30 de nov. 2007

Protecció de les façanes dels edificis al carrer Paners i la plaça Llorenç Bisbal Batle

La Ponència Tècnica de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, a petició d’ARCA, va donar llum verda a la protecció de les façanes del carrer Paners i del lateral esquerre de la plaça Llorenç Bisbal Batle.

Des d’ARCA valoram molt positivament la decisió.
Fa uns dies vàrem fer públic que els dos conjunts de façanes (Carrer Paners devora Cort i la façana de la Plaça Llorens Bisbal Batle que uneix carrer Desemparats i Socors) estaven amenaçats per projectes de construcció que contemplaven la seva demolició. Per aquest motiu ens havíem dirigit a l’Ajuntament de Palma i al Consell de Mallorca per tal d’evitar-ho.
A la reunió de la Ponència Tècnica del Consell de Mallorca celebrada el passat dimarts dia 27 i on hi havia representants polítics i tècnics de l’Ajuntament de Palma i del Consell junt a d’altres representants, entre els quals ARCA, es va acordar la protecció de façanes i determinades característiques de interiors i cobertes. ARCA valora de manera molt positiva la decisió.

El centre de Palma ha de ser habitat i viscut, però no a costa de perdre l’autenticitat i allò que el fa diferent i únic.
Des d’ARCA volem reivindicar l’autenticitat de les façanes i de les teulades i terrasses del centre històric i la diversitat de tipologies com a valor històric i patrimonial. Per això hem demanat que al nou projecte que hauran de presentar les empreses promotores, també se contempli la conservació de les cobertes i les diferents altures de cada solar actual. La diversitat en formes, alineacions i altures és el que dóna autenticitat al centre històric de Palma.
Des d’ARCA pensam que la norma ha de ser respectar l’edifici en el seu conjunt, apostar per la rehabilitació i no per la demolició i nova construcció. No obstant la tendència de moltes promotores quan aconsegueixen fer-se amb edificis contigus és esbucar la totalitat per tal de fer aparcaments soterrats i incrementar així el preu de l’habitatge.
Per recuperar el centre històric no cal crear un decorat estètic a la vista, però fals en el fons.

Valoram la sensibilitat cap al patrimoni amb aquesta decisió política i animam a continuar en aquesta línia.
Són les decisions polítiques les que poden aturar aquesta destrucció patrimonial. Per això ens congratulam del talant polític demostrat en aquest tema. És una primera passa. Animam a crear instruments de protecció més adients que prioritzin la conservació dels immobles.

27 de nov. 2007

ARCA demana la protecció d'una sèrie de Sínies a Palma

ARCA en el seu marc de defendre i donar difusió al patrimoni històric, artístic i cultural, s’ha adreçat al Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma per protegir uns elements que formen part del nostre patrimoni rural.

Aquests elements han estat durant molt de segles, part fonamental del camp agrari mallorquí, les sínies, que tenen el seu origen en les nostres terres amb l’arribada dels àrabs han estat emprades d’una forma generalitzada fins al segle XIX. La seva funció no era una altre que treure l’aigua d’un pou, mitjançant una bèstia que era qui donava la força motriu.

En la majoria de casos, les sínies, comencen a ser substituïdes pels molins d’aigua, un cop aquests s’aniran construint al llarg del segle XIX i XX. Però realment, en molts de casos trobem la sínia, pròxima al molí i al safareig. El que volem explicar o donar a conèixer són aquests conjunts, propis d’un sistema hidràulic que han funcionat fins fa relativament poc i que han estat part importantissíma del camp mallorquí, per tal de fer més fèrtils unes terres dins un paisatge àrid.

L’objecte de la recerca ha estat el municipi de Palma amb el motiu d’un estudi de les possessions de Palma, hem pogut trobar aquests elements que creiem que pot ésser restaurats i donar-los de bell nou el seu ús original per el gaudi de la gent.

Les sínies trobades es concentren en dues àrees concretes del municipi de Palma, la primera d’elles és la zona agrícola que hi ha entre el Molinar i es Coll d’en Rabassa i la segona d’elles ambdós marges de la carretera de Manacor, prop de la dessaladora. Un darrer exemple aïllat està ubicat a darrera la fabrica de Coca-cola a la carretera vella de Llucmajor.

A) Entre el Molinar i es Coll d’en Rabassa trobem:

1. SON FERRANDO, propietat de titularitat municipal. Les cases estan en un estat de conservació ruïnós, però presenten alguns elements arquitectònics prou considerables, com podria ésser una torre de defensa a un dels seus extrems i un arc dovellat de mig punt.
El sistema hidràulic es prou considerable, perquè conserva els tres elements característics: molí aigüer, sínia i safareig. La sínia està englobada dins un rotllo ubicada entre el molí i el safareig. Cal destacar com element arquitectònic, la sèquia que surt des de el molí i té un forma corbada i aprofita les parets superiors del rotllo de la sínia per canalitzar l’aigua fins al safareig.

2. SON MORLANET VERGE, tal i com l’anterior exemple, també és propietat de l’Ajuntament de Palma, tot i que a diferència de l’altra, el seu estat de conservació és millor, perquè està habitada i forma part de la seu d’una associació cívica.

Tornem a trobar els mateixos elements que hem descrit abans: molí, safareig i sínia emmarcada dins un rotllo. Aquest exemple presenta una característica especial, a l’exterior del rotllo hi ha dues arcades en forma d’arcbotants que li donen una característica molt pròpia en aquest element.

3. SA PUNTA VELLA, aquesta propietat tot estar ubicada a l’altre marge del carrer de Son Ferrando, és de titularitat privada.

Desgraciadament, aquí no conservem la sínia, només ens queda el seu rotllo i la sèquia com a sistema de canalització de l’aigua.

El més destacat, constructivament parlant, és una canalització amb forma d’aqüeducte, construïda amb blocs de mares i que canalitzava l’aigua des de el molí fins al safareig. Aquesta canalització presenta la característica, que enlloc, d’anar a nivell de terra com la gran majoria de sèquies, aquesta ho fa a una altura des de el terra d’uns metres aproximadament. Malauradament, el tram inicial des del molí s’ha derruït i només conservem el tram final que portava l’aigua fins al safareig.

B) Carretera vella de Llucmajor:

1. SON CODONY, les cases són d’una tipologia constructiva bastant recent i amb elements arquitectònics poc considerables. Envoltades per un espai, on s’està modificant el territori, mitjançant les obres que estan duent a terme en aquest tram de la carretera de Llucmajor, provoca una sensació de desvirtuament del paisatge.

A uns metres de les cases, trobem una sínia, englobada dins un rotllo. Aquesta presenta una característica diferent a la resta i és la seva modernitat en relació a les altres. Podem veure com l’extracció de l’aigua del pou es feia mitjançant una maquinària, i no amb la bèstia que és com s’havia fet de manera tradicional. Aquí no conservem cap safareig.


C) Ambdós marges de la carretera de Manacor, prop de la dessaladora:

1. SON PUIG DEL PONT, ubicada arran de la carretera de Manacor fa partió amb la dessaladora. Les cases són d’una tipologia constructiva bastant recent, possiblement del segle XIX.

Entre un espai de canyís hi ha el que ens dóna a pensar que és una sínia, tot i que el seu estat de conservació és ruïnós, possiblement és la que tenim més dubtes per afirmar-ho. Es conserva el pou, amb una gran profunditat, però no es veu cap element d’extracció de l’aigua.

Es conserva un molí amb un deteriorament a la seva coberta. No hi ha indicis de cap safareig.

2. SON MORRO, situades a l’altre marge de la carretera de Manacor. En aquest cas tenim un exemple de cases majestuoses, amb diferents elements arquitectònics de prou consideració. Malauradament les cases estan deshabitades i presenten indicis de deteriorament.

El seu voltant és producte de la voragine urbanitzadora i està provocant grans modificacions del territori i una pèrdua de personalitat de l’espai original.

Si voltem per darrera les cases, trobarem una sínia i un molí que es miren cara, a una distancia d’uns cinc metres aproximadament. Entre un element i un altre hi havia una sèquia que els unia, però un cop obriren un vial, fruit d’aquesta voragine urbanitzadora que hem comentat abans, varen destruir aquesta canalització. ARCA va denunciar aquest cas dia 15 de novembre de 2006.


Hem demanat:

1. Un grau de protecció per als elements que acabem de presentar, per preservar-los i conservar-los davant el desenvolupament urbanístic que es preveuen en aquestes àrees.

2. Que els elements en qüestió, siguin inclosos dins el catàleg municipal de béns patrimonials, pel seu valor etnogràfic i com a prova irrefutable d’un passat, que de mica en mica es va diluint.

3. La recuperació d’aquests elements pel gaudi de la ciutadania. Amb la seva restitució i restauració, tothom podrà entendre millor com funcionaven aquests elements i quina ha estat la seva importància per al desenvolupament d’aquesta àrea.


Aquests són els exemples que coneixem, segur que n’hi haurà alguns més, però no són elements, que desgraciadament abundin al municipi de Palma. Per aquest motiu des d’ARCA volem donar a conèixer de la existència d’aquests elements de caire etnològic que han estat tan importants pel desenvolupament del camp mallorquí.

Volem concienciar també a les autoritats polítiques d’aquest patrimoni etnològic, que tenim un poc abandonat i que creiem que seria important recuperar, perquè la gent, els ciutadans, les noves generacions, en definitiva tothom, pugui recordar, els que varen veure com funcionava aquest sistema o aquells que no han viscut, puguin aprendre com s’utilitzaven aquests sistemes.

Crec que a les propietats de titularitat municipal, com són Son Ferrando i Son Morlanet Verge, l’administració ho tindria més fàcil per procedir a la seva restauració o posada en marxa de bell nou. D’aquesta forma tots i sortiríem guanyant les noves i les velles generacions.

25 de nov. 2007

EmbARCA't: "El record dels noms del carrer"

Hem fet una pasejada per Palma amb el periodista Biel Sabafrin i ens ha parlat de "El record dels noms del carrer".

Reproduïm un article seu dedicat al Carrer de la Pau, on es troba la nostra seu:

LA PAU

El pequeño espacio formado por la confluencia de esta calle con la de Sant Feliu fue, tiempo atrás, una placita con nombre propio: "Placeta de la Pau". La denominación la tomó de un minúsculo oratorio mariano deonde se veneraba una imágen de la Virgen que, pese a su humilde emplazamiento, alcanzó gran devoción entre los palmesanos. Josep Nicolau Bauzà (Vilafranca 1916- Palma 1993), que ha historiado el templo de la Santa Creu al que pertenecía este oratorio, explica que fue erigido en fecha desconocida y cómo cada 24 de enero se celebraban en él solemnes oficios religiosos en honor de Nostra Senyora de la Pau. La imágen de la Virgen se representa en una pintura sobre madera que, en opinión del P. Gabriel Llompart, procedería de la escuela de Joan Daurer, un artista que trabajó aquí entre 1358 y 1407. A mediados del XIX, el obispado y el Ayuntamiento mantuvieron un contencioso sobre la propiedad del oratorio saldado, finalmente, a favor de este último. La capilla es derruida y sus enseres y objetos de culto pasan a la parroquia donde, desde entonces, continúa celebrándose la fiesta.

De este oratorio y de la imagen -que, según una piadosa leyenda, fue hallada en el fondo de una fuente que había allí mismo- tomó el nombre en la calle que une las de Sant Feliu y Can Granada. Allí está la casa donde nació Valeriano Weyler Nicolau, el famoso héroe -o tirano según otros- de Cuba, recordado en una placa colocada en la fachada del caserón que presenta dos hermosos órdenes de las curiosas "finestres coronelles" en perfecto estado. Muy cerca de la casa natal del general, en un primer piso, estuvo la sede de la única emisora de radio que, durante décadas, ocupó las ondas mallorquinas. Su identificativo era "EAJ-13 Radio Mallorca" Los nombres de sus locutores, las voces de su cuadro escénico, los espacios de discos solicitados o los mensajes publicitarios, ocuparon muchas horas en las vidas de varias generaciones llegando a formar parte del imaginario popular en la isla.

24 de nov. 2007

ARCA mostra les Institucions Balears a un grup de l'ONCE

La nostra associació com ve essent freqüent cada mes, ha ofert una visita històrica – artística a un grup de persones integrants de l’entitat ONCE.

Aquest mes la visita realitzada ha estat a les Institucions Balears: Ajuntament de Palma, Consell de Mallorca i Parlament de les Illes Balears.

Aquest col·lectiu de persones va poder conèixer de primera mà, com és i que hi ha en aquests edificis públics: Ajuntament de Palma i Parlament de les Illes Balears, per aquest motiu hem d’agrair a aquestes dues institucions, la seva col·laboració per obrir-nos les portes en un dia assenyalat.

embARCA't: Visita a Valldemossa

Visita a Valldemossa a càrrec de Felio J. Bauzà Martorell, autor del llibre
"Hotel del Artista. Valldemossa 1943-1966", precedit de "Un lugar donde habitan mis recuerdos" de Josep Coll Bardolet, i "Valldemossa en el futuro" de Norberto Alcover Ibñañez S.J. com epíleg. (Edicions La Foradada, Any 2006).

Aquest és el text que apareix a la contraportada del llibre:
"Aunque parezca mentira, hubo un tiempo en que el paraiso existió; en que fuentes manaban agua de sus entrañas y en que las mariposas revoloteaban agitando sus alas con todos los colores de la paleta de un pintor.
El edén, la arcadia y el parnaso se concentraron en ese tarro de esencias que fue el Hotel del Artista de Valldemossa, que sedujo por igual a músicos, acuarelistas, escritores, escultores, actrices de Hollywood... que a su vez alternaban con la población local. La intelectualidad y la sabiduría popular se abrazaron para construir un templo bajo la devoción del arte por el arte.
En El Hotel del Artista, Felio Bauzá describe con el más exquisito aire costumbrista una época que ya no existe y unos personajes irrepetibles que ya no volverán.
A los ojos del señor de Bearn, no hay más paraisos que los perdidos. Con el Hotel del Artista recuperamos el paraíso perdido".
_______________
Després, amb Biel Barceló, hem recorregut els llocs valldemossins on es situen llegendes i rondaies.

23 de nov. 2007

Protecció de Can Bibiloni


La Comissió de Centre Històric i Catàleg, a proposta d'ARCA, ha decidit que l’edifici Can Bibiloni, Aragó núm. 8, es protegirà

L’edifici Bibiloni, ubicat al principi del carrer Aragó crida especialment l’atenció per la singularitat de la seva arquitectura. La façana, coronada amb un frontó on consta el nom de Bibiloni i l’any 1928, representa un dels pocs exemples d’edificis industrials de principis del segle XX, que resten a l’eixampla, que tot i estar modificat en el seus baixos és recuperable. L’edifici en qüestió té una façana molt especial
La protecció de l’esmentat edifici ja estava prevista a la primera catalogació realitzada per la UIB, l’any 1994, però, sense saber per ara la justificació, finalment no va ser incorporat al catàleg d’edificis i element protegits.

ARCA havia instat a l’Ajuntament de Palma i al Consell de Mallorca per tal que garantissin la protecció de l’edifici, ja fos com a catàleg municipal o com a Bé CATALOGAT.

ARCA es va dirigir a la Batllessa de Palma el 24 de juliol, just arribada al seu càrrec, per tal d’aconseguir la protecció de l’edifici.
L’edifici de Automóviles Bibiloni és de 1928 i combina elements clàssics amb altres que recorden l'estètica maquinista. Ens hem de situar en l'època, per comprendre l'entusiasme que provocava el futurisme i el maquinisme. El carrer Aragó és un dels millors exemples de l’eixampla ciutadà, sorgit després de la demolició de les muralles: no ens ha de sorprendre que en aquest carrer s' establís el local d'Automóviles Bibiloni que, des de 1928 ocupa un lloc de privilegi en el carrer.
La façana te molt d’interès perquè juga amb elements clàssics i moderns i representa l'estètica maquinista de principis del s. XX. Els elements més tradicionals són el frontó, que remata l'edifici on es llegeix la data de construcció i els relleus que sobresurten i que segueixen el model grec. El mateix es pot dir dels permòdols (mènsules) i motllures amb motius en espiral que ens recorden les decoracions dels mobles de l'època.Aquest singular edifici mereix la nostra atenció i de tota la ciutadania perquè mescla entre quelcom modern i neoclàssic.

Felicitacions

Celebram des d’ARCA que a la reunió de la Comissió de Centre Històric i Catàleg celebrada ahir i per unanimitat, (Col·legi arquitectes, Universitat, Lul·liana, ARCA i representants municipals) s’aprovés la redacció de una fitxa de catàleg per a la seva inclusió com a edifici protegit.

Felicitam a l’Ajuntament per aquesta petita passa i ens felicitam a les entitats que treballam per a que Palma no perdi la seva personalitat i els seus arrels

22 de nov. 2007

El col.lectiu en defensa de Lluc, demana la suspensió de la urbanització d'Es Guix

Nota informativa. 21 de novembre de 2007

El passat divendres es va constituir el col.lectiu en defensa de Lluc, un col.lectiu liderat per l'Associació d'Antics Blavets, i que compta amb el suport i la participació de ARCA i GOB

El col·lectiu neix amb l'objectiu d'evitar el projecte d'urbanització que amenaça Es Guix.

Un projecte de “aldea” que preveu la construcció de 165 habitatges plurifamiliars, que pretenen ser “el nou poble” d'Escorca. Cases plurifamiliars, que donaran cabuda a 771 habitants més, comerços i restaurants són part del projecte que es preveu construir en aquest emblemàtic paisatge de la Serra de Tramuntana.

D'acord amb la informació a la que ha pogut tenir accés aquest col·lectiu, tot i que l'Ajuntament no ha donat resposta a les peticions d'informació fetes per l'Associació d'Antics Blavets i el GOB ara ja fa més de dos mesos, el promotor ja ha sol·licitat la llicència d'obres corresponent a l'Ajuntament d'Escorca.

Sabem que, d'acord amb les Normes Subsidiàries del municipi d'Escorca aprovades al 1993, es tracta d'un sòl classificat com a urbà. Les obres del projecte d'urbanització però varen realitzar-se amb els pressupostos del Pla d'Obres i Serveis i Pla Mirall, per la qual cosa, i d'acord amb un estudi realitzat per la UIB a instàncies del Consell de Mallorca, aquest fet podria permetre a l'Ajuntament adoptar la suspenció de llicències en aquest indret sense haver de pagar pràcticament cap tipus d'indemnització al promotor, sempre i quan no tengui concedida encara la llicència d'obres.

És per aquest motiu que el col·lectiu considera urgent la intervenció de l'Ajuntament d'Escorca i del Consell de Mallorca, subsidiàriament o via Norma Territorial Cautelar, en cas de no fer-ho el primer, per tal de suspendre immediatament les llicències en aquest indret i fer la corresponent modificació de les Normes Subsidiàries i/o Pla Territorial de Mallorca. El col·lectiu reclama, no només que es redueixin els paràmetres d'ordenació urbanística passant de plurifamiliars a unifamiliars, sinó que no es construeixi a Es Guix i per tant que es requalifiqui aquest sòl impedint que mai més es puguin plantejar projectes que amenacin la tranquil·litat, paisatge i valors naturals d'aquest espai emblemàtic.

De la mateixa manera, fa extensiva la petició al sòl urbà de Son Macip, un altre espai d'Escorca amenaçat per la construcció d'habitatges.

_________________

ARCA i la resta del co.lectiu ha tengut una entrevista amb el batle, Sr Antoni Gómez, en la que s´ha vist la manca de voluntat política de defensa de Lluc.

La propera reunió serà el dia 4 de desembre amb la Consellera d'Ordenació del Territori, M. Lluïsa Dubon del Consell de Mallorca,amb competències i responsabilitat política per poder aturar el que es considera una irresponsabilitat i una agressió irrecuperable i innecessària del paisatge, que caracteritza Lluc i és un dels més preuats valors naturals d'aquest paratge boscós de la Serra de Tramuntana.

Vegeu Diari de Balears Digital
Vegeu diariodemallorca.es

21 de nov. 2007

I JORNADA de PATRIMONI CULTURAL, GESTIÓ I INTERVENCIÓ

ARCA, organitza la "I JORNADA de PATRIMONI CULTURAL: GESTIÓ I INTERVENCIÓ" amb el patrocini del Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, i la col.laboració de la UIB.

Dijous, 29 de novembre de 2007
Aula de Graus de l’Edifici Ramon Llull (UIB)

16,30 h: Inscripció i lliurament de materials.
16,45 h: Presentació de la Jornada.

17,00 h: "Gestión y política patrimonial".
Dr. Miguel Ángel Castillo Oreja
, Catedràtic d'Història de
l'Art de la Universitat Complutense de Madrid.

18,15 h: Pausa-cafè.

18,30 h: "Documentación versus intervención en el
patrimonio: Teoría y realidad".

Dr. Miguel Taín Guzmán, Professor Titular d'Història de
l'Art de la Universitat de Santiago de Compostela.

19,30 h: Debat sobre els dos temes exposats. Participaran: a
més dels Drs. Castillo Oreja i Taín Guzmán, la Dra.
Catalina Cantarellas Camps, Catedràtica d’Història de l’Art
(UIB) i el Sr. Josep Masot Tejedor, vice-president d’ARCA
i advocat.

20 de nov. 2007

Can Weyler, una casa amb història

El periodista Carlos Garrido va publicar al Diario de Mallorca l'any 2003 l'article que reproduïm, amb una història coneguda només pels membres d'ARCA.
LA RATA ARQUEOLÓGICA
El edificio de Can Weyler en el carer de la Pau, es sede de ARCA y está considerado como una muestra importante del gótico civil.Hay quien recuerda todavía a doña María, la hija del general Weyler saliendo de la casa del carrer de la Pau. Blanca, menuda, asistida por las monjas. Fue la última en habitar el enorme caserón.Después, la mansión pasaría a manos del obispado. Sería sede del asilo cuna del Niño Jesús y actualmente sirve como local social de ARCA.Can Weyler es una de las mejores muestras del gótico civil en Palma. El arco de medio punto en la entrada, el patio, el primer piso señorial, los altillos y desvanes. Lo más importante sin embargo es su fachada, donde se han recuperado las siete ventanas coronellas o ajimeces que la ornaban. Un caso excepcional, puesto que en la mayoría de las ocasiones, esos grandes ventanales góticos con una fina columna medianera no pasan de tres.Sin embargo, las sucesivas reformas realizadas a lo largo de los siglos ocultaban muchas cosas más. Al ser ocupada por ARCA, comenzaron a despejarse algunos elementos añadidos. Y poco a poco iba surgiendo la personalidad gótica del interior. Sobre todo unos magníficos arcos apuntados en el salón de honor, donde hasta entonces solo se contemplaban varias habitaciones.En el curso de estas obras, se realizó un curioso hallazgo. En un rincón de la piedra, apareció un hueco lleno de extraños objetos. Con gran dificultad, se consiguieron extraer algunos. Hilos de tejidos de gran calidad, fragmentos de pergamino con letras góticas. Pronto comprendieron que se trataba nada menos que de un nido de rata. Un roedor que, en plena Edad Media, correteaba por el edificio y se hizo con algunas rapiñas para acomodarse mejor en su escondite.Así, aquella insólita rata arqueológica, dejó un testimonio para el futuro. Un mensaje ratero a través de los siglos.Gracias a su rehabilitación con criterios patrimoniales, Can Weyler es una especie de museo vivo. Sin el rigor mortis de los locales deshabitados. Fue construida en la primera mitad del siglo XIV, y sirvió de casa señorial para los Despuig durante el XV y el XVI. Después esa familia noble pasó a su casa de la calle Montenegro, no muy lejos de ahí.En el XVII el edificio fue adquirido por el comerciante genovés Domenico Belloto, quien modificó el patio y la escalera principal, restándole su carácter gótico primitivo. En el XVIII se estableció allí el colegio de jesuitas Monti-sión, pasando en 1817 a los teatinos. La familia Alorda habitó en su interior antes de los Weyler. Y no cuesta trabajo imaginarse al general, menudo y autoritario, paseando por aquellas habitaciones. Haciendo sonar sus botas sobre las vigas viejas.Algunas tardes, cuando las sombras de la ciudad vieja comienzan a extenderse con la tarde, el caserón parece llenarse de sombras significativas. Como si los recuerdos del anciano militar tan censurado por sus métodos crueles y expeditivos en Cuba, y firme promotor del derribo de las murallas, todavía anduviera por alguna de las habitaciones cerradas que hay por el desván. O hiciera crujir una puerta remota, como quien devencija el umbral de los espectros.Los edificios históricos como Can Weyler van acumulando carácter a través de los siglos. Conservan algunas huellas de sus sucesivos propietarios, pero también se impregnan de una cierta atmósfera. Una personalidad intangible hecha de presencias y susurros, sombras y colores. En el fondo, las tradicionales leyendas sobre fantasmas no son una tontería. Simbolizan esa ánima secreta que se va acumulando en losa sitios a medida que van siendo habitados. Nadie puede medirla de forma cuantitativa, ni afirmar rotundamente que es una realidad tal como nosotros lo entendemos. Pero casi todo el mundo la percibe.Hoy, Can Weyler es un centro de actividades ciudadanas y culturales. Pero conserva la atmósfera del pasado, un cierto misterio. Esos rumores nocturnos en rincones y pasillos. Los ecos de alguna rata que quizás esté preparando su nido arqueológico para el futuro.
Carlos GarridoDiario de Mallorca 25 d'octubre 2003

18 de nov. 2007

embARCA't: El barri de El Terreno




Dissabte 17-11-2007

ARCA ha organitzat un recorregut embARCA't pel barri de El Terreno" dirigit per l'investigador Tòfol Arbona

16 de nov. 2007

ARCA denuncia l’estat de deteriorament de les cases de Son Cabrer

ARCA ha denunciat l’estat de deteriorament en què es troben actualment les cases de possessió de Son Cabrer, ubicades al solar que separa el camí dels Reis i la carretera de Valldemossa, a escassament uns metres de la rotonda on conflueixen les anomenades vies circulació.

Es dóna el cas que les cases estan protegides, segons consta al Catàleg de Protecció d’Edificis de Palma, amb un grau de protecció B, és a dir, que gaudeixen d’una protecció estructural, que obliga als propietaris a mantenir, almenys, l’estructura de les cases en condicions.
La nostra entitat recorda que, si bé és cert que el temporal del 4 d’octubre passat contribuí al deteriorament de les cases, no és menys cert que abans ja es trobaven en un estat d’abandonament total. Les teulades de l’edifici principal estan literalment esmicolades, per la qual cosa qualsevol pluja pot originar inundacions dins les cases, amb els conseqüents problemes que pot ocasionar a l’estructura de l’immoble. Però no només això, sinó que moltes finestres romanen obertes nit i dia sense persianes que les tanquin. Davall la teulada d’un dels blocs ha sortit una enorme taca d’humitat, per la qual cosa ARCA creu que l’estructura de l’edifici està començant a patir l’abandonament de les cases per part dels propietaris. També s’hi visualitzen diversos cruis a les parets mestres.
Com a mesures urgents, cal fer una reparació el més aviat possible de totes les teulades, a més de revisar el bigam de fusta que hi ha a sota, ja que amb les pluges pot haver patit. Cal que els tècnics municipals s’hi desplacin per avaluar l’estat de l’estructura d’aquest immoble catalogat i protegit. Cal obligar els propietaris a fer-hi aquestes intervencions urgents amb la màxima celeritat.
Actualment, les cases es troben tancades. Part dels terrenys més propers a les cases són utilitzats per una empresa de camions de gran tonatge, com a aparcament.

Visita al Museu Bíblic

15-11-2007
LLegat Jueu i ARCA han organitztat una interessant visita al Museu Bíblic. Les explicacions han estat a càrrec de Mossèn Francesc Ramis.

14 de nov. 2007

Conservació d'uns Hivernacles modernistes

La Comissió de Centre Històric i Catàleg de l’Ajuntament de Palma, a proposta d’ARCA, no autoritza la desaparició dels hivernacles modernistes de la Plaça de la Porta Pintada número, 3

Malgrat la intenció del promotor i tècnic era de fer desaparèixer aquests hivernacles tan característics de la plaça Porta Pintada, el criteri d’ARCA, ha estat comprès pel conjunt de la comissió.
ARCA sempre ha demanat que els criteris per autoritzar reformes al centre històric, no siguin únicament criteris de volums totals edificables, si no també d’altres més propers a la sensibilitat dels ciutadans, que reconeixen el paisatge de la seva ciutat, en detalls com aquest del que avui tractam.

Els hivernacles a les façanes son elements característics del centre històric
ARCA fa una crida a la protecció dels hivernacles, com a elements de façana tan fràgils i que donen identitat a la nostra ciutat.
Hem de celebrar la continuïtat d’aquest al que ens referim avui i veure que valia la pena esforçar-se per conservar-lo.

Instam no obstant a que la seva restauració sigui acurada i que l’administració vigili que no s’alterin els elements originals, tal com per desgracia ha passat a altres casos, per exemple a la confluència del carrer de Manacor amb Avingudes.

13 de nov. 2007

Preocupació pel possible perill de desaparició dels edificis del carrer Paners cantonada Colom

Palma no ha de perdre la silueta paisatgística que conformen les finques ubicades al carrer Paners cantonada amb carrer Colom. Sabem que hi ha la intenció d’esbucar els originals i tornar a construir ( probablement aprofitant per a fer aparcaments ) i alterant les façanes originals i cobertes. És important senyalar que les travessies del carrer Colom conserven una tipologia de casa plurifamiliar popular, com la pròpia del carrer Paners, que ARCA considera que s’ha de conservar com a valor històric i patrimonial.

Hem demanat a l’Ajuntament de Palma i al Consell de Mallorca la protecció dels edificis esmentats, especialment les façanes originals i les cobertes.

Reivindicam l’autenticitat del nostre Centre Històric

Hi ha la tendència a substituir les façanes originals per unes noves que correspon a una altra tipologia, totalment falsa, de casa benestant.
Per recuperar el centre històric no cal crear un decorat estètic a la vista, però fals en el fons. Des d’ARCA volem reivindicar l’autenticitat de les façanes del centre històric i la diversitat de tipologies.

Moltes de les façanes esmentades son molt estretes perquè corresponen a les parcel·les medievals que pertanyien a propietaris menys adinerats. Cada petit solar te també diverses altures. Aquests valors poden desaparèixer si s’unifica la façana, per molt que es vulgui dissimular després pintant en distints colors, com han fet a qualque cas ja executat per exemple a sa Gerreria.

Esbucament com a excusa?

En aquests moments, els edificis estan envoltats de bastiments, ja que es va produir un petit esbucament degut a la falta de conservació correcta. Aquest esbucament no hauria de ser l’excusa per a justificar una destrucció patrimonial.
Cal esmentar que l’article 39 de la Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears només preveu la substitució d’immobles de manera excepcional i per a “millorar l’entorn”

Fets similars

Recordaran que la setmana passada vàrem denunciar uns fets similars a la Plaça Llorenç Bisbal Batle, per tant urgeix una actuació global i preventiva. Hem demanat a les institucions que iniciïn la pertinent modificació del P.G.O.U, per tal de conservar adequadament l’autenticitat de la silueta paisatgística del Conjunt Històric de Ciutat. Cal dir en aquest punt que el Pla especial del Centre Històric de Palma es anterior a l’aprovació de la llei 12/98 de Patrimoni Històric de les Illes Balears de 28 de desembre. de l’ambient i de silueta paisatgística que protegeix específicament l’article 41.2.a de la LPHIB.

7 de nov. 2007

Un centre històric cada vegada menys històric

ARCA ha demanat que no s’esbuqui l’edifici que conforma el lateral de la Plaça Llorenç Bisbal Batle (C/Desemparats convergència amb carrer Socors) de Ciutat i que en qualsevol cas es prenguin les mesures necessàries per a la seva protecció i en especial de la seva façana i configuració de cobertes que conformen el paisatge propi del centre històric de Ciutat.
Al centre històric de Palma hi ha una preocupant dinàmica de substitució de immobles originals per d’altres de nova construcció que, malgrat adapten l’estètica de les façanes a la normativa del centre històric, fan que el nostre Centre Històric cada vegada sigui menys històric.

Consideram que aquesta dinàmica incompleix els articles 39 i 41 de la Llei 12/98 del Patrimoni històric de les Illes Balears. Cal recordar que l’article 39 de la LPHIB només preveu la substitució d’immobles de manera excepcional i per a “millorar l’entorn”.

Pressions per a esbucar i poder fer aparcaments.

Al carrer Desemparats, amb la seva confluència amb la plaça Llorenç Bisbal Batle, es pretén esbucar la totalitat dels edificis d’aquest tram de carrer per tal de construir aparcaments i edificis de nova planta. Aquest fet restarà autenticitat a la plaça ja que alterarà totalment la tipologia original i a la vegada ambiental de la mateix. Podem posar molts d’exemples, però avui ens volem centrar en aquest.

Apel•lam a la sensibilitat en patrimoni dels responsables municipals i del Consell Insular.
Cal doncs que es preguin les mesures adients d’acord amb l’article 23.1 de la LPHIB i així es procedeixi a la suspensió de les esmentades obres o concessió de llicència i prendre les decisions necessàries per a la protecció dels esmentats edificis i en especial de les seves façanes i configuració de cobertes que conformen el paisatge propi del centre històric de Ciutat.
Per aquest motiu ens hem dirigit per escrit a les dues institucions responsables de la protecció de patrimoni: Ajuntament de Palma i Consell de Mallorca per tal que evitin més pèrdues a la ciutat.

Confiam en la seva ràpida actuació!

6 de nov. 2007

Preocupació per les obres prop de la possessió de Son Noguera (Llucmajor)

ARCA alerta sobre la possible il·legalitat d’uns moviments de terra a prop de les cases de la possessió de Son Noguera, a Llucmajor.
Els moviments es produeixen a un espai qualificat de sol rústic i que actua com a pantalla visual per protegir les cases de Son Noguera de l’afectació visual del Polígon Industrial del mateix nom.

ARCA ha presentat un escrit davant el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Llucmajor denunciant la possible il·legalitat.

Els fets denunciats fan referència a moviments de terres, treballs de maquinària i extracció d’arbres que es duen a terme a les immediacions del polígon de SON NOGUERA, del terme de Llucmajor, afectant directament l’entorn rural immediat de les emblemàtiques cases de possessió de SON NOGUERA

Cal dir que segons el Pla Territorial de les Illes Balears el lloc on es duen a terme les esmentades obres té la qualificació de sol rústic comú, sense que ens consti que hi hagi cap modificació que alteri la citada qualificació, ni tampoc llicència que empari les esmentades obres.

La possessió de Son Noguera també compta amb un important jaciment arqueològic, que de continuar-ne els moviments de terra es podrien veure afectat. D’altre banda es evident que la protecció de les cases de possessió no tan sols abasta la pròpia fàbrica arquitectònica sinó també el seu entorn rural, ja que en aquest cas, entorn i arquitectura son dos elements indissociables.
Per tant cal protegir aquest entorn rural, especialment en aquelles possessió properes a nuclis urbans. Els terrenys on es duen a terme els fets ara denunciats, formen part d’aquest entorn rural que protegeix les cases de l’afectació visual del Polígon de Son Noguera.
No hem d’oblidar que la possessió s’integra dins l’entorn rural, que per llei cal protegir, en front d’altes usos aliens en aquest mon rural com pot ésser l’industrial.

Per a tot això, hem sol·licitat que es procedeixi a verificar la legalitat de les obres i moviments de terres aquí denunciats, i en tot cas la suspensió de les mateixes i s’acordi el procedent per a tal de protegir adequadament la possessió de Son Noguera i el seu entorn rural.

Vegeu diariodemallorca.es

1 de nov. 2007

Plataforma Parc de les Vies: Segon aniversari de la destrucció des Pont des Tren

Ara fa dos anys que la Plataforma pel Parc de les Vies estava dedicant tots els seus esforços a salvar el Pont des Tren.
Dia 1 de novembre de 2005, la Plataforma pel Parc de les Vies varem convocar els ciutadans a fer una jornada fotogràfica d’homenatge i reivindicació per a la conservació del Pont des tren. Assistiren un centenar de persones que feren fotos i posaren flors al Pont en el va ser alhora un clam per a la seva protecció i la despedida de l’element catalogat i protegit.
Tan sols quatre dies més tard, dia 5 de novembre, les màquines esbucaven sense pietat el Pont des Tren. Ni la batllessa de llavors, Catalina Cirer, ni els responsables de SFM, ni la Consellera d’Obres Públiques, Mabel Cabrer, ningú, no va atendre les nostres súpliques.

No varem aconseguir salvar-ho, però sí la seva restitució
Les fotos que feren aquells ciutadans ens serviren mesos més tard per recordar la insensibilitat de uns polítics i la història del nostre Pont i junt a Arca, varem organitzar una exposició fotogràfica amb un objectiu: reivindicar la restitució del Pont des Tren. I varem aconseguir el nostre objectiu. El Pont des Tren seria restituït.
Però una vegada més varem topar amb la insensibilitat. La restitució del Pont es va fer de mala gana i sense respectar els mètodes constructius. Arca i la Plataforma pel Parc de les Vies anàrem advertint passa a passa de les incorreccions, però no volgueren rectificar, tan sols a les portes de les passades eleccions es varen aturar.

Els nous responsables de Cort i de la Conselleria han manifestat la seva voluntat de dignificar els acabats del Pont en la línea del que hem demanat sempre des de Arca i Parc de les Vies. De fet, ja hem celebrat qualque reunió per tal de consensuar-ho

Divendres dia 2 durem un dibuix del Pont a Aina Calvo. La Batllessa ens rebrà a les 12,30
Aquests dies, en que es compleix el segon aniversari de la destrucció del Pont, la Plataforma i Arca aprofitarem per dur a la Batllessa, Aina Calvo un dibuix del Pont des Tren i demanar-li un impuls per tal que el Pont des Tren pugui acabar-se recuperant la seva personalitat en el menor temps possible. Els ciutadans ja tenim ganes de poder utilitzar i gaudir del nostre Pont.

PLATAFORMA PEL PARC DE LES VIES








La Batllessa de Palma, Aina Calvo amb Àngels Fermoselle, Presidenta de la Plataforma pel Parc de les Vies, el dibuixant Nicolau Casellas i Joan Pascual, secretari d'ARCA.
Dia 2 de novembre de 2007


Vegeu diariodemallorca.es