del fons EILO

Des de que varen començar les obres públiques, referent al fons EILO, hem estat analitzant la grandària dels cartells que s’han col·locat de forma visible a cada una de les obres que s’estan executant a Ciutat. La nostra entitat considera que aquests són excesivament grans i desproporcionants, en relació als indrets urbans que ocupen i fan malbé a la imatge de Ciutat.

Entenem i ens sembla necessària la instal·lació de qualque ròtol explicatiu que informi a la ciutadania, i que li ajudi a entendre i a dur amb més paciència les molèsties provocades. Ara bé, un cartell sobredimensionat i lleig no és la millor manera de decorar la nostra ciutat.

Al Centre Històric aquests ròtols incompleixen la normativa.

La normativa sobre publicitat és molt estricta al Centre Històric i en aquest moments són especialment ofensius els que es troben ubicats a l’entrada de la plaça Major i a la plaça Santa Eulàlia.

Aquesta ordre ha vingut imposada de Madrid com a clau per poder rebre la subvenció per executar les obres. Però creiem que les autoritats locals han de fer arribar la seva queixa al govern central, per tal de trobar una alternativa, ja que a partir d’ara arribaran noves subvencions per projectes municipals i no ens hauríem de trobar amb el mateix problema.

ARCA sol·licita a l’Ajuntament de Palma que traslladi al Ministeri de Foment la nostra proposta, ja que aquests ròtols poden ser apropiats a les obres d’una autovia, però ofenen el bon gust i perjudiquen la imatge i per tant l’economia de les nostres ciutats i pobles quan es posen a qualsevol carrer o façana, especialment als centres antics.

Reunió positiva amb representants de l’Ajuntament de ses Salines.

Donam per salvat l’edifici del Quarter de Carabiners de la Colònia de Sant Jordi.

El passat dimarts, representants d’ARCA varem mantenir una reunió amb l’actual batle de ses Salines, Sebastià Burguera i el representant de UM i futur batle, Tomeu Lladonet. La reunió es va mantenir a petició de la nostra entitat.

Nou conveni amb el Ministeri
La catalogació del quarter tal i com obliga el Consell de Mallorca al seu informe és el motiu pel qual s’ha de modificar el conveni signat, fa aproximadament un any amb el ministeri i que preveia la demolició de la Caserna. La negociació d’un nou conveni pot ser molt beneficiós per la Colònia i per ses Salines.

Continuïtat del carrer
El carrer Sol pot mantenir la previsió de continuïtat, però amb una amplària inferior quan passa devora el quarter.

Conservar la subvenció dels Fons Estatal d’Inversió Local
Creim que és possible aprofitar la subvenció estatal. Es tracta de transformar el projecte que abans pretenia destruir l’edifici i invertir els doblers en rehabilitació o millora de l’entorn
ARCA proposa que l’edifici catalogat i protegit passi a ser propietat de ses Salines i sigui utilitzat per albergar un equipament de caire cultural i que fomenti la investigació històrica.

ARCA proposa la creació del Museu de la Història del Contraban
Hem dissenyat una presentació amb dibuixos de l’edifici rehabilitat i transformat en museu i també especificant els continguts del futur museu. Hem lliurat un exemplar a l’Ajuntament de ses Salines. Aquesta proposta la presentarem en roda de premsa el proper dilluns a la seu d’ARCA.

Recorregut cultural sobre el Contraban a les immediacions del Quarter de Carrabiners de la Colònia de Sant Jordi

Els historiadors Cristòfol Miquel Sbert i Celso Calviño explicaren l’evolució del contraban al llarg dels anys, les seves implicacions a l’economia mallorquina i el paper del cos de Carabiners en el seu control.

Els historiadors destacaren la ubicació estratègica del Quarter de Carrabiners de la Colònia de Sant Jordi, just davant Cabrera i la seva construcció l’any 1919, quan no hi havia pràcticament cap altre vivenda que qualque casa de pescadors.

Reivindicació de conservació

La sortida cultural d'ARCA també tenia una clara intenció reivindicativa. S’han donat passes importants cap a la conservació de aquest edifici únic a Mallorca, com és l’informa de Consell de Mallorca instant a la catalogació de l’edifici a l’Ajuntament de ses Salines, però encara aquesta protecció s’ha de fer efectiva.

Durant la setmana ARCA mantindrà contactes amb l’Ajuntament per fer-li arribar les nostres propostes de aprofitament de l’edifici pel be de la Colònia.

A la foto adjunta es veu un grup de simpatitzants d’ARCA davant el Quarter de Carrabiners de laColònia de Sant Jordi, portant un rètol que diu: “Donam passes per salvar aquest edifici”

L'exposició de "Pere garau, un barri amb història", una altra vegada al carrer

Dissabte i diumenge s'ha celebrat la III Festa del Barri de Pere Garau de la mà de la Taula d'Entitas del Centre de Serveis Socials de Llevant Nord. Hi participaren associacions de veïns, de caire assistencial, de diverses nacionalitats. A aquesta trobada ha estat convidada a participar ARCA amb l'exposició "Pere Garau, un barri amb història".

La parada ha estat visitada per molta de gent interessada pel passat i present de la barriada.

Activitat cultural i reivindicativa a la Colònia de Sant Jordi

ARCA organitza pel diumenge 14 una activitat cultural per reivindicar la conservació del Quarter de Carrabiners de la Colònia de Sant Jordi i celebrar els avanços cap a la seva protecció.

La història del contraban a la zona

El diumenge dia 14 hem organitzat una petita visita cultural i reivindicativa amb ARCA a les immediacions del Quarter de Carrabiners de la Colònia de Sant Jordi.

L’ historiador Cristòfol Miquel Sbert i el responsable dels recorreguts d’ARCA Biel Barceló ens explicaran com funcionava el contraban a les nostres costes, els amagatalls, els materials, les incautacions, l'evolució a través els anys... tot plegat amb històries i anècdotes.

Plans del dia:

A les 11h ens veiem al mateix Quarter, al carrer Lluna, cantonada Sol, a la Colònia de Sant Jordi. No podrem visitar l’edifici per dins.
Farem una petita caminada pel carrer Sol fins a la mar, amb Cabrera al fons, mentres que en Miquel Sbert i en Biel Barcelò aniran donant explicacions.

Aturada al bar Colonial per prendre un refresc i acabar el col·loqui.
Explicacions de la situació actual de l’edifici i la nostra feina per aconseguir la seva protecció.
Aproximadament a les 13,30h, quedarem lliures per poder anar a dinar o a prendre un bany a la mar

Com sabeu l’Ajuntament de Ses Salines tenia previst esbucar el Quarter de Carabiners de Sa Colònia de Sant Jordi. La intervenció d'ARCA ha evitat, per ara, el que hagués estat una imperdonable destrucció. El Consell Insular, a petició nostra ha instat la seva catalogació. L’activitat de diumenge pretén aportar un afegit cultural a la nostra reivindicació.

L’activitat de diumenge és apta per a gent gran i joves a més de famílies amb infants. Vos hi esperam.

ARCA visita les obres de reforma dels carrers de Randa (Algaida)

Aquesta setmana la nostra entitat ha visitat les obres que s'estàn duent a Randa. Després de que el batle d'Algaida i l'arquitecta municipal ens hagin explicat el projecte, allà mateix, aquestes són les conclusions que hem extret.

ELS RENTADORS DE RANDA

Randa és un dels indrets més emblemàtics de Mallorca per la seva ubicació, per la seva història i la seva configuració urbana, singular i irrepetible. Per aixó forma part de l’imaginari dels mallorquins i tot el que li afecta es viu amb particular interès per tots els que estimam el nostre patrimoni.

Els rentadors de Randa, dins el conjunt, tenen també una particular significació i són exemple imprescindible en els llibres d’arquitectura mallorquina.

Aquest és el motiu de haver-se seguit amb molt d’interés la intervenció que està fent l’Ajuntament d’Algaida i que ha provocat opinions negatives.

Veus diverses, de socis, simpatitzants i veïnats, han demanat la intervenció d’ARCA que s’ha intessat de primera mà per aquestes obres, rebent totes les facilitats i informacions per part de l’Ajuntament.

ARCA, en relació a l’obra pública realitzada a Randa vol manifestar:

Primer: És particularment acertada la construcció de l’aparcament, situat a un antic hort, i imprescindible per llevar els cotxes del nucli.

Segón: A la zona dels rentadors s’ha fet un treball molt acurat per treure el trespol de còdols de davall l’asfalt i com a continuació del terra que baixa des de la creu de terme. Han sortit 3 ó 4 metres quadrats.

Tercer: La resta del carrer de la Font, al llarg i ample, s’ha recobert d’unes lloses de pedra grisenca que dóna al conjunt del carrer (uns 150 mts per 20). Un aspecte d’espai lliure dur, monòton i en absolut coherent amb el rerafons visual dels rentadors i la Creu.

Quart: És obvi que la solució natural era la de continuar el trespol de còdols fins al límit amb la carretera que puja cap a Cura, però atesa la despesa feta i la determinació de l’equip d’arquitectura de l’Ajuntament, ARCA ha demanat que es suavitzi la sensació de “parc dur i gris” que produeix aquest espai amb elements tradicionals (més protagonisme dels còdols), bancs de fusta, faroles tradicionals, etc.

L’Ajuntament s’ha mostrat disposat a millorar l’espai amb aquestes o altres mesures.

diariodemallorca.es 12-6-2009 La Font de Randa recuperará parte de su empedrado histórico

El llibre "Pere Garau, un barri amb història" un dels més venuts a la Fira del Llibre

El llibre "Pere Garau, un barri amb història" s'ha situat entre els cinc més venuts a la Fira del Llibre de Palma, que va tancar les portes el passat diumenge dia 7, segons dades del president del Gremi de Llibreters de Mallorca, el Sr. Francesc Moll.

Aquest llibre, publicat per ARCA amb el suport econòmic de l'Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma, és consequència de l'èxit de l'exposició itinerant "Pere Garau. Un barri amb història", on s’il·lustren en un recull de 20 panells la història d’aquest barri de Palma i els nombrosos valors patrimonials que encara queden i donen personalidad a la barriada

"Pere Garau, un barri amb història" està a la venda en llibreries i a l'oficina d'ARCA al preu de 10 € ( 8€ per als socis de la nostra entitat).

Presentació del llibre "Pere Garau, un barri amb història" a la Fira del llibre

L'arquitecte municipal Toni Sbert presentà a la Fira del Llibre del Passeig des Born el llibre "Pere Garau, un barri amb història" . 

Des d'ARCA agraïm les seves paraules:

Bones tardes !

 Som en Toni Sbert i n’Àngels Fermoselle, coautora amb na Concha Gallego de la publicació “Pere Garau, un barri amb història”, m’ha demanat que en faci una petita presentació.

 La publicació “Pere Garau, un barri amb història”, d’Àngels Fermoselle i Concha Gallego, promoguda per ARCA, recull i reprodueix íntegrament els plafons de l’exposició divulgativa del mateix nom. Això no desmereix en absolut el disseny de la publicació, que és un producte vertaderament preciós. Dic això perquè el meu primer coneixement d’allò que posteriorment seria aquesta publicació el vaig tenir en visitar l’exposició.

 Vaig anar a veure l’exposició (que aleshores estava a la Plaça de les Columnes i que va ser un èxit de visitants), convidat per n’Àngels, pensant en principi que hi trobaria sobretot una espècie de denúncia, per cert absolutament necessària al meu parer, una cridada d’atenció sobre les agressions que la piqueta, amb ajut de la normativa urbanística, fa d’aquest barri (jo diria que també de gran part de Palma); pensava que hi trobaria alguna informació urbanística i arquitectònica recollida apressadament ateses les circumstàncies d’emergència davant l’abast i la imminència de les agressions.

 

I és ver que hi era la denúncia, i que segurament aquesta necessitat de protestar i exigir va ser el motiu principal d’iniciar la tasca de l’exposició. Però he de dir que el que es va exposar, és a dir, el que es recull a aquest llibret, és molt més que això:

 

Estam davant una publicació, per cert presentada amb una atractiva composició gràfica i gran profusió de fotografies antigues i actuals, que si bé mostra la voluntat d’esser fonamentalment divulgativa i per tant, forçosament limitada en l’abast del seu contingut, incorpora amb rigor una documentada informació sobre la història urbanística, social i cultural del barri, sobre el patrimoni construït, sobre la normativa urbanística de protecció del barri, però també, i per mí això és el més emocionant, sobre les persones que són del barri i que han estat i són el barri. Sobre les seves vivències i els seus records.

 Això ho recalc perquè els arquitectes i urbanistes, com som jo mateix, sovint oblidam que darrere l’arquitectura i l’urbanisme hi ha les persones. I que són les persones, amb el seu ús, la seva feina, els seus records, qui qualifiquen els edificis i els espais urbans, i que aquestes qualificacions donen un vertader valor als edificis i a cada racó dels carrers i de les places. Malauradament aquests valors sovint són ignorats pels que se’n diuen urbanistes (pensem per exemple en un redactor del planejament) i, no obstant, mereixerien la pena d’esser considerats a l’hora de prendre decisions que puguin afectar els barris consolidats. Aquell o aquells edificis o tipologies que un urbanista (fins i tot benintencionat i no al servei dels poderosos) pot menysprear fredament perquè no semblen exponents de les arquitectures més cultes segons els seus coneixements, poden tenir un valor social incalculable, poden ser elements de referència per a la població del barri, o tenir un gran valor històric dins la petita història del barri.

 Bé, en definitiva la publicació ens apropa amenament i ràpidament al barri des del punt de vista històric, social i humà. I dóna a conèixer, i per tant posa en valor, la gran quantitat de patrimoni construït de vertader interès que atresora el barri. I no tan sols aquells edificis de certa singularitat amb valor ja oficialment reconegut i per tant catalogats (com són els racionalistes de la Cros, can Ferrer o ca na Concepció Oliver) o no reconeguts (com és l’Hostal Baleares, per desgràcia amenaçat d’immediata demolició) sinó que també dóna a conèixer, descobrint la seva gran importància, aquelles tipologies més humils i més repetitives, on històricament hi ha viscut el gruix de la població del barri, que encara el qualifiquen, li donen un vertader caràcter.

 Per desgràcia, sembla que la major part d’aquest patrimoni està permanentment en amenaça de desaparèixer. I això és la gran tragèdia no tan sols d’aquest barri, sinó de la major part dels barris tradicionals de Palma. Per què?

 Idò senzillament perquè l’ordenació urbanística de Ciutat ha estat dirigida fonamentalment, almenys des de l’impresentable Pla general de 1960, que va desfigurar Palma de manera pràcticament irredimible, a treure un desmesurat profit econòmic del fet urbanístic. La ciutat s’ha vist més com a camp per fer doblers, i molts, que com a lloc per viure i treballar el més harmoniosament possible. I el planejament urbanístic, controlat pels grups de poder, ha estat l’eina que ha anat legitimant legalment el gran negoci urbanístic. I és ver que el Pla general vigent (estic parlant del conjunt normatiu vigent des de la darrera modificació de 2004) no és tan animal com aquell de 1960, amb el qual es varen permetre les aberrants construccions amb àtic, sobreàtic i recontraàtic, que caracteritzen el paisatge urbà de Palma. Però el Pla general vigent dista molt d’aportar una ordenació urbanística raonable per a la ciutat, almanco per a les seves àrees consolidades, com ho són les de la corona de l’eixample i Pere Garau entre elles.

 Què passa, idò, amb el planejament d’ara, el vigent? I què passa amb el planejament vigent especialment en matèria de protecció del patrimoni construït?

 Idò passa que el Pla general considera una joia el nostre centre històric (i de fet ho és) i l’hiperprotegeix (tal vegada fins a nivells folcloritzants) i considera que la resta dels barris consolidats, per exemple el de Pere Garau, no tenen cap interès globalment i només protegeix algun o altre edifici. I sol determinar una ordenació per aquests barris de cap manera ajustada o semblant a les tipologies existents. Així, trobam que sovint l’ordenació adjudica un molt major aprofitament urbanístic del que tenen les edificacions existents, però també que l’ordenació no té en compte per res altres aspectes tipològics d’aquestes edificacions existents que no tan sols són de gran interès i encara plenament vigents, sinó que estan íntimament lligats a les característiques del disseny original del nostre eixample. Així, els patis o corrals interiors enjardinats desapareixen per poder esser ocupats per comerços. Es permeten uns vols de dimensions brutals sobre les nostres estretes voreres allà on les cases antigues tenien un balconet, o un mirador o cap vol. Aquests irracionals voladissos estrenyen la percepció visual dels nostres ja estrets carrers de l’eixample i impedeixen posar arbres o fan retallar o eliminar els que ja hi havia.

 Són ben il·lustratives les fotografies del barri de Pere Garau que al respecte aporta la publicació de n’Àngels i na Concha: noves edificacions, construïdes o en construcció contrastant d’una manera brutal amb les veïnes antigues. Increïbles voladissos incompatibles amb vells arbres existents etc.

 En definitiva, el planejament vigent no tan sols no valora ni protegeix els barris històrics consolidats fora del centre històric, com el de Pere Garau, sinó que determina una ordenació que en general incentiva extraordinàriament la substitució de les edificacions originals del barri i, per afegitó, determina noves solucions volumètriques sovint en absolut desacord amb les característiques i dimensions de les nostres illetes i espais urbans. El resultat sol esser vertaderament penós. Assistim a una ràpida i deplorable pèrdua de valors històrics, artístics i culturals dels barris de Palma i a la seva imparable despersonalització.

 

Per tant, necessitam canviar el planejament urbanístic ja!

 I com hauria d’esser la nova normativa?

 Evidentment és un tema tan complex que no es pot abordar en un moment, però el que sí es pot dir és que la nova normativa ha de canviar de concepte en allò que respecta a la protecció del patrimoni. Ha de contemplar els barris consolidats amb els mateixos ulls, o no massa diferents, que ho faci amb el centre històric, però sense concessions folcloritzants. Ha de valorar, per concepte, el patrimoni construït, incorporant noves ordenacions amb volumetries i aprofitaments fonamentats bàsicament en les solucions tipològiques originals de cada barriada i ha d’incentivar la seva conservació i penalitzar la seva desaparició.

 El treball de n’Àngels i na Concha, a més d’esser una valuosa aproximació al barri de Pere Garau, és una passa important en la divulgació i presa de consciència dels ciutadans sobre el seu patrimoni construït i els greus problemes que afronta i, a més, una invitació a la seva defensa. I el fet que la iniciativa provengui de ciutadanes particulars absolutament desinteressades i no de l’administració i que hagi tengut un vertader ressò, no tan sols suposa un mèrit més, sinó que renova la meva confiança amb la capacitat de la societat civil per modificar l’estat de coses i participar en el govern del nostre futur.

Moltes gràcies!

ARCA es reuneix amb l’IBISEC per la preocupació pel futur de l’Escola de Son Espanyolet

La reunió ha estat positiva però hem demanat garantia de protecció a més elements i continguts

Des de fa bastant de temps, veïnats, antics alumnes i membres del professorat de l’antiga escola pública de Son Espanyolet han traslladat a ARCA la seva preocupació pel futur d’aquesta escola, particularment recordada i apreciada per tots aquells que, d’una manera o una altra, hi participaren de la vida educativa.

L’escola, és un del 126 projectes de l’arquitecte Guillem Forteza, qui realitzà la major part de les escoles dels anys 30 amb uns criteris molt avançats per l’època i entre els que destaquen la rotunditat i els jocs de volums, la generositat dels espais, la lluminositat i dimensions de les aules i la connexió amb la natura que, pels grans finestrals, les porxades dels patis, el jardí etc. entrava en comunicació, sense pors ni foscúries, amb la vida educativa.

ARCA vol manifestar la seva satisfacció perquè, al manco a nivell de projecte, l’edifici recupera la seva fesomia primera respectant i recuperant la major part dels projecte d’en Forteza. Nosaltres proposam que s’haurien de conservar, a més de l’edifici, certs elements que formen part de la memòria de generacions del barri que van estudiar en aquesta escola.

Els elements que els nostres informants apunten són:
· El piano (que ara és a Son Pizà)
· El saló d’actes, dels anys 60, que a més era el cine de la barriadfa
· L’estany
· Mapes en relleu de fusta i suro fets pels alumnes dels anys 50 i que ara es troben en un estat lamentable.
· El soterrani que dona a la part d’Antoni Maria Alcover on es trobaven el menjador, la cuina, el despatx del director
· Refugi del temps de la guerra, que té quatre rajoles al terra per entrar per cada part i que ocupa bona part del soterrani de l’edifici
· Fotografies de l’arxiu de Casa Vila.
Tot un conjunt patrimonial del que estam particularment orgullosos.

ARCA lluitarà per a que es realitzi aquest projecte sense alteracions- atès que no sempre l’administració demostra sensibilitat amb el patrimoni.
De manera immediata demanarem a l’Ajuntament de Palma que es responsabilitzi i eviti l’entrada de persones alienes a l’edifici, que destrueixen sense cap respecte tot el que troben.

Presentació a ARCA del llibre "Pere Garau , un barri amb història"

Un centenar de persones s'acostaren dimarts 2 de juny a compartir amb ARCA la il·lusió per aquest llibre, editat per la nostra entitat amb el suport econòmic de l'Ajuntament de Palma. Moltes persones del barri protagonista, representants de la oposició a l'Ajuntament, dos regidors de l'equip de govern de Cort, el director general de Patrimoni del Consell Insular, socis i amistats, donaren calor a un acte agradable i enriquidor.
Conduí l'acte Josep Massot, vicepresident de ARCA i el tancà la regidora d'urbanisme Yolanda Garví, que agraí la tasca de Arca i ens encoratjà a continuar oferint mantenir el seu suport.
Àngels Fermoselle va parlar en nom de les dues autores, Concha Gallego i ella mateixa, oferint un resum del contingut i explicant les raons d'aquesta iniciativa que pretén donar a conèixer i posar en valor el patrimoni de les barriades, més humil i senzill, però que composen la seva història i donen un aroma diferenciat a cada una de elles. Contà anècdotes de la feina de recerca i expressà el seu agraïment a totes les persones de Pere Garau que varen oferir els seus records i les seves fotografies.

El llibre es ven a l'assequible preu de 10 euros (8€pels socis a la nostra seu) i està a la seva disposició a ARCA i a les llibreries. Té més de 200 fotografies i explicacions didàctiques en català i castellà.

Pels qui no poguéreu assistir a la presentació teniu una segona oportunitat el diumenge 7 de juny a les 19h a la Fira del Llibre. Ens acompanyarà. l'arquitecte Toni Sbert

ARCA aconsegueix un informe favorable per a la protecció de la Caserna de carrabiners de la Colònia de Sant Jordi

El Consell de Mallorca aconsella la catalogació i per tant la protecció de la Caserna de Carrabiners de la Colònia de Sant Jordi a l’Ajuntament de ses Salines.

Resaltam les conclusions d’un informe redactat pel Consell de Mallorca a petició d’ARCA per aconseguir evitar la destrucció de la Caserna de Carrabiners de la Colònia de Sant Jordi

“La singularitat arquitectònica de l’edifici respecte a la resta d’edificacions
de sa Colònia, les seves dimensions, la seva condició de fita urbana, probablement
també la seva diafanitat interior estructural i la seva situació cèntrica respecte dins
la trama urbana de sa Colònia el fan molt indicat per albergar un equipament
públic, d’acord amb seva actual titularitat (Ajuntament de ses Salines-Ministeri de
l’interior).
Per tots motius exposats, i a la vista de les característiques històrico
ambientals del quarter de carabiners de la Colònia de Sant Jordi (Ses Salines) els
tècnics que subscriuen consideren que l’esmentat edifici reuneix els requisits
tècnics i constructius suficients per ser inclòs al catàleg municipal de Ses Salines.
Per altra banda, la seva destrucció suposaria la pèrdua d’un element
significatiu del patrimoni històrico-ambiental en un municipi que té pendent la
seva adaptació al Pla Territorial de Mallorca”.

ARCA prepara una proposta d’us com edifici públic

ARCA està elaborant amb detall una de les alternatives d’us per una Caserna de Carrabiners restaurat i transformat en edifici públic i la presentarem pròximament tant a les administracions com a l’opinió pública.

Demanarem noves reunions amb representants del consistori de ses Salines i amb el Delegat de Govern per tal de presentar-les.

El motiu de sol·licitar nova reunió amb el Delegat és per que és necessària la modificació del conveni subscrit entre Ses Salines i el Ministeri de Interior, ja que afortunadament el Consell Insular insta a la conservació del Quarter i al conveni es preveia la seva destrucció. Per tant el Delegat de Govern ara te un paper fonamental. ARCA ajudarà en la mesura de les seves possibilitats per aconseguir un conveni amb el ministeri molt més avantatjós que el signat ara.

embARCA't: "Visita a la Seu"

Dia 23-5-2009

Recorregut embARCA't "Visita a la Seu" dirigida per la professora de la UIB Mercè Gambús

Patrocini::Govern de les Illes Balears, Conselleria d’Educació i Cultura, Direcció General de Cultura

Retirada de les pintures de la capelleta del carrer Ecce Homo per la seva desprotecció

L’any 1994 es dugué a terme un conveni de restauració de les capelletes de ciutat, entre ARCA, Sa Nostra i l’Ajuntament de Palma. Entre aquestes es restaurà la capelleta situada al carrer Ecce Homo de Palma, com així ho indica una inscripció situada a l’esquerra de la fornicula de fusta.

Al ser un element que es troba al carrer, es bastí amb un vidre protector, però aquest ha patit danys degut a actes vandàlics i d’incivisme.

El mes d’octubre de 2008 ARCA dugué a terme la tasca de desmuntatge i instal·lació d’un nou vidre de seguretat a la fornicula situada al carrer Ecce Homo de Palma.

Al mes de gener de 2009, es pogué comprovar com aquest vidre de seguretat havia patit danys considerables, fruit d’una agressió vandàlica.

En data d’ahir, 21 de maig, membres de la nostra entitat poguerem observar que el vidre de seguretat havia desaparegut, a més d’una tableta, situada a la dreta de la fornicula, on hi havia dibuixada la imatge de santa Catalina Thomás.

La primera passa que donà ARCA, fou la d’informar al director insular de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, el Sr. Biel Cerdà Buades, qui ens autoritzà verbalment perquè retiressim la pintura de l’Ecce Homo i una tableta, situada a l’esquerra de la fornicula, on hi ha dibuixada la imatge del beat Ramon Llull, pel perill i la desprotecció que corrien ambdues pintures.

Un cop retirades aquestes dues pintures, ARCA les desposità al veí Convent de les Caputxines, degut a les garanties que hi ha amb aquesta congregació, que durant segles ha preservat un llegat històric amb molta cura i dedicació.

A dia, d’avui la pintura de l’Ecce Homo i una tableta, on hi ha dibuixada la imatge del beat Ramon Llull romanen guardades a l’interior del Convent de les Caputxines, fins que les autoritats competents en matèria de patrimoni històric decideixen una solució, que asseguri la preservació d’aquests dos béns culturals.

L’Ajuntament de Palma havia de ser qui vetllàs pel manteniment de aquestes capelletes, però en aquest cas, no ha estat així.

Primera agrorruta a Embotits Matas (Maria de la Salut)

El passat dissabte, dia 16 de maig va començar el programa Agricultura, paisatge i patrimoni, organitzat per ARCA i amb el patrocini de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear.

El primer punt d’aquest projecte fou visitar l’empresa familiar Embotits Matas, situada a la localitat de Maria de la Salut, on des de fa més de 50 anys es dediquen a l’elaboració de sobrassades, butifarrons i camaiots. El Sr. Joan Carbonell, un dels tres germans titulars d’aquest negoci familiar ens feu la visita per les seves instal·lacions, mostrant-nos el procés de producció i el resultat final, on les sobrassades penjen dins una habitació, on es curen durant dies o mesos, depenent del seu tamany.

Aquest programa pretèn revitalitzar el sector agrari i ramader de Mallorca, que no passa pel seu millor moment, però mereix ser reconegut i difòs perquè els ciutadans que visitin cada una de les explotacions que veurem durant aquests deu agrorrutes que hem dissenyat, puguin conèixer millor i al cap i a la fi, valoraran els nostres productes agrícoles i ramaders, els quals presenten una gran qualitat i riquessa.

Un cop finalitzada la nostra visita a Embotits Matas, ens dirigirem al poble de Maria de la Salut, per tal de conèixer un poc millor el seu patrimoni i gaudir del paisatge rural que l’envolta, vertader patrimoni d’aquesta contrada.

La ruta dins la localitat de Maria de la Salut fou a cal Metge Monjo, antic habitatge del metge del poble de principis del segle XX i a dia d’avui transformat en restaurant. El següent punt fou la visita a l’interior de l’antiga casa de la família Fontiroig, documentada al segle XIV i anomenada Son Roig i explotada actualment com a hotel. Seguidament puguerem veure l’església i alguns exemples de patrimoni popular molt destacables, que són els quals li donen vertadera personalitat a aquesta localitat. Per finalitzar, puguerem gaudir de la magnífica rehabilitació que s’ha dut a terme al molí d’en Cotó, un dels sis molins fariners que hi havia al municipi.

HISTÒRIA DEL SECTOR PRIMARI A MARIA DE LA SALUT

Apareix documentat com a Maria al LLibre del rapartiment, segons Joan Coromines i Mascaró Passarius deriva d’un mot d’arrel àrab, que volia dir veure o mirar. Al 1916 li afegiren de la Salut per a diferenciar-lo d’altres localitats de l’estat espanyol.

Té una superfície de 30’30 Km2. El seu únic nucli de població es situa a 94 metres sobre el nivell de la mar. El seu moment de màxima expansió demogràfica fou l’any 1930 amb 2.454 pesones o mariers. Entre 1950-60 va perdre un 14’81% de la població degut a la crisi de l’activitat agraria i ramadera. L’any 1991 trobem una població de 1.784 habitants i al darrer cens de població (2004) es recullen 2.173 habitants.

Des del segle XVIII presenta enllaços viaris amb Santa Margalida, Sineu i Petra, i ja al segle XX s’unirà amb Muro i Llubí.

Hi ha documentats més d’una vintena de jaciments arqueològics, el que ens evidencia que en aquesta contrada hi havia una activitat agrícola i ramadera productiva durant la prehistòria. Molts d’aquests jaciments es troben mal conservats degut a l’explotació d’aquestes terres per convertir-les en rotes i terres de conreu.

A l’època romana hi ha una consolidació de la ramaderia i del conreu de vinya i cereals.

A l’època islàmica es desenvolupa l’horticultura a les alqueries i rafals.

Després de la conquesta sabem que es produïa al terme: cerelas, vi figues i hortalisses. El 1234 l’alqueria de Roqueta, situada a l’oest produïa vinya, figues i productes de la terra, mentre que el 1275 el rafal de Deulosal, situat a l’est produïa cereals, lli, oliveres i vinya.

Al segle XV predominen els cereals, la vinya i les figueres. En quant al ramat hi havia de tipus vaquí, porquí i oví, d’on proveïen carn a altres indrets de la zona. Degut a aquesta importància, sabem que feien guardes cooperatives per a estalviar-se el sou d’uun guardià. En aquest segle s’hagué d’importar blat.

El 1578, quatre senyors naturals de Palma, tenien 2/3 parts de la superfície del municipi, valorades en 46.500 lliures. El total del municipi feia un valor de 70.553 lliures i es repartien entre 75 propietaris.
En aquest segle segueixen predominant els cereals, la vinya i el figuerals. El ramat es concentrava principalment a les grans possessions: Delosal, Montblanc, Roqueta, Son Perot i Son Roig, on destacaven ovelles, cabres, vaques i porcs.

El segle XVII s’introdeixen llegums i altres cereals com a nous conreus, tot i que continuarà la vinya i la figuera. En aquesta època s’implantaran diversos cellers a les possessions de Son Niells, Roqueta, sa Toreta, Son Perot i Son Roig.
Hi haurà un augment d’activitats menestrals que s’exercia principalment en els períodes de pausa de l’activitat agrícola. Trobarem ferrers, fusters, picapedrers, teixidors de lli que abastien al consum local.

El segle XVIII tenim la següent estructura social:

- Jornalers: Vivien d’un sou
- Petits propietaris: Durant una temporada havien d’anar a jornal.
- Famílies benestants.

El 1818 el 81% del terme pertanyia a sis famílies residents a Palma. Un augment demogràfic feu que entre 1843-63 s’establissin 447 ha de les possessions del comte de Santa Maria de Formiguera (Deulosal, Rafal Roig, ...) i entre 1880-1904, hi hagués una segona fase de parcel·lacions, on s’establiren 462 ha de la família Villalonga (Roqueta,...).
El 1863 el 64% del terme pertanyia a 6 propietaris de Palma qui tenien 1.886 ha. El sòl es repartia de la següent forma:

- Cereals: 59’38%
- Bosc: 30’77%
- Fruiters: 7’9”

Predominaven el cultiu de secà, amb un 99’8% de la superfície conreada, on destacaven blat, ordi, civada, llegums, vi i figues.

Entre 1860-91 augmentà el conreu de vinya de 70 a 158 ha, com a conseqüència de la fil·loxera a França, es demandà vi mallorquí. Però el 1891 la malaltia arribà a Maria i s’hagué de susbstituir per ametllers.

El roters s’encarregaven de conrear llegums i civada en terres amb rendiments molt baixos.

El segle XX ve marcant pel següent:

- Establiment de les grans possessions.
- Introducció de l’ametller.
- Transformació de productes agrícoles. Sabem que hi havia 6 molins fariners i una teulera.

Durant el primer ¼ del segle XX l’ametller substituirà a la vinya i a partir dels anys’50 la figa també baixarà, pel seu encariment com a producte i la pérdua com a aliment de consum.

En aquest segle l’activitat agrícola anirà derivant en altres activitats del sector secundari, com la farinera de Can Gual (1921), la cimentera des Pujolet (1943), la gravera del Puig o la farinera de Can Masset (1949).

1974 la possessió de Montblanc tenia 975 ha, que eren un 32,18% del total del municipi.

El 1992 el 69’24% de la superfície municipal era conreat, on destaca el secà (cereals, ametllers i farratges) amb un 75’52%.
El terreny forestal d’un 24’31%, mentre que el conreu de regadiu era d’un 4’8%, on destacavenles hortalisses (meló, patata i tomàtiga).

Als terrenys argilosos i plans s’ha conreat, situats a l’est i oest s’han conreat: alls, creeals, melons i tomàtigues de ramallet.

A les terres de call vermell, terres de color rossa, s’han conreat: ametllers, fruites, hortalisses i farratges.

Veure també a: Diario de Mallorca

Veure també a: TV Mallorca

Comença el projecte Agricultura, paisatge i patrimoni

ARCA i la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear inicien un nou projecte, anomenat Agricultura, paisatge i patrimoni. Aquest consisteix en el disseny de 10 rutes, que es duran a terme durant el 2009, en diferents explotacions agrícoles i ramaderes de Mallorca.

Dissabte, 16 de maig farem la primera visita a Embotits Matas (Maria de la Salut), on gaudirem d’aquesta explotació i de la cultura i patrimoni del seu entorn.

Hora: 9’00h.

Sortida: Amb autocar del carrer Jesús cantonada via Alemanya (Palma).

Preu: 3 euros.

Inscripció prèvia, places limitades. 971 71 95 31 o arcainforma@arcapatrimoni.net

Patrocina:

ARCA amb el patrocini de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear organitza un total de 10 agrorrutes per tota Mallorca durant el 2009.
La idea d’aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin veure de aprop com s’elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d’aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l’economia mallorquina.

PROGRAMA

1. Embotits Matas (Maria de la Salut). Visita a la localitat de Maria de la Salut. Dissabte, 16 de maig.

2. Sa Casa Pagesa (Palma). Visita a la localitat d’Esporles. Dissabte, 20 de juny.

3. Forn de la Glòria i de la Pelleteria (Palma). Visita per la Palma Baixa i Alta. Dissabte, 29 d’agost. *

4. Bodega Binicomprat (Algaida). Visita a la localitat d’Algaida. Dissabte, 12 de setembre.

5. Estruços Can Caló de Ruberts (Sencelles). Visita al llogaret de Ruberts. Dissabte, 26 de setembre.

6. Festa de la Llampuga (Cala Rajada). Visita a la localitat de Capdepera. Diumenge, 11 d’octubre.

7. Formatges Burguera (Campos). Visita a la localitat de Campos. Dissabte, 24 d’octubre.

8. Bodegas Antonio Nadal (Binissalem). Visita a la localitat de Binissalem. Dissabte, 7 de novembre.

9. Cooperativa agrícola Sant Bartomeu (Sóller) i a la tafona de Can Det. Visita a la localitat de Sóller. Dissabte, 21 de novembre.

10. Rodau-Oli Aubocasa (Felanitx-Manacor). Visita a la localitat de Manacor. Dissabte, 5 de desembre.

Sortida: Amb autocar des del camí de Jesús cantonada via Alemanya a les 9’00h.

* La sortida per Palma serà des de la seu d’ARCA (Can Weyler) a les 10’00h.

Fotografies: Luís Alberto Domínguez.

Important suport a la protecció del Quarter de Carabiners de Ses Salines

El  Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, de la UIB, demana la conservació

ARCA considera que aquest és un suport molt important i ha fet arribar el text a Patrimoni del Consell i a l’Ajuntament de Ses Salines, per tal de afegir-lo als altres quatre informes de tècnics independents ja acumulats.

 Ses Salines ha de desistir definitivament del seu projecte de destruir un element tan valuós i centrar la seva feina en re-negociar un conveni a favor dels interessos de Mallorca, reivindicant l’edifici de l’Antic Quarter de Carabiners per a propietat municipal i cercant alternatives d’usos dels quals ens poguem beneficiar.

 A continuació copiam el text íntegre de l’acord del Departament de Història de la UIB, signat per la seva Directora de Departament, Sra Mª José Mulet:

 El Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, de la UIB, es vol sumar a la iniciativa promoguda per ARCA, i que ha trobat resposta en historiadors i estudiosos locals, per tal de conservar el Quarter de la Guàrdia Civil de la Colònia de Sant Jordi.

 L’habitatge va tenir segurament una funció de Caserna de Carrabiners per a la vigilància costanera de la zona. Actualment es troba en perill de desaparició, al no disposar de protecció municipal ni del Consell de Mallorca, perquè els catàlegs de protecció del patrimoni arquitectònic deixen sovint desprotegits algunes construccions de caire militar i industrial.

El Departament considera que l’habitatge s’hauria de conservar pels seus valors arquitectònics, que són els propis de la tipologia de casernes de la guàrdia civil i de carrabiners de començaments del segle XX en zones rurals o comunitats petites, però també pels seus valors històrics, la seva funció i localització.

 A més, es dóna la circumstància que el seu estat de conservació és molt acceptable, el que permetria la seva adaptació, sense gaire esforç, per a un nou ús.

Maria-Josep Mulet

Directora del Departament

Roda de premsa en favor la protecció de l'antiga caserna de la Colònia de Sant Jordi

El Consell de Mallorca reconeix els valors patrimonials de l’edifici de l’antic Quarter de Carabiners de Sa Colònia de Sant Jordi i insta a l’Ajuntament a incloure-lo al Catàleg de bens immobles protegits.

ARCA considera que aquesta és una bona notícia. Seria política i èticament inacceptable que el Batle de ses Salines i el seu equip de govern desoïssin la recomanació del Consell de Mallorca, malgrat fins a dia d’avui la seva insensibilitat cap al patrimoni que representa tenir un Quarter de l’any 1919 molt ben conservat, ha estat absoluta.
No obstant aquesta mesura no garanteix definitivament la supervivència de l’edifici ja que la llei no recull l’obligatorietat d’acatar les ordres del Consellde Mallorca. A Arca ens hagués agradat que el Consell directament catalogués l’immoble perquè té entitat suficient com a bé patrimonial de Mallorca.

ARCA ha advertit al batlle de ses Salines que cometria un delicte contra el Patrimoni si destruís el Quarter.

Batlle està informat dels valors patrimonials de l’immoble directament per ARCA i per quatre informes tècnics que li hem fet arribar ja fa dies. La llei i la jurisprudència és molt clara al respecte.
La sentencia del Tribunal Constitucional 181/1998, DE 17 DE SEPTIEMBRE (CASO CAN PARTIT EIVISSA) estableix que la provocació de danys a qualsevol bé del patrimoni històric, malgrat no estiguin catalogats, és un delicte tipificat al nostre Codi Penal, delicte que afecta tant als subjectes que han comés el fet, com a qui tenint autoritat ho han permès.
El delicte seria contra el Patrimoni Històric recollit al Codi Penal i castigat amb una pena d’un a tres anys de presó i multa

Resum dels quatre informes elaborats a petició d’ARCA per tècnics independents i que avalen els valors patrimonials de l’antic Quarter de Carabiners i a més aporten idees i solucions

Pere Ferrer. Historiador expert en l’estudi del contraban
El quarter de la Colònia de Sant Jordi fou projectat el 1919 en els terrenys de la finca de sa Vall, que havia estat adquirida aquell mateix any per l’industrial contrabandista Joan March Ordinas. La guarnició destinada a aquest nou quarter tenia com a missió principal la repressió del contraban que es realitzava a les costes en aquesta zona marítima (acabant sent també còmplices) . Per no perdre part del nostre patrimoni i de la nostra memòria, crec que és necessari conservar aquest edifici representatiu d’un temps i d’una època de privacions i misèria, en què el contraban fou un mitjà de subsistència d’una part important de la població mallorquina.

Cristòfol-Miquel Sbert Barceló. Doctor en Ciències Econòmiques i en Història, estudiós del tema del contraban i de la guerra civil a la zona L’edifici dels anys vint, segurament el darrer dels pocs construïts a Mallorca que queda –la majoria s’instal.laven a cases llogades- servia per allotjar els carrabiners i les seves famílies, la majoria dels quals provenien de la Península. Està situat a sa Colònia al lloc idoni en vistes i a prop de la mar. Pel que fa al seu valor arquitectònic, igual que d’una barraca de roter no esperam que estigui firmada per l’arquitecte Bennàzar, també en aquest cas ens hem de conformar amb el seu valor ètnic i històric. Que no és poc. S’ha de conservar per respecte a la nostra història i per estètica : sa Colònia ha passat en menys de cinquanta ha ser un poble de pescadors amb comptats habitatges a una zona turística de múltiples edificacions bastant homogènies. El contrast que ofereix el poder veure aquest sobri, auster edifici dels anys vint-trenta és un regal als ulls i a l’esperit.

Jaume Andreu Galmés, profesor d’Història de l’Art de la UIB. L’edifici de l’antic Quarter de la Colònia de Sant Jordi és digne de ser preservat i protegit com a element del nostre Patrimoni Cultural, ja que reuneix tota una sèrie de valors El Quarter de Sant Jordi, a part de quedar ubicat a la vorera de mar, queda integrat dins la zarza urbana del nucli antic de la Colònia creada a la segona meitat del segle XX com a nucli mariner i de pagesos. És un edifici únic en el nucli i un dels més antics. Per les seves característiques tipològiques i constructives es pot considerar un dels Quarters més representatius i de majors dimensions dels que es feren per al dit cos de carrabiners, juntament amb el de Cosconar, En conclusió, pels seus valors històric, urbanístic i arquitectònic, consider que l’edifici és digne de ser protegit i preservat. Ho ha de ser no sols com a edifici emblemàtic per a la historia de la Colònia de Sant Jordi i com a fita patrimonial del nucli urbà, si no també com a exemple molt representatiu i quasi únic dels quarters que en el seu moment s’aixecaren perls carrabiners a Mallorca.

Antoni Sbert Casasayas, arquitecte. És expert en planejament urbá i en patrimoni. Resum el seu parer en 5 punts:
1. L’edifici és dels més antics existents al nucli de sa Colònia. Ha estat un edifici públic i una fita o referència urbana. L’edifici fou l’antic quarter de carrabiners i posteriorment de la guàrdia civil i forma part important de la història de sa Colònia. Només per aquesta raó ja valdria la pena conservar–lo.
2. L’edifici és un contenidor senzill i sobri, sense cap concessió monumentalista que, tot i essent típic de certes tipologies quartereres, s’aproxima bastant, en la seva imatge exterior, a les tipologies populars d’habitatge mallorquines. Tot i la seva humilitat, s’ha de dir que no es troben molts edificis a sa Colònia que l’igualin en valor arquitectònic i ambiental.
3. La situació de fora d’ordenació en què la vigent ordenació urbanística deixa l’edifici, no seria, de cap manera, obstacle per a la seva conservació. No hi ha necessitats reals de trànsit que obliguin a l’obertura rodada completa del vial. La seva situació d’invasió parcial de l’alineació del vial pot esdevenir més una singularitat positiva que no un defecte.
4. Per tant, entenc que es desitjable i perfectament possible un ajust del planejament urbanístic amb una nova ordenació que permeti un encaix acceptable de l’edificació, com a mínim per possibilitar la seva conservació, encara que sembla molt adient també la seva catalogació i el seu destí a equipament públic.

En resum:
El Quarter de Carabiners és un capital important per la Colònia de Sant Jordi. Fins ara totes les decisions que han pres els polítics locals han estat equivocades. A partir d’ara el camí és clar: 1. Protegir 2. Modificació del conveni amb el ministeri i estudi de detall de les normes subsidiàries. 3. Rehabilitació i usos públics de l’immoble