Presentat a ARCA el projecte d'excavació de s'Illot de sa Galera

Jorge Argüello, Silvia Jovani i Ramón Martín a la seu d'ARCA.

Ahir fou presentat a la seu d'ARCA el projecte d'excavació del jaciment púnic de s'Illot de sa Galera, on poguerem escoltar els testimonis dels codirectors de l'excavació, els arqueòlegs Jorge Argüello i Ramón Martín i la conservadora Silvia Jovani.

Demà dissabte 31 d'octubre durem a terme una visita al jaciment, per conèixer de primera mà, les informacions que ens varen transmetre ahir durant la seva magnífica exposició. 

ARCA anomena soci d'honor de 2015 a l'investigador Pere Galiana Veiret

Pere Galiana rep el guardó de soci d'honor de mans del
president d'ARCA, Pere Ollers. Fotografia: Benet Bohigas.

ARCA a dia d'ahir, coincidint amb la presentació del projecte d'excavació de s'Illot de la sa Galera a la nostra seu, va concedir un guardó com a soci d'honor de 2015 a l'investigador Pere Galiana Veiret.

Des d'ARCA valorem molt els anys dedicats a la seva feina acurada i minuciosa que han permès la divulgació d’elements patrimonials i culturals entre la nostra societat. Gràcies als seus estudis hem estat més a prop del patrimoni cultural del municipi de Palma i hem après a identificar-lo i a respectar-lo com es mereix. 

ARCA ha volgut reconèixer profundament a Pere Galiana Veiret per la seva dedicació i constància en investigar aspectes culturals inèdits fins al moment i possar-los a l'abast de la ciutadania, mitjançant les seves publicacions:

- Les coves de Bellver (2009).

- Es Cabo loco (2013).

- El Club nàutic de Cala Gamba en imatges (2013).

- Formentera (2014).

- Es Carnatge i l'illot de sa Galera (2015).

ARCA vol recordar a més, que aquest any Pere Galiana ha estat elegit per l'Ajuntament de Palma, per llegir el pregó de la Festa de l'Estandard. 

ARCA opina que el projecte de Forteza és irrecuperable i una excusa per destruir patrimoni

El projecte de Forteza per sa Feixina, que ara l’Ajuntament de Palma esgrimeix com el gran argument paisatgístic per destruir el monument de sa Feixina, és una excusa.

Quan l'arquitecte Guillem Forteza va fer el seu projecte, sa Feixina donava directament a la mar era un gran solar de primera línia. Llavors no existia el Passeig Marítim (una via de circulació de sis carrils) ni el centenars d’amarraments de vaixells del Port de Palma.

El revisionisme que planteja ara l’Ajuntament és una excusa per justificar el que és injustificable: la destrucció del Patrimoni.

Amb o sense monument, des de l’escola Jaume I no es veurà la mar.

Des de que es varen allargar l’Avinguda de l'Argentina i el Passeig Mallorca, sa Fexina té un  paper més aviat de comunicació transversal entre barriades a més del seu gaudi com a espai públic d’oci i esbarjo.

El projecte urbanístic de Forteza, sens dubte un bon projecte per les condicions originals de sa Feixina, que ja no existeixen, implicaria ara destruir tot el parc actual de sa Feixina i en qualsevol cas, requeriria un nou projecte urbanístic actualitzat i molt costós.

Informe de Jaume Llabrés en defensa del monument de sa Feixina

Jaume Llabrés, investigador en història i especialitzat en arquitectura i jardins, ha elaborat un informe en defensa del monument de sa Feixina del qual els adjuntam una còpia.

Destacam alguns paràgrafs de les conclusions:

Ochenta años después del segundo proyecto de Forteza es imposible recuperar aquel modelo porque la remodelación de sa Feixina fue por otros derroteros y, sobretodo, porque el trazado paisajista actual (1994), bastante mediocre por cierto, es tan potente que supondría hacer tabla rasa de todo para empezar desde cero. No nos llevemos a engaño, porque derribar el antiguo monumento del  Baleares no sirve de excusa para “recuperar” la traza ideada por Forteza. Todo lo contrario,  el diseño  actual se hizo pensando en potenciar un eje central a base de fuentes escalonadas  con la idea de integrar el monolito del Baleares que, en cualquier caso, ocupa un gran espacio rectangular con su propio estanque cuya configuración ha pivotado, desde siempre, como el entorno “ideal” para dicho monumento en un claro ejercicio de auto integración en un espacio tan inmenso como es el glacis de Santa Catalina.

Respecte a l’estil arquitectònic del monument, art déco,  conclou:

En conclusión, creemos que el monolito de sa Feixina forma parte de una etapa muy significativa de la evolución de la arquitectura del siglo XX en Palma y, que una vez desprovisto de toda su simbología original, merece ser preservado. Recordemos, por último, que la estética art déco la encontramos aplicada, solamente, a unas pocas fachadas de nuestra ciudad y que la única construcción relevante de este estilo que es un monumento de ornato público es este monolito de sa Feixina.

ARCA torna a demanar a l’Ajuntament de Palma que rectifiqui i conservi el monument de sa Feixina.

Demà ARCA intervindrà al Ple de l’Ajuntament de Palma per a defensar el monument en base a una moció que la nostra entitat va proposar a tots els grups municipals.

Visita a s'Illot de la Galera.

Fotografia: http://www.toponimiamallorca.net/ 

Dissabte 31 d'octubre a les 10'30h visita al jaciment arqueològic de s'Illot de la Galera.*

Sortida amb barca des del caló de Son Caios, devora el Puro Beach.**

Preu de l'activitat: 15 euros (trasllat amb barca i visita al jaciment i explicacions dels responsables de l'excavació).

* L'activitat està sotmesa al temps que pugui fer a la mar.

**IMPORTANT: Cal que venguin amb calçons curts i calçat apropiat per a l'aigua. Al baixar de la barca, els peus tocaran l'aigua i es poden banyar la roba i el calçat.

Inscripció prèvia, places limitades.

Conferència: El jaciment púnic de l'illot de la Galera.

Dijous 29 d'octubre a les 20'00h.

Conferència sobre sobre l'excavació del jaciment púnic de l'illot de la Galera, a càrrec dels codirectors de l'excavació, Jorge Argüello i Ramón Martín i la conservadora Silvia Jovani.

Lloc: Seu d'ARCA. Carrer de Can Oliva, 10 baixos.

Recorregut embARCA't: "Visita a es Carnatge".

Pere Galiana dirigint-se als assistents a la zona des Carnatge.

ARCA organitzà el passat dissabte 24 d'octubre un recorregut embARCA't que dui per títol: “Visita a es Carnatge”, la qual fou dirigida per l'investigador Pere Galiana Veiret.

Després de la seva recent publicació titulada "Es Carnatge i s'illot de la Galera" (Ed. Lleonard Muntaner, 2015), Pere Galiana ens va poder oferir de primera mà un tast del més destacat d'aquesta zona tan transitada del llevant de Palma, però a la vegada tan desconeguda.

ARCA opina que a sa Feixina ha de prevaldre el Patrimoni i no la imposició

Cates al Monument sa Feixina, ahir 22 d'octubre

ARCA continua treballant per salvar el monument de sa Feixina. L’equip de govern, pretèn fer via per evitar el debat públic i aquesta postura és intolerable en democràcia.

Fins ara ARCA ha trobat una paret de formigó en cada una de les moltes converses que hem mantingut amb distints membres de l’equip de govern. Però, no perdem l’esperança. Fa molts d’anys que lluitam pel Patrimoni i mentre un monument o un edifici estigui en peu, nosaltres treballarem. No serà la primera vegada que la ciutadania salvem in extremis un element patrimonial.

L’equip de govern no ha volgut atendre cap dels molts arguments que els hem exposat sobre els valors del monument de caire Patrimonial, Històric, Educatiu i Social. No volen atendre a raons.

Tots els arguments els continuarem explicant a ells i a la societat balear.

La majoria de la gent vol que el monument es mantengui. Potser per això es neguen a fer una consulta popular?

Ahir, quan la grua feia la cata del monument per saber més de la seva estructura, davant la imminent sol·licitud del projecte de destrucció, la gent que passava els insultava. La majoria de la gent vol que el monument es conservi. El president d’ARCA estava present perquè casualment en dirigir-se a la feina es va trobar amb l’ensurt de la grua.

Les enquestes als diaris parlen sempre d'entre un 65 i un 70% a favor de que se mantengui.

Negar-se a consultar a la ciutadania i frustrar el debat des del primer moment és tot el contrari del que pregonen quan parlen de la seva manera de fer política. Sempre es jacten de la seva capacitat de diàleg i de promoure la participació ciutadana.

ARCA ha demanat téntol en nombroses ocasions. Ho tornam a demanar. Tranquil·litat i reflexió són importants en política. No pot triomfar la imposició. També hem demanat a l'Ajuntament tota una sèrie de dades i documentació que no ens faciliten de moment, mostra de la poca transparència amb que actuen.

El monument compleix la Llei de Memòria Històrica (de 2007).

L’arribada de centenars de ferits al Port de Palma, va ser traumàtic per a la població. Als llistats de ferits i morts hi ha moltíssims d’al·lots que feien el servei militar, perquè la traïdora sublevació contra el govern republicà democràtic els va agafar a la zona nacional. No perquè combregessin  ideològicament.

Fa anys que el monument tan sols és un element arquitectònic dins ciutat, una fita urbana sense cap simbolisme feixista. En el monument no hi ha exaltació al franquisme que és la única cosa que prohibleix la Llei.

Els monuments ens parlen de la història i de les seves petjades, però també són records de vivències personals i del nostre paisatge urbà.

Continuam confiant en que el monument es conservi.

ARCA no necessita donar proves de la seva defensa de la dignitat de les víctimes republicanes i lluitadores per la llibertat

Hem demanat que en lloc de destruir patrimoni per ideologia, es crei un monument a un espai cèntric de Ciutat per honorar-les.

Demanam que se recuperi el Fortí d’Illetes i els refugis de la guerra.

Donam la benvinguda a la futura Llei de Foses.

ARCA va ser consultada fa unes setmanes sobre aquesta qüestió i vàrem garantir el nostre suport per aconseguir la declaració de BIC dels llos d’enterrament, fins i tot una vegada s’aconsegueixi que siguin excavades.

Presentat a ARCA el llibre: Es Carnatge i s'illot de la Galera.

Lleonard Muntaner, Pere Ollers (ARCA), Pere Galiana i
Jorge Argüello. Fotografia: Benet Bohigas.

Ahir dijous 22 d'octubre fou presentat a ARCA el llibre Es Carnatge i s'illot de la Galera, de l'investigador Pere Galiana Veiret.

A la presentació assistiren l'arqueòleg Jorge Argüello; l'editor Lleonard Muntaner i l'autor Pere Galiana.

Aquest dissabte 24 d'octubre continuarem coneixent més aspectes de la zona des Carnatge, gràcies a la visita que ens oferirà el propi Pere Galiana. 

Recorregut embARCA't: “Visita a es Carnatge”.

Dissabte 24 d'octubre a les 10'30h.

“Visita a es Carnatge”.

dirigit per l'investigador Pere Galiana Veiret.

punt de trobada: Hospital de Sant Joan De Déu (devora la mar).

preu: 5€ socis i estudiants

        8€ no socis

Inscripció prèvia, places limitades.

ARCA demana més inversió pressupostària en la conservació del Patrimoni Cultural.

Es Sindicat (Felanitx).

El Patrimoni és un sector estratègic

ARCA demana a la Conselleria de Cultura i al Govern de les Illes Balears que consideri els pressupostos d' inversió en conservació de Patrimoni com a una inversió en un sector estratègic

Ara que els pressupostos tant de la Comunitat Autònoma com de l'Estat estan aprovant-se per a l'any 2016

ARCA s'ha adreçat directament als representants polítics perquè impulsin inversions en matèria de patrimoni cultural

Ens trobem davant un moment capdal, on s'estan discutint els Pressuposts Generals de la Comunitat Autònoma i de l'Estat. ARCA ha decidit adreçar-se personalment i per escrit als consellers de Cultura i d'Educació del Govern de les Illes Balears i a cada un dels representants polítics al Parlament de les Illes Balears (PP, PSIB, MES, Podem i Ciutadans), Congrès dels Diputats (PP i PSOE) i Senat (PP i PSOE) perquè impulsin inversions reals en matèria de Patrimoni Cultural.

Peticions al Parlament de les Illes Balears

ARCA proposa als grups parlamentaris de les Illes Balears la inversió en una sèrie de projectes concrets, amb un llistat llarg del qual destaquem els següents projectes:

·        Restauració i rehabilitació de Can Weyler (conveni amb el Consell de Mallorca).

·        Restauració i rehabilitació de les Torres del Temple o Torres de Gumara i dotació per a Museu (conveni amb l'Ajuntament de Palma).

·        Restauració i rehabilitació de Can Serra (Palma).

·        Restauració i rehabilitació del Convent dels Mínims (St. Francesc de Paula) de Campos.

·       Es Sindicat de Felanitx (catalogat, BIC i pendent d'adquisició municipal).

·       Sa Fàbrica Nova de Sóller (catalogat i en deficient estat de conservació).

·        Arxius històrics.

Peticions a Madrid

Als parlamentaris del Congrés i del Senat en torn dels Presssuposts Generals de l'Estat del següent tenor, els hi hem fet arribar que trobam a faltar inversions en el camp del Patrimoni Cultural i de la recerca o I+D+I dedicada al patrimoni cultural, particularment a les Illes Balears.

També feim arribar un llistat bastant extens de peticions d'intervencions concretes.

El Patrimoni Cultural com a font de riquesa econòmica

Can Serra (Palma).

ARCA sempre ha pensat que el Patrimoni Cultural hauria d'estar entre les activitats prioritàries per a l'economia. El patrimoni cultural pot ser un motor més de l'economia. La seva conservació i restauració impliquen diversos sectors productius, activitats professionals, petits i mitjans empresaris, artesans i especialistes en la matèria. Així mateix el manteniment del patrimoni cultural, a més de complir una obligació legal, significa posar a l'abast de tota la societat un actiu més per:

a) Conèixer la nostra història i les bases culturals del lloc on ens trobam.

b) Diversificar l'activitat turística introduint nous elements visitables, nous productes turístics.

c) Trobar i afavorir noves possibilitats d'ocupació per a professionals, autònoms i treballadors qualificats.

Les administracions es presenten immobilistes i equivocades a l'hora de conservar el Patrimoni Cultural

S'ha de potenciar més i millor el mecenatge privat a favor del patrimoni cultural.

Per començar els Pressuposts de l'Estat s¡han de corregir i augmentar. Han d'introduir les activitats i la restauració dels béns culturals que interessen a les Illes Balears. (Per exemple al Projecte no figuren tots els béns de Patrimoni de la Humanitat, només figura Sa Llonja com a bé cultural "amb possible mecenatge"). Una vergonya. ARCA els suggereix (i espera que els diputats i senadors de Balears presentin esmenes) una llista exemplar de béns culturals que falten, per exemple, la Sibil·la, Dalt Vila d'Eivissa i el parc marítim, com a patrimoni de la HUmanitat; i en el camp de les activitats i celebracions culturals, falta fins i tot l'Any Ramon Llull.

Suggerim també a la Conselleria d'Educació la celebració del I Centenari dels edificis de l'Institut Balear, la Biblioteca provincial i l'Escola d'Arts i Oficis. 

ARCA demana també incloure programes culturals i de recerca nous que són imprescindibles per la conservació del patrimoni.

Presentació llibre: Es Carnatge i s'illot de la Galera.

Demà, dijous 22 d'octubre a les 20'00h.

Es Carnatge i s'illot de la Galera, de Pere Galiana Veiret.

Projecció d'unes 50 imatges sobre aquesta zona de Palma recollides al llibre.

La presentació comptarà amb la presència del geòleg Guillem Mas, de l'arqueòleg Jorge Argüello, de l'editor Lleonard Muntaner i de l'autor Pere Galiana.

Lloc: Seu d'ARCA. Carrer de Can Oliva, 10 baixos.

Recorregut embARCA't: “El Velòdrom del Tirador: joia del patrimoni esportiu de Ciutat”.

Grup organitzat per ARCA a la pista del Velòdrom del Tirador.

ARCA va realitzar un recorregut embARCA't el passat dissabte 17 d'octubre titulat: “El Velòdrom del Tirador: joia del patrimoni esportiu de Ciutat”. 

L'activitat s'estructurà primer de tot amb una conferència a la seu d'ARCA, on l'historiador i investigador Manel García ens va apropar i profunditzar en la història del Velòdrom del Tirador, en ús des dels anys 1903 i 1973.

El Velòdrom del Tirador fou durant moltes dècades un dels millors de tot l'estat espanyol, on es varen dur a terme competicions de caire nacional i internacional.

Xalet del Velòdrom del Tirador, obra de Gaspar Bennazar (1918)

El promotor d'aquesta obra fou el Veloz Sport Balear, entitat que encara existeix a dia d'avui i que ha estat propietària d'aquests terrenys fins fa pocs mesos. En l'actualitat l'Ajuntament de Palma és el seu nou propietari.

ARCA considera que aquestes antigues instal·lacions esportives i el xalet annexe al velòdrom, obra de l'arquitecte Gaspar Bennazar a l'any 1918, haurien d'estar incloses al catàleg de Patrimoni de l'Ajuntament de Palma i que tota aquesta zona s'hauria d'integrar en un futur parc o en dotacions lúdico-esportives obertes a la ciutadania, on es pogués explicar i contextualitzar la història d'aquest indret de Palma, que tantes alegries va donar a la seva ciutadania. 

ARCA demana la rehabilitació i protecció d'un monument a presos republicans

Fotografia: Benet Bohigas.

ARCA demana la conservació i manteniment d'un monument en memòria dels presos republicans a Cala Sant Vicenç (Pollença).

ARCA demana un respecte per a la memòria dels nostres avantpassats i per aquest motiu sol·licita que un monument dedicat als presos republicans a Cala Sant Vicenç, els quals foren obligats forçament a construir camins durants els anys 1937 i 1940 sigui conservat i presenti un manteniment per part de l'Ajuntament de Pollença.

ARCA considera important que aquest monument dedicat per l'Ajuntament de Pollença a l'any 2005, tengui un manteniment adient, perquè en alguns casos el vandalisme o el pas del temps, provoquen que elements d'aquestes característiques, corrin el perill de desaparèixer.

Fotografia: Benet Bohigas.

ARCA considera important fites com aquestes, degut a que ens mostren i recorden etapes de la nostra història que no hauríem de tornar a repetir-se i la única forma possible és tinguent memòria i consciència.

ARCA decepcionada per la finalitat de la taxa turística

Can Weyler

ARCA CELEBRA LA FERMESA EN LA IMPLANTACIÓ DE LA TAXA TURÍSTICA PERÒ CREU QUE LES FINALITATS ANUNCIADES DE LA TAXA  SÓN UN "CALAIX ON HI CAP GAIREBÉ TOT". ÉS BASTANT DECEPCIONANT I NO CONTENTARÀ A NINGÚ.

ARCA DEMANA QUE L’OBJECTIU DELS DOBLERS RECAPTATS SIGUI  PER INVERTIR EN  CONSERVACIÓ I REHABILITACIÓ DE BÉNS PATRIMONIALS I D’ESPAIS NATURALS

Des d'ARCA pensam que la taxa turística és l'única manera que tenim  per obtenir doblers per a la millora del nostre Patrimoni natural, històric, etnològic i paisatgístic. I el futur està precisament aquí. Perquè tota inversió en patrimoni natural, cultural i paisatgístic reverteix immediatament en el turisme i en els negocis turístics i aquestes inversions donen un argument de pes als visitants per comprometre-se'n amb el nostre patrimoni, natural, cultural i paisatgístic que també aprofiten.

Per exemple, projectes de restauració i intervenció de: Es Carnatge, Torres de Gumara de Palma, Can Weyler, Can Serra, Sa Fàbrica Nova de Sóller, Es Trenc-Salobrar, Serra de Tramuntana, etc.

D'aquests projectes d'inversions (espais i elements naturals i culturals que ara estan deixats) en poden sortir: altres activitats connexes, creació de llocs de feina, formació per als joves, etc

Les Torres del Temple

LES INVERSIONS EN REHABILITACIÓ DE ZONES TURÍSTIQUES MADURES I SIMILARS, S'HAN DE TREURE DELS FONS ESTATALS DE TURISME (JA QUE SOM CAPDAVANTERS A L'ESTAT EN INGRESSOS TURÍSTICS).

La taxa o impost ha de recuperar  els motius originals que varen donar inicialment bons resultats interromputs per una suspensió contrària als interessos de Balears.

Repetim, per ARCA, invertir en Patrimoni i Natura de rebot és invertir en un turisme de qualitat i no en aquest turisme massiu que fa morir d'èxit molts d'indrets turístics i presenta tants de problemes de gestió que hem d'enfrontar tota la població: seguretat pública, vigilància, neteja, residus, consum d'aigua, destrossa d'espais públics, etc.

Teníem una oportunitat única amb un govern de consens. Ara la decepció és molt grossa. Uns objectius tan amplis i dispars no contenten a ningú. Ja coneixem la capacitat de pressió d'algunes patronals turístiques a aquesta comunitat. Demanam que el govern autonòmic i els seus principals actors en aquest tema com Biel Barceló, s'ho repensi i rectifiquin.

EL NOSTRE PAISATGE I EL NOSTRE PATRIMONI: ATRACTIU TURÍSTIC PER FUGIR DEL TURISME DE MASES

No hi ha dubte que el turisme tria Mallorca i Balears per les seves característiques, pel seu clima, el seu paisatge, els valors històrics i monumentals a més dels paisatges urbans de pobles i ciutats.

Si no cuidam tot això, el nostre futur econòmic no serà sostenible, amable i durador.

LA CARA DOLENTA DEL TURISME

La Fàbrica Nova de Sóller

El turisme aporta elements positius però, sense dubta, el turisme de masses que predominantment ens arriba provoca uns impactes negatius molt grossos sobre el nostre paisatge i l'abandonament del nostre  patrimoni cultural, perquè els doblers es destinen a negocis més sucosos.

És indiscutible que el turisme genera molt de doblers especialment pels empresaris del ram, els quals no reinverteixen més que una mínima part a la societat balear.

Per tant és obligació de l'administració protegir, conservar, invertir i rehabilitar el Patrimoni Històric i etnològic a més del paisatgístic i natural. Que dins les inversions previstes amb els doblers de la taxa  hi figuri el Turisme directament com el gran beneficiat, ens sembla inacceptable i decebedor. Nosaltres sempre hem defensat una taxa ECOPATRIMONIAL. De rebot tota la societat queda beneficiada.

ARCA proposa una Moció pel Ple de l'Ajuntament de Palma en relació al Monument de sa Feixina

ARCA HA PROPOSAT ALS GRUPS MUNICIPALS QUE PRESENTIN UNA MOCIÓ PER GARANTIR QUE EL FUTUR DEL MONUMENT DE SA FEIXINA ÉS EL QUE LA MAJORIA DE LA CIUTADANIA DESITJA

La nostra entitat, ARCA (Associació per a la Revitalització dels Centres Antics) ha proposat  a tots els grups municipals de l’Ajuntament de Palma que presentin una moció al proper Ple Municipal. La redacció de la moció té el següent contingut:

Argumentació prèvia:

Desmuntar no és destruir

El pacte de govern signat pels tres partits i/o candidatures que conformen l’equip de govern PSIB-PSOE, MES i Som Palma, incloïa com un dels punts “Desmuntatge i retirada del monument “Baleares” de sa Feixina”.

Com que l’arqueòloga municipal diu al seu informe que el monument no se pot desmuntar, sembla que ara la única possibilitat que planteja l’equip de govern és mutilar uns fragments del monument (relleus esculpits i poc més) i destruir la resta.

És evident que destruir no és desmuntar. Per tant estaríem davant un incompliment del pacte de govern.

Cap partit de l'equip de govern duia escrit al seu programa retirar el monument de sa Feixina, ni feren campanya amb el tema

Igual que és evident que cap dels tres partits polítics o candidatures que conformen l’equip de govern tenien escrit al seu programa electoral la destrucció ni la retirada del monument de sa Feixina. Tampoc no va ser tema de campanya electoral.

Estaríem, llavors, davant una decisió de l’equip municipal no avalada per les urnes i l'evident oposició d'una part de la ciutadania.

El monument ja està contextualitzat i compleix la Llei de Memòria Històrica. Va ser una contextualització per consens

Hem d’afegir que l’esmentat monument va ser ja despullat de qualsevol ensenya i relleu que pogués ser ofensiu per ningú i ara és un monument nu. Dita contextualització es va decidir per unanimitat d’aquest Ple. És ben important la unanimitat en les decisions conflictives. Aquí es va aconseguir.

L’equip de govern ara planteja destruir el monument (quan això no ho recollia el pacte de govern)  i també volen destruir el consens.  Des de la ciutadania, i en primer lloc des d’ARCA es demanam tèntol.

Si s’obstinen a actuar sense el consens, com a mínim que consultin a la ciutadania

Aprofitant que un punt que sí incorporen la majoria dels programes electorals dels partits que conformen el govern municipal és donar participació a la ciutadania amb consultes populars, espais de participació i debat ,

PROPOSAM

1.     Que, donat que no se podria complir el pacte de govern, ja que destruir no és desmuntar, que l’equip de govern mantengui el monument de sa Feixina a la seva ubicació.

2.     Si no volen acceptar l’anterior punt, que es crei un espai de diàleg impulsat per l’ajuntament amb persones enteses de reconeguda objectivitat per determinar la conveniència o no de retirar el monument. Explorant tots els factors que poden influir en la decisió: patrimonials, de memòria històrica, educatius i econòmics.

3.     Si no volen acceptar l’anterior punt, que se convoqui a una consulta popular a la ciutadania de Palma, amb garanties democràtiques, amb una pregunta clara i l'oportunitat per debatre des de tots els punts de vista sobre la retirada o no del monument de sa Feixina.

ARCA organitza un acte doble en defensa del Port del Molinar

Biel Horrach, Pere Nicolau, Àngels Fermoselle i Pedro Martínez.
Fotografia: Benet Bohigas.

ARCA ORGANITZÀ UN COL.LOQUI SOBRE LA SITUACIÓ ACTUAL DEL PORT DEL MOLINAR I EL SEU FUTUR

 

Al col.loqui participaren:

 

- Pere Nicolau. Arquitecte.

 

- Biel Horrach. Director general d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma.

 

- Pedro Martínez. Portaveu campanya de la "Al Molinar, Port Petit".

 

- Àngels Fermoselle, ARCA.

 

L’objectiu actual de la campanya “Al Molinar, Port Petit”, és que no se deixi passar el temps i dins aquest primer any de legislatura ja s’adoptin mesures que facin impossible qualsevol ampliació al Port del Molinar i que es rehabilitin el port i el seu edifici que tenen un potencial econòmic i social important.

 

Presentació del conte “EN - - - -  , NA - - - - I EL PORT PETIT”

 

Un conte dins la col.lecció de “Els Contes de s’Abu”, als quals els protagonistes són la nina o el nin  al qual se li conta el conte .

 

L’autora del conte, Àngels Fermoselle, sense anomenar el Molinar, explica com una nina molt expressiva va a visitar a un amic seu que viu a prop de la mar i queda entusiasmada amb la bellesa de l’entorn, la casa del port que té una torre, els corbs marins, la mar i el propi port. El seu amic li explica com molts anys abans uns gegants dolents volien destruir el port i la seva casa de la torre  perquè volien fer un port molt gros pels seus vaixells de gegants. Llavors la gent de la ciutat es va ajuntar i va descobrir el punt dèbil dels gegants i aconseguiren que partissin i no tornessin mai més.

 

L’arquitecte Pere Nicolau acompanyà a l’autora en aquesta presentació.

 

L’arquitecte Pere Nicolau sempre s’ha pronunciat en contra de qualsevol ampliació al petit port del Molinar.

 

La campanya “Al Molinar, Port Petit està integrada per Salvem es Molinar, ARCA, GOB, Vogar i Ciar, Amics de la Terra i Greenpeace

Recorregut embARCA't: “El Velòdrom del Tirador: joia del patrimoni esportiu de Ciutat”.

Dissabte 17 d'octubre a les 10'30h.

“El Velòdrom del Tirador: joia del patrimoni esportiu de Ciutat”. 

Conferència i visita sobre aquest element patrimonial i que forma part de la història de l'esport balear.

dirigit per l'historiador i investigador Manel García.

sortida: Seu d'ARCA. Carrer de Can Oliva, 10 baixos.

preu: 5€ socis i estudiants

         8€ no socis

Inscripció prèvia, places limitades.

Presentació i col·loqui sobre la situació actual del Port del Molinar i el seu futur.

EN DEFENSA DEL PORT DEL MOLINAR: Dos actes en un.

Dimarts 13 d'octubre a les 20'00h.

Presentació del conte: “En Marc, na Lluna i el Port Petit”.

A càrrec de l’arquitecte Pere Nicolau i de l'autora del conte, Àngels Fermoselle dins la col·lecció “Els Contes de s’Abu”.

Posteriorment, col·loqui sobre la situació actual del Port del Molinar i el seu futur. Participaran: Pere Nicolau, arquitecte; Biel Horrach, director General d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma; Pedro Martínez, portaveu de la Campanya  “Al Molinar, Port Petit” i  Àngels Fermoselle, ARCA.

Lloc: Seu d'ARCA. Carrer de Can Oliva, 10 baixos.

ARCA organitza una conversa en defensa del Monument de sa Feixina.

Àngels Fermoselle, Jaume Serra, Pere Nicolau, Antoni Sbert,
Cristòfol Sbert, Mercè Truyols, Pere Ollers i Miquel A. Lladó.
Fotografia: Benet Bohigas.

Per aportar arguments a favor de la conservació del monument des dels distints punts de vista: 1: Històric, 2: Arquitectònic, 3: Educatiu, 4:Memòria col·lectiva.

Entre el públic que omplí el local d’ARCA hi havia persones de Santa Catalina, Es Jonquet, Son Armadams,... i alguns d’ells estan recollint signatures perquè volen que Cort rectifiqui.

Participaren :

Pere Nicolau, arquitecte, i Toni Sbert, arquitecte municipal que creuen que el monument una vegada despullat dels símbols i escrits ha guanyat molt en qualitat i és d'important valúa arquitectònica. Va comparar, igual que Toni Sbert com a Itàlia també s’han conservat elements arquitectònics racionalistes despullant-los de simbolismes ideològics.

Jaume Serra, Historiador que va crear el Museu de l'Educació  i va parlar de la gran errada que suposa esborrar la memòria i les empremptes de la història. Va dir que si se destruís el monument seria un afegit a la llista d'imperdonables destruccions de patrimoni.

Mercè Truyols, expresidenta d’ARCA que explicà la importància del racionalisme, corrent a la que s’adscriu el monument, com a corrent arquitectònica que arribà a l'illa des dels moviments culturals de la resta d'Europa

Miquel Àngel Lladó, escriptor que recordà el concepte de Patrimoni i la importància de no caure a les mateixes errades intentant esborrar el passat.

Cristòfol Miquel Sbert, historiador que ha investigat sobre la guerra Civil a Mallorca i va recordar com un oncle seu va morir a l’enfonsament del Baleares i que els joves allistats eren innocents.

Cels Calviño, geògraf i professor de primària que considera que un monument com el de sa Feixina permet explicar a les sortides escolars el drama de la guerra i la història real.

Cort ha d’obrir un procés seriòs de diàleg amb la ciutadania

ARCA ha aportant suficients arguments com perque l’Ajuntament de Palma obri un procés seriòs de diàleg i participació real. Sense imposicions i decisions prèvies.

Aquest debat ha servit per donar més forces a la nostra entitat ja que els arguments i el diàleg són els millors actius de l'autèntica democràcia.

El monument està despullat de qualsevol simbolisme i originalment. Aquest es va construir baix subscripció popular per  recordar unes víctimes mallorquines. Avui és un monument contextualitzat i nuu de qualsevol símbol ofensiu i és un clam contra les guerres i les dictadures. I això es va aconseguir per unanimitat!

Desmuntar o destruir monuments per motius ideològics, no és propi d’una societat que vol aprendre del passat.