embARCA't: Convent de Sant Bonaventura de LLucmajor

Dissabte 20-10-2007

La senyora Miquela Forteza Oliver, professora de la UIB ens ha mostrat el Claustre i l'Església del Convent de Sant Bonaventura de Llucmajor, un recorregut organitzat per Biel Barceló.

CONVENT DE SANT BONAVENTURA DE LLUCMAJOR : Noticies històric - artístiques

La història de l’actual convent de Sant Bonaventura comenta el 3 de juny de 1608 amb l’arribada del primer grup de franciscans a Llucmajor. El recinte conventual definitiu es construí durant el segle XVII i estava configurat per l’església, el claustre, petits edificis annexes i l’hort. El 29 d’octubre de 1656, el temple fou beneit per frai Pere Roig i Noguera. Les tasques essencials de construcció perduraren des de 1608, tot i que l’inici es va retardà uns nou anys, fins l’any 1691 quan s’acabà de construir la sobrecoberta de l’església.
Els espais interns del convent, cel•les, oficines, tallers, refectori, cuina, armaris de paret, porteria, biblioteca, sanitaris, sala capitular o de reunions, es distribuïen al voltant del claustre, el qual estava acabat devers els anys 1690-1697. Segueix la tipologia claustral barroca dels franciscans: és de planta quadrada amb doble galeria superposada d’arcs de mig punt suportats per pilastres de secció quadrangular i pilars exteriors rematats per boles de pedra en relleu. La galeria inferior està coberta amb volt de mirall mentre que la coberta superior és de bigues.

El recinte conventual va estar ocupat per l’orde franciscana fins a la Desamortització de Mendizábal que es va dur a terme el 10 de març de 1836. A partir d’aquest moment i fins a 1998, any quan la Guàrdia Civil va abandonar definitivament el claustre i les seves dependències annexes, el conjunt fou a més de seu de la caserna de la Guàrdia Civil, del Jutjat de Pau i de l’Escorxador Municipal. Com a conseqüència d’aquests múltiples usos i vicissituds el conjunt estava molt distorsionat arquitectònicament. Per aquest motiu el 1999 es forjà el projecte de rehabilitació i recuperació de l’edifici, declarat Bé d’Interès Cultural el 23 d’agost de 2002, i la reconversió del recinte monumental en un espai ciutadà com a centre cívic, social i cultural. Les obres de restauració començaren el 23 de febrer de 2006, dia on es celebrà l’acte simbòlic de la col•locació de la primera pedra.

Pel que respecta a les pintures murals, blanquejades reiteradament després de la Desamortització de Mendizábal, no foren descobertes fins a l’any 1999 per un grup d’experts en Història de l’Art de la Universitat de les Illes Balears, gràcies l’avís del llavors alumne Miquel Amorós, s’adonaren de l’existència i manifestaren, donada la seva gran importància, de la necessitat de la seva recuperació. Les pintures, un cop descobertes, conformen un complex programa iconogràfic – ornamental relacionat amb la història de l’orde franciscana.


Texte: Miquela Forteza Oliver