28 de set. 2009

Vª agrorruta: Estruços de Can Caló de Ruberts

El passat 26 de setembre la nostra entitat organitzà la cinquena visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni, que patrocina la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern Balear. En aquesta ocasió poguerem gaudir de l'explotació d'estruços de Can Caló, situada al Km. 5'2 de la carretera que uneix Sencelles amb Pina. La finca de Can Caló es troba de cara al llogaret de Ruberts, a tan sols uns 500 metres. El seu propietari, Biel Torrens ens va atendre molt amablement i ens explicà el treball d'aquesta finca, la qual es dedica a l'explotació d'estruços i agricultura ecològica. Aquest any han recuperat per a la seva producció un conreu endèmic de Mallorca, com és el pebre bord, amb més de 600 anys d'història, però que fins l'any passat només presentava un conreu de 1'6 hectàrees a tota Mallorca. Gràcies a ell i altres agricultors, membres de l'associació Slow Food han fet que anualment s'hagin sembrat 25 hectàrees a tota Mallorca d'aquest producte, que recordem s'emprea a la receta de la sobrassada.

Un cop finalitzada aquesta visita, el nostre grup es desplaçà fins a Ruberts (Sencelles), on poguerem conèixer el patrimoni històric d'aquest llogaret del Pla de Mallorca que fou declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) amb la categoria de Conjunt històric, després que ARCA fes un estudi històric-geogràfic de l'indret i gràcies a la lluita que han duit els veïnats d'aquesta petita localitat des de fa deu anys.

Més informació a: Conservem Ruberts

Història agrícola de Sencelles

Municipi del Pla de Mallorca amb una extensió de 52’62 km2. Apareix documentat per primer cop al 1237, però hi ha diferents teories sobre la seva etimologia:

- Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, diuen que deriva del llatí Centum cellas i evolucionaria com a Cent celles.

- Joan Coromines diu que prové del llatí, senticellas, diminutiu de sentix, que vol dir arc abatzer.

Però hi ha altres interpretacions, com que vendria de Pere de Centelles, sagristà de Barcelona que rebé algunes possessions del juz de Qanarusa, després del repartiment de 1232. També hi ha la possibilitat que derivi dels pobladors de Centcelles (Tarragonès) o Centelles (Osona), que s’instal·laren en aquestes terres després de la conquesta catalana.

Sencelles compta amb abundants jaciments arqueològics, el que intueix l’existència d’una activitat agrícola i ramadera durant la prehistòria.

A època romana es consolidà el conreu de la vinya i dels cereals. Gràcies a la proximitat de la via romana que unia Palma i Pollentia es fomentà el conreu d’aquests productes.

A època islàmica prengué força l’horticultura, especialment a l’hort de Cascanar, per on passa el torrent de Pina.

A partir de la conquesta catalana predominarà especialment el conreu de cereals (blat, ordi, civada,…). Sabem que entre els segles XIV-XVI el blat es vendrà a l’exterior i quan aquest mancava a Ciutat, se n’enviava. A finals del segle XV es produïen més de 5.000 quarteres anuals de blat i ordi, però a principis del segle XVI, tan sols es recolliren 400 quarteres. El conreu es tornà a recuperar a partir de la segona dècada d’aquest segle.

La vinya també fou un conreu destacat, sobretot al llogaret de Biniali. Cal remarcar que al municipi també hi havia hortalissa i pocs arbres, on destacaven les figueres.

La ramaderia també fou una font d’ingressos importants al segle XVI, on destacaven més de 4.000 caps d’ovelles, a part de porcs, cabres, ases, vaques, mules i egües. Gràcies a la llana que es venia a Ciutat, es feu un negoci important.

Segons un cadastre que es feu a l’any 1460, aquesta era la valoració del municipi:

- Béns immobles: 9.052 lliures.
- Esclaus: 1.210 lliures.
- Ramat: 7.242 lliures.

Però tan sols un segle després, l’any 1581, veiem com els béns immobles es revaloritzen, passant a tenir un valor 131.453 lliures. A diferència d’altres municipis, a Sencelles tan sols el 18’4% del valor de la terra estava en mans del ciutadans. Hi havia 198 propietaris que eren residents al municipi, el que suposava un 12% de la població, tenint en compte que hi vivien 1.660 habitants. La riquesa mitja d’aquests propietaris era de 587’9 lliures.
Als Estims Generals de 1578 tenim registrades 54 possessions, de les quals 13 eren de propietaris de fora del terme. La valoració de les més importants és la següent:

1. Sarissal: 8.000 lliures, propietat de Gabriel Serra (Inca).
2. Laiar: 5.500 lliures, propietat d’Antoni Rayó.
3. Sonarrossa: 4.431 lliures, propietat de Jeroni de Santjoan.
4. Binialmara: 3.800 lliures, propietat de Baltasar Rossinyol.
5. Son Estela: 3.000 lliures, propietat de Joanot Morei.
6. Aireflor: 2.800 lliures, propietat de Miquel Ramis.

Normalment la tinença d’aquestes possessions durant els segles XV i XVI era mitjançant el pagament d’un lloguer i el sistema d’amitgeria no era habitual, llevat de l’explotació ramadera.

Durant el segle XVIII els cultius que predominaren al municipi foren els arbres fruiters, la vinya, el safrà i les tàperes. La vinya s’expandí cap a Jornets i a Cascanar proporcionà guanys econòmics.

Al darrer terç del segle XVIII havia 9 molins, 2 dels quals es trobaven a Biniali. Arrel d’aquí va néixer una indústria tèxtil, que elaborava draps de lli, convertint-se en el segon terme productor del Pla de Mallorca. El lli i el cànem que s’emprava per a l’elaboració del teixit es conreava vora els torrents.

El 1800 trobem gran extensions de vinya que produïen vi, però també aiguardent i panses, tot i que en menor mesura. A principis del segle XIX el conreu que continuà predominant, foren els cereals. El ramat oví s’havia reduït a la meitat, en relació a les dades del segle XVI.

A l’Apeo de l’any 1818 tenim el següent recompte de la superfície del municipi:
- Camps de conreu: 71’43%.
- Vinya: 19’17%.
- Bosc: 9’28%.
- Reguiu: 0’09%.

El 1834 hi havia 43 telers al municipi que donaven feina a 16 obrers, els quals produïen draps de lli, llana i cànem.

El 1845 una sequera provocà que molts de pagesos haguessin d’anar a demanar almoina a Palma. Com a mesura a l’any 1846 es començà a introduir el conreu de l’ametlla i la garrova. Després de la fil·loxera, a principis del segle XX es potencià el conreu d’ametllers.

El 1909 es fundà la Caixa Rural i el Sindicat Agrícola i Ramader de Sencelles, el qual s’encarregava de comprar estris i maquinària i també animals, llavors, adobs, …

El 1920 es començà a substituir la vinya per cereals i també començà a despuntar el ramat d’aviram, per tal de vendre carn i ous a Barcelona. Malauradament aquest negoci feu fallida amb la Guerra Civil.

Història de Ruberts

Documentat ja al segle XIII, en el Llibre de repartiment de Mallorca. El nom prové molt probablement d’un personatge de la família Roberts o Ruberts, de Tarragona, que participà en la conquesta de 1229, i en el repartiment li pertocaren 3 alqueries del terme de Sineu amb un total de deu jovades. Després de la conquesta quedà inclòs dins la part reial, però el control directe del territori ho va portar a terme l’ardiaca de Barcelona.

Les properes referències històriques que ens parlen d’aquest llogaret, són a l’any 1452, quan trobem l’antiga alqueria dels Ruberts (probablement l’actual possessió de Son Jordà). Aquesta era de Guillem Gibert, qui es queixa dels veïns, perquè li entren a la finca amb el bestiar i li fan malbé a la seva producció.
A l’any 1558, la propietat serà dividida, Caterina, muller de Joan Ramis, filla de Bartomeu Jordà dels Ruberts repartirà amigablement els seus dominis amb Joanot Jordà.

Als Estims de 1578, Son Jordà, encara apareix documentada amb el nom de los Ruberts, i el seu propietari era Joanot Jordà i es valorà en 2.200 lliures. D’aquesta família prendrà el definitiu nom de Son Jordà. A part, hi havia tres possessions més, però totes elles es coneixien com a Ruberts. Propietat de Joan Ferragut, es valorà amb 2.000 lliures, propietat de Julià Ferragut, es valorà amb 1.000 lliures i propietat de Jordi Ferragut, es valorà amb 1.000 lliures.

Sabem que a l’any 1596 era propietat de Sebastià Jordà, però encara estava sota el domini directe o alodial de l’ardiaca de Barcelona i es valorà en 2.300 lliures, fet que la convertí en la possessió més gran de la cantonada.

En els cadastres de 1694 i 1706, Son Jordà, canvia de família, hi trobem a Francesc Antic com a propietari i la finca es valorà en 4.300 lliures.

A l’any 1742, trobem de bell nou un canvi en la titularitat familiar, en aquest cas el seu propietari és el mercader Jaume Sard Lledonet. Aleshores, Son Jordà comptava amb un oratori privat amb un retaule de la Nostra Senyora del Roser i tenia un celler. La seva producció agrícola es centrava en la vinya i el conreu de cereals.

En el cadastre de 1756 Son Jordà era propietat de Jaume Sard i es valorava en 4.000 lliures.

A l’any 1768, la família Sard cedeix unes terres seves a l’església per construir l’oratori públic de Ruberts. El bisbe de Mallorca, Francisco Garrido, va designar al rector de Sencelles, mossèn Bartoumeu Verd Falcó com a responsable de les obres. Dia 15 de maig de 1768 es col·locà la primera pedra. Els veïns de Ruberts hagueren de participar econòmicament en la construcció de la nova església i a pagar anualment 10 quarteres de blat al capellà encarregat dels serveis religiosos. L’oratori fou beneït el 25 de novembre de 1770 i dedicat a Nostra Senyora del Carme.
A 1773, Son Jordà era propietat de Jaume Sard i sabem que produïa blat, candel, civada, faves, guixes i ciurons.

El 1859, Son Jordà apareix en un registre de finques rústiques, sent el propietari Jaume Sard i amb una extensió de 28 quarterades.

A finals del segle XIX, l’Arxiduc Lluís Salvador, ens dóna dades interessats sobre aquest llogaret. Sabem que hi havia 31 cases, on hi vivien 156 habitants. Son Jordà era propietat de Jaume Sard, que residia a Sencelles. És la novena finca més gran del municipi amb un total de 75 ha i és una de les tres finques de Sencelles amb més producció d’ametlles.

Entre 1909 i 1910, es veu que el temple de la Mare de Déu del Carme s’havia quedat petit i aquest fou ampliat.

A l’any 1921, s’hi instal·laren les Germanes de la Caritat, que inicialment ocuparen una casa del nucli. Entre 1929 i 1935, es bastí el convent de l’esmentada congregació. El 1960, les esmentades Germanes deixaren el llogaret.

Tenim dades de 1960, on hi hagut una lleugera davallada del nombre de habitants. Hi havia 31 cases, on hi vivien 122 habitants. A l’any 1964, va arribar l’electricitat a Ruberts i a l’any següent, mossèn Bartomeu Mulet promogué la creació d’un tele-club que restà en actiu fins al principi del decenni de 1970.

A l’any 1978, la titularitat de la possessió de Son Jordà, torna a canviar de llinatge, després de més de dos-cents anys de propietat, la família Sard, passà la finca a la família Perelló Oliver.

A l’any 1985, el temple de la Mare de Déu del Carme fou restaurat i pocs anys després, també, es dugueren obres a la plaça del poble.

Dades de 1991, ens avisen del clar retrocés demogràfic de Ruberts, on hi havia 29 cases i hi vivien 28 habitants.

A l’any 1994, la possessió de Son Jordà, deixa l’activitat agrària i es convertí en un agroturisme.

Bibliografia consultada

- Arxiduc Lluís Salvador. Las Baleares descritas por la palabra y el grabado. Tom V, pàg. 44 i 209. Tom IX, pàg. 259.

- Berard, Gerónimo de. Viaje a las villas de Mallorca, 1789. Ajuntament de Palma, 1983.

- Florit Zuazaga, Jerònia; Ordinas Garau, Antoni. Sencelles. Promomallorca, 2003. pàg. 68

- Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum V. Pàg. 7-9

- Valero i Martí, Gaspar. Sencelles: guia de passeig. Documenta Balear, 1999. pàg. 162-169.

ARCA impulsa un moviment ciutadà de conservació de monuments i ara el de sa Feixina

Han signat l’esmentat manifest les següents 12 entitats membres del Fòrum Civil de Patrimoni:
Amics del Museu de Mallorca, Amics del Museu Marítim, Amics dels Molins, Amics de s’Arxiduc, Amigos de los Castillos, Arxiu Fotogràfic Andreu Muntaner, ARCA, Societat Arqueològica Lul·liana, ARCA- Llegat Jueu, Domus Templi, Fundació Amics del Patrimoni, Grup d’Estudi de les Fortificacions de Balears

A més han donat el seu suport:

Cambra de Comerç, Club Rotary Ramón Llull de Palma, Portal Forà i Assoc. de Veïnats de Sant Jaume.

Del manifest, que adjuntam íntegre, volem destacar els següents detalls:
“La Ciutat és el llibre obert que explica la història dels grans esdeveniments i la intrahistòria dels milions de fets menors que han teixit les vides i destil.lat les llàgrimes de les persones que hi han viscut.
Per aixó es defensa amb igual entusiasme el que és gros i el que és petit estèticament i històricament. “Allò”-va passar, ens agradi o no- i de tot s’ha d’aprendre¡.

El Patrimoni de la Ciutat no té ideologia. En va tenir quan es feia cada monument però la va perdent amb el temps. Ara ja és una fita, un testimoni silent d’uns fets, d’unes persones que ara -muts- contemplen el pas dels anys i- ¡aquí ve el més important!- el judici de la Història.

Conservam records de Carles V i de Felip II que no ens permetran oblidar què és el centralisme absolutista. Fins i tot lamentam la pèrdua del claustre gòtic de Sant Domingo per molt que tengués relació amb la Inquisió:el desfogament dels qui el destruïren no alleugerà ni un minut el turment dels pobres perseguits.

L’esperit de la Llei de Memòria Històrica no s’encamina a esborrar les emprentes d’una època i d’uns fets il·lícits, sino a restituir la dignitat i la veritat sobre persones represaliades, oblidades, i sobre certs fets.

Més de 40 anys d’història han deixat elements físics en el nostre paisatge urbà que un “savi sext sentit de quotidianitat” s’ha encarregat de desactivar. L’obelisc de la Porta Sta.Catalina sempre havia estat per tothom “sa font de sa plaça” … i l’hem perdut

Ara no hem de perdre també el monument de Sa Feixina.

27 de set. 2009

CIUTAT, PAIS I EMPREMTES DEL PASSAT

La configuració de ciutat i de país que tenim en el nostre imaginari és, sobre tot, conservacionista: a partir dels records propis, de les informacions rebudes o dels estudis realitzats tenim una idea concreta de la nostra ciutat que ni tan sols té que veure amb la ciutat perfecta o ideal. La nostra ciutat –i el mateix s´ha de dir del territori on l´èsser humà hi ha intervingut– arrela en el passat i l´adjectiu "nostra" ("nostra ciutat", "nostra terra") inclou un bagatge, a vegades meravellós, moltes mediocre i altres, inclús, poc mirador.

La ciutat és el llibre obert que explica la història dels grans esdeveniments i la intrahistòria dels milions de fets menors que han teixit les vides i destil·lat les llàgrimes de les persones que hi han viscut. Per això es defensa amb igual entusiasme el que és gros i el que és petit estèticament i històricament. "Allò" –va passar, ens agradi o no– i de tot s´ha d´aprendre! El patrimoni de la ciutat no té ideologia. En va tenir quan es feia cada monument però la va perdent amb el temps. Ara ja és una fita, un testimoni silent d´uns fets, d´unes persones que ara –muts– contemplen el pas dels anys i –¡aquí ve el més important!– el judici de la història. Conservam records de Carles V i de Felip II que no ens permetran oblidar què és el centralisme absolutista. Fins i tot lamentem la pèrdua del claustre gòtic de sant Domingo per molt que tengués relació amb la Inquisió: el desfogament dels qui el destruïren no alleugerà ni un minut el turment dels pobres perseguits. (Imaginau que seria París sense les "N" omnipresents de Napoleó, reconegut tirà?)

L´esperit de la Llei de Memòria Històrica no s´encamina a esborrar les emprentes d´una època i d´uns fets il·lícits, sino a restituir la dignitat i la veritat sobre persones represaliades, oblidades, i sobre certs fets. Més de 40 anys d´història han deixat elements físics en el nostre paisatge urbà que un "savi sext sentit de quotidianitat" s´ha encarregat de desactivar. L´obelisc de la Porta sta. Catalina sempre havia estat per tothom "sa font de sa plaça"…
Com recorda l´historiador Antoni Tugores (membre de Memòria Històrica), és escandalós que no s´hagi fet pedagogia als que no visqueren la guerra: és imprescindible, com s´ha fet a Alemanya i a França, saber perquè varen passar determinades coses i, sobre tot, treure conclusions per millorar el grau de civilitat i el nivell de convivència. No hauria d´esser necessari afegir que la Ciutat, tot i la seva càrrega històrica i fàctica, no és un museu: està feta per als homes i dones que l´habiten.
Per tots nosaltres, la lliçó que aporten els fets i "el seny" del que tant se´n parla i que tan poc es practica és que han d´esser elements a tenir molt en compte abans d´intervenir en el paisatge urbà i, especialment quan, amb el pas del temps han perdut crispació política i, sense trencadures, es va incorporant lentament a la memòria colectiva.



(*) Entitats que signen aquest Manifest: Amics del Museu de Mallorca, Amics del Museu Marítim, Amics dels Molins, Amics de S´Arxiduc, Amigos de los Castillos, Arxiu Fotogràfic Andreu Muntaner, Arca, Arqueològica Lul·liana, Soc.; Arca, Llegat Jueu; Domus Templi, Fundació Amics del Patrimoni, Grup d´estudi de les fortaleses de Balears, Club Rotary Ramón Llull, de Palma, Portal Forà i Assoc. de Veïnats de Sant Jaume

22 de set. 2009

Aturada, per ordre del Consell de Mallorca, la demolició del Quarter de Carabiners. ARCA l’havia sol·licitat d'urgència ahir horabaixa.

Un funcionari s’ha desplaçat fins a l’Ajuntament de Ses Salines i fins al Quarter per lliurar la notificació.

I ara què?

ARCA agraeix la decisió de la Direcció Insular de Patrimoni Històric dirigida per Biel Cerdà, però demana tres coses urgents:

1- La catalogació efectiva de Quarter per part del Consell, tal i com venim demanant des de fa més de mig any.
2- Que tots els elements retirats: teules, vigues, finestres i persianes es conservin per ser restituïts.
3- Que es protegeixi l’estructura actual sense teulada perquè les plujes previstes durant aquests dies, poden danyar l’estructura de l’immoble.

ARCA pel seu costat estudiarà quines iniciatives prendre en un futur immediat per denunciar l’actuació del batlle actual de Ses Salines i tot el seu equip de govern i també sobre l’actuació del Delegat del Govern.

diariodemallorca.es 22-9-2009 El viejo cuartel de carabineros, desmontado

21 de set. 2009

Retirades teules i persianes del Quarter de Carabiners de sa Colònia de Sant Jordi

Estan clares les intencions de l’Ajuntament de Ses Salines de demolir l’immoble.

ARCA intenta aturar la destrucció in extremis.

ARCA indignada pel l’actuació a traïció de l’Ajuntament de Ses Salines

Mentres, deploram la actitud de un batlle, el Sr Sebastià Burguera del PSOE i tot el seu equip de govern per actuar donant la esquena al diàleg i al patrimoni.

Crida l’atenció la falta de sensibilitat i el menyspreu cap a la història de Sa Colònia de Sant Jordi.

ARCA ha sol·licitat a darrera hora de l’horabaixa que el Consell de Mallorca redacti d’urgència un decret que aturi la demolició, ja que té potestat per fer-ho.

18 de set. 2009

ARCA CELEBRA LA PROTECCIÓ DE L’EDIFICI DE L’ASAI

ARCA celebra que a la reunió celebrada ahir, dia 17 d’octubre de 2009, la Comissió de Centre Històric i Catàleg de l’Ajuntament de Palma decidís no derruir l’antiga fàbrica de Licors del segle XIX, anomenada Can Roca Suau o que més recent va tenir als seus baixos la discoteca Asai i que es situa a la plaça de la Porta de Santa Catalina, 22.

ARCA HAVIA DEMANAT LA SEVA CONSERVACIÓ

Aquesta és una victòria de la nostra entitat i del conjunt del patrimoni històric. En data de 30 d’abril de 2008 varem fer una roda de premsa al davant d’aquest edifici, construït al voltant de 1850 per l’industrial Bartomeu Roca Estades, on es demanava la protecció d’un immoble singular.

NOU PROJECTE

Una vegada impedida la demolició de l’edifici, a partir d’ara ARCA espera que es presenti un projecte de restauració d’aquest immoble, el qual tornarà a passar per la Comsissió de Centre Històric per a que aquesta autoritzi o esmeni la futura proposta. De fet, representants de la Comissió de Centre Històric han pogut veure després d’una visita que es conserven en bon estat una sèrie de restes d’arquitectura industrial al seu interior i en bones condicions

ARCA sempre ha manifestat la seva disconformitat amb la demolició d’edificis antics. Aquesta demolició es fa quasi sempre amb la intenció d’aconseguir fer una planta d’aparcaments al subsòl. Així, el centre de Palma està perdent la seva autenticitat.

Volem, doncs manifestar la nostra satisfacció per la conservación d’aquest immoble tan característic de la Porta de Santa Catalina i estarem a l’agüait del nou projecte per a que sigui respectuós amb el patrimoni. El despatx dels arquitectes García-Ruiz és el que du aquesta obra.

30-4-2008 ARCA demana la conservació de Can Roca Suau

diariodemallorca.es 19-9-2009
La antigua fábrica Can Roca Suau se salva al fin de la demolición

14 de set. 2009

4ª agrorruta a la possessió de Binicomprat i el poble d'Algaida

El passat dia 12 de setembre visitarem la possessió de Binicomprat, convertida en agroturisme des de fa quinze anys i poguerem gaudir del seu conreu de vinya, que es comercialitza amb la marca de vins OM Oliver Moragues. Carlos Cabeza Oliver, membre d'aquesta família, ens conduí la visita i ens mostrà el conreu de vinya. Un cop acabada la visita, poguerem tastar el vi que elabora aquesta família, fet d'una forma ecològica i artesanal en terrenys de la mateixa possessió.

La segona part d'aquesta visita fou anar a visitar la casa de Cas Metge Jordi, situada a la localitat d'Algaida, propietat de la família Oliver Moragues i en aquest moment regentada per una família alemanya, que l'explota com a hotel rural. Al seu interior hi ha un antic celler, que era el lloc on la família Oliver elaborava el vi que sortia de les vinyes de Binicomprat. Un cop sortirem d'aquesta senyorial casa del segle XVIII, ferem un recorregut per les creus de terme d'Algaida.
Història possessió de Binicomprat

El topònim Binicomprat és un compost híbrit de l'àrab beni, que significa "fills", i del mossàrab comprat. En el Llibre del repartiment, l'alqueria Benicomprat (hi figura així), de vint jovades d'extensió, va correspondre als cavallers hospitalaris.

Aquesta possessió està situada al quarter II i les seves terres confronten per tramuntana amb els establits de Darrere ses Vinyes i la carretera de Manacor; a llevant, amb els establits de Son Cortana i na Rafalona, i a migjorn i ponent, amb les garrigues de Son Divertit i Son Alegre.
L'extensió de l'actual Binicomprat és d'unes 180 quarterades, la meitat, aproximadament, de conradís i l'altra meitat, de garriga i pinar.

Repassant el cadastre de 1576, sabem que Pere Fiol de Binicomprat tenia valorada la seva possessió en 2.500 lliures. El testament més antic del qual la família descendent té constància escrita és el de Pere Fiol, que fou conseller del Gran i General Consell l'any 1596, amb data de 30 d'agost de 1629. Pel cadastre de 1603 sabem que "Pere Fiol (els noms es repeteixen) per la sua possessió dita Binicomprat" pagava una renda anual de 340 lliures i que estava estimada en 4.000 lliures. La família Fiol en va ser propietària fins que Catalina Fiol, filla de Pere Joan Fiol, mort el 29 de gener de 1811, va casar-se amb Mateu Ribes de Cabrera i Muntanes de s'Olivaret.
Els Ribes de Cabrera figuraren com a propietaris de Binicomprat fins que, com que no tenien germans mascles, Joana Ribes de Cabrera, a principis del segle XX, va casar-se amb Antoni Oliver Roca, la qual cosa originà l'actual nissaga dels Olivers, que encara avui en són propietaris.

L'escut nobiliari dels Fiol, que hi ha gravat damunt el portal forà de Binicomprat, es repeteix a l'antiga posada de la possessió, o sigui, a Can Fiol de plaça, damunt el portal que dóna al carrer de Sant Joan, avui café de Sa Plaça. La data d'edificació d'aquesta antiga posada figurava escrita a la façana principal, però les darreres reformes varen esborrar-la (és d'un poc després de l'any 1600). A la capella del Roser, els Fiol hi tenien la tomba d'enterrament, segons ens digué Manuel Oliver, fill major de l'actual propietari. Les cases segurament són del segle XVI, tret del portal forà que, segons sembla, fou reformat al segle XVII, i estan situades damunt un turonet des d'on es domina una amplíssima panoràmica. Formen un gran casal, on la planta baixa estava habilitada antigament com a casa dels amos i la superior per als senyors. Hem de destacar a la part baixa dreta la capella amb els seu altar i el gran arc central entre aiguavessos. Vora aquest arc hi havia la cuina pagesa de grans dimensions amb els fogons, el pinte i les llargues taules per menjar. A la part posterior de les cases hi havia una espècie de torre baixa, amb volta de canó, que no era alta cosa que un molí de sang. A les cases encara usen les moles d'aquest molí com a objecte ornamental.

Altres dependències interessants, però ja allunyades de les cases, eren els sestadors i la vaqueria, prop de l'era de batre, i encara més avall, dins el comellar, hi ha un pou antiquíssim que servia per abeurar el bestiar.

Ara fa poc més de 15 anys que no hi ha estadants fixos o amos, des que es va retirar l'amo en Jaume Puigserver Mulet. Ell ens digué que son pare, d'igual nom i llinatges, ja havia nascut a les cases de la possessió i que, de sempre, s'havien distingit pel bon tracte que donaven als treballadors. Tots menjaven amb els amos, fossin missatges, porquers o jornalers. La treta més grossa eren les ovelles, encara que fa devers 43 anys provaren d'armar una guarda de bísties i sembla que no va anar malament, perquè després s'especialitzaren a aregar i criar egües de carreres. Una altra treta important d'aquesta possessió ha estat el lloguer de les seves garrigues a una societat de caçadors. La caseta del garriguer està situada a l'altre costat de l'antic camí de Castellitx, que divideix la possessió i que passa a prop de les cases.

Dins les garrigues de Binicomprat, prop de la roca de la Verge Maria, hi ha el cementeri dels empestats. L'any 1652, es va estendre per tot Mallorca la darrera gran pesta de la Mediterrània, que al nostre poble va causar una seixantena de morts. En recordança d'aquest fet, l'any 1711 va construir-se una creu de pedra, de planta triangular que avui resta mig abandonada i enrevoltada d'espessa garriga.

A les terres de Binicomprat no es conserva cap vestigi de talaiot, però sí hi ha una cova prehistòrica dins un garrigó, vora el camí que des de les cases va en direcció al Pont de Cabrera. A la tanca del costat, un dia, de devers l'any 1959, llaurant amb un tractor, la rella de l'arada va desclavar la tapadora d'una tomba excavada dins la roca. En donaren part a la Guàrdia Civil, que només es va limitar a traslladar els ossos al fossar del cementeri i va llevar importància al succés.

Poc després que l'amo en Jaume de Binicomprat s'hagués retirat, Gabriel Oliver, fill petit del propietari, i família varen intentar dur la possessió pel seu compte durant 6 anys, però l'intent no va prosperar i varen haver de vendre el tros que avui ocupa el restaurant de Binicomprat, així com altres terres de garriga, les més allunyades de les cases, que compraren els Valera. De les 200 quarterades que tenia Binicomprat en queden unes 180. Després d'això, la família Oliver de Cas Metge Jordi, empesos per les ganes de mantenir la possessió, s'han dedicat a l'agroturisme.

Han transformat el que eren sestadors i les solls en set apartaments individuals, i també dues habitacions situades dins les cases, de les quals s'ha restaurat l'interior per oferir un millor servei a aquest tipus de turisme rural, que desitja tranquilitat lluny dels circuits turístics habituals.

Actualment, estan sembrant noves vinyes, juntament amb els parents de Cas Metge Jordi, que també fan turisme d'interior, per fer vi embotellat de qualitat que consumiran principalment els seus hostatges, encara que continuaran venent a la menuda a Cas Metge Jordi. També fan un poc d'hortet, vora el primitiu pou de davant les cases, per consum intern, i els de ses Cases Noves s'encarreguen de la vaqueria com un atractiu més d'aquest tipus de turisme.


Text: Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.




Veure a: Agrupació Fotogràfica d'Algaida. Binicomprat


Història de la vinya a Mallorca


Planta que sorgeix a la zona de la mar Càspia, la mar Negra i el Cauques cap al 4.000 aC. Les civilitzacions posteriors com els egipcis, fenicis, grecs i romans també la conrearen. A dia d’avui s’ha estès per totes les regions del món de clima temperat.

La vinya s’introduí a Mallorca arran de la conquesta romana. A època islàmica continuà el seu conreu, tot i que segurament no degué ser tan important com a l’època anterior, per l’escàs consum de vi d’aquesta cultura, però sabem que menjaven panses, producte de la dieta musulmana.

A partir de la conquesta de Jaume I s’accelerà la producció d’aquest conreu amb la finalitat de produir vi. Tenim documentat entre 1242 i 1279 un total de 45 permisos per poder plantar vinya, alguns amb una gran extensió (45’44 hectàrees), com el que es concedí en 1264 al rafal de Bibas Huaraxagid (Ciutat).

Fou un cultiu que es va estendre per totes les comarques de Mallorca, el qual es veié gravat pel delme. Trobarem que a la majoria de cases hi havia un celler i es començaran a fer bans com a mesura de protecció: prohibició contra el pastoreig i sancions per robatori de raïms.
Al segle XV es produí la primera gran plaga contra les vinyes de Mallorca, el que provocà una disminució de la seva producció, on va desaparèixer el Vinyet (sa Vileta). El 1556, Carles I concedí una exempció d’impostos per 10 anys per a la plantació de noves vinyes. El 1593, l’ historiador Binimelis ens diu que els municipis amb més extensió d’aquest conreu eren Llucmajor (284 ha) i Felanitx (177 ha), però també n’hi havia a: Alcúdia, Binissalem, Campanet, Montuïri, Porreres, Santa Margalida, Santa Maria del Camí i Sineu.

El 1802 s’atorgà una exempció d’impostos de 20 anys per les noves plantacions, el que provocà l’expansió d’aquest conreu, assolint les 20.192 hectàrees a l’any 1818. En aquesta data trobem els municipis amb més extensió:
1. Felanitx 3.328 hectàrees
2. Artà 2.669 “
3. Porreres 1.998 “
4. Binissalem 1.921 “
5. Santanyí 1.311 “
6. Sencelles 1.255 “
7. Llucmajor 1.224 “

Durant el segon quart del segle XIX aquest conreu entrà en crisi degut a dues plagues, la de pulgó (1830) i la de la cendrada (1851), que afectaren a la zona de Banyalbufar i nord-oest de l’illa. A l’any 1860 trobarem un total de 15.543 hectàrees conreades, amb una expansió a la zona del Pla i una davallada a la zona de Tramuntana i costa nord. La recuperació començà a partir del tercer quart del segle XIX, quan la fil·loxera afectà a França, llavors es signà el 1882 un tractat comercial entre els estats espanyol i francès per l’exportació de vi.

On hi havia cereals i lleguminosa es plantà vinya, en uns anys que primà la quantitat per sobre la qualitat. Els municipis on més augmentà aquest conreu foren: Felanitx, Binissalem, Manacor, Sencelles i Llucmajor, mentre que a la serra de Tramuntana i nord-est i llevant de Mallorca l’expansió fou menor. El 1891 s’assoliren 30.000 hectàrees de vinya conreades a Mallorca, màxim històric que es va veure interromput per l’aparició de la fil·loxera aquest mateix any. Aquesta malaltia provocà una forta crisi econòmica que afectà principalment a jornalers i petits propietaris, que havien adquirit terres recentment gràcies a l’auge d’aquest producte en pocs anys.

A part de l’emigració de molts de jornalers, s’hagué de replantar tota la vinya, duta d’Amèrica o es sembraren altres conreus com cereals i ametllers. En dades de 1903 podem veure les conseqüències d’aquesta crisi, on tan sols hi havia 3.350 hectàrees conreades de vinya i s’observa com Mallorca no va saber competir en un mercat internacional.
Durant el primer terç del segle XX hi ha una lenta recuperació d’aquest conreu, assolint l’any 1929 les 8.760 hectàrees conreades. Felanitx fou el municipi on més proliferà aquest conreu, gràcies a la creació de l’Estació Enològica (1910), on s’introduïren tècniques científiques. El 1944 els municipis amb més vinya conreada eren:

1. Felanitx 1.400 hectàrees
2. Sencelles 852 “
3. Binissalem 657 “
4. Inca 497 “
5. Manacor 487 “
6. Santa Maria 390 “

Seguidament a partir dels anys’40 començà una davallada progressiva d’aquest conreu arribant a 3.066 hectàrees a l’any 1982 i 1.390 hectàrees a l’any 1994. Els motius foren varis:- La decadència de l’agricultura a Mallorca durant els darrers 40 anys.- Una excessiva parcel·lació i un elevat nombre de ceps per hectàrea, que dificultava la mecanització.- Els ajuts de la Unió Europea provocaren la destrucció de 1.000 hectàrees entre 1985-96.(GEM V. 18, pp. 197-199)

Història agrícola d'Algaida


Aquest municipi del pla de Mallorca rep el seu nom de l’àrab al gaida, que significa el bosc. Presenta dues pendents importants com són els massissos de Randa i de Galdent. Té una extensió de 8.761 hectàrees on ressalta una vegetació composta de bosc i de garriga. A part del nucli central, presenta les petites poblacions de Randa i Pina. Les possessions més importants són: Albenya, Castellitx, Son Ribes, Son Mesquida, sa Comuna, Son na Mora, Son Reus, Binicomprat i Marina.


La vila es fundà el 1300 al voltant de Castellitx, que era una antiga alqueria i es convertí en la parròquia d’aquesta localitat fins als anys’30 del segle XV, quan fou substituïda per la parròquia de Sant Pere i Sant Pau, per les millors comunicacions comercials.


A partir del segle XVII la terra fou cedida a pagesos rics i senyors de Ciutat, qui feren parcel·lacions d’una o dues quarterades de terra cultivable. Es pagava una renda al propietari o a l’Ajuntament per tal de conrear-la i d’aquesta forma es convertien en propietaris d’us. Però amb el temps aquest minifundisme deixà de ser rentable i a partir del segle XIX començaren a aparèixer establits i els jornalers que feien feina per un altre, foren els que treballaren la terra.


A partir del segle XIX s’encetà una nova activitat econòmica degut a que la terra conreable no era rica i l’agricultura resultava insuficient, llavors emergiren gran nombre d’hostals que servien de parada o fonda als carreters o viatgers que anaven o venien de Ciutat a l’interior de l’illa.


Tot i l’arribada del ferrocarril (1897) molts d’algaidins a principis del segle XX s’hagueren d’anar a fer feina a les pedreres de s’Arenal i d’altres emigraren més enfora.Al terme d’Algaida predomina el conreu de secà (6.398 hectàrees), amb els cultius d’ametllers, cereals, figueres, garrovers i vinya com a més destacats. El conreu de regadiu tan sols ocupa 22 hectàrees, que es distribueix entre hortes familiars. En quant a la ramaderia es troben caps d’oví, porcí i boví.
Des dels anys’40 hi ha l’empresa de vins Amengual, situada a Pina.
(GEM V.1, pp.106-111)

9 de set. 2009

ARCA demana la conservació del monument de sa Feixina


ARCA sempre ha demanat i demana la conservació del monument de sa Feixina

Si anam destruint, per motius ideològics, els signes del passat, esborram la història, i aquesta s'ha de conservar per no repetir els períodes negres.

El pas del temps despulla els monuments del seu sentit original i passen a formar part de la nostra memòria visual, del nostre paisatge urbà. El Patrimoni, en realitat no té ideologia.

ARCA demana la conservació del monument i considera que és una oportunitat per fer pedagogia a la ciutadania.

La guerra civil ha estat una realitat desgraciada que mai hauria de tornar a passar. Els vencedors varen ser els colpistes, els que no tenien la més mínima legitimitat i les conseqüències, a més de desenes de milers de morts, varen ser famílies destruïdes, pobresa, incultura i dictadura.


Tornar la dignitat a tantes víctimes ignorades i malmenades és imprescindible, però no destruint aquelles fites urbanes que composen el nostre paisatge urbà i que el pas del temps ha fet oblidar a la majoria de la gent el seu significat inicial.

Podem esborrar el rastre de més de 40 anys de història? No, no podem. És més intel·ligent conservar els pocs testimonis que ara queden i fer pedagogia.

ARCA és una entitat conservacionista del Patrimoni. Hem d'intentar veure amb una certa distància ideològica. Repetim, els monuments, el Patrimoni en general no tenen ideologia.

Proposam que el monument de sa Faixina es complementi amb qualque element afegit o placa explicativa que el transformi en un monument a totes les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura.


La major part dels palaus, monuments, elements arquitectònics, arcs de triomf, etc, no suportarien un test basat en els mínims drets humans, ni en la seva construcció ni en el seu destí o significat.

Per tant, hem de veure el simbolisme amb una mica de distància ideològica i atribuir i entendre els altres valors patrimonials que tenen, que no sempre son artístics ni de qualitat constructiva, la major part tenen valor com element històric o de fita urbana formant part del paisatge des de fa desenes d'anys.


A Berlin es conserva un enorme cilindre de formigó declarat monument. Era la proba de càrrega per instal·lar un enorme Arc de Triomf dins el projecte de gran Germània de Hitler. També es conserva a Àustria, la seva casa natal, que ara està dedicada a labors humanitàries i antifascistes i té una placa davant que recorda qui va néixer allà. Precisament per no oblidar.


ARCA continuarà treballant per a que Palma i el conjunt de l'illa de Mallorca no perdin més elements del nostre passat.

2 de set. 2009

10 JORNADA DE LA CULTURA JUEVA

Organitza: ARCA-Llegat Jueu


2 DE SETEMBRE
Projecció de El jardín de los Finzi-Cotini (Itàlia, 1971). Hora: 20,30
Lloc: Teatre Municipal de Palma.

3 DE SETEMBRE
Projecció de Vals con Vashir (Ari Foiman, 2008).
Hora: 22
Lloc: Casal Solleric.

5 DE SETEMBRE
Concert de música klezmer.
Lloc: Plaça de Sant Jeroni.
Hora: 21


6 DE SETEMBRE
De 10 a 14h: Jornada guiada de portes obertes a la sinagoga de Palma. Lloc: C/ Monsenyor Palmer, 3.
De 10 a 14h: Exposició “Jueus, conversos, xuetes”. Lloc: C/ Monsenyor Palmer, 3.
De 10 a 14h: Mostra de llibres homenatge a Baltasar Porcel. Lloc: C/ Monsenyor Palmer, 3.
De 17 a 21’30h: Mostra de cultura jueva. Lloc: Vestíbul del teatre Xesc Forteza i plaça de Miquel Maura.
De 17 a 21’30h: VII Exposició bibliogràfica de cultura jueva. Lloc: Plaça Miquel Maura.

A les 20’00h: Projecció de Morirse está en hebreo (Mèxic-EEUU, 2007). Lloc: Teatre Xesc Forteza.

De 17 a 21’30h: Exposició d’esmalts de Teresa Volosin.
Lloc: Vestíbul del teatre Xesc Forteza.

De 17 a 21’30h: Genealogia d’actors i actrius xuetes
Lloc: Teatre Xesc Forteza.

De 17 a 21’30h: Exposició sobre Einstein (Any internacional de l’Astronomia).
Lloc: Teatre Xesc Forteza.

A les 19h: Conferència de l’historiador Joan Mas Vives amb el títol Aportacions dels xuetes al teatre de Mallorca: ss. XIX-XX.
Lloc: Can Alcover. C/ Sant Alonso, 24.

Visites guiades pel call jueu. A les 10h: català i anglès, 11:45h: alemany i castellà, 17h: català i anglès, 18:45h: alemany i castellà. Inscripció al 971 72 07 20. Sortida: Plaça de Cort, devora l’olivera.

9 DE SETEMBRE a les 20’30h
Projecció de Competencia desleal (Itàlia, 2001)

16 DE SETEMBRE a les 20’30h
Projecció de La calle de las rosas (Alemanya, 2003).

23 DE SETEMBRE a les 20’30h
Projecció de Monsieur Batignole (França, 2002).

Lloc: Teatre Municipal de Palma. Totes les activitats són de franc

1 de set. 2009

ARCA denúncia públicament l’esbucament de les cases de Son Santiscle


La nostra associació havia demanat la seva protecció des de 2005

Les cases del rafal de Son Santiscle —o del Rafal, com també eren conegudes—, situades davant l’estadi de futbol de Son Moix, foren enderrocades sense pietat el cap de setmana del 22-23 d’agost.
Des d’ARCA, se’n demanava la protecció des de l’any 2005, quan transcendí la notícia que sobre els seus terrenys i els de les finques veïnades (Cals Pastors, Ca les Bieles i Can Fontet) es projectava un polígon industrial i de serveis. La petició s’englobava dins una acció molt més ambiciosa: demanar l’ampliació del Catàleg de Protecció d’Edificis de Palma (PGOU), ja que des de 1994 no es revisava i n’havien quedat fora multitud de béns patrimonials dignes d’esser protegits. S’intentà sense èxit la passada legislatura (2003-07), quan al capdavant d’Urbanisme hi havia Javier Rodrigo de Santos, i es reprengueren les negociacions amb el pacte de centreesquerra, també sense cap resultat satisfactori.
Aquesta situació de desprotecció és la culpable que cases com les del rafal de Son Santiscle hagin pogut esser esbucades amb total impunitat.


La no-ampliació del referit Catàleg ha provocat que els darrers anys s’hagin perdut a Palma o estiguin en perill de desaparició molts de béns immobles, com per exemple: Son Mosson, Can Granada, Son Cabrer, Son Malferit, Son Güells, Son Falcó, Son Sastre, l’hort de les Ànimes, Ca na Melis, Ca na Vinagre, Son Fornari, Son Groc, Ca l’Eriçó, Son Valentí, Son Ametler, la Teulera i un llarg etcètera. A tot això, cal sumar la destrucció indiscriminada de molins, safareigs, sínies i síquies. Actualment, la zona de Ciutat amb més perill de destrucció imminent de béns es troba a la zona de llevant, entre la via de cintura i Son Ferriol (d’oest a est) i entre la carretera de Sineu i el Coll d’en Rabassa (de nord a sud).

El rafal de Son Santiscle, una mica d’història

Les cases del Rafal tenien clastra, tancada pels quatre costats per cossos de diferents alçades i volums. El conjunt datava del segle XVIII, amb ampliacions i reformes del XIX. El valor d’aquest conjunt —a part de veure’s amenaçat pel creixement urbanístic i l’abandonament— raïa en el fet de constituir una bona mostra de l’arquitectura rural tradicional, de la qual queden escassos exemples a la zona.

ARCA demanarà explicacions als responsables municipals, ja que és evident que la transformació dels usos del territori, si hi ha voluntat política, és compatible amb el respecte al patrimoni i a la historia. O hi ha un canvi d’actitud clara i immediata o les pèrdues es comptaran per desenes.

Text i imatges: Roberto Fernández Legido


dBalears.cat 2-9-2009 Arquitectura rural dilapidada


diariodemallorca.es 1-9-2009 ARCA denuncia el derribo de las casas de Son Santiscle

Última Hora 29-9-2009 Cort autorizó el derribo de las casas históricas de Son Santiscle