30 de jul. 2007

Canvi als barris tradicionals de Ciutat

ARCA vol denunciar un cop més el canvi que estant sofrint els barris de Ciutat tradicionals, com és el cas de El Terreno, Son Espanyolet, Els Hostalets, Santa Catalina, etc…

Aquests antics rabals, avui annexionats a Ciutat, en un temps foren nuclis de població independents i en aquest sentit s’establí una personalitat pròpia en cada un d’ells. Una arquitectura de cases baixes, on es podia gaudir d’una harmonia constructiva, sense que cap edifici destaqués especialment damunt els altres.

Amb el creixement urbanístic de la ciutat, aquesta harmonia es va trencar, i no és estrany trobar en un mateix carrer d’aquests barris, una descomposició arquitectònica, amb uns edificis que es “mengen” volumetricament, aquestes petites cases tradicionals de barri.

Evidentment, molts d’aquests edificis es feren en un temps, on no hi havia normes subsidiàries restrictives i és un mal irrecuperable. Però la nostra queixa radica en l’actualitat, on encara patim aquest mal de substitució de la casa tradicional de dues altures com a màxim, que segueix i respecte l’harmonia del carrer, per edificis de gran volum, que trenquen el conjunt del barri i els seus carrers.

Palma, s’ha de plantejar quin tipus de barris tradicionals vol, aquells que conservin la seva arquitectura tradicional, que li ofereix una personalitat pròpia i especial o uns amb una arquitectura voluminosa, que marginen per la seva grandesa a les cases tradicionals.

Des de la nostra entitat, volem demanar davant Cort un pla especial de protecció per a tots aquests barris, que es troben en perill de desaparèixer per la voragine constructiva del moment en que vivim.

L'exemple que presentem és al barri de El Terreno, al C/ Polvorí, 35. És un exemple que ens ha arribat, i que ens il·lustra molt bé aquesta situació que hem exposat anteriorment: conjunt de cases tradicionals baixes a un mateix carrer i un edifici de nova construcció molt volumètric, romp l’harmonia de l’entorn i dilueix la seva personalitat.

20 de jul. 2007

Festa d'Estiu d'ARCA, XXè aniversari



Aquest 19 de juliol de 2007, hem celebrat l’habitual Festa d’Estiu. Al Casal del Patrimoni (Can Weyler) de Palma hem tingut entre nosaltres, a més dels socis i sòcies, i moltes persones col·laboradores i amigues, representants de les més altes institucions balears.
El president d’ARCA, Pere Ollers va encetar l’acte amb aquestes paraules

“Benvingudes i benvinguts, totes i tots a la Festa del Patrimoni, a aquesta casa de patrimoni, ca vostra i casa de Ciutat.
Enguany la nostra Festa d’Estiu té el sentir especial d’una festa del XXè aniversari: vint anys en què hem propiciat una major sensibilitat pel patrimoni cultural de les Illes Balears, vint anys en què hem lluitat per la defensa i protecció del patrimoni, per la conservació i per la revitalització (aquesta paraula tant difícil i tan present en el nostre nom social). Patrimoni no és sinònim de vell o de passat ni menys d’estantís o inerme. Patrimoni potser i ha de ser vida, gent, cultura, identitat, dignitat.
Enguany els socis d’honor tenen un rerafons d’aquest XXè aniversari: alguns són els expresidents de l’entitat, com a mostra sincera d’agraïment, altres són col·laboradors que han empès la tasca d’ARCA aquests 20 anys i finalment una entitat que s’ha caracteritzat pel seu exemple de conservació del patrimoni.

Els socis d’honor de 2007 són: Manuel Oliver i Moragues,Mercè Truyols Zaforteza, Jaume Llabrés Mulet, Aina Pascual Bennàssar i les Germanes Caputxines del Convent de la Puríssima Concepció, de Palma”



Després continuà la Festa i passats uns minuts férem el brindis pel patrimoni és a dir, la felicitació i l’encoratjament entre tots a favor del patrimoni cultural. Pere Morey ens delectà amb les seves engrescadores paraules:


Un brindis per al patrimoni. Mes 7, any 7
Quan els grecs es volien propiciar els déus els oferien una libació: tastaven un poc de vi i abocaven la resta sobre un altar.
Els membres del Fòrum per al Patrimoni, per propiciar-nos els nostres déus aquí presents, més propers i que també hem fabricat nosaltres, com els grecs volem oferir-los igualment una libació, a la qual en direm brindis, un brindis en favor del patrimoni, i és que els que som aquí som tan estranys que, davant d’una persona que comanda, no demanem res per nosaltres.
Per paga en el món hi ha dues castes de persones: les que creuen que en el món hi ha dues castes de persones, i les altres. Com que nosaltres pertanyem al primer grup, diré que creiem que en el món hi ha dues castes de persones: les que creiem en les paraules que acaben en –tat, com ara identitat, dignitat, nacionalitat... i els que sols creuen en la rendibilitat.
Nosaltres, els del primer grup, desitgem poder passejar pels nostres carrers i camins i sentir-nos identificats amb el nostre passat al gaudir d’un museu o contemplar un casal, un molí, unes marjades, però per això és precís que aquells que administren el poder i els cabals que nosaltres els hem donat, destinin els mitjans necessaris per protegir i mantenir el patrimoni.
Si hi hagués aquí dins alguna persona del segon grup, li podem recordar la rendibilitat que suposa oferir un patrimoni que atregui els visitants amb un nivell cultural i econòmic elevat, i és que l’educació sol ser correlativa amb un cert nivell de renda. Bé, no poseu aquestes cares, he dit SOL SER CORRELATIVA, tots en coneixem una barcada de rics ben rucs.
Patrimoni és un concepte molt ample; comença des de la Seu, filla, mare i germana nostra perquè l’han feta els nostres pares, ens acull al seu sí i encara avui creix amb nosaltres, i arriba fins a una barraca de roter, el testimoni de la difícil supervivència dels nostres avantpassats que s’esforçaren per mantenir-se vius i transmetre’ns aquella cosa sense la qual res, absolutament res, no té sentit: la vida. I si un sol d’ells hagués deixat caure els braços, descoratjat, i no hagués arribat a recollir aquella ambosta marginal de blat que el va mantenir en vida fins a la propera collita, pot ser que alguns de nosaltres no seríem aquí ara. Per respectar la seva memòria, per demostrar-los la nostra gratitud, cal defensar el patrimoni que ens deixaren els nostres pares i que tenim en préstec dels nostres fills.
És per això que no basta conservar el que tenim, també ho hem de protegir dels afegits que el desfiguren i que sols es poden explicar per la manca clamorosa de sentit estètic. Estic pensant en el “Bou” de Santiago Calatrava, una metàfora perfecta d’una escala que puja i puja sense conduir enlloc més que a un esclat. Al port hi estaria molt millor, al manco semblaria una al·legoria d’una grua que descarrega contenidors.
Fins i tot els que han vingut aquí buscant una nova terra on viure se sentiran més disposats a formar part d’un poble que ha sabut crear aquelles ciutats harmonioses i belles, els farà desitjar formar part de la nostra nació, se sentiran orgullosos de poder mostrar aquell entorn cultural als seus amics i familiars que els visitin: un patrimoni ben cuidat també és un factor de integració.
El patrimoni, tanmateix, no sempre és tangible, també ho són les tradicions, músiques i cançons; balls, celebracions i festes i, sobre tot, la paraula, que és l’ànima del poble que ha creat aquells monuments visibles o invisibles. El nostre Govern mai no se’ns ha d’adreçar en una llengua que ens va ser imposada des de fa prop de tres segles, si no en la que és la nostra des de fa prop de vuit segles i que, com totes, és molt més que un idioma: és una manera de veure el món.
Brindem doncs per a que segueixi viva vuit segles més. Vos desig salut i delit, patrimoni i cultura, i molts d’anys per gaudir-los a tots els que som aquí.



El Senyor Pere Morey i Servera és escriptor i president de l'Associació d'Amics del Museu de Mallorca integrada en el Fòrum de Patrimoni



Vegeu Diario de Mallorca
Vegeu El Mundo- El Día
Vegeu Última Hora
Vegeu Diari de Balears

13 de jul. 2007

Campaña de la Plataforma pel Parc de les Vies i ARCA per aconseguir la protecció de Els Hostalets

Vegeu la notícia en premsa
La Plataforma pel Parc de les Vies junto a Arca, impulsaremos una campaña para conseguir la protección de Els Hostalets

Els Hostalets es un barrio construido fuera de las antiguas murallas a finales del siglo XIX, que conserva su estrecho y característico entramado viario. Las casas bajas y humildes confieren al conjunto un aspecto sosegado y ajeno al estrés de las calles Balmes y Aragón, con las que limita.
La falta de sensibilidad del pasado desarrollista, ha hecho que la primera línea de Els Hostalets (la que limita con Aragón) haya empezado a ser destruida. La ampliación de la calle Aragón, se podía haber hecho compatible con la conservación del tipo de edificación, pero no ha sido así. Hay que evitar la destrucción de todo lo que queda.

Urge por tanto una acción inmediata para parar la pérdida de personalidad del barrio
Por ello Arca y la Plataforma pel Parc de les Vies estamos estudiando iniciativas para conseguir la protección y rehabilitación integral del barrio, tanto del entramado viario como del tipo de edificación, protegiendo algunas fachadas y elementos singulares y dando al barrio las pautas de rehabilitación que lo mantengan armonioso.

Els Hostalets es junto a Santa Catalina uno de los barrios más antiguos de Palma.
Deben priorizarse los intereses generales y el patrimonio, por encima de los intereses constructivos que están desfigurando nuestros barrios
.
Desde Arca y la Plataforma pel Parc de les Vies queremos impulsar la protección de los barrios singulares de l’eixample y de los anteriores al mismo. Els Hostalets es uno de ellos, que además recibe mucha presión inmobiliaria en este momento debido a las expectativas de constructoras en las inmediaciones.
En Palma hay zonas que no forman parte del casco histórico, pero que merecen un tratamiento mucho más delicado que el recibido hasta ahora.

La rehabilitación armoniosa, con normativas protectoras que den valor y recuperen la personalidad de los barrios es algo que la ciudad de Palma necesita y en las que estamos dispuestos a colaborar.
Plataforma pel Parc de les Vies y Arca
11 julio 2007

Fòrum de Patrimoni

Associacions que varen assistir dia 10 de juliol a la segona reunió del Fòrum de Patrimoni:

AA.VV.Canamunt- Ciutat Antiga
Amics de l'Arxiduc
Amics del Museu de Mallorca
Fundació Amics del Patrimoni
ARCA
ARCA Llegat Jueu
Arxiu Fotogràfic Andreu Muntaner
Domus Templi
Grup d'Estudi de les Fortificacions de Balears
Memòria del Carrer
ONCE
Plataforma Parc de les Vies
Relojes de Sol de Mallorca
Societat Arqueològica Lul·liana
D'ara endavant es tenen previstes més sessions per anar concretant temes, propostes, solucions pràctiques, etc, per tal que el nostre patrimoni històric hi surti guanyant.
ARCA centralitzarà totes les noves idees, suggerències o denucies envers del patrimoni de la nostra Illa, per presentar-les davant les institucions públiques competents en aquesta matèria.
Cal destacar les interessants idees que exposà el president d'Amics del Museu de Mallorca, el Sr. Pere Morey, envers la difusió del patrimoni històric. Idees ambicioses i que si conseguim portar-les a la pràctica, entre tots, poden ajudar a què el nostre llegat històric gaudeixi d'un reconeixement major per part de la ciutadania.

6 de jul. 2007

ON ÉS LA LLONJA?

No fa molts d'anys que ARCA demanà que la Llonja es proposés per a ser declarada Patrimoni de la Humanitat. L'Ajuntament d'aquell moment no acceptà la proposta i, si ho pensau bé, es compren perfectament perquè la Llonja no es valorada com es mereix:

Són més importants els restaurants i barets de la zona que exigeixen vuit abocadors de fems i dos buidatges cada dia; i és més important el ficus gigantí de davant que la magnífica façana de la mar, que va ser admirada i imitada per tota la Mediterrània.

Vist el que es veu (molt especialment el que no es veu...) pot ser que les autoritats europees hagin traslladat la Llonja a on la sapiguen apreciar...

ARCA demana a Cort per una exposició itinerant

ARCA amb la seva tasca de conservació, preservació i difusió del patrimoni. Ha adreçat un escrit a la nova regidora de cultura de Cort, la Sra. Nanda Ramon. La nostra entitat vol donar l’enhorabona a Cort, per la inauguració el passat dimecres 27 de juny, de l’exposició “Palma, patrimoni de tots. L’arquitectura”.

És una exposició moderna, on s’utilitzen les darreres tecnologies i amb un criteri expositiu molt didàctic, el que fa, que l’exposició sigui oberta i entesa per tot tipus de públic, sense excepció.

Gràcies a aquesta iniciativa, els ciutadans de Palma, poden conèixer molt millor l’arquitectura de Ciutat i el llegat històric, que nosaltres venim defensant, des de fa ja vint anys.

Segons les informacions de les quals disposem, l’exposició finalitza dia 26 d’agost, hi haurà estat a la vista pública durant dos mesos.

En aquest sentit, preveient la gran quantitat de diners que ha costat aquesta exposició, hem demanat a la regodoria de cultura de Cort, que la converteixi en una exposició itinerant, per apropar el nostre patrimoni històric al major nombre de ciutadans.

Ciutat disposa de nombrosos casals de barri, centre cívics o espais públics que poden acollir exposicions itinerants. Cal pensar que molts de ciutadans, (especialment els que viuen a la perifèria) no es desplacen al centre de Ciutat, ja sigui per manca de mobilitat, perquè la feina no els hi permet o per altres motius.

La nostra proposta radica en rentabilitzar al màxim el cost d’aquesta exposició i que la major part dels nostres ciutadans la puguin gaudir, perquè puguin entendre i es sensibilitzin un poc més amb la gran riquesa patrimonial que tenim.

ARCA per la seva banda s’ha oferit a acollir en la seva seu de Can Weyler, aquesta exposició itinerant, durant un període temps determinat.

5 de jul. 2007

La placeta desapareguda

En el carrer de Sant Feliu, en la cruïlla dels carrers Sant Gaietà i Montenegro, hi havia una placeta deliciosa, on hi va haver diversos negocis: bars, una drogueria, després una papereria.

El lloc ideal per fer un cafè, relaxar-se i fer una xerrada prop de la companyia silent de Can Burgués, l'Oratori de Sant Feliu i la Conselleria. Què se n'ha fet d'aquest espai? .

Vegeu el resultat després de passar per damunt d'un lloc amable la "modernitat": Ara no hi falta res: la recollida pneumàtica, les motos, fils i brutícia, el cartell immens i opressiu dels que negocien amb el nostre patrimoni, la capella buida de contingut i plena d' ¿art?.

La senyal de "prohibit" ho aclareix i ressumeix tot: prohibida la tranquilitat, prohibida la qualitat de vida, prohibit el trobar-se tranquilament amb els amics, prohibit seure's i veure passar la vida, prohibida la lògica, l'amor a la ciutat i el sentit comú...

2 de jul. 2007

Recorreguts culturals amb l’entitat ONCE

Des del mes de novembre la nostra entitat ha ofert a l’entitat ONCE una sèrie de visites culturals, gràcies a la col·laboració del Consell de Mallorca.

El passat dissabte, dia 30 de juny es va realitzar la darrera d’aquestes visites en el present curs. Han estat un total de vuit visites ofertes amb la següent relació:

- Palma jueva (novembre).
- Palma gòtica (desembre).
- Ruta del desembarc del rei en Jaume (gener).
- Visita a la possessió de Galatzó (febrer).
- Patis de Palma (març).
- Visita al Castell de Bellver (abril).
- Palma islàmica (maig).
- Palma llegendària (juny).


El proper curs continuarem amb aquesta iniciativa, que ha estat molt enriquidora i ha fomentat un llaç entre la nostra entitat i aquest col·lectiu de persones.

28 de juny 2007

embARCA't: Baluard del Príncep i església St. Jeroni

La nostra entitat va tenir l’oportunitat de veure les excavacions que s’estan duent a terme al Baluard del Príncep, i escoltar de primera mà, les seves investigacions per la veu de Magdalena Riera, arqueòloga municipal.

Gràcies en aquest projecte, Ciutat guanyarà un espai lliure amb vistes a tota la badia de Palma, i fins i tot, a la costa de Llucmajor, possibilitarà la recuperació d’elements de caire patrimonial, enterrats fins al moment, com serien el pont d’entrada a la porta des Camp o fragments de murada, i el que és el més important, serà un espai públic pel gaudi de tota la ciutadania.

Haurem d’esperar a que finalitzin els treballs arqueològics, per conèixer més dades damunt la història de Ciutat i les obres de restauració i adequació. Un cop recuperat, desitgem i esperem que suposi un orgull i un referent per a la Ciutat de Palma.

********************************************************************

Un cop finalitzada la visita, vàrem anar a l’església de Sant Jeroni, propera a les excavacions de la porta des Camp. Allà, Biel Barceló ens va explicar la pintura de la capella, on hi ha obres de Pere Terrenc i Mateu López o Llopis.

La visita va servir com a complement a la realitzada el passat dissabte, on visitarem el convent de les monges Jerònimes d’Inca. Va ser interessant, i poguérem observar certes analogies entre un indret i l'altre, ambdós de la mateix orde religiosa.

També vàrem poder comprovar, l'estreta relació entre aquesta orde religiosa i el bisbe de la Seu de Mallorca, Joan Vich i Manrique (1573-1604). Hi ha varis blasons del seu llinatge que ornamenten la capella, i el motiu, d'aquest bisbe valencià, és que ell va néixer en un convent d'aquesta orde.

27 de juny 2007

Els nuclis de cases tradicionals de Cas Senyor i sa Talaiassa declarats com a Béns Catalogats

ARCA aplaudeix la decisió adoptada entre el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Santanyí, on s’insta a incoar l’expedient de declaració de Bé Catalogat del nuclis de cases de Cas Senyor i sa Talaiassa, situats al centre històric de Calonge (Santanyí).
Ambdós nuclis de cases estan datats als segles XV i XVI respectivament, amb successives reformes fins a l’actualitat. Representen el llegat de la casa tradicional mallorquina, amb elements arquitectònics prou interessants i li donen una personalitat en aquest nucli de població.

ARCA amb data de 16 de març de 2007 va remetre un escrit al Consell de Mallorca i Ajuntament de Santanyí, per demanar la protecció d’aquest conjunt de cases, amenaçades de ser enderrocades, per a la construcció de nous immobles. Afortunadament les llicencies municipals ja concedides, han estat suspeses, i com es tracta d’un conjunt catalogat, gaudeix d’una protecció avalada i supervisada en un futur per la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric.

Aquesta decisió adoptada ens plena d’orgull, però no hem d’oblidar que pobles de la Part Forana o petits llogarets, estan sofrint modificacions molt accelerades i com a tal, estan perdent la seva personalitat com a poble o petit nucli de població tradicional.

Una de les nostres preocupacions és aquesta, intentar recuperar la casa tradicional mallorquina, que significa un patrimoni històric menor, però que ha estat realment important per definir-nos com a poble i assolir un trets culturals propis. Si perdem aquest llegat, esborrem part de la nostra història i convertirem els nostres pobles de la Part Forana en ciutats dormitoris, sense cap personalitat i sense l’acolliment calorós que han significat fins fa poc.
Diari de Balears Digital 5-5-2008 Els "senyors" també han de preservar ca seva

Els jardins de Can Rubert (Fundació Natzaret)

La declaració de jardí històric és encara un fet excepcional a la nostra comunitat. Ho evidencia el fet que només tres hagin estat declarats: el d’Alfàbia, Son Berga Nou i Natzaret. Però ho és encara més la seva restauració. Per això és lloable la iniciativa del Consell de Mallorca per a la recuperació d’una part del què van ser els jardins de Can Rubert, actualment seu de la Fundació Natzaret.
Del què van ser els jardins, que ocupaven tota la punta oriental de Can Barbarà, juntament amb l’hort, s’ha conservat fins a l’actualitat, bona part del conjunt que es desplegava en la pendent de baixada a la mar, datable al darrer terç del segle XIX. La seva particular configuració, amb pasteres de perfils capritxosos, i la mateixa ubicació, a ran de mar, van provocar l’admiració dels poetes, artistes i intel·lectuals que visitaren El Terreno, essent especialment significativa la visita de l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena. Els canvis en la percepció del paisatge i en la valoració dels jardins varen propiciar l’oblit i, en conseqüència, l’abandó i el deteriorament d’aquests jardins.
Gràcies a la iniciativa d’ARCA, i a l’especial implicació dels tècnics de patrimoni de l’Ajuntament de Palma i del Consell de Mallorca, el jardí de baixada a la mar va ser declarat BIC en categoria de Jardí Històric el 25 de setembre de 2004. Una vegada declarat, s’han posat les mesures per frenar el seu deteriorament, però amb un projecte que no compleix les espectatives d’una rehabilitació. Les causes són fonamentalment dues: la manca d’una línia política de restauració amb una metodologia apropiada i el desconeixement del jardí en qüestió. El tema metodològic es podria cobrir seguint les recomanacions de la Carta de Florència per a la defensa i restauració dels jardins històrics, elaborada per l’ICOMOS com a complement de la Carta de Venècia. El nivell de desconeixement del jardí obligava a fer els estudis previs pertinents abans d’enllestir el projecte de recuperació, com ho serien l’estudi històric, l’anàlisi del terreny i de la capacitat de plantació, de les tècniques constructives, de patologies i dels sistemes de reg.
La manca dels estudis previs exhaustius -que haurien de ser prescriptius- ha determinat que el projecte tengui dificultats d’execució, amb objectius que són contradictoris amb el disseny i funcionament del jardí històric, que no disposava de reg i estava poblat per espècies amb resistència a la mar, fonamentalment tamarells, pins, garballons i ullastres. En canvi, la vegetació prevista en el projecte ha fet necessària la instal·lació d’un sistema de reg i el nombre d’espècies previstes, a prop de 200, està sobredimensionada en relació al potencial de sòl fèrtil existent. Tampoc no hi ha encara cap estudi que relacioni la càrrega de visites que podrà suportar el jardí amb la seva futura condició d’espai públic.
Per tant, no es pot parlar en aquest cas de restauració o rehabilitació, sinó de l’enjardinament d’un espai amb un disseny peculiar, per recrear-hi un jardí que respon al gust actual, molt lluny de la seva configuració original.


Des d'ARCA estam organitzant un cicle de conferències sobre els jardins de can Rubert que es programaran per després de l'estiu.

23 de juny 2007

EmbARCA't: Convent de les monges Jerònimes d'Inca

Hem visitat el convent de les monges Jerònimes d'Inca. Les explicacions han anat a càrrec de la investigadora Magdalena Riera i de mossèn Santiago Cortés.






18 de juny 2007

A favor del conjunt històric Ses Olleries (Santa Eugènia)

Divendres 15 de juny, com a president d'ARCA, vaig participar en un col·loqui sobre Els aspectes positius dels Conjunts Històrics (BIC), a Santa Eugènia, convidat per Salvem Ses Olleries. Va donar informació a prop de 80 persones sobre els elements jurídics dels conjunts històrics, com podria ser el cas de Ses Olleries. Va indicar els deures que pertoquen als propietaris i també els factors positius que la legislació preveu: els beneficis fiscals, les mesures de foment, l'augment del valor dels béns, la promoció pel llogaret i pel conjunt. Després, va contestar moltes preguntes del públic que demostraren l'interès que hi ha sobre Ses Olleries i sobre la conservació d'aquest conjunt històric pendent de declarar pel Consell de Mallorca. Un dels temes estrella fou el problema de les autoritzacions d'obres en conjunts històrics. La gent estava mal informada i temia que en l'espai del conjunt hagi de demanar permís al Consell (a Palma). Vaig explicar la importància del Pla Especial que ha d'aprovar l'Ajuntament per donar els permisos. També es va promoure un intens debat entre diferents persones del públic sobre les qüestions del col·loqui. Tot plegat demostra que arrela l'interès pel patrimoni a Mallorca i que no és cert que hi hagi desinterès. Així mateix queda clar que és necessari fer mlta pedagogia: explicar ben bé a tothom les implicacions dels BIC.
Pere Ollers Vives

16 de juny 2007

EmbARCA't: Santiago Rusiñol




Convidats pel Museu es Baluard, hem visitat l'exposició de Santiago Rusiñol "La passió per Mallorca".



15 de juny 2007

ARCA recupera una pieza patrimonial


Con ayuda de una subvención del Consell de Mallorca, ARCA recupera una pieza patrimonial del S. XVIII que originalmente estuvo en la Seu de Mallorca y que fue adquirida hace años en un rastrillo. Se trata de una columna policromada de estilo neoclásico con la representación de la Resurrección del Señor, de algo más de tres metros de altura que se empleaba como base para el Cirio Pascual.

Los trabajos de conservación y restauración se están llevando a cabo en el Taller Xicaranda; después de desmontar la pieza se ha procedido a una limpieza mecánica, mediante bisturí, para eliminar los numerosísimos restos de cera y suciedad superficial. En estos momentos se lleva a cabo la limpieza química con disolventes idóneos para la restauración. Ya se pueden observar los restos de la policromía original, así como los abundantes deterioros que sufre la pieza, tanto por los ataques de insectos xilófagos (carcoma) como los producidos por la oxidación de clavos y otros elementos metálicos que se han expandido provocando pérdidas de materia y de policromia.

Con motivo del XX aniversario de ARCA, una vez la pieza esté restaurada se entregará al Cabildo, para su custodia en la Catedral de Mallorca.

Un encontre d'amics: el Fòrum Civil de Patrimoni

Associacions representades:

- AA. VV. Canamunt- Ciutat Antiga.
- Amics de l’Arxiduc Lluís Salvador.
- Amics del Museu de Mallorca.
- Amigos de los Castillos.
- ARCA.
- ARCA Llegat Jueu.
- Arxiu Fotogràfic Andreu Muntaner.
- Asociación Amigos de los Molinos.
- Associació d’Amics dels Ferrocarrils de Balears.
- Domus Templi.
- Federació d’Agrupacions Fotogràfiques de les Illes Balears.
- Fundació Amics del Patrimoni.
- Grup d’Estudi de les Fortificacions de Balears.
- Milana, Foment del Patrimoni.
- Monti-Sion - La Calatrava.
- Plataforma Parc de les Vies.
- Societat Arqueològica Luliana.
- Vallpuig.

8 de juny 2007

Llegat Jueu: La cultura judaica a Mallorca




El Sr. Jaume Riera i Sans ens ha parlat de "La cultura judaica a Mallorca". Hem tingut l'oportunitat de gaudir dels coneixements d'una de les persones que més sap sobre el món jueu a la Corona d'Aragó durant l'Edat Mitja. Gran estudiós i autor d'innumerables treballs en relació a la història dels jueus, tant a Mallorca com a Catalunya.

L'ALJUB DE LA FILLA DEL REI EN JAUME II

Amb aquest topònim es coneix un aljub històric que ara s'ha restaurat a Ses Olleries i que està situat prop de la possessió de sa Cova.
Està situat a mà dreta des de Palma, a ran del camí reial ( des de l'Almudaina al Palau de Sineu).
Es troba descrit a moltes publicacions i té 16,90 mts.de llargària i 6,30 mts.d'amplada ; volta amb dos aiguavessos. Possiblement ja existia en època islàmica, tot i que les primeres notícies són de 1302 , i no només donava servei al trànsit del Camí Reial , ans també a la ruta de la transhumància des de la Marina de Llucmajor fins a Orient-Almalltux.

El cas és que s'ha conventit en una icona, un símbol molt apreciat pels veinats de Sta.Eugènia.

ARCA valora com cal l'esforç de la restauració i que hagi quedat adecentat pel habitants de la contrada que hi van amb satisfacció.
PERÒ:
Lamentam el canvi d'ubicació de la carretera, abans a la dreta (llevant), ara a l'esquerra(ponent). Ha quedat un emplaçament totalment inútil, amagat i enterrat, amb un ullal gros de clavegueram posat damunt (per a rebre aigua, brutor i escorrenties en cas d'inundacions. A més està realitzat amb material completament diferent a la pedra de l'aljub.

També han desaparegut, o s'han destruit, caneletes i abeuradors que feien entendre el funcionament de l'aljub.

Per tant, la notícia de la recuperació de l'aljub (Ultima Hora de 25 de maig de 2007 ) és només,
una satisfacció a mitges.

7 de juny 2007

ARCA denuncia la destrucció del molí de Son Groc

La nostra entitat s’ha fet ressò, de bell nou i malauradament, d’un atac indiscriminat cap a un element patrimonial i molt característic de la nostra illa.
L’element en qüestió, es tracta d’un molí aiguer, situat devora l’Estadi Balear, dins del perímetre de construcció de la urbanització Son Guells. El molí pertanyia a les cases de Son Groc, esbucades a l’any 2005. Aquestes, ja eren documentades a l’Apeo de 1818, on el seu propietari era Àgueda Cabanelles, tenia casa i set quarterades de primera qualitat amb morers i figueres.

Els molins representen un símbol de la Mallorca tradicional i son elements protegits pel catàleg municipal de Palma i corroborat per la comissió insular de patrimoni.
Llavors, amb bases legislatives, assegurem que s’ha complit una irregularitat a l’hora de derruir aquest molí.

La nostra entitat ha demanat davant la Comissió de Centre Històric i Catalogació (Ajuntament de Palma) i al Consell de Mallorca que:

1. Facin complir el seu paper i sancionin al promotor amb una multa exemplar per haver atemptat contra un element de caire patrimonial i protegit pel catàleg municipal.

2. En la mesura possible, exigir al promotor la restitució d’aquest bé i complint un procés de protocol, perquè aquesta restitució es faci, per recuperar l’element patrimonial, en el seu estat original. Per evitar precedents recents, molt lamentables com tots sabem.

Volem recordar que aquesta zona al començament de la Ctra. de Manacor, està patint un fort creixement urbanístic durant els darrers temps. És una àrea on hi ha altres elements arquitectònics d’ús rural i que es veuen amenaçats per aquesta voragine constructora.

El cas que denunciem avui, no és aïllat, tenim un precedent molt proper en el temps, el passat mes de setembre 2006, ja denunciarem la destrucció de les cases de Son Neo (o Son Malferit), on en aquest cas, es respectà el molí, però es desmuntaren les aspes d’aquest, tot i les nostres reclamacions a gerència d’urbanisme de l’Ajuntament de Palma, aquestes no han estat ateses a dia d’avui.

Volem alertar de nou, del perill que corre dia a dia el nostre patrimoni, llavors esperem que capítols com aquest no es tornin a succeir i que l’administració actuï de forma competent i responsable, per no perdre un llegat, uns valors i una identitat que ens han format com a poble.










Son Neo (o Son Malferit): Abans i després de la seva destrucció, setembre 2006

6 de juny 2007

Los arqueólogos excavarán este verano 11 yacimientos en Mallorca

Los trabajos consistirán en la búsqueda de nuevos restos o en el análisis de materiales.

MARIANA DÍAZ . Los arqueólogos e investigadores preparan sus equipos de trabajo para abandonar las aulas y los despachos y salir al campo en busca de restos arqueológicos. El Consell de Mallorca ya ha concedido los permisos y autorizado las subvenciones para el inicio de la campaña de excavaciones y el Ministerio de Medio Ambiente ha hecho lo propio respecto al yacimiento de Cabrera. Margarita Orfila y Miquel Angel Cau dirigen las excavaciones en la ciudad romana de Pol.lentia (Alcúdia), del 9 de julio al 4 de agosto, donde, además de continuar excavando en el Foro, la primera gran plaza de Mallorca, harán prospecciones geofísicas «para intentar delimitar la ciudad» de manera definitiva. En Ses Païsses (Artà), el yacimiento de mayor extensión de Mallorca, Javier Aramburu comandará un equipo de 25 estudiantes y arqueólogos que buscan «determinar la secuencia de ocupaciones que se sucedieron durante mil años en el poblado, desde la época talayótica hasta la romana, con una especial incidencia en los cambios medioambientales que se produjeron en ese milenio, para esclarecer si el acelerado crecimiento de población que vivió la Isla tuvo consecuencias como la deforestación». Para ello, del 7 al 31 de julio estudiarán la fauna doméstica y salvaje, restos de plantas y sedimentos.
Magdalena Salas dirigirá los trabajos en el poblado talayótico de l'Hospitalet Vel y en el yacimiento paleocristiano de Son Peretó, ambos en Manacor. Respecto al primero, visitable y señalizado, se dedicarán al estudio de los materiales de las tres últimas campañas, para lo que contarán con la colaboración de alumnos y profesores del departamento de Historia Antigua de la UIB. En Son Peretó, del 25 de agosto al 25 de septiembre, se restaurará la habitación exterior a la basílica y se consolidará la zona del baptisterio. En cuanto al abrigo de Son Matge (Valldemossa), donde en 2005 una enorme roca se desprendió y cayó sobre el yacimiento, Josep Ensenyat y Víctor Guerrero analizarán los materiales surgidos en las tres últimas campañas anteriores al accidente, lo mismo que hará Jaume Coll respecto aCoval d'en Simó (Escorca).
La excavación de Ses Clossos de can Gaià (Felanitx) la dirigirá Tomeu Salvà, y en septiembre, Josep Merino y Marilena Estarellas estarán en Pollença para desentrañar un poco más los interrogantes de la ciudad romana de Boccoris donde «excavaremos unas habitaciones romanas del siglo IV después de Cristo asociadas, según nuestra teoría, aún por confirmar, a unos depósitos de tintes». Manel Calvo se encuentra al frente de las excavaciones correspondientes
Son Fornés (Montuïri) ha quedado listo para la visita.aPuig de sa Morisca (Calvià). Allí, del 1 de julio al 31 de agosto se procederá a excavar en lo alto de la montaña unas habitaciones almohades, que serían los primeros mallorquines que vieron llegar al rey Jaume I y sus tropas. Cristina Rihuete explica que como el 31 de mayo finalizó la primera fase de rehabilitación del poblado de Son Fornés (Montuïri), que ha quedado listo para la visita, en verano analizarán los materiales de las tres últimas campañas ya que los programas de excavación son trienales. En Son Real (Santa Margalida), Jordi Hernández, Damià Ramis y Margalida Munar trabajarán en la rehabilitación de las tumbas de la necrópolis y continuarán con la excavación. Finalmente, en ePla de ses Figueres (Cabrera), dependiente del Ministerio de Medio Ambiente, el equipo que dirigen Magdalena Riera y Mateu Riera intentará finalizar las zonas de excavación ya preparadas para la visita.

Última Hora 6- 6 2007
És una satisfacció ressenyar que la major part dels arqueòlegs que dirigiran aquestes excavacions són membres d'ARCA: Javier Aramburu, Víctor Guerrero, Magdalena Riera i Manel Calvo. Enhorabona!