Obres poc afortunades al carrer Caro

ARCA ha pogut tenir coneixement de les obres que es duen a terme a un immoble del carrer Caro, cantonada amb el carrer Pou, dins la popular barriada de Santa Catalina.

Des del nostre punt de vista, creiem que són unes obres totalment desafortunades. Com es pot veure a la imatge, s’ha afegit a l’immoble existent, un cos superior en forma de galeria que romp amb l’estètica d’aquesta barriada i que no té sentit de ser.

Santa Catalina és una de les barriades amb més carisma de Ciutat, amb una arquitectura popular, austera i de línies senzilles, però que li donen al seu conjunt un caràcter especial i d’uniformitat, que fan d’aquesta barriada un exemple únic com a tal.

Si ens fixem amb l’exemple que exposem, veiem que sobre una casa de tradició popular de la barriada s’afegeix un cos que supera en volum a la resta d’habitatges d’aquest carrer. I també, es pot observar com aquest nou cos, no representa l’essència del que són les cases de Santa Catalina.

Aquest és un exemple, que ens serveix per veure el canvi morfològic que estan patint les barriades de Ciutat. Si seguim amb aquesta línia, arribarà que perdran tot el seu caràcter, per les quals han estat admirades.

Foto nº4 per a la reflexió: Destrucció edifici al carrer Rei Sanç, 9

ARCA contínua amb la seva campanya de sensibilització cap als atacs que pateix el patrimoni històric de Ciutat.

En aquest cas, presentem un exemple situat al carrer Rei Sanç, 9 de Palma, on es pot comprovar a la imatge, l’esbucament d’un edifici de quatre plantes, que podríem qualificar com de modernisme popular, molt semblant en característiques als que es conserven en ambdós costats.

Malauradament, aquest és un exemple que es repeteix en molts indrets de Ciutat, on s’esbuquen edificis que presenten una antiguitat d’uns 100 anys, com l’exemple que ja denunciarem al carrer Miquel Marquès, 24 i son substituïts per edificis de nova planta, que rompen l’estètica i la personalitat de la barriada.

Les preguntes que ens feim són les següents, realment la nova construcció superarà a la que hi havia? i és aquest el model de ciutat que volem?

No més despropòsits al carrer Paners cantonada Colom

Troballes arqueològiques

ARCA ha tengut coneixement de les troballes arqueològiques descobertes en el solar ubicat entre els carrers Colom i Paners. Actualment, es poden observar unes estructures de mur prou evidents i que des de la nostra entitat creiem que s’han de conservar.
L’ambició de fer aparcaments soterrats, a judici de la nostra entitat, va induir la declaració de ruïna tècnica i la posterior destrucció de varis edificis conservant tan sols un fragment de façana. (Recordem que ruïna tècnica és un concepte que no obliga a la demolició, si no que indica que la rehabilitació és més cara).

Aquestes estructures trobades, ens indiquen unes restes més antigues degut a l’estrat arqueològic més baix en el qual es troben. Llavors es imprescindible conservar i estudiar-les, per conèixer més sobre la història de Ciutat. Sabem que l’arqueòleg contractat per l’empresa és Rafael Turati, tristament recordat pels informes favorables que feu per la construcció dels aparcaments d’Antoni Maura i on es perderen gran quantitat de vestigis d’època islàmica. L’esmentat arqueòleg va realitzar informes de l’edifici i no va instar a la seva protecció. Ara encara es poden veure als fragments de parets que han quedat al descobert, detalls ornamentals prou interessants.
Amb aquests precedents i sabent que el promotor no ha rebut autorització per part del Consell de Mallorca per dur a terme unes excavacions en aquest solar, hem demanat al propi Consell i a l’Ajuntament de Palma que es desplaci un tècnic a aquestes obres, perquè supervisi la prospecció i excavació arqueològica que es du a terme, que ens informin del valor històric d’aquestes troballes i que es conservin aquestes troballes i no siguin substituïdes o precintades amb formigó, com tristament ja ha passat amb altres casos, per exemple el comentat abans.

Uns edificis que mereixien haver estat protegits

No volem que desapareguin més vestigis antics d’aquest solar, com ja va ocórrer amb les façana del carrer Paners, la qual fou protegida en sessió de dia 27 de novembre de 2007, per la Ponència Tècnica de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, però degut a la picaresca dels promotors i a un buit administratiu en el procés de protecció, aquesta fou derruïda, presentant en l’actualitat un aspecte desolador i trist per a l’epicentre de Ciutat. Si ens parem uns instants davant aquest obra, podrem observar, com no passa per alt als milers de turistes que passegen per aquest indret, els quals es dignen a fer fotografies. Aquesta és la imatge que volem donar cap a l’exterior per aquells que ens visiten?

diariodemallorca.es 23-7-2008 ARCA clama por la protección de un solar de Colom

diariodemallorca.es 2-10-2008 En un solar de la calle Colom hallan dos filtros de agua del siglo XVII

ARCA demana es conservi la pendent de la teulada de Santa Clara

ARCA ha pogut tenir coneixement de les obres de substitució de la coberta del convent de Santa Clara que es duen a terme en aquests moments.

Als següents exemples gràfics , es pot comprovar com era aquesta coberta i com quedarà després del nou projecte. La veritat que ens provoca perplexitat, veure que el cos situat a occident, el qual és el més antic de tots, on es conserven restes, encara del segle XIII, està sofrint un canvi morfològic.

Aquest cos occidental, presentava una pendent a la seva coberta de dos aiguavessos, quasi extrema, aspecte que li donava una exclusivitat única a aquest conjunt arquitectònic i que el reafirmava amb unes característiques constructives de gran qualitat i precisió, pràcticament inexistents a dia d’avui.

Creiem que igualar la coberta dels dos cossos amb la mateixa pendent, és desvirtuar l’originalitat d’aquest conjunt històric i un motiu de preocupació, més si tenim en compte que aquesta restauració es paga amb fons públic, un 1% del pressupost dels ministeris de Cultura i Foment.

ARCA ha demanat al Consell de Mallorca i Ministeri de Cultura que reconsiderin aquest projecte de gran importància i repercussió per a la ciutat de Palma, retornat als seus valors originals.

I també, que el convent de Santa Clara no perdi un dels seus aspectes més originals i de gran valia arquitectònica com és la pendent de la seva teulada.

Cal recordar, que ARCA ja va denunciar fa unes setmanes la col·locació d’una pancarta a la façana d’aquest edifici.
06/06/2008ARCA demana més cura per la imatge del nostre patrimoni històric: Santa Clara

FESTA D’ESTIU D’ARCA 2008

Àlbum de fotos

Una vegada més, ARCA celebra la Festa d’Estiu que ens dóna ocasió de saludar els amics i simpatitzants d’ARCA i del Patrimoni.

Aquest any ho fa amb la satisfacció dels 21 anys de dedicació a la nostra herència col·lectiva i amb l’agraïment pel guardó rebut de MEDALLA D’OR DE LES ILLES BALEARS que consideram està dedicat a tots el que han treballat i treballen pel Patrimoni Històric en qualsevol de les seves manifestacions.

L’acte començà a les 19,30h, amb la lectura del MANIFEST PEL PATRIMONI, a càrrec d'Àngel Aparicio Pasqual, president del Grup d'Estudis de Fortificacions Balears i portaveu de les 34 associacions signatàries que constitueixen el FORUM CIVIL DE PATRIMONI.

Tot seguit es lliuraren els guardons de Soci d’Honor d’ARCA a Mossèn Pere Xamena Fiol, historiador que no tal sols té una trajectòria valuossíssima d’estudi i publicació si no que participa activa i jovenívolament, hores d’ara, en la defensa del Patrimoni.

ARCA ha volgut honorar també a Miquel Àngel March per la seva insubornable dedicació plena d’afanys i de dies, des del GOB, al Patrimoni natural, sense el que és impossible d’entendre el Patrimoni històric i artístic.

Hi asistiren la presidenta del Consell de Mallorca, la batlessa de Palma i diversos consellers, diputats , regidors i alts càrrecs del govern i de l’oposició que volen també unir-se a aquest homenatge a aquestes figures tan significatives.

MANIFEST DEL PATRIMONI

EL FÒRUM CIVIL DE PATRIMONI ES PRESENTA

El Fòrum Civil de Patrimoni existeix des del dia 12 de juny de 2007 i és el punt de trobada d’una sèrie d’associacions ciutadanes amb objectius molt diferents però amb un tret d’unió: l’interès per la conservació del patrimoni cultural en tots els seus caires, des dels edificis fins als arbres, passant per les fotografies antigues, ferrocarrils, torres, castells i paraules... en resum, tot el nostre paisatge físic i l’espiritual.

El convenciment que ens uneix és que la riquesa cultural aferma el sentit de poble, la identitat, la consciència de pertànyer a una unitat cultural que al mateix temps està oberta a qualsevol influència d’altres pobles que puguin enriquir-la, així com l’empelt enriqueix l’arbre que el rep. A més, ens uneix una xarxa de comunicació que informa tots els membres del fòrum de les iniciatives de cada un d’ells, a fi que ens donem suport mútuament si els sembla coherent amb els seus propis objectius.

La soca més s’enfila com més endins pot arrelar; el Fòrum vol, doncs, ajudar a que arrelin ben endins tots els habitants d’aquesta terra que l’estimen, perquè és propi dels ben parits el saber ser agraïts, i mallorquins no són els que viuen a Mallorca, sinó els que VIUEN Mallorca i se senten part de tot el visible i l’invisible que la forma.

Si coneixen, estimaran; si estimen, no consentiran que se prostitueixin encara més la nostra terra i cultura per mor d’uns fills bords que, esperem-ho, han actuat així perquè no coneixien ni estimaven.

Les associacions que formen el Fòrum s’articulen en torn del pal de paller que és ARCA i figuren al peu d’aquesta presentació. Tot plegat, els membres d’aquestes agrupacions sumen uns quants milenars de persones, que esperen de les nostres institucions una postura decidida per conservar i donar suport a les seves iniciatives, cap de les quals suposarà un benefici econòmic per als components individuals del Fòrum, però sí per a la societat, perquè contribuiran a mantenir el caràcter de la nostra terra i per això mateix la faran més atractiva per als visitants i per a nosaltres mateixos.

Recordem la imatge de la mata de jonc de Ramon Muntaner. Potser que un ciutadà sol no se senti amb forces per enfrontar-se a una malifeta o una desídia, però si sap que darrera hi té les entitats del Fòrum esperem que es decideixi a actuar. Com ve a dir Shakespeare: què és més noble, patir amb paciència els cops de la Fortuna o enfrontar-s’hi amb tot el nostre coratge?

ENTITATS QUE CONFORMEN EL FÒRUM CIVIL DE PATRIMONI

1. Amics de l’Arxiduc
2. ARCA

3. ARCA-Llegat Jueu

4. Arxiu Fotogràfic Andreu Muntaner

5. Asociación Española de Arboricultura

6. Associació Aires mallorquins

7. Associació cultural Arrels de la Vall. Mancor de la Vall

8. Associació d'amics dels Molins

9. Associació d’Amics del Ferrocarril

10. Associació d’Amics del Museu de la Ciència i de la Tècnica

11. Associació d’Amics del Museu de Mallorca

12. Associació d’Amics del Museu de San Carles

13. Associació d’Amics del Museu Marítim

14. Associació d’Amics del Patrimoni

15. Associació d’Amics dels Arxius

16. Associació d’Amics dels Castells

17. Associació d'Antics Blavets de Lluc

18. Associació de Veïns Canamunt-Ciutat Antiga

19. Associació de Veïns del Jonquet

20. Domus Templi

21. Escola de Mestres d’Aixa

22. Federació d’Agrupacions Fotogràfiques

23. Fundació Aeronàutica Mallorquina

24. Fundació d'Amics del Patrimoni

25. GOB

26. Grup d’Estudi de les Fortificacions de Balears

27. Grup de col·leccionisme

28. Memòria del Carrer

29. Milana- Foment del Patrimoni. Puigpunyent

30. Obra Cultural Balear

31. ONCE

32. Plataforma Parc de les Vies

33. Comissió de rellotges de sol de Mallorca

34. Societat Arqueològica Lul·liana

35. Vallpuig . Puigpunyent

dBalears.cat 18-7-2008 Festa estival a favor del patrimoni insular

diariodemallorca.es 18-7-2008 Un brindis por el Patrimonio

Última Hora Digital Pere Xamena Fiol y Miguel Ángel March reciben un homenaje en ARCA

EL COL·LECTIU EN DEFENSA DE LLUC FELICITA A LA CONSELLERA DUBÓN PER LA DESCLASSIFICACIÓ D'ES GUIX

Membres del col·lectiu, format per l'Associació d'Antics Blavets, ARCA i GOB s'han reunit amb la Consellera d'Ordenació del Territori per manifestar-li la seva satisfacció per la desclassificació d'es Guix.

Després de prop de 9 mesos des de la constitució del Col·lectiu en Defensa d'es Guix, avui, membres d'aquest col·lectiu s'han reunit amb la Consellera d'Urbanisme i Ordenació del Territori, Mª Lluïsa Dubón per felicitar-la a ella, i al seu departament, per la iniciativa de desclassificació d'es Guix.

Cal recordar, que aquesta desclassificació es contempla dins de la modificació del Pla Territorial de Mallorca, del que es té prevista la seva aprovació inicial demà divendres al Ple del Consell de Mallorca. Precisament en aquest sentit, el Col·lectiu ha manifestat la seva intenció de seguir amb les actuacions reivindicatives, ara ja, per donar suport a la desclassificació i amb l'objectiu de veurer-ho aprovat definitivament dins d'aquesta legislatura.

El Col·lectiu ha recordat a la Consellera, que la demanda d'Es Guix anava associada també a la desclassificació de Son Massip i que aquest seria l'objectiu desitjable que asseguraria la protecció total i definitiva de l'entorn de Lluc davant dels interessos d'urbanitzar aquest emblemàtic espai de la Serra de Tramuntana.

Per altra banda, el Col·lectiu ha mostrat també la seva decepció davant la postura del batle de l'Ajuntament d'Escorca, que ha manifestat que posarà un contenciós contra aquesta decissió i que a més, interposarà una querella criminal davant els consellers que demà votin a favor de la desclassificació. Per part del col·lectiu, consideren lamentable l'actitud del batlle d'Escorca qui entenen que hauria de ser el primer en liderar la protecció d'aquest entorn.

Foto 3 per a la reflexió: Detalls modernistes que poden desaparèixer, com tants d’altres s’esvaeixen a la nostra ciutat

Al carrer Villalonga número 27 de la barriada de Santa Catalina hi ha una planta baixa de la que tan sols queda la façana i és bastant probable que de aquí uns dies no quedi cap vestigi.
L’esmentada façana té sobre la porta i finestres uns detalls modernistes a mode d’orla, i fins i tot, la porta central conserva el número que corresponia originalment a la vivenda.

Es dóna la circumstància, que la informació d’obra que apareix al cartell d’obligatòria exhibició, diu que la intenció és fer una sola planta. El cartell està situat sobre els enderrocs de l’interior de la casa.

Hi ha una possibilitat que la reforma inclogui la conservació dels elements de façana (si així és, enhorabona i benvinguda la idea) però per experiència sabem des d’ARCA, que han estat i son centenars els detalls d’interès artístic i que donen personalitat als nostres barris i que desapareixen anualment.

No hi ha cap normativa que els protegeixi i aquests elements del modernisme més popular van caiguent davant la insensibilitat no tan sols dels propietaris, polítics, si no també dels tècnics que dirigeixen les obres, tècnics superiors que haurien de demostrar criteris més integradors, que destructors.

La protecció i integració dels elements particulars dels edificis fan cobrar valor a la reforma o nova obra. Els nous tècnics haurien de incorporar, allò que els tècnics anteriors a ells, que segurament tenien menys estudis (molts són iniciatives de mestres d’obra de principis de segle que imitaven la moda) varen considerar de bon gust i varen encertar.

Aquesta foto ens ha de fer reflexionar no tan sols en aquest cas particular, si no en tots els que encara cauran si no feim qualque cosa urgent.

Què passa amb Son Cabrer?

ARCA està preocupada per l’estat en el qual es troben les cases de possessió de Son Cabrer, ubicades al solar que separa el camí dels Reis i la carretera de Valldemossa, a escassament uns metres de la rotonda on conflueixen les anomenades vies circulació.

En data de 16 de novembre, la nostra entitat envià diversos escrits a l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca, per tal que es restauressin aquestes cases, les quals presenten un abandó cada cop més visible, el qual s’observa d’una forma més agreujada des de la seva teulada. Aquesta circumstancia, fa que les cases de Son Cabrer, comencin a presentar un estat de ruïna i no es pot consentir que això passi, perquè a més d’un bé patrimonial, és un bé catalogat amb un grau de protecció B, pel Catàleg de Protecció d’Edificis de Palma.

Des de llavors, la nostra entitat rebé, en data de 5 de febrer de 2008, la resposta de Consell de Mallorca, el qual es va expressar: “... s’ha fet la tramesa a l’Ajuntament de Palma per tal que prengui les mesures adients per solucionar el deteriorament de les cases de Son Cabrer...”.

Des de llavors, no hem sabut més notícies, des de l’Ajuntament de Palma hi hagut un silenci administratiu i el Consell de Mallorca es va desentendre d’aquest cas, deixant com a únic responsable al consistori municipal.

Creiem que és un assumpte el prou seriós, perquè ambdues institucions com a responsables i competents en temes patrimonials, posin remei, perquè un Bé Patrimonial Catalogat, no acabi esfondrant-se i ens haguem de llastimar d’una pèrdua més del nostre lligat històric.

EL PATRIMONI PERDUT

El Forum Civil de Patrimoni obri avui una secció en el nostre Blog per tal de recollir la major quantitat de dades sobre els edificis destruits o qualsevol peça històrica ara perduda o oblidada.

El suggeriment del soci d’honor d’ARCA, Andreu Muntaner, sobre la importància pedagògica de conèixer tot el patrimoni que Mallorca ha perdut ens ha determinat, tot i que ben dolorosament perquè ès reviure coses tristes i episodis empegueïdors com a mallorquins, a demanar l’ajut de tots els membres del Forum Civil i de qualsevol amic del Patrimoni per tal de recopilar la mjor quantitat de dades sobre el Patrimoni desaparegut.

Tots estam covidats a participar en aquest exercici d’autocrítica per a que servesqui d’avís als que ens venen darrera.

Funcionarà d’una manera ben senzilla: basta posar el nom i la indicació o el topònim de la colecció, quadre, edifici o el que sia, i les altres dades que es coneguin. El nom farà de fitxa que se podrà ampliar , per una o varies persones, indefinidament.

ARCA demana una major cura per a la restauració de béns patrimonials

ARCA s’ha fet ressò i segons les imatges que els hi adjuntem, també ho podran comprovar, de la restauració bastant desafortunada que s’ha dut a terme a un molí d’aigua de planta quadrada. Aquesta molí pertanyia a l'antiga possessió de Son Vidal, però actualment es situa dins terrenys del polígon de Son Morro, terme municipal de Palma, al costat de la carretera vella de Sineu.

Com es pot observar en les imatges, aquest molí, en origen de planta quadrada ha sofert un afegit de formigó que envolta la part central del seu cos i altera molt sensiblement la imatge del que son els molins de Mallorca. Criem que s’ha d’anar molt en compte, amb els materials constructius que s’empren, perquè aquests poden ocasionar un dany irreparable al bé patrimonial.

No entenem els criteris de restauració que s’han seguit per arribar fins aquest punt, els quals no responen a cap tipologia, no representen a tot el conjunt de molins restaurats o sense restaurar i debiliten la imatge d’aquests elements de caire etnogràfic, de gran importància per a Mallorca.


En aquest sentit ens hem adreçat al Consell de Mallorca per demanar-li com a institució responsable per a la conservació, preservació i bon ús del patrimoni històric de Mallorca, que realci el valor dels nostres elements etnogràfics, en aquest cas els molins.

I com a institució competent, obligui al propietari d’aquest bé patrimonial a refer aquest projecte de restauració, perquè el bé en qüestió torni a tenir la seva imatge tradicional, utilitzant els materials d’obra que corresponen.

diariodemallorca.es 4-7-2008 ARCA exige una buena restauración del molino de agua de Son Morro

diariodemallorca.es 16-7-2008 Un molino con corsé

FOTO PER A LA REFLEXIÓ Nº 2

Fa unes setmanes fou destruïda una casa magnífica de la barriada de la Vileta.

Des d’ARCA manifestam la nostra tristor i clamam per evitar fets similars.

Situada al camí de la Vileta número 215, era un exemple de l’arquitectura residencial que es va executar a finals dels S XIX i principis del XX, quan molts de ciutadans acomodats iniciaren la construcció de vil·les i xalets per la perifèria de Palma. La Vileta va ser una de les barriades on més es construïren aquestes segones residències de les noves classes burgeses de la ciutat.

L’edificació era imponent. De planta quadrada similar a d’altres de la mateixa època i amb una petita torre circular.

Reclamam a l’Ajuntament i al Consell eines de protecció que impedeixin la destrucció de més elements urbans que formen part del nostre paisatge. El catàleg d’elements catalogats s’ha demostrat insuficient i les passes per la seva ampliació son massa lentes.

La ciutat de Palma perd sempre que desapareix un edifici singular que dóna personalitat a un barri.

embARCA't: "El moble a l'entorn eclesiàstic"

Itinerari guiat per Jaume Llabrés Mulet

Patrocini: Govern de les Illes Balears, Conselleria d'Educació i Cultura, Direcció General de Cultura.

VISITA A L’ESGLÉSIA I SAGRISTIA DE LA CASA DE LA MISSIÓ
L’església és la mostra més destacada de l’estil Rococó a les Illes Balears. Moble destacat: l’espectacular calaixera d’època Carles III
PUJADA AL COR ALT DE LA PARRÒQUIA DE SANT MIQUEL
On hi ha un interessant cadirat barroc del segle XVIII
VISITA A L’ESGLÉSIA I SAGRISTIA DELS SAGRATS CORS.
A la sagristia hi ha una calaixera-caixa del segle XVII i una monumental calaixera estil Carles IV de finals del XVIII o principis del XIX.

VISITA A L’ESGLÉSIA I SAGRISTIA DE SANT JAUME.

Una sagristia àmplia i agradosa. Calaixera de línies fines i senzilles, cornucòpies i dos candeleres d’estil Imperi obra de l’Adrià.

ARCA demana perquè no hi ha controls arqueològics alguns indrets del Centre Històric de Ciutat

ARCA està al corrent de les obres que es duen a terme a un solar situat al carrer Can Sales, 15, el qual fa cantonada amb el carrer Santa Creu i es situa en front de la façana lateral de l’homònima església.

Durant l’inici de les obres, es trobaren dos arcs de mig punt, adherits a la paret de l’edifici contigu, els quals han estat desmuntats peça a peça i confiem amb la bona feina de restitució que es pugui fer en aquest edifici.

El cas més contradictori i que ens crida l’atenció, un cop consultats tots els expedients d’obra, és la manca de cap arqueòleg que controli aquestes obres. Aquest projecte ha tengut dos promotors, un primer demanava la "Rehabilitació i reforma de l'edifici existent, i reconstrucció” i el segon, el qual fa la feina actualment demanà la "Modificació" de l'anterior projecte.

El primer projecte va obtenir llicència condicionada per la Comissió de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca en alguns punts referents a façana i altres. En l'apartat 30a) de les condicions específiques de la llicència diu "Abans de l'autorització del projecte d'execució haurà de tenir preceptiu informe favorable de la Comissió de Patrimoni Històric del CIM, que normalment exigeix que es realitzi un control arqueològic per part d'un tècnic qualificat, i es comuniqui l'inici de les obres de conformitat amb el que estableix l'art. 59 i següents de la llei 12/1998, de 21 de desembre, de Patrimoni Històric de les Illes Balears".

Al segon projecte, on es demanà la seva modificació, la nova llicència no incloïa l’apartat 30a, que hem comentat abans i per tant la llicència no es veia condicionada a la Comissió de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca.
Als expedients municipals no consta que hi hagi Cap arqueòleg nomenat per aquesta obra, perquè no és un condició que exposi la llicència actual.

Des d’ARCA no entenem aquest canvi de postura i tampoc podem concebir que no es faci un control arqueològic en una àrea, com la de Santa Creu, amb un pes històric i patrimonial de gran caliu.

Fa uns mesos, també denunciarem les obres que es duen a terme en aquest mateix barri, en un solar situat a la cantonada dels carrers Protectora i Can Sales, on tampoc hi hagut cap control arqueològic pertinent.

diariodemallorca.es 25-6-2008 ARCA demanda control arqueológico sobre una obra en Can Sales donde se han encontrado dos arcos de medio punto

CAMPANYA D´ARCA. FOTOS PER A LA REFLEXIÓ

ARCA inicia una campanya dirigida als governants de les principals institucions de la Comunitat Autònoma, Ajuntaments i Consells

La campanya consisteix en fer arribar una fotografia amb una evidència de maltractament al patrimoni arquitectònic o cultural de distints racons dels nostres pobles, de les nostres ciutats o del medi rural.

La fotografia permetrà, observar una evidència de destrucció, posada en perill o de manifest despreci cap als elements arquitectònics de valors culturals, artístics o etnològics.

Al mateix temps, aquesta iniciativa pretén aprofundir en la conscienciació ciutadana per tal de protegir i donar valor a elements quotidians de les nostres barriades o el nostre entorn com son les façanes, els murs, fontetes o detalls ornamentals que el doten de personalitat i xerren de la nostra història.

La foto anirà acompanyada d’una explicació, de una reflexió, d’una proposta i d’una petició.

Iniciam aquesta campanya amb una fotografia dirigida a l’Ajuntament de Palma:

IMATGE

A la foto es pot apreciar que una publicitat exagerada en tamany, cridanera i aparatosa, distorsiona la bellesa de la façana d’un edifici de l’any 1915. L’esmentat edifici està al carrer Manacor cantonada amb Avingudes.
No es pot consentir una publicitat d’aquestes característiques, demanam la retirada de tot el que no sigui el rètol sobre l’entrada de l’establiment i que aquest s’adeqüi a la normativa. Demanem així mateix la catalogació de l’edifici ja que, igual que centenars del nostre Eixample no gaudeix de cap mesura de protecció.

diariodemallorca.es 22-6-2008 Arca quiere concienciar a las instituciones públicas con el envío de fotos-denuncia

embARCA't: Visita arqueològica a Son Fornés i Hospitalet Vell

Seguim amb les visites arqueològiques a Son Fornés i museu (Montuïri), Museu de Manacor, i Hospitalet Vell (Manacor) a càrrec de l'arqueòleg Daniel Albero. Els Closos de Can Gaià (Felanitx) els visitarem en una altra ocasió, però ja afegim aqui el text explicatiu.

MALLORCA EN ÉPOCA PREHISTÓRICA: MONTUIRI, MANACOR Y FELANITX.

Introducción

En la visita programada se sigue el planning iniciado con la visita realizada a la península de Calviá. De esta manera, el objetivo final es aproximarnos a la complejidad existente en la prehistoria balear a partir de casos y yacimientos singulares y concretos. La estrategia diseñada va encaminada en conocer, mediante los yacimientos visitados en las salidas y su conexión con sus paralelos más cercanos, los procesos generales que se desarrollan en la isla, especialmente en lo que se refiere a la Edad del Bronce (Bronce Naviforme) y a la Edad del Hierro (Talayótico).En la visita anterior el núcleo temático principal consistió en el tránsito del Calcolítico al Bronce Antiguo así como el tránsito entre el Bronce Final y la Edad del Hierro. En la próxima visita completaremos el esquema iniciado centrándonos principalmente en los cambios que se suceden en el seno de las sociedades Naviformes durante el Bronce Medio y Final. Por otro lado, se abordan los cambios que experimentan las poblaciones talayóticas durante el último milenio AC así como su relación con las redes de intercambio fenicio-púnicas y el papel que desarrollaron las poblaciones isleñas en los conflictos internacionales. Un hecho a señalar de esta visita es que, a diferencia de la anterior, se podrán visualizar distintos materiales (cerámica, industria lítica, metales, etc.) de los respectivos yacimientos mediante la visita a distintos museos. Ello supone la posibilidad de conocer piezas únicas y excepcionales, lo que significa un mejor acercamiento a la riqueza de la cultura material y a los esquemas de racionalidad propios de las culturas que estamos afrontando.

Otro de los aspectos que incluimos en esta salida es una primera aproximación al público general de las metodologías de excavación e investigación que se llevan tradicionalmente a cabo en los yacimientos arqueológicos y que comprenden una gran variedad de análisis. De esta manera se presta especial atención a los complejos procesos que permiten generar conocimiento en nuestra disciplina. Una de las finalidades de este apartado es acercar el trabajo desarrollado por los arqueólogos e investigadores al público general de forma que estos puedan valorar la labor que realizan. Finalmente, con el propósito de contextualizar al visitante, se sugiere que se preste atención antes de iniciar la visita a la siguiente tabla. En esta, se subrayan los aspectos más importantes que se deben conocer para un mayor aprovechamiento de la ruta. Las características de los periodos relacionados con los asentamientos que vamos a visitar, de la Edad del Bronce y la Edad del hierro serán explicadas y completadas in situ.

A. Primeros Asentamientos 2900-2800 BC

-Utilización de abrigos y grutas para estabulación de ganado.

-Inhumación de pequeños grupos en grutas.

B. Calcolítico Campaniforme 2500-2300 BC

-Poblados de cabañas.

-Ganadería transhumante.

-Cerámica incisa campaniforme.

-Metalurgia local del cobre.

-Inhumaciones no masivas en grutas y abrigos.

Epicampaniforme 2000-1800 BC

-Decoraciones incisas simples.

-Ganadería transhumante.

-Primeras inhumaciones colectivas en grutas e hipogeos.

-Construcción de dólmenes.

-Primeras evidencias de materiales de bronce.

C. Bronce Bronce Antiguo (Naviforme I) 1800-1600 BC

-Aparición de asentamientos con arquitectura ciclópea

-Abandono de poblados de cabañas.

-Ganadería transhumante estabulada en abrigos.

-Necrópolis colectivas en grutas e hipogeos.

-Utilización de los dólmenes.

-Santuarios rupestres.

-Inhumaciones sencillas en tumbas individuales.

Bronce Final (Naviforme II) 1400-1100 BC

-Auge de los intercambios con el exterior.-

-Proliferación de objetos de bronce.

-Áreas de producción comunal a gran escala.

-Creación de una red de asentamientos costeros.

-Abandono de hipogeos funerarios.

-Nuevas necrópolis colectivas en abrigos o grutas.

D. Hierro

Hierro I (Talayótico) 1100-800/700 BC-

-Abandono de la red de asentamientos costeros.

-Primeros objetos fenicios.

-Aparición de instrumentos de hierro.

-Abandono de poblados naviformes y aparición de asentamientos talayóticos.

-Control y defensa del territorio.

Hierro II (Postalayótico) 600-123 BC

-Llegada masiva de materiales púnicos.

-Ocupación de islotes costeros y fundación de enclaves púnicos.

-Construcción de los santuarios.

-No se construyen más talayots.

1) Son Fornés (850-123 AC).

El yacimiento arqueológico de Son Fornés (Montuïri) es uno de los yacimientos de referencia de la prehistoria balear. En él se han realizado sucesivas intervenciones desde 1975 que han puesto al descubierto una arquitectura monumental bien conservada de época talayòtica representada principalmente por varios talayots así como varias viviendas. La organización arquitectónica y la complejidad del yacimiento en sus sucesivas fases es uno de los temas que abordamos, al igual que aspectos relacionados con la gestión del territorio y sus recursos.

La visita a este complejo monumental nos permite examinar, complementando la anterior visita, el tránsito entre las sociedades del Bronce Final y el periodo Talayótico, así como la formación de poblados de nueva planta con un nuevo entramado urbanístico. También se presta especial atención a los cambios que experimenta el yacimiento en su fase Postalayótica de la misma forma se incluyen aspectos relacionados con la vida cotidiana y con la relación que se produce entre las sociedades isleñas y el nuevo componente colonial fenicio-púnico.
Por otro lado a fin de poder realizar una aproximación más completa al yacimiento visitamos la sede del museo, ubicada en el Molino d’en Fraret (un molino harinero del siglo XVIII). En el museo hay una exposición que se estructura siguiendo un eje temporal o cronológico centrado en los hallazgos que se han efectuado en Son Fornés. De está forma se trata también incidir en aspectos más generales para el resto de la isla durante la prehistoria, así como su inserción en un marco de relaciones extrainsulares a larga distancia con las sociedades contemporáneas más significativas.

2) Hospitalet Vell (1700-123 AC).
S´Hospitalet Vell (Manacor) es un yacimiento singular en Mallorca, ya que el emplazamiento reúne restos de dos épocas diferenciadas: Bronce Naviforme (1700-1200 AC) y Talayótico (1000-123 AC). En S´Hospitalet Vell, donde se están desarrollando campañas regulares de excavación desde la década de los 70, seguimos abordando la forma en la que se organizaban los poblados del bronce y que cambios se suceden en la fisonomía de algunos elementos internos de las navetas durante este periodo.

También hacemos hincapié en el tema de las continuidades y las rupturas que se producen en el tránsito entre el bronce y el Talayótico. Por otro lado, realizamos una aproximación hacia la técnica constructiva de los talayots y la significación de los talayots cuadrados. Examinamos la relación que existe entre estas estructuras y otros elementos arquitectónicos, ya que en conjunto conforman un panorama complejo a nivel territorial, con un alto grado de componente simbólico. También se hace mención al entramado urbano que se genera en época talayótica con la asociación de varios elementos suntuarios.

Por otro lado, se trata de explicar como se estructura la ocupación durante el periodo Postalayótico y la forma en que la que nuevas ideas y esquemas de racionalidad son aceptados y transformados por la sociedad isleña. De esta manera se visita un edificio único en la isla al mismo tiempo que se hace hincapié en la relación que se produce entre materiales indígenas y materiales de importación. Se concluye señalando las distintas reocupaciones que ha sufrido el yacimiento en diversas épocas.

Finalmente se realiza una visita al museo de Manacor donde se exponen algunos materiales procedentes de las excavaciones realizadas. Este contexto es aprovechado para desarrollar ampliamente temas como la producción metalúrgica y la producción cerámica. Respecto a este último tipo de objetos vemos que materias primas se utilizan, como se procesan y las diferencias más significativas que se producen en la cerámica de distintos periodos. La visita al museo se completa con la explicación arquitectónica del edificio y la visita a las salas de época clásica, paleocristiana y islámica donde se pueden conocer interesantes aspectos de la historia

3) Closos de Can Gaià (1700-800 AC)

En este poblado de naviformes podremos afrontar las distintas configuraciones que estas estructuras suelen presentar al igual que conocer la fisonomía que presentan los distintos poblados de naviformes. En este yacimiento nos centraremos en el patrón espacial que suelen presentan los yacimientos de esta época y su especial relación con el mar, especialmente durante el Bronce Medio y Final. Observaremos su relación con otras poblaciones no insulares a las que cabe atribuir el aumento de la afluencia de materiales externos así como ciertos cambios en la organización de las capacidades productivas que se producen en las sociedades naviformes. También, abordaremos que cambios se producen en los elementos arquitectónicos propios de los poblados y en la cultura material, relacionados ambos factores con las actividades que en determinadas áreas se desarrollaron durante las últimas fases de ocupación.Por otro lado, emprenderemos el estudio de los estímulos que están relacionados con los comportamientos relatados. También, conoceremos el papel que desempeñan estos estímulos en los procesos de abandono de asentamientos y en las estrategias de reorganización de las comunidades. Finalmente, se hará referencia a algunos aspectos simbólicos relacionados con el mundo ideológico, como los ritos fundacionales. Para concluir, se hará mención a los patrones de enterramiento característicos de este periodo remarcando las diferencias entre el Bronce Antiguo y Bronce medio y Final, así como los patrones que se observarán posteriormente en época talayótica.

Daniel Albero

ARCA demana un control arqueològic per les troballes de Can Marroig i sanció administrativa als seus propietaris

ARCA vol sortir al pas de les declaracions publicades als rotatius Ultima Hora i Diari de Balears, el passat dimecres, 18 de juny, en una notícia signada per la periodista Marta Medrano a la secció de cultura d’ambdós diaris.

En una notícia, on exposa que s’han trobat romanalles dels segles XVII i XIX al casal Can Marroig d’Inca, el qual fou adquirit pels antiquaris Noel Ginard i Roberto López.

Segons informacions d’aquest darrer que “lamenta la manca de resposta que han rebut per part d’ARCA per tal que assessoressin el procés”, el qual diu textualment “els he enviat fotografies del que hem trobat, però no han vingut a veure el casal ni les restes”.

ARCA vol negar aquestes afirmacions, perquè a la nostra seu, mai s’han vist aquestes imatges que avui surten publicades a aquests rotatius i mai hem rebut cap informació sobre ceràmiques trobades a Can Marroig d’Inca i ningú sabia qui era Roberto López, fins a dia d’avui.

ARCA ha denunciat a aquests dos antiquaris davant el departament de cultura i patrimoni del Consell de Mallorca, per haver dut a terme uns treballs arqueològics sense cap permís i control que supervisés la correcta recuperació de les troballes antigues i un estudi científic digne.

dBalears.cat 17-6-2007 El passat d’Inca, dins un forn a Can Marroig
Última Hora 18-6-2008 Hallan restos cerámicos del siglo XVII en un antiguo "casal" de Inca

ARCA al Congrés i Consell de Cultura de Palma

Congrés de Cultura

El passat cap de setmana (13-15 juny) es dugué a terme el Congrés de Cultura de Palma, on el Sr. Josep Masot Tejedor participà en nom d’ARCA en una taula rodona, baix el títol “El patrimoni de Palma: present i futur”.

Consell de Cultura

Un cop finalitzat el Ier Congrés de Cultura, fou elegit un Consell de Cultura, representat per diverses entitats, el qual es reunirà cada quatre mesos. En l’apartat de Patrimoni, ARCA ha estat designada com a component d’aquest consell, ja que amb la seva experiència pot assessorar sobre polítiques que es puguin desenvolupar per a la conservació, preservació i difusió del patrimoni històric, artístic i cultural.

El vocal que representarà a ARCA, en el Consell de Cultura durant el dos propers anys serà el Sr. Biel Barceló i Català, vice-president de la nostra entitat.

Es Jonquet, aprovat com a BIC

La Comissió d'Urbanisme i Patrimoni ha aprovat iniciar la tramitació de declaració de Bé d'interès Cultural de la barriada de Palma

La Comissió d'urbanisme i Patrimoni ha aprovat iniciar la tramitació de la declaració de BIC de la barriada des Jonquet per 5 vots a favor i dues abstencions, tal i com es va aprovar a la Ponència tècnica de Patrimoni Històric en sessió extraordinària.

La consellera Cultura i Patrimoni, Joana Lluïsa Mascaró ha destacat la importància d’aquesta barriada com a conjunt històric, amb importants valors paisatgístics i d’arquitectura tradicional. Aquesta imatge, ha destacat Mascaró, ha estat una de les visuals més consolidades de la façana marítima de Palma per això la seva protecció.

La responsable insular de Patrimoni ha apuntat la homogeneïtat i singularitat d’Es Jonquet, una barriada representativa de l’evolució històrica, social i cultural d’aquesta part de la ciutat que té entitat pròpia.

Ara caldrà esperar 20 mesos, perquè es duguin a terme els estudis correspents i sigui declarat definitivament com a tal, en el plenari del Consell.

embARCAR't: "El moble mallorquí"

Recorregut "El moble mallorquí" dirigit per la restauradora Kika Coll

Patrocini: Govern de les Illes Balears. Conselleria d'Educació i Cultura. Direcció General de Cultura



Can Solleric.
Aquest casal conté una de les peces més característiques de l’estil Imperi a Mallorca o també anomenat Ferrandí. Estil fomentat per Napoleó i que evoca les característiques formals i estètiques de la Roma Imperial amb connotacions del màxim esplendor del mobiliari Egipci. Sabem que l’ Adrià i el seu taller realitzaren el llit ubicat al Solleric entre els anys 1810-1820 i que dibuixa bé les característiques formals de l’estil, l’estructura a la polonesa amb els cortinatges i amb forma de góndola, sobre tarima, la fusta de caoba amb els detalls daurats…

De l’Adrià en sabem que arribà com a Imatger i que s’instal.là a Ciutat ,venia com molts altres fugint de les guerres del moment.Visqué a Mallorca entre els anys 1808-1824 i tengué un taller aprop de la placeta del Carme amb 22 operaris i llavors un altre ubicat al carrer de Moliners.Treballà per a la Cartoixa de Valldemossa i moltes altres esglésies de Mallorca aixi com també per molts clients particulars, cònsoles, canteranos, llits foren les tipologies més repetides. En resta encara un estudi complet .

Consell Insular.
Del mobiliari que conté el Consell volíem parlar de la Calaixera d’estil CarlesIV i del mobiliari de la sala de Sessions.
La Calaixera d’ estil Carles IV, prové segons les fonts orals de la capella de la Misericòrdia i suposadament també es realitzà en els seus tallers.Dibuixa el repertori formal i estétic del Neoclàssic però duita a terme a finals del segle XIX, principis del XX.

El buc de l’estructura rectangular, la disposició dels calaixos, els petges , la combinació de les fustes locals i el detalls dels embotits del” pinyonet “, técnica tan característica del Neoclàssic a Mallorca fan que sia una peça espectacular i no només per a les seves dimensions. Tot i ara formar part d’aquest edifici, fou una peça duita a terme per estar dins una sagristia i sabem que en podem trobar dins Mallorca altres de les mateixes característiques .

El conjunt de la Sala de Sessions es va dur a terme dins les reformes que es feren a la llavors Diputació, a finals del segle XX. Aquest conjunt fou dissenyat per l’ arquitecte Reynés i executat en fusta de reure pels fusters que treballaren en aquell moment fent portes, finestrals, i la resta del mobiliari que completa les altres estances. Noms com Fontirroig, Guillem Puig, Isidre Ripoll i Juncosa es troben entre els papers que conformen l’arxiu i que demostren qui foren els productors de les obres. A resaltar que aquest conjunt es dugué a terme aprop del anys vint i tot i que en el moment ja susaven altres estils encara aquí s’utilitzà l’historicime del neogòtic per a fer una obra de bell nou.

Ajuntament de Palma.
L’Ajuntament conté molt de mobiliari, però en el nostre cas volíem parlar de la Sala de Plenaris i el seu mobiliari pel que va significà en el moment.
Després de l’incendi de 1894, l’ Ajuntament realitzà una sèrie de reformes a l’edific i la Sala de Sessions en fou una d’elles. El disseny i execució del conjunt del què parlam es dugué a concurs públic .En els arxius de la Sala hem trobat la documentació del moment i de la que en podem extreure noms tant dels dissenyadors com dels fusters executors.
Fou en el nay 1902 quan començà el concurs públic, a Mallorca ja havia començat a entrar el Modernisme d’una manera discreta i tot i que en el 1903 ja tenim el Gran Hotel com a refència arquitectònica important, en el cas del mobiliari el repertori formal s’introduí d’una manera més paulatina.
En el cas de l’ Ajuntament i després d’una série de subastes duites a terme, es donà el premi al projecte dissenyat per Benito Pons amb el títol “Arte”,revisat per Gaspar Homar i executat per l’empresa d’ “Andres Bestard y Payeras” del carrer Murillo de Ciutat. D’aquest projecte executat en fusta de noguer se’n diu que seguéix les línees del Neogrec amb unes connotacions modernistes.
Tant en el cas del Consell Insular com en el de l’ Ajuntament és important veure cóm a través dels arxius podem constatar moltes vegades allò que ja ens indica la no menys important tradició oral i així podem anar dibuixant la història dels nostres fusters i ebenistes en el transcórrer dels anys.

Kika Coll

Visita a l'exposició "Prínceps etruscs: entre Orient i Occident"

Convidats per La Caixa hem visitat l'exposició "Prínceps etruscs. Entre Orient i Occident" .

Fundació La Caixa